Comentaris que be mereixen un post

Per a tot blog que vol encetar preguntes, debatre i reflexionar sobre el que ocorre al seu voltant, trobar comentaris a les seues "entrades" com el trobat el día 21 de Febrer (vos tenim fitxats) és una gran il·lussió, una bufada d'aire ben fresquet per a la gent que porta escrivint durant tant temps en QCV.

És per açò que, i sense demanar permís (ara el demanem), hem cregut necessari publicar el comentari que apareix al post anterior, amb dos objectius estratégics (sóm així, que li farem).

Per una part, difondre millor el que han escrit els seus autors (Pami i Dani) i donar peu a clarificar el que pregunten: va a fer-se un pla participatiu per al centre històric de Castalla? Com? Quan? Qui?

Per altra, motivar o punxar a l'associació d'amics i veïns del centre històric i que ens expliquen (en la mesura que vegen) el projecte que porten entre mans, que creïem va en la línia que apunten els autors del comentari.

A continuació reproduïm el comentari, i per cert: Moltes Gràcies!!

Abans de comentar els blocs de debat, fer un comentari sobre el pla del centre històric. En quin moment estem? S’ha començat a planificar ja com es farà? Qui participarà en la seua elaboració?

La manera com s’aborde el procés d’elaboració del pla marcarà els seus resultats, i crec que ara mateixa (sense saber si hi ha algo preparat que no ha eixit a la llum pública) és més important plantejar-se el com? que el què? És més necessari saber com fer aflorar les propostes d’intervenció, que les mateixes propostes.

És evident que coneixem moltes de les necessitats que té el centre històric (les més evidents i urgents, les dels enderrocs i la degradació dels edificis), però no tenim una anàlisi detallada de quin és l’estat de la qüestió. Sabem quantes cases han caigut, però s’ha fet un cens de les cases en mal estat, o amb deficiències; quantes cases hi ha buides? Qui són els propietaris? Sabem que viu gent, però quin perfil de persones viu? Quines edats tenen? Quin percentatge de persones estrangeres hi ha? Hi ha ocupacions il•legals? I sobreocupació? Tota aquesta informació s’hauria de recollir sistemàticament pels tècnics adequats, la redacció d’un informe i la seua posterior difusió mitjançant tots els canals possibles. Sense un diagnòstic no hi ha pla.

A partir de la informació tècnica, s’hauria d’obrir un procés de consulta i participació, tal com ja s’ha plantejat en altres moments. I per què? 1) Qualitat. Qui millor per transformar les necessitats en accions que la pròpia gent del poble. Les accions que es puguen recollir a través d’un hipotètic procés enriquiran sense dubte el contingut del pla. D’aquesta manera el ventall de propostes serà més ampli, i es poden generar complicitats (o eixir a la llum conflictes latents, qui sap). 2) Legitimitat. Tindrà legitimitat democràtica, ja que no s’haurà escrit al despatx d’un tècnic en urbanisme, sinó a partir del coneixement popular de la gent que viu. Les eventuals actuacions estaran més legitimades per executar-les, i probablement serà més fàcil comptar amb la col•laboració dels castelluts/des que han format part del procés de disseny del pla, sempre que hagen volgut i han pogut participar en el procés. I 3) Capital social. És una oportunitat per aprendre, per conèixer i reconèixer als nostres veïns, que la gent comence a involucrar-se en la gestió dels recursos del seu municipi, que passem de la crítica a la col•laboració, i que es comence a entendre la política com el contrast d’opinions per abordar problemes col•lectius, i no només com a sinònim de corrupció, clientelisme i

Sí, alguns veïns del poble han enviat propostes omplint un formulari i s’ha fet un “debat polític” a la casa cultura (quin sentit més restringit de la política, si només poden participar els representants polítics). Benvingudes les iniciatives, tota pedra fa paret, però supose que no ens quedarem amb el formulari i una expressió d’intencions dels polítics poc perfilada i en alguns casos sense coneixement de causa. En primer lloc, els formularis s’han de complementar amb un procés de participació calendaritzat amb el personal tècnic adequat que conduixca els forums de debat (debats temàtics oberts a tota la gent, debats generals només de la gent del centre, etc..múltiples opcions); el segon lloc, i els representants polítics han de fer el seguiment del procés, són part d’ell, però la seva feina principal és fer una síntesi (que no una suma) de les propostes al final, prioritzar i decidir partint de tot el que s’ha proposat durant el procés de participació.

1)Diagnòstic tècnic, 2) Campanya d’informació (web, actes de presentació,etc) i 3) Procés de participació, per complementar el diagnòstic tècnic i per fer propostes. Per això, (torne a repetir, no sé si ja s’ha fet algo) seria recomanable contractar un tècnic en gestió de processos de participació, i/o directament tirar de la gent del poble formada/interessada en el tema, perquè planeje el procés de participació (en la diagnosi i en el disseny de propostes) on es faça un seguiment exhaustiu de les conclusions i s’informe a la web.

Alguns comentaris.

1 Higiene

La utòpica:

Organització veïnal i col•laboració amb l’administració local per establir un pla de xoc per netejar tots els solars. Utilitzar tots els mecanismes que hi ha per aconseguir mà d’obra barata: treballs comunitaris, reducció d’impostos als veïns que s’impliquen en la neteja, incentivar a les associacions culturals del poble a canvi de col•laboració (feina directa, activitats solidaries per recollir diners, possibles cessions de vivendes). Ara mateixa hi ha molta gent a l’atur, òbviament no hi ha diners per fer contractes, però buscar una forma de remunerar el treball diferent, per exemple molts joves treballarien unes hores a la setmana a canvi d’un lloguer a llarg termini d’una casa al centre històric, o d’un solar.

La realista:

Com a hores d’ara és el principal problema; cal invertir tots els diners necessaris en la neteja, contractar més personal encarregat d’aquesta tasca, i prioritzar aquest tema deixant de banda altres inversions més encaminades a la rehabilitació social i econòmica del centre. El tema dels contenidors subterranis és una mesura que el pla ha de contemplar necessàriament.

2 Habitatge

Fa temps a la TV van emetre un documental del poble de Marinaleda (Córdoba), on totes les cases eren propietat de l’ajuntament i els veïns pagaven un lloguer-compra. Pareix una solució molt comunista, però crec que es podria transformar:1) Expropiar tots els solars i cases en runes de tots aquells propietaris que no s’acolliren al pla de rehabilitació. 2) Crear una plataforma de col·laboració: ajuntament + entitats financeres + empreses de construcció local + veïns implicats. Es tractaria de crear un sistema lliure d’especulació, on el valor del terreny siga molt baix i el valor de la construcció i rehabilitació estiga molt ajustat al valor real.

Un possible funcionament pot ser el següent: l’ajuntament demanaria els préstecs al sector bancari, amb aquests s’expropien tots els solars i cases dels que no volen acollir-se al pla i amb tots els altres s’obrin processos de negociació per promoure la rehabilitació de la casa a un preu ajustat a mercat i tirant mà del sector de la construcció local (gran part de la qual està ara a l’atur). De fet, la oficina d’amics i veïns ja està, firmant convenis de col·laboració amb tècnics. Per ací anirien els tirs.

Totes les cases habitades haurien de passar una inspecció periòdica per part dels funcionaris del propi ajuntament per garantir el seu estat, i s’incentivaria la seua rehabilitació. Amb totes les altres cases i solars buits, l’ajuntament encarregaria a les empreses constructores locals fer una primera rehabilitació de la casa. És a dir fonaments, teulades, façana, i poc més. Aquestes cases semiacabades es posarien a la venda per a immobiliàries, particulars, comerços, associacions.. també entraria l’opció de lloguer-compra (amb un preu més alt) i l’opció lloguer amb un preu més baix. Per a un bon funcionament jo crec que es deurien de prioritzar les zones més properes i en millor estat, i poc a poc anar ampliant.

Seria interessant fer difusió als veïns de quin és ara l’estat de la qüestió en les ajudes estatals, autonòmiques, (si és que hi ha) a la rehabilitació d’edificis en centres històrics.

3 Seguretat

La inseguretat sempre ve acompanyada de la degradació i l’exclusió social, no hi ha altra solució: eficàcia policial gràcies a la col·laboració veïnal i una actuació dels serveis socials en les situacions més extremes, fugint de la estigmatització de certs col•lectius d’immigrants. Si hi ha problemes de convivència o d’ocupació de cases abandonades per part de certs col•lectius, abans de denunciar, seria recomanable que els treballadors socials utilitzen la mediació, analitzant la situació, parlant amb totes les parts implicades, per comprendre el problema i intentar trobar una solució.

4 Espai públic

Pas 1: neteja Pas 2: rehabilitació cases Pas 3: promoció turística

Tenim l’atractiu del castell, i a més podem explotar la nostra cultura gastronòmica, la nostra cultura musical, festiva i el nostre patrimoni històric. L’objectiu és donar-li vida. Com? Convertir els principals carrers en un incentiu per als comerços locals i per a l’atracció turística. Ubicar algunes de les activitats culturals al seus parcs i places. Treballar amb els centres d’educació de la ciutat perquè realitzen accions que posen de manifest el valor del nostre centre històric: concursos de relats i poesies, relacionats amb algun aspecte del centre històric, per exemple; o quan ve el bon oratge, concerts (que ja s’han organitzat); xerrades informatives a les escoles i instituts... La gent jove de Castalla ha d’estar informada sobre com ha arribat a estar el centre històric en aquesta situació de degradació i abandonament.

Sobre la ubicació de serveis i equipaments, com ja s’ha dit l’ajuntament hauria de donar exemple situant alguna de les seves dependències allà. S’ha de començar per la iniciativa pública.

5 Mobilitat

Introduir el burro com a animal de transport, i posar unes escales mecàniques de l’església a l’ermita. I ara en serio, cal adaptar els carrers a les persones amb mobilitat reduïda (baranes, rampes...), un pla de circulació viaria ambiciós, adaptar alguns carrers als cotxes, i planificar aparcament i pàrquing públic. I deixar molts d’ells peatonals o amb accés restringit per als veïns. Solucions que ja s’apliquen a ciutats com Altea, Granada, Alacant i tantes altres. No es tracta d’inventar res sinó de copiar i adaptar allò que ja funciona a altres llocs.

Dani i Palmira.

PD: Com hem d’aprofitar-nos de les “bones pràctiques”, la Llei de Barris de Catalunya (2004) és una d’elles ja que va permetre finançar projectes de regeneració de barris com els que ara discutim. Per si algú li interessa, 2 links: la guia per l’elaboració (participada) d’un pla de regeneració urbana i l’avaluació de “la integralitat i la participació” d’alguns dels plans elaborats en el marc d’aquesta llei.

http://www20.gencat.cat/docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Barris/Manuals/1Manual_Barris_2010_tcm32-24279.pdf

http://www.gencat.cat/drep/dgpar/sumaris/Llei_de_barris.pdf

Les preguntes del debat: Passem a les propostes

Tenim tan assimilat el nostre paper que costarà caminar de nou per la part assolellada. L'atractiva queixa sempre més nombrosa i popular que la burocràtica solució. Majoria insultant.

Com ens agrada tant sentir-nos part decisiva i decisòria, ara anem a fer una provatura. La presentació i les preguntes en el debat de la Casa de Cultura les pengem ací baix. A partir d'ara, les solucions estan en les vostres/nostres mans. Donem-nos temps i contestem bloc per bloc com si només tinguerem 2 minuts per explicar cada part. A vore si, instal·lats en la queixa, nosaltres no sabem com afrontar-ho tampoc...

Temps de preparació i contestació: fins el pròxim post.

Premi: La satisfacció de ser positiu, de ser, per una volta, més Luke, que Hans Solo (encara que mole molt més Hans Solo. I no diguem el revers tenebrós...).

Anem allà. Comencem el debat on line.

Bloque 1 Higiene

Las plagas de animales y la cantidad de basuras que se están acumulando junto a los escombros, han provocado un gran problema de higiene y salud, problema que quedara agravado en verano con la subida de temperaturas.

¿Cómo lo solucionaría de la manera más rápida?

Bloque 2 Vivienda

Mucha gente está viendo como su casa se va deteriorando progresivamente a causa de las viviendas colindantes en ruinas.

¿Qué solución se les puede dar a estas personas que a causa de la demora en la limpieza y reparos ven que su casa puede llegar a correr la misma suerte?

Bloque 3 Seguridad

El problema con la ocupación ilegal de viviendas y de espacio público, además de la cantidad de robos que se están produciendo en el centro histórico cada día es más preocupante.

¿Cómo piensa que es la mejor forma de dar seguridad a los habitantes del casco antiguo?

Bloque 4 Espacio público

El centro histórico debe de tener una serie de equipamientos y actividades comerciales que llene los vacíos que actualmente existen. Un centro histórico necesita actividad diurna que atraiga a población nueva pero además que sea un tipo de actividad que mantenga a la población que ya vive en el centro y que durante todos estos años han sobrevivido a la degradación continuada del mismo.

Pensando en que el centro histórico debe de empezar a rehabilitar sus viviendas, hacer nuevas para atraer a población y mantener la que vive.

¿Qué medidas para revitalizar el centro histórico pensáis son adecuadas, hoy por hoy, y así atraer a la población y mantener a los autóctonos?

¿Qué actividades económicas promocionaríais en el centro histórico, y pensáis que son las adecuadas para atraer población?

Bloque 5 Movilidad

En el centro histórico hay un grave problema de accesibilidad, los pocos comercios que están manteniéndose en el centro histórico, hoy por hoy necesitan no encontrarse aislados del resto del pueblo. Volver a ser un pequeño centro por donde pasar. Es necesario marcar las líneas de un plan de movilidad pero teniendo en cuenta consideraciones esenciales, como son que puedan subir a acceder de otras partes del pueblo y que también sea un lugar donde haya un tránsito calmado para el vecindario. Por donde se pueda pasear y así hacerlo atractivo para un posible desarrollo turístico de futuro.

¿Qué plan de movilidad pensáis sería el más adecuado para comercios y vecinos, y además que sea compatible con un desarrollo turístico sostenible?

ni DEBAT ni POLÍTIC

Duc des del dijous a la nit, cap a les deu de la nit, pensant com resumir el debat polític sobre el Centre Històric. La gent que no va poder anar demana un llistat de les propostes, una idea del que va dir cada partit polític, un resum del que pensa cada partit del que és i deu ser el nostre Centre Històric. Difícil. Molt difícil.

Saps quan veus anunciar una nova pel·lícula amb bons actors, amb una idea original i una producció prou ambiciosa i penses "ha d'estar bé precís"?. I no. Quan la veus te n'adones que no, que per molt bona que siga la idea original sense un bon guió no es pot fer una bona pell·ícula. Dons això em va semblar a mi el debat, una peli improvisada.

En línies generals el nivell polític de l'acte va ser prou mediocre. A pesar de què a tots els polítics se'ls va donar el llistat de preguntes que anava a fer-se-los abans de l'acte, o no van tindre temps o no van tindre ganes de preparar-se unes bones respostes. En qualsevol dels dos supostos, lamentable. Vam sentir respostes vagues, sense contingut, sense reflexió i sense coneixement de causa. Un constant "això és que és molt complicat" i un repetitiu "això es tendria que vorer".

Els polític es van queixar del format del debat. Els dos minuts que tenien per a contestar a cada pregunta els semblaven insuficients. No sé perquè, si a alguns els sobrava minut i mig. No posaré noms, però pujaré vídeos. Resulta difícil saber a quina pregunta contesten en cada intervenció ja que la tònica general era recitar discursos generalistes i amb poc, molt poc contingut.

La sensació general del debat va ser que ningú ha reflexionat el suficient per a afrontar el problema del Centre Històric. No hi va haver propostes però tampoc havia hagut reflexió prèvia. La única cosa que va deixar clara el representant d'Ucid és que volen fer un pàrking. A seques, un pàrquing. Que pot ser resolga el problema d'aparcament però que no en resol, ni de lluny molts altres.

Ningú va dir cap solució per al problema de l'enderroc de cases, de l'enderroc de carrers, d'higiene i plagues, de foment turístic del centre. De res. Personalment vaig trobar a faltar varies paraules que deurien d'estar i no van aparèixer. Com es pot parlar d'un Centre Històric sense nomenar al Patrimoni? Com es pot abordar el tema d'ocupació il·legal de cases sense referir-se als Serveis Socials? Com poden estar parlant de què vinga gent a viure al Centre Històric sense donar-se compte de què ja viu gent al Centre Històric? Gent amb dubtes i problemes que després del debat té clar que continua tenint dubtes i problemes.

I també personalment, em quede en els Greatest Hits dels ponents. Algunes frases meravelloses que no passen desapercebudes. D'eixes que se't queden dins el cap, xocant d'un costat a altre sense poder ser enteses. "Tenemos que despejar el Centro Histórico para dar paso a la modernidad". Gran frase, sí senyor. Despejar de gent? de cases? de vida? o podem traslladar-lo directament a l'avinguda d'Onil, que ja té eixa modernidad tan desitjada.

"Iglesia, Ermita, Castillo". Gran proposta d'eix per a fomentar el Centre Històric. Això sí, posarem telefèric per a visitar-los perquè si continuen afonant-se els carrers i les cases, un poc difícil ho tenim.

"Tiene que ser o un centro turístico o un centro para vivir, pero los dos son incompatibles". Totalment d'acord. Mai he visitat jo com a turista un Centre Històric on visca gent. Però el meu hit preferit de la nit, sens dubte, va ser "A lo mejor esto no tiene solución. Las ciudades nacen y mueren". Sense comentaris.

En fí, que está molt bé la iniciativa, però no és suficient. S'ha de reflexionar. S'ha de pensar i si alguna cosa no sabem fer, s'ha de preguntar als experts i als veïns, que per a això estan.

Debat Polític a la Casa de Cultura

No sé si algú recorda algun fet semblant en este poble. Nosaltres personalment no. Que els membres de diferents partits es reunisquen en un lloc públic per parlar davant de la gent i de les càmeres sobre un tema que interesa al poble, deuria ser la cosa més normal del món. Ací, no. En el nostre poblet, en el nostre país, és un fet excepcional. Un fet extraordinari, com el pas del cometa Halley o com un polític que reconeix errades pròpies. Així estem. Així ens va.

Tinc la sensació (pròpia i intransferible) que no eixirà bé. La falta de costum portarà als representants dels nostres partits a atacar més que a proposar, a criticar, més que a aportar solucions, idees, ganes. M'imagine la pilota passant de teulada en teulada i balons al contrari. Espere equivocar-me. Però, si tots han dit que sí, significa que açò no deu parar ací. Que deu convertir-se en costum. En una bona costum.

Un aplaudiment, per tant, per als quatre partits i sobretot a l'Associació del Centre Històric.

Així que dijous a les 20:00h ens veem allà. A la Casa de Cultura.

Fitur

Jo vaig a fitur, tu vas a fitur, ell va a fitur, nosaltres anem a fitur, vosaltres aneu a fitur, ells van a fitur. Sobretot ells.

El viatge a Madrid i les fotos de part de la nova corporació a la Fira Internacional del Turisme, FITUR, m'han recordat molt, però molt molt, a altres anys. No sé si és cosa meua però supose que deu haver alguna diferència apreciable que a mi me s'escapa. Últimament estic fatal. No estic gens perspicaç. Intente pensar quines poden ser les diferències i així, mirant les fotos, no me'n ve cap al cap. Ho veig igualet, igualet.

Si ens posem a suposar, anem a ser benpensats i a intentar fer-nos creure, que igual ara les despeses del desplaçament (cotxe, tren i/o hotel) no les haurà pagat l'ajuntament. Igual d'ací uns dies ens trobem un informe de tresoreria penjat per algun tècnic a la funcional plana web municipal, afirmant que els polítics han anat pel seu compte i ho han pagat tot amb els seus diners. Això també ho diferenciaria d'altres anys, que ens contaren que costa cada cosa i amb què es gasten els diners. Ara, mirant les fotos, tot ho veig igualet, igualet.

La eficiència de 5 persones repartint fullets és un misteri que mai m'ha quedat clar del tot. 1000 guies gastronòmiques entre 5, ixen a 200. Que podem dir, basats en la nostra escassa experiència, que no són ni moltes ni poques. Jo que sé, 200 guies.

Si tots els pobles feren com el nostre, supose que si l'stand de la Diputació en representa a 20 (tirant per baix), ixen uns 100 regidors alacantins per allà pul·lulant. Supose que seran els que apareixen ocupant els angles morts de les fotos que ocupen els nostres representants locals.

Mai hem entés per a que serveix Fitur per a un poble com Castalla. Ni abans, ni ara. I mira que tenen fàcil tapar-nos la boca als escèptics com nosaltres. Una xicoteta enquesta a l'oficina de Turisme on es preguntara a tots els visitants: Com ha conegut Castalla? Per què ha vingut?

a) Per internet (l'ajuntament té una plana web colpidora)

b) Per recomanacions d'amics.

c) Perquè visc a prop.

d) Perquè vaig passar per l'autovia i vaig vore el castell poderós i ben il·luminat.

e) Perquè vaig recollir un fullet que em van donar (un regidor, una alcaldessa, un alcalde, un tècnic, no recorde que era) a Fitur.

Si l'opció e, arriba al 10% (cosa que no compensaria ni les despeses d'enviar el tècnic), ací ens callaríem per sempre i no tornaríem a parlar mai més de fitur. Ho prometem. A vegades desitgem que ens callen la boca i tancar el xiringuito. Ha hagut vegades que hem escrit amb eixa intenció. Amb la disposició de vore que algú ens callara per sempre i ens explicara amb pèls i senyals com ens hem equivocat en el nostre judici. Pense i m'ixen un mínim de 3 articles amb eixa intenció. Però res. Igual en este tenim sort!

Toni.

PD. Muñoz Molina té un article fantàstic sobre un tema semblant. Clickeu ací.

Radical

M'he tornat un radical. L'altre dia vaig ser conscient. No vaig a pegar-li massa voltes a l'etimologia de la paraula. Quan em referisc a radical, no estic fent referència a partits del passat, ni a anar als arrels, ni res d'això. Quan dic que m'he tornat un radical, ho utilitze en el sentit de sempre, de fanàtic, d'eliminar reflexions i empatia. A això. Un radical, vamos.

Ací que ens hem vist sempre com els campions de la moderació, ara resulta que no. Radicalíssims. I sé el moment concret i la circumstància que ens va fer caure del cavall. I vaig a contar-ho per a qui li interesse. Alacant, club Información, divendres 13 de gener. Sobre la taula uns convidats heterogenis. Atenció: Fiare-Nova feina, ATTAC Alacant, Cáritas, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida, Mercatremol i Entrepobles. Sí. Com sona. Tots eixos. El tema: la Banca Ètica. Eixe oxímoron és el que ens va portar a dir que ens apetia anar.

Segons després de la presentació que fa el moderador, el representant de "Izquierda Anticapitalista" comença el seu discurs en valencià (poc probable però possible en Alacant). Quan porta més de deu segons ja és un fet que va a continuar en "valencià" (això ja és un xicotet miracle en la capital provincial). Darrere de mi, una xica expressa en veu apreciable el seu pensament: "Ah, y continua en valenciano el gilipollas". Analitze el lloc i la possible gent interessada en el tema que està assistint i em patina un poc, però no em sorprén. Hi ha més d'un centenar de persones que segur que no han pensat això. Així que, ho done per bo.

L'assumpte continua i la gent parla en ordre, i alguns em fan somriure per tenir els peus a esta terra nostra de cada dia, altres ens fan riure per les seues obsessions i altres pel seu considerable idealisme. Però m'encaixa. M'encaixa quasi tot. Em pinten als bancs com a dimonis i jo no li busque un però. M'ho crec. Directament. Sense reflexions. Sense empaties. Sense pietat. Un poc com fan els bancs.

Ve esta reflexió perquè ja no ens fem responsables d'unes opinions raonades. De temps en temps, ens tornaran reflexos de la vella moderació però, el que tenim clar és que ens han obligat a convertir-nos. Tots ells (sabeu qui són, no ens obligueu a nomenar-los). A partir de ja, som radicals.

Mentre que els diaris, les televisions, els polítics no parlen dels temes que toca (eliminació dels paradisos fiscals, taxa Tobin, Banca Ètica, reforma llei electoral, malbaratament de diners públic punible), per mi s'han acabat les reflexions raonades. Ho dic per avisar si entrem en debat amb algú, per a que tinga les nostres cartes clares.

Afortunadament eixa radicalitat insoportable que ha vingut a ocupar el nostre cos com en una pel·lícula de Polansky, no ens limita per fer publicitat de temes locals. El dijous 2 de febrer a les 20:00 hores, a la Casa de Cultura hi haurà un debat sobre el Centre Històric de Castalla (CHC). Intentarem parlar d'açò més obertament quan la data s'aproxime. Ara per ara, un avanç: els quatre partits locals estan convidats per exposar les seues reflexions.

Esperem no es convertisca en el típic "i tu més" perquè amb el nou radicalisme que estem encetant, no sé que podria passar. Com la cosa no vaja per on toca, no responem de nosaltres. Si l'assumpte es torç, pense jo que fins i tot seríem capaços d'alçar-nos i anar-nos-en. Sense esperar al final. Així. En pla radical. Ja està bé, home. Enviarem les nostres preguntes on toque i creuarem els dits per a no trobar més dimonis, malos, malíssims.

Toni.

PD. Canal 9 buscant informació per fer un programa sobre urbanisme? Sobre Castalla Internacional? L'ajuntament de Castalla negant eixa informació? Això és possible? Buf, ja estem pensant coses... que no, que no, que no, radicalisme, radicalisme, radicalisme.

Compte enrere

Quan algú decideix pel seu compte i pel seu risc, participar en un bloc com este de política local i de parides vàries (tipus salvem les balenes) no té clar quines van a ser les repercussions. Ho fa per bé. Com quan un es fica en política (glups) o en alguna directiva d'alguna associació.

Després entres en la dinàmica de veure més errades que encerts, no per res, sinó perquè quan et fixes més, sempre es veu més la brossa. Quan ho mires per damunt, la ronya sempre es dissimula. Però quan et fixes... buf, quan et fixes. Hi ha un moment que eixa atenció pel revers tenebrós del poder al poblet, arriba a esgotar. (No recorde cap polític clàssic de l'oposició local que haja aguantat en primera plana massa temps. Tots acabaven esgotats, buits, cansats.)

El poder cansa menys, això està més que clar.

Nosaltres ens vam cansar allà per primavera, si no recorde mal. Aquell tour de force que va suposar la presentació a la Casa de Cultura d'un projecte per al Centre Històric de Castalla (a partir d'ara CHC) amb la realització d'un documental, un vídeo i entrevistes per quasi 5 hores de gravació i molts, molts dies d'organització amb concert inclós... Que voleu, al final no anàvem ni cap avant, ni cap arrere.

La part bona (que sempre hi ha una part bona) és que escriure per ací és fàcil. Massa a voltes. Tant fàcil que pots deixar de fer-ho sense cap esforç, ni implicació. Sense mono. Cap ni un. Quant portem un temps sense escriure fins i tot ens provoca certa peresa passar per la pàgina i vore com va. L'arribem a oblidar. Sobretot quan entres i no estàs d'acord amb alguns comentaris i saps que encara que contestem, això no servirà per a res. Que cadascú continuarà amb les seues obsessions personals per molt que li digues que ara l'ajuntament és altre i que necessita de control extern i ciutadà.

Algú reclamava moviment (això és bo). I nosaltres també l'esperem. Un pas van donar. El fàcil de l'Oficina ja està en marxa i no ho vam celebrar massa (perdó). El segon pas també l'han promés. Sembla que les runes que fa més de dos anys (això no té nom) que s'han fet senyores i dominadores d'un gran solar per allà dalt, començaran a eliminar-se estos dies. Això ens van dir. Ara, estaran al caure els pressupostos de l'any vinent. Suposem que ja estaran preparats. Serà el moment de creure si l'ajuntament té un vertader compromís amb el CHC. Les promeses tenen data de caducitat i la tenim ací davant.

El Pla Especial s'ha de portar avant quant abans millor. La Universitat va presentar un projecte temps ha (que es va utilitzar com a tapadora de la falta de decisions), l'associació d'amics i veïns del CHC n'ha presentat un altre fet per gent que ha estat treballant ací des del principi (monodestudio forever). Qualsevol dels dos deu acomplir amb eixa part de l'acord que diu que "a ser possible, s’intentarà que quede en mans de professionals de reconegut prestigi que hagen treballat en altres Plans Especials importants i/o amb professionals locals". L'elecció de qui ho porte avant, ens preocupa menys. La part important és que es faça, que es dote econòmicament i començar, començar, començar. Tenir un punt de partida. Deixar d'improvisar. Un pla. No sé les voltes que ho hem repetit en tots estos anys de bloc (i abans!). Un Pla global amb participació ciutadana, ja!.

Estem en el compte enrere. I mentre contem en format NASA, un parell de notícies més. La primera és immillorable. Iniciativa privada per al nostre centre. Si eixa gestió ix avant finalment, serà un pas tan positiu o més que qualsevol actuació municipal. Un hotel d'eixes característiques en ple carrer Major, obri un ventall de possibilitats que el goig és directament proporcional al nostre desencant en altres moments. Fantastischen.

La segona no passa de ser un rumor a l'espera de confirmació. Les vivendes de l'IVVSA que tant ens van preocupar pel seu disseny i esperançar pel que suposaven, sembla que no eixiran. Això ja ens ho va dir Gaspar Mayor, gerent el Pla RACHA d'Alacant en petit comité el dia de la presentació d'eixe edifici. "Eso no va a salir adelante". I aclaria que no entenia com pretenien vendre això enmig de Beirut. Beirut, eixa metàfora.

A l'espectativa estem. Primer el Pla i després actuacions.

I amb eixes, contem els dies per a vore acomplides les promeses. Regal de nadal.

Toni.

PD. Capçalera dedicata a la reconstrucció del New Orleans post-Katrina a la serie Treme (al nivell de The Wire i fet pels mateixos, o siga, paraules majors).