Volem saber que passa amb el PGOU, què hi ha darrere?
El diumenge s'ha convocat una Marxa a les 9.00 del matí i estem tots convidats, amb esmorzar caminarem fins al Pla de Les Caves, prendrem el sol i exigirem a l'ajuntament responsable de planificar el nostre territori, que ens diga de que va el PGOU a Castalla. Volem transparència amb el que es va a fer amb el poble, perque és un dret com a ciutadans, i també per conèixer i assabentar-se cap a on anem, aquesta història ja ens la sabem i no en volem més!
1.Van a abaixar-li la protecció a una zona que abarca des de baix del Pla de les Caves al puntal d’Amorós (pujant a catí).
2.El beneficiat d’aquesta requalificació és una empresa de nom “Villas Rústicas Montaña del Catí”. El nom, ja de per sí, és atemoridor.
3.Darrere aquesta empresa hi ha persones com el senador pel PP Rodríguez Marin.
4.Aquest polític ha manifestat al diari El Mundo, que aqueixa requalificació li permetrà recuperar la inversió “Si lo hacen, me alegraré por el dinero que me costó” (suposem que s’alegra perquè pot traure benefici amb la construcció de vivendes individuals o venda posterior del terreny a un preu superior). Encara que ell afirma que ell no té que vore res amb la requalificació, no té por d’insinuar que ho ha fet per beneficiar-se (especular?). I ho diu amb la que està caient a este país.
5.Rodríguez Marín és el president del Comité de Drets i Garanties del PP. Algú pot pensar que eixe és el comité on encara està pendent la decisió sobre si s’admeten o no les afiliacions de nombrosos estrangers al PP de Castalla realitzada per l’alcalde. Eixa connexió també fa por.
6.El nostre advocat urbanista Alfonso Mendoza i el seu familiar Jesús Quesada que és el redactor del PGOU, van explicar els perquès d’eixe canvi a tots els partits polítics locals el dijous passat. L’explicació girava al voltant de l’autovia que no existia quan es va redactar el Pla. Que la rebaixa en els metres per a construir no era excessiva.
7.D’Alfonso Mendoza podem saber que en març es va anunciar que substituiria a Sonia Castedo com a gerent d’Urbanisme d’Alacant. Ella el va nomenar. Podem suposar, per tant, que la seua independència política pot despertar certs dubtes entre els castelludets que li paguem.
8.No sé si es legal el que van a fer (segur que sí). Però és ètic?. Perquè així escrit tot sona tan horrible... On està la moralitat de tota aquesta gent?
9.Imaginem que tot haja sigut una casualitat. Que li baixen la protecció a eixa part del Plascaves perquè es millor. Sense pensar en el beneficiari. Realment continua sent ètic això? Com era eixa història de la dona del Cèsar? Si es que deurien ser ells els que digueren, vinga va, no ho fem, que açò sona fatal tot. Perquè sonar, sona tot horrible.
10.I després, en este poble, quatre imbècils organitzant conferències i setmanes parlant dels Masos com a element vertebrador del nostre paisatge i la importància econòmica de mantenir un paisatge com el que tenim nosaltres. Fins i tot l’alcalde va venir a inaugurar i va parlar davant la gent i tot.
L’adaptació del nostre PGOU a la nova llei urbanística valenciana (LUV) està en marxa com a mínim des del 2008. En aquell temps, quan ens la van presentar, ja ens vam queixar per la seua proposta de baixar-li la protecció a dos llocs d’una gran importància paisatgística: La zona del Puntal d’Amorós (de la que parlem dalt) i la zona de la antiga carretera de Saix. Contra això vam al·legar per diferents motius científics.
Tres persones pròximes a la Universitat van manifestar públicament la importància d’una zona d’esmorteïment amb les nostres zones de bosc.
La primera d’elles, curiosament,va ser el redactor del nostre PGOU, Jesús Quesada. L’arquitecte va manifestar en les reunions prèvies que es van fer amb les associacions de la Casa de Cultura (i on estava present l’alcalde) la necessitat d’una zona d’esmorteïment major que protegira les nostres zones de bosc. Que eixa era una de les errades de l’antic pla general. Després, amb l’adaptació presentada, sembla que allò que va dir públicament s’ho va emportar el vent. En compte de protegir més eixes zones, en la proposta final, s’ha abaixat la protecció. Recorde que l’autovia ja existia al 2008 quan Jesús Quesada va defendre públicament que es necessitava una major zona de protecció per a no saltar de cases directament a un paisatge protegit.
Altres dos professors universitaris de la facultat de Geografia d’Alacant, sense cap interés polític ni econòmic en el tema, ja ens van advertir que la baixada de protecció d’eixes zones era molt perillosa, pel que suposava de desaparició d’una zona d’esmorteïment amb el paisatge protegit.
2010 (i 135.000 euros després – això va costar no la redacció sinó només l’adaptació del Pla)
Ara ve el moment d’aprovar aquella adaptació. No ens han contestat encara a les al·legacions però es disposaven a dir que sí quan s’ha muntat tot l’embolic. El Mundo, l’Información i supose que els que vindran, perquè les casualitats tenen miga. Nosaltres volíem tenir-ho clar tot. Hem parlat amb gent dels tres partits locals i hem llegit els diaris. I encara que l’accent canviava segons la font, la història era la mateixa.
Estem cansats d’eixa política. Estem cansats d’eixos polítics. No volem més casualitats. Volem que es decidisca en funció de dos paràmetres: el sentit comú i les opinions científiques desinteressades per a beneficiar al poble i no a “Villas Rústicas Montaña del Catí”. No sabem a qui apel·lar ja. Als amics dels qui van a votar, als familiars dels qui van a votar, als qui van a votar. No pot ser que sempre guanyen els mateixos amb els canvis. No pot ser que sempre perden els mateixos. No deuria ser, almenys. Necessitem queixar-nos d’açò, mentre mengem amb els nostres pares o amb els nostres fills, mentre ens fem la canya amb els amics, necessitem que arribe a tota la gent i que cadascú es forme la seua opinió, perquè tot sona massa clar. Necessitem que córrega la veu. Estem cansats ja i necessitem que es note el nostre cansament de tot això.
Tots els estius passa el mateix. Si és que ja ho diu el refrany: "a l'estiu tothom viu". La calor, la proximitat de les vacances escolars, l'extra d'estiu, el mantecao de ca Pana... El cas és que quan més ens apropem a juliol menys notícies interessants tenim al poblet. Uns estan d'exàmens finals, altres a la caseta, les mares de neteja general, els nanos a la piscina (ara descoberta) municipal. Davant aquesta mancança de novetats municipals no ens queda més remei que tirar mà de les anècdotes. Bé, potser el que vos conte no siga tan anecdòtic. Vosaltres jutjareu.
El cas és que una veïna (en endavant em referiré a ella com a senyoreta X) em comentava que fa mesos que se passa alguns dies prop de mitja hora per tal d'aparcar el cotxe pel centre del poble, fonamentalment a mig dia. Concretament per la zona de l'Hostal, La Torre, ca Pana, etc. M'ho deia perquè s'ha adonat que hi ha gent, quasi sempre els mateixos, que habitualment aparquen en zona groga, mentre ella se desespera intentant trobar un lloc “legal” on aparcar. I així un dia i un altre i un altre.
Un bon dia, la senyoreta X, després de la seua habitual ronda d’aparcament, s’acosta a un servidor de l’ordre i la llei (d’ara en avant senyor amb gorra) i prou empipada li pregunta a aquest que si ella aparcara en zona groga, la multarien? La resposta del senyor amb gorra evidentment va ser afirmativa. Aleshores, la senyoreta X li pregunta al senyor amb gorra per què no multava els cotxes que en eixe moment estaven aparcats en zona groga. Aquest, tot sorprés, però amb una tranquil•litat pasmosa, li respon que els multaria si prèviament ella presentava una denúncia contra qualsevol dels vehicles infractors. En cas contrari, no hi havia multa.
La sorpresa i la indignació de la senyoreta X quan m’ho contava eren ben grans. Jo li deia que això no podia ser, que els nostres senyors amb gorra mai actuarien així. Ella insistia en que tot era veritat. I jo, com vosaltres, encara no m’ho crec. No em puc creure que els senyors ambgorra actuen amb prevaricació. Els nostres senyors amb gorra no, mai...
Mentre eixim als periòdics, a les televisions i a España Directo, a Castalla passen altres coses que, malgrat silencioses i discretes, ens fan també adonar-nos d´on vivim.
El Molt Il·lustre Ajuntament de Castalla ha signat la "Carta de Bones Pràctiques en l´administració autonòmica i local de la Comunitat Valenciana". Aquest document ha estat elaborat per personatges molt coneguts i il·lustres, en alguns casos fins i tot requerits per la justícia. Igual no són famosos per la seua labor política, però al igual que Castalla, a la tele sí apareixen.
El que representa la carta és un tractat de bones maneres per tal de gestionar un poble basant-se en el compromís, la participació, la cooperació i el respecte a los valencianos (imagine que las valencianas entrarem ja en una segona edició). Els objectius d´este tractat són molt clars i molt nobles: garantir la eficàcia i millora en la gestió, potenciar vies d´informació i participació per tal d´estimular una cultura participativa, promoure la diversitat cultural i la interculturalitat, etc.
Aquests objectius es concreten en línies d´acció que han de guiar l´Ajuntament en el seu quefer diari. Podeu consultar el text complet ací. Alguns extractes del gran escrit:
SEGUNDO: Participación
El establecimiento de las buenas prácticas a través de esta carta va encaminado a la consecución de una forma de gobierno conocida con el nombre de gobernanza: Forma de gobierno caracterizada y definida por la idea de compartir la responsabilidad entre los actores públicos y diferentes entidades o asociaciones que se incorporan a la toma de decisiones de formas muy variadas, con el fin de definir políticas y regular servicios de forma coordinada y compartida.
Molt bé la definició de gobernanza. Caldria aclarir- ne altres com toma de decisiones, coordinar, compartir i, sobretot, Participació. La participació ciutadana té diverses dimensions.
1. La participació com expressió de demandes socials, és a dir, la recepció per part de les administracions locals de les demandes de la comunitat.
2. La participació com estratègia de cooperació de la gent del poble (amb la responsabilitat respecte al destí de la seua localitat i la necessitat de participar per a millorar-la) amb les autoritats (amb la responsabilitat de què la participació del poble ha d´influir en la extensió, qualitat i eficiència dels serveis públics locals).
3. La participació com procés d´articulacions institucionals i socials.
4. La participació com un mecanisme de control sobre la bona gestió i la eficàcia de la gestió pública i sobre la qualitat de la participació local.
5. La participació com estratègia de concertació per al desenvolupament: aconseguir un desenvolupament territorial i urbà equilibrat i igualitari, que implique la millora en la qualitat de la vida de tota la població.
Participar no és opinar. Participar no és poder dir el que vulgues, això és llibertat d´expressió. Participar no és reunir a les associacions del poble en la casa de cultura i apuntar en una llibreta què volen per al poble. Tampoc és reunir als veïns del Carrer Major i prendre nota de com volen que siga el seu carrer; que un vol que siga de vianants, s´apunta; que l´altre vol que hi haja més aparcaments per als cotxes, s´apunta també. Quina és la participació, dons?
Per a participar s´ha de tindre clar tres aspectes del mateix inici del procés participatiu en el territori que són la ordenació, la coordinació i el desenvolupament. Per a això es participa i per a això es pretén fer el que es fa. Per tant, volem participar per a ordenar el territori, per a coordinar polítiques sectorials locals i per a influir al desenvolupament econòmic i sostenible. Per a dur a terme un pla de participació ciutadana es imprescindible que l´Ajuntament establisca un protocol d'actuacions o pla estratègic local, on s'expliquen totes estes idees generals. De res ens valen tantes normes o regulacions si no sabem després com utilitzar-les, no sabem com cooperar, pactar o consensuar entre tots i totes.
El fet més important de la participació ciutadana és que siga real i profitós per al poble. Per a que siga real la gent ha de ser conscient i conèixer els instruments que té a la seva disposició. Això que vol dir? dons formació en matèria de participació tant per als ciutadans i ciutadanes com per a l´Ajuntament.
Ací i ací van alguns exemples del que és Participació Ciutadana. Queda clar que les reunions informatives i les bústies de suggerències són mecanismes de recollida d´opinions. I ja està, això és tot el que són.
TERCERO: Elecciones regulares, y una representación y participación justas mediante el
fomento de la democracia participativa y el diálogo de las administraciones
con los movimientos sociales y asociativos.
La democràcia participativa a Castalla podria començar per la participació dels partits polítics popularment votats i democràticament elegits que estan a l´Ajuntament sense la més mínima opció de participació a la gestió. Només cal assistir a un plenari per adonar-se del diàleg regnant a l´Ajuntmanet entre els diferents partits.
QUINTO: Transparencia y rendición de cuentas
El gobierno ha de tratar de mostrar la información y la realidad con la que trabaja con el fin de ayudar a los ciudadanos y ciudadanas a participar activamente en lo que se está haciendo en su ciudad.
Las instituciones deben usar permanentemente los cauces ya existentes e imponer cualquier otro que prevean las legislaciones aplicables, si ello fuera preciso para rendir cuentas de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo con el fin de garantizar una información más real al ciudadano y un funcionamiento más eficaz.
En definitiva se trata de crear una administración más próxima al ciudadano, para establecer una
comunicación más activa sobre su actuación con un lenguaje más accesible al público en general.
Iniciativas como las Agendas 21 locales deberían convertirse en un marco en el que desarrollar
líneas de trabajo que vinculen a la sociedad civil con la administración.
Trac dues conclusions de tot açò:
1. Que l´Ajuntament no té els conceptes massa clars i creu que, realment, el que comença a fer de reunir als veïns i associacions, posar una bústia de suggerències a la plana web i demés, és Participació Ciutadana. En aquest cas el problema és de formació i la solució seria fàcil.
2. Que l´Ajuntament tinga clars els conceptes però vulga fer-nos creure que realment estem participant en les decisions del poble. Aquest cas seria més perillós i la solució no seria tan senzilla.
Sintetizadors, volumen electrificat, teclats i més teclats. Joaquín Montoya comença a moure's d'una forma complicada, les curves del seu cos li marquen un ritme determinat marcat pel so tecno de la música. El xic de la grenya groga apareix desafiant baix els làsers verds i vermells, els seus ulls perfilats amb llapís ens inciten a seguir-lo, i ara acomença ... "No tengo tiempo para pensar, no tengo tiempo para escapar"... L'escenari el tenim a tope de laca, calces de rejilla i maquillatge fucsia, és Carlos Vaso, 1982 i el tecno-pop comença.
Azul i negro, un dels grups mítics dels 80 estará a l'auditori el 5 de Juny, bona festa ens espera. Per als que teníem poquets anys, segurament que será el moment de conéixer aquell "Me estoy volviendo loco" que tots els adolescents tararejaven una volta i un altra en l'estiu de 1982. Era la melodia de la volta ciclista i d'una època on la música espanyola experimentava amb tot tipus d'instruments i melodies, fins explosionar en un collage de grups cadascun més estrany i divertit que l'altre... El tecno-pop ve de la mà de "Azul y Negro", experimentant i evolucionant amb aquest tipus de so fins l'actualitat. Ara els tenim ací, prepareu les hombreres, els pantalons pitillo i la mirada desafiant que el 5 de juny toca ballar.
He dubtat entre crear un grup al facebook que es diguera "Jo també vull que Castalla tinga més d'un ajuntament (per a que hi haja bon rollito i cadascú puga tenir el seu)" o escriure un post en plan seriós. Com estan les coses, la opció feisbuc realment és molt més atractiva. Però molt. Si sóc dels solidaris m'apunte a totes les causes absurdes com si cada clic salvara tres balenes, dotze animals abraçables i una llengua malferida. Si sóc dels graciosos m'agregue a qualsevol frase que tinga arroves de mala llet o xispa per cremar un poble. Perquè seran tan divertides les coses insubstancials?
La política local ja fa temps que ha entrat en una dinàmica horrible (estos són els camins pels quals estem) i això convida més a les xorrades que a posar-nos reflexius, la veritat. Cadascú que traga les seues conclusions. Ací estem un poc avorrits.
La balena de hui que hem de salvar no és nostra. L'alcalde la va defendre l'altre dia en la inauguració de l'exposició dels Masos a la Casa de Cultura: un Museu Arqueológic-Etnogràfic (o era etnològic?). Això va comentar. I estem d'acord. Clar que estem d'acord, serà per demanar...
Supose que quan tot el món pensa en un Museu pensa en la casa de Paco Rico (o la casa Roja). No sé com estan les negociacions, no sé realment si és possible, però quan algú nomena la possibilitat de fer un museu en la casa de Paco Rico, és que no li trobe la gràcia que li trobava fa uns anys. Abans em partia. Ara ja no em sembla tan divertit. Recordem que la casa és de l'ajuntament des de l'any 1980. Serà el museu o arxiu o el que vullguen fer, millor planificat del món.
Però no cal. Nosaltres ens vestim de governants (ja ho hem fet altres voltes, que això ens agrada molt) i ens adaptem a la crisi i, esta vegada i sense que servisca de precedent, demanem poc. No volem un gran museu. No volem l'excusa de que estem buscant els diners. Volem un museu. El nostre museu. Xicotet, modest, però real. Si després, quan passe la tempesta, el podem fer gran, millor. Ara només volem el museu. Per a no perdre objectes, per a reclamar peces, per a tenir un lloc on tractar la nostra història amb carinyo, per a construir sense medalles. I ara van les preguntes amb resposta.
Que cal per a un museu? Un lloc vigilat, amb horari d'apertura, un tècnic municipal.
Tenim les tres coses? Sí. Tenim casa de cultura amb alguna sala aprofitable, tenim conserges que vigilen, tenim un tècnic en patrimoni en l'ajuntament.
Que caldria? Una inversió menuda per a una única sala.
Que aconseguiríem? Tenir un museu propi, poder demanar peces al Marq trobades ací i exposar-les a Castalla, si es troba alguna cosa en alguna excavació podria quedar-se al poble, aconseguiríem donar confiança a la gent que té objectes històrics valuosos que els seus materials estaran exposats ací i, a més, estaran ben tractats.
Que passaria si després es troba una inversió per a fer un museu-estrella? Que tindríem molt avançat i la inversió es podria aprofitar si es fa bé.
Perquè deuria de fer-se? Perquè en un museu és més important el contingut que el continent. Perquè és més fàcil del que sembla. Perquè moltíssima gent tiraria una mà aportant materials, il·lusió, ganes, energia, treball...
Perquè no es farà? Perquè un museu xicotet, humil, en una sala de la Casa de Cultura, (estem pensant en la que està ara l'exposició de materials dels masos) no dona vots. Altres, trobaran altres excuses.
