Originalitat és tornar als origens.

Aquest diumenge dia 18 d´abril, s´inaugura a la Casa de Cultura l´exposició "Els masos de Castalla: un espai de vida i treball." La durada de l´exposició serà fins el 20 de maig però a més a més, hi haurà varies activitats durant tot el mes que complementen les fotografies i ens donen una imatge més completa de com era i és la vida als masos de Castalla.

A l´exposició fotogràfica li acompanyen una mostra d´objectes antropològics, conferències i taules rodones amb especialistes, propietaris de masos, llauradors i antics maseros que ens contaran en primera persona els seus records i les seues esperances al voltant de la vida al camp.

Podeu trobar tota la informació sobre l´exposició i els diferents actes ací. I ens veiem el diumenge allí (Casa de Cultura, a les 13:00 h.).

Massa política, poca política

Últimament parlem massa de política i parlem poc de política. Massa de la que no serveix per a res i poc de la que serveix per a viure millor (no a uns quants, sinó a tots). Crec que és degut a que quan et preocupes per estes coses i ho veus un poc des de dins, perds bona cosa de perspectiva. Ho promet, sempre intente ser objectiu, però a vegades dubte si capficar-nos massa en estos assumptes, fa que acabem veient el món ple de bons (nosaltres) i de dolents (els altres). Com això es impossible, val la pena eixir un poc i perdre el castell de vista i veure el que està fent-se pel món. Més que res per veure si allò que estàs defenent tu, és vàlid.

Este març han presentat a Elx un projecte per a remodelar la vall del riu Vinalopó. L'assumpte ha funcionat així. L'ajuntament ha detectat que el llit del riu necessitava un canvi. Que, a vegades, separa més que uneix les dues parts de la ciutat. Convoca un Concurs Internacional d'Idees per intentar millorar això. Posa unes bones bases i conflueixen moltes propostes. Resulta guanyadora aquesta (mireu tot el video, que val la pena). Parteixen de la idea de l'aigua que corre i construeixen tot un projecte per a no se quants quilòmetres de riu. Jo ho mire des de fora i pense: genial. Un projecte amb participació ciutadana ben entesa. Realitzada per sociòlegs, amb diferents taules d'associacions, enquestes... Un projecte que saben que no van a poder aplicar en la seua totalitat ara (no hi ha diners per a res) però que han dividit en quatre fases i almenys la primera la començaran. Un projecte que pot anar patint canvis en funció de l'opinió dels veïns i de la disponibilitat econòmica, però que parteix d'una concepció global d'un espai. Una concepció feta per especialistes, en un concurs públic, obert, viu.

Immediatament que presentaven el projecte un se l'adapta al seu poble. Allà estava jo el dia de la presentació, veient com podia encaixar tot allò al nostre centre històric o al nostre llit del riu. I m'encaixava, la veritat.

Fa deu anys. Fa cinc. Fa dos. Amb un projecte fet a Castalla, eixes subvencions que han vingut i que hem hagut d'optar a elles a presses i carreres per a que no es perderen els diners, s'hagueren pogut aprofitar amb una visió perfilada i clara sobre un espai (titulem-ho centre històric o llit del riu). Però per a fer-ho, s'ha de tenir el projecte. Si no es té, estarem com sempre, posant parxes. Presentant la paperassa que demanen per a la subvenció de hui per a demà. Dient-li a l'arquitecte municipal que dissenye un parc ràpid que s'acaba el termini (això ho he escoltat jo directament) o buscant algú que ho faça prompte i barat. Ara fem unes cases ací, ara jo pense que allà quedaria bé no sé què, ara podem arreglar el carrer Major que s'han queixat tres veïns... I anem pegant bots en funció del qui mana i de que li passe pel cap.

I passa el temps i els anys i continuem sense entendre perquè és tan difícil fer les coses bé. Perquè la diferència entre fer-les bé i mal tampoc és una gran quantitat de diners, ni de esforç.

Igual eixa forma d'actuar, pensar a llarg termini, té errades que jo no li trobe. Igual això no és actuar bé. Igual l'errada és meua. Algú que m'ajude. Ho dic seriosament. És impossible que s'equivoquen sempre. Igual sóc jo el que se li perd alguna explicació. Igual anar pensant dia a dia és millor: ara este carrer, ara allà fem un parc, ara ací cases de l'ivvsa, i allà que cauen que podem fer? ara li preguntem a la gent, ara ens reunim i li dediquem hores i hores que jo ja domine el tema... Igual això és millor. Igual és que ja he arribat al punt que només les veig que les errades. Ja comence a no saber ni el que està bé, ni el que està mal. Haurem de descansar més. Molt més.

Toni.

PD. L'assumpte de les cases de l'IVVSA, va lent. Sembla ser que en gener encara no havien començat. Paciència però atents.

Passen coses?

Tot el món dient "la cosa està parada" i jo no em lleve de damunt la sensació de què passen coses però no m´entere de res. A pesar de què la plana web de l´Ajuntament haja decidit quedar-se estancada a Novembre de 2008 (gran mes, segur) crec que el Molt Il·lustre avança però no sé ben bé on vol arribar. Moment de reflexió i recapitulació de la informació de la qual disposem i de la qual m´agradaria disposar.

Temes perduts/oblidats/parats/actius?

1- Tema de les cases al Centre Històric: hauria d´estar ja la proposta de construcció feta i oberta a "debat públic". Com està açò? Està parat el tema? S´ha apuntat algú? Es pot apuntar? Hi ha un projecte i una proposta estètica de les cases?

2- Tema del carrer Major: ens va reunir l´alcalde per a comentar-nos que anaven a fer "alguna cosa" al carrer Major, semblant a l´actuació en la placeta Rico Sapena. Reunió veïnal per a aportar idees. Ara bé, on han anat a parar eixes idees? Hi ha ja projecte? Es pot vorer? Es pot opinar? Van també llumenetes en el piso per tot el carrer? Semblarà una pista d´aterratge? No es podia actuar sobre altre carrer més necessitat? Van fora les voreres de fa segles? Dubtes tot.

3- Tema de la Foia Catalina: fins on jo sé, també es vol actuar allí dalt en plan reconstruir les mines i pujar xiquets per a que passen el dia amb contacte amb la natura. És correcte? Quins xiquets? Implica ampliar el camí de pujada per a que capia un autobús? Reconstruir vol dir arreglar o tirar i fer de nou?

4- Tema de les moreres de l´Avinguda (República Argentina): que si hi ha rates, que si eles bardisses són perilloses perquè poden atracar-te, opinions per a tot. De devers, com va quedar este tema? Molts rumors de tallar-ho tot en plan Avinguda d´Onil, després el silenci i qualsevol dia, zasca! ja no hi ha arbres a tot el poble. Hi ha rates allí? Algú les ha vistes? Perquè jo he viscut allí 25 anys i mai he vist res ni menejar-se. No hi ha altra opció a més de la de tallar i pegar?

5- Tema de les noves instal·lacions per a la Tercera Edat (enfront de les velles instal·lacions per a la Tercera Edat convertides en vivendes per a joves per falta d´interés popular): van a construir alguna cosa allà darrere? Hi ha un cartell de "proxima construcción" però duu allí ja prou temps. Van inaugurar una pedra i allí s´ha quedat. Pensen acabar-ho? O començar-ho? Per què en fan un nou enfront d´un vell que no va arribar ni a estar actiu?

6- Tema de l´esquelet de la Casa de Cultura: en serio, on va anar a parar l´inquilí de la Biblioteca? Este tema em lleva la son.

Massa dubtes. Com que al Molt Il·lustre li falta encara un any i mig per arribar fins a Març de 2010 (on estarà Doc Brown quan més se´l necessita) a vore si entre tots traem alguna cosa clara d´algun tema.

En fí.

Ricardito's corner

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE PER A AMPLIAR-LA

‘Ja sóc aquí’

Com el Tarradellas l’any 1977 Ricardito ha tornat de l’exili (ara la Cap Suprema podria posar un enllaç a l’himne d’Els Segadors per a donar-li un poc d’atrezzo sonor al tema o una foto d'eixes xules que només ella troba).

Haureu de disculpar-me però la somnolència de l’hivern i la manca de notícies interessants al poblet són dos motius de pes per a justificar el meu mutisme. La letargia continua, el fred i la pluja provoquen una lluita titànica entre el sofà i la cadira d’estudi, entre la TV i l’ordinador de treball. Plaer versus treball. Una pel·lícula amb un final previsible. Però com el títol de la cançò de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot surtir el sol”, el sol té nom i cognom, Arturo Fernández. No feu cara de pòquer i llegiu el que publica el diari Escaparate:

Arturo Fernández suspende su actuación en Castalla por “motivos personales”

Algú pot pensar quin mal m’ha fet a mi el senyor Fernández per a alegrar-me de la seua no actuació. Cap ni un. No tinc res contra aquest galán de la comedia española, però la cultura del poblet està molt necessitada i la veritat, ni Nuria Fergó ni el senyor Fernández en són la solució. Com a possible substitut em ve al cap el nom de Xavi Castillo. És altre galà, però aquest de la comèdia valenciana...

Altra notícia apareguda al periòdic El Mundo el passat 14 de febrer ha fet tremolar els fonaments de moltes casetes del poble:

La Fiscalía solicita prisión para propietarios que han construido chalés en suelo protegido. En Castalla, los acusados son la propietaria de los terrenos y el constructor al que encargó las obras. Para ambos, la Fiscalía pide una condena de un año de cárcel y una multa de 28.800 euros. A este juicio tendrá que acudir como testigo el actual alcalde de Castalla, José Luis Prats (PP), propuesto por la defensa. La tesis de la acusada es que toda la zona del Racó de Pellicer está llena de "casitas" y que los vecinos le dijeron que construyera, "que no hacía falta nada", y que luego podría legalizar la edificación. La defensa alega que todo ese paraje está repleto de casas ilegales y que puede considerarse "una urbanización consolidada", pese a que el Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Castalla lo considera suelo de especial protección.

Si és que els veïns només estan per a parlar de l’oratge quan pugem junts a l’ascensor i per a demanar-los sal, i si m’apures molt per a sopar junts el dia de Sant Francesc. Però si t’agafes massa confiances acabes construint casetes il·legals i van els mariconassos del Seprona i et denuncien. Quina gent estos del Seprona...

La notícia té molt més suc però no he pogut trobar cap enllaç a Internet (SOS de nou Cap Suprema). Tampoc és qüestió de passar-me dues hores teclejant el text no siga cosa que agafem massa confiances i ja veieu com poden acabar les coses...

Ricardito, el azote de Dios

- - - - - - - - - - - - - - -
PD: Per cert, alguna cosa hauran de dir els nostres governants de tot açò, no? Encara que siga per a passar-li el mort a l’anterior major...

Un temps a l'adriá

Disculpeu les molesties, estem pensant.

I des de que vam veure al famós cuiner Ferrán Adriá en aquella roda de premsa dient que necessitava dos anys per a reflexionar i aixina tornar a sorprendre al seu més que valorat públic. Ací no hem parat de preguntar-nos, si ell necessita dos anys per a la seva cuina que temps necessitem els d'aquest blog per arreglar tot això?

Preguntes, preguntes i més preguntes...

Hare Krishna.

Centre històric, centre històric, centre centre, centre històric... era un mantra que repetíem quan vam començar aquest blog i que a penes va canviar res. Ara el mantra el repeteix l'ajuntament i, mira per on, ací si que hi ha possibilitat de transformació. El procés de transferència ha costat (més motivat per les cases que cauen, que per la nostra insistència, tot s'ha de dir), però ara sí que sembla que des de l'ajuntament s'han posat el vestit Hare Krishna, Hare Krishna, Krishna Krishna, Hare Hare i repeteixen constantment centre històric, centre històric, centre centre, centre històric. Alegries vàries.

Dos telegrames i un tir sobre el centre històric.

1r telegrama. La reunió a l'ajuntament per a la renovació del carrer Major.
Dimarts 22. stop. Reunió ajuntament. stop. Veïns i interessats. Stop. Renovació carrer major i font vella. Stop. Mateixa queixa nostra que a les altres reunions de fa 2 anys. Stop. La gent necessita informació per no opinar sobre el buit. Stop. No ens podem quedar en una reunió. Stop. No vam poder obtenir un compromís de que se'n farien més. Stop. Si tinguerem clar per a que van servir les altres reunions, estaríem contentíssims d'aquesta. Stop. Així, només esperar. Stop. Millor ho explica Castalla en el record.

2n telegrama. L'anunci d'un pla Especial per al centre històric.
L'alcalde va parlar d'un pla Especial. stop. Universitat d'Alacant. stop. Gran notícia. stop. I de nou ens toca esperar. Quan. Com. Quant. Què. Qui. stop. Les velles preguntes. El perquè no. stop. El perquè el sabem. Maxipunt per a l'ajuntament.

El tir. El projecte de les 22 vivendes de l'IVVSA.
Qual fletxa de Robin Hood o de Guillem Tell, anem a les 22 vivendes que va a construir l'IVVSA enmig del centre històric. És el que primer ens toca i el més important ara per ara. Estem en fase d'avantprojecte. Estan dissenyant-les ara mateix. Hui, demà, despús-demà. Mentre nosaltres mengem torrons algun arquitecte dibuixarà aquestes 22 cases per situar-les enmig de tot el bollit (mira que ens agrada exagerar).

Algún anònim del nostre blog ja s'havia postulat a favor de les cases. Nosaltres no som tan atrevits. Volíem esperar a saber alguna cosa. Després de preguntar a gent sabuda hem arribat a una conclusió: El projecte pot ser molt bo o arruinar per sempre el nostre centre històric. Així de clar. I ací no hi ha exageracions. Per proximitat a l'església i a zones transitades, per estar en el mateix centre de la part més degradada, per la quantitat de temps que pot portar aquella zona deshabitada, per tamany del solar i del projecte en general. Per tots eixos motius és un projecte vital. Si ens equivoquem en eixes vivendes ja podem tancar en pany i clau i tirar la clau al fons del mar per a què Neptú es faça un clauer.

Anem amb les preguntes per concretar, que açò va a quedar-nos llarg tirant a llarguíssim de nou.

Quan? El contracte està signat. El disseny està elaborant-se. Però no sabem quan començarà el projecte ni quan acabarà. No ho saben ni ells. Segons l'encarregat el projecte començarà quan hi haja 2 persones interesades per vivenda. 44 interessats en adquirir només per començar!!! 44 valents que encara no saben cap on camina el centre ni l'ajuntament i que han de comprometre els seus diners. Esperem no ser sempre dels del got mig buit, però amb la situació actual això significa un solar buit i recollint brossa durant molt de temps en ple cor del Centre Històric. Veges a vore com vens després que és una zona a revitalitzar i atractiva i que hi ha interés municipal per fer-ho.

Com? A la pregunta dels veïns del centre històric si anava a respectar-se la tipologia original, en esta casa un balcó, en esta altra, finestres, en aquella altra les dues coses... la resposta de l'encarregat va ser que això costaria molts diners. Aleshores, què?. Anem a posar adosats al mig del centre històric? 22 vivendes iguals? És això el que volem?

Qui? Qui va a viure allà? Gran pregunta. Si aconseguim els 44 compradors per començar, hem de tenir en compte que van a ser vivendes socials. Construeix l'IVVSA. Igual el que anem a dir no es políticament correcte, però tenim dies i dies. I hui és un d'eixos. Hem de tenir en compte que un perfil excessivament social de rendes molt baixes, amb la visió que es té des de fora, ara mateix, del centre històric, no ho faria gens atractiu per a la gent jove. I ens cal gent jove allà. Ja. Aleshores és un punt a destacar en lletres grans, lluminoses i intermitents. Atenció a este punt del projecte!

Perquè? Perquè aquest article abans de la presentació del projecte? Perquè queixar-nos abans? Perquè necessitem que es parle d'això. Simplement. Que comence a parlar-se des de ja al julepe, al Rama, a les passejadores. Hem de traure el tema i que a la gent li sone. Quan ixca el projecte tenim poc temps per moure'ns. La burocràcia és així, lenta per a les coses que corren pressa, ràpida per a les que s'han de mirar amb lupa. No trobarem esta informació al Crònica de Castalla, ni a l'Escaparate, ni a Onda 15 (veges a vore perquè) i necessitem que la gent s'interesse pel Centre Històric. Sinó, estarà mort definitivament. El temps li ha fet la faena, el poble pot donar-li la puntilla amb la seua indiferència. Ja estem tardant.

Bon Nadal a tots!
Toni.

PD. Feu mentalment un llistat dels 3 carrers més bonics abans d'aquesta legislatura. El meu rànking:

1. Carrer Major: per història és el millor carrer del poble amb molta diferència.
2. Avinguda República Argentina: per l'ofrena, les moreres i la seua disposició en direcció al centre.
3. l'Avinguda d'Onil: perquè era l'entrada de poble més verda que jo recorde (dels pobles del voltant i de més lluny).

En un ja s'ha actuat, en altre va a actuar-se i en l'altre hi havia vistes d'actuar. Serà conscient o inconscient eixa necessitat de perdurar? En els tres era precís? Per a quan dissenyar altres carrers menys atractius per a que siguen tan bonics com eixos?

No podem comentar per tú.

S’acosta Nadal, eixe temps de l’any on la pau, l’armonia i el respecte impregnen el devenir de les nostres actuacions. Però, també és el temps de la ilusió i els regals, per tant, des d’aquest blog ens avancem als Reis d’Orient i tots junts ens obsequiarem un regal per compartir-lo: l’anomenarem el Regal decret regulador de comentaris de Quina Castalla Volem:

La proliferació d’injúries, descalificacions, i acarnissats atacs personals dins aquest blog ens obliga a redactar per la via d’urgència un codi deontològic per als usuaris. Aquest seguit de males pràctiques, a més de ser ofensives, s’allunyen de l’objectiu amb què es va crear aquest espai virtual.

D’ara en avant s’eliminaran a la major celeritat possible tots els insults referits a la persona, a la família, etc. Es poden criticar conductes o actuacions relacionades amb el càrrec o la dedicació, pero mai referides a la integritat personal. Així mateix, també s’eliminarà tot tipus d’amenaces i de llenguatge violent.

Xè! he parat a llegir-ho i està quedant-me de lo més institucional; sembla un bando. Sí, ja veig que sona seriós, pero la deriva gens ètica dels últims mesos així ho requeria. Així que, a partir d’ara, qui se senca temptat a vessar improperis de tot tipus mitjançant aquest blog, li recomane que reflexione abans i que la seua activitat mental faça un bé a la humanitat; per favor! que ens ajude a resoldre aquestos quatre enigmes que ens mantenen a tots en un per qué permanent:

1. Per qué tots els protagonistes dels anuncis publicitaris s’anomenen Juan y Pedro?

2. Per qué quan obris un paquet de xocolate amb pols embrutes 74 metros quadrats al teu voltant?

3. Per qué quan et menges dos mandarines seguides, la segon està més agra que la primera, per tant, acabes amb mal sabor?

4. Per qué els conductors de Castalla sols parem als passos de zebra del Mercadona?

Aquest codi es d’aplicació immediata, de no ser que el derogue qualsevol company de blog.

I ara aniré a vore Cine de Barrio, pero us aconselle que no imiteu aquesta actitud.