DILLUNS 28 de SETEMBRE a les 20 H. CASA de CULTURA

L'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla, després del parèntesi de l'estiu, torna a reunir-se al saló de la Casa de Castalla aquest dilluns a les 20:00h.. Ara és el moment de començar a posar-la en funcionament, una vegada l'associació ja està donada de alta. Els passos inicials ja estan coberts, ara cal tenir clar quines coses ens fan falta fer i quines són les prioritats.

El dilluns la presidenta i vice-presidenta ens explicaran també com va ser la reunió amb l'alcalde, de què van parlar i de quines coses ens va informar.

Ací va el recordatori de nou de quanta més gent siguem, més força tindrem. Comenta-ho, convenç a gent de que vinga, movem-nos...

Salutacions!

El tren alcoi-alacant (per Ibi i Castalla)

M'encanta creure en eixes teories de la conspiració que afirmen que als Estats Units, una nit d'hivern, en una mansió apartada entre els boscos d'aurons d'un estat de l'est (diguem-li Massachussets) van decidir, en contuberni capitalista, que en compte de desenvolupar el ferrocarril, anaven a fer créixer les carreteres. Ferrocarril no, carreteres sí.

Ja sabeu, ruta 66 i tal. Highways a mansalva de nord a sud i coast to coast. Ja m'imagine jo la pel·lícula que hauria pogut fer Elia Kazan alternant primers plànols de Henry Ford fregant-se les mans contant mentalment quants cotxes anava a vendre després d'aquell pacte vora el foc, amb altres plànols generals on milers de xinesos acomiadats de la seua feina al ferrocarril, feien camí cap al xinatown de San Francisco o Nova York.

La carretera obligava a l'adquisició de vehicles privats i, per tant, obligava a desenvolupar una indústria que passaria a ser una de les més importants del món en molt poc temps. Els autocines, les cambreres que patinen fins la finestreta del Cadillac, Indianapolis, Marlon Brando amb la moto... I ja ens han venut la història. Carreteres, cotxes i individualisme, vamos. Estats Units.

No ho va contar així exactament un mestre que tenia en la facultat, però quasi. Cadascú ho endolça com millor li apanya.

Ve tota esta llarga introducció per a incloure una reflexió sobre el tren Alcoi-Alacant. Aquella via mai acabada del tot, iniciada durant el govern de Primo de Rivera, que torna cada cert temps a ser contemplada com una alternativa. El mapa no és de l'època. Està extret d'una publicació de l'any 2009 i estableix els trens de rodalies existents en la província i aquells trens suggerits. I mira per on, torna a aparéixer. Alcoi-Alacant amb parada a Castalla.

Vaja per davant, que jo no em crec la possibilitat. La seua construcció suposaria, tal impacte que, conforme em trobe hui, no m'apetix analitzar-ho del tot (demà vorem). Tampoc sé si ací hi ha reunions com aquella de Massachusetts dels anys vint americans per decidir el contrari. Per decidir que sí, que el tren mola. Però, m'encanta que hi haja reflexió al voltant d'un tema tan atractiu com eixe. I m'encantaria, a més, vore que en pensa la gent. Així descongestionem també el temeta un temps.

Toni.

PD. El pròxim post també toca tren.

PP vs. PP

Després d'un llarg temps sense entrar al blog, perquè els anònims pegant canya em fan sentir incòmode, hui tocava post.

Malgrat els nombrosos desmentits públics de l'alcalde durant molt de temps, tot el món sap que no hi ha bon rotllo al PP local. Si no hi ha, no hi ha, no sé perquè volen amagar-se les coses. Això no m'inspira confiança, veus?. Tampoc es precís que pensen tots igual. La democràcia també és això (encara que hi ha gent que pensa que només és votar cada quatre anys). Fins ací, tot entra dins del cabàs, però hui, llegint l'INFORMACIÓN, he arribat a pensar que algú ha perdut els papers definitivament.

La notícia, per a qui no sàpiga a aquestes altures de que va el conte, ve a dir que el pp local (Juan Rico és el president) denúncia que l'alcalde (Jose Luís Prats) està afiliant a gent al partit per a controlar-lo ell, a canvi de concedir llicències d'obra. Jo ho llisc i em dic: bé, lluites internes, s'haurà de provar, esta gent és capaç de fer de tot, que fort que això passe en el poblet... Bé, la història de sempre, vamos. Res nou sota al sol (amb la diferència que ara ja no ho poden negar públicament, o sí?).

Després ho he rellegit i he estat uns minuts rient-me a base de bé. Ho sent. M'he rist moltíssim. Eixes ganes de riure que t'agafen quan veus alguna situació açònopotestarpassant (i ja en portem vàries d'eixes en esta legislatura). I per a explicar els motius de la gràcia, necessite escriure prou. Ho sent, de nou.

En un paràgraf de la notícia s'afirma, que un dels punts que conté la querella, diu que l'alcalde està concedint llicències per a arreglar piscines que en teoria el PGOU no permet que existisquen a Castalla Internacional. Jo mateixa em dic que no amb el cap, arrufe un poc el nas i m'ho torne a repetir perquè estic prou perdut. Anem a vore, Juan Rico (president del PP local) posa una querella contra Jose Luís Prats (alcalde de Castalla), per permetre arreglar unes piscines que Juan Rico va ajudar a construir. Osti que rebuscat. Ells donen unes llicències d'obres majors, construeixen 1000 cases, 500 piscines, i després diuen que el PGOU que ells van aprovar, no permet construir piscines i posen una denúncia contra el seu propi alcalde per concedir llicències d'obres menors per arreglar-les. Això no sé quin nom té, la veritat. Cinisme, sarcasme, hipocresia... i estic escrivint açò i no puc parar de riure. Que fort. On està la meua moral?

O siga que estan Estos i els Altres. Estos ens governen i els altres ens han governat i volen tornar a governar-nos (utilitze la paraula governar en compte de representar conscientment). I analitze la situació. Imaginem que tenen raó Estos.

1. Estos dirien: la querella és falsa. Els estrangers s'han apuntat al PP perquè volen, perquè està la regidora Mckenzie o perquè venen del partit liberal europeu. No hi ha cap intent de control del partit. És més, si busquem una causa real per a la querella, sabem que tot això està motivat perquè els constructors que hi ha en els Altres (3 mínim) el que volien era controlar l'adaptació del PGOU i quan ho ha fet només l'alcalde i l'arquitecte, sense contar amb ells, s'ha declarat la guerra oberta. L'alcalde ja es pensava algo quan es va quedar per a ell la regidoria d'Urbanisme. Volen tornar a controlar Castalla perquè tenen interessos personals. No ho fan pel bé del poble.

Ara imaginem que tenen raó els Altres.

2. Els altres dirien: L'alcalde ha perdut el cap. S'ha posat un jornal més alt que el que nosaltres li vam dir públicament. No ha contat amb cap regidor per a fer l'adaptació del PGOU, ni els comunicava res. Tot ho vol fer ell. Ara està apuntant gent al partit a canvi de llicències perquè sap que tenim majoria i vol controlar-lo i poder tornar a fer la llista per a les pròximes eleccions, i així, continuar traent benefici. S'ha de parar com siga. L'hem de desacreditar perquè el poble no es mereix això. Contem rumors, posem querelles, cridem a l'Información, recordem que comet il·legalitats permetent que la gent de Castalla Internacional s'arregle les piscines. Hem de fer-lo fora.

No sé qui té raó, si Estos o els Altres, però la perspectiva per al poble té miga. El partit que guanyarà les pròximes eleccions (siguen uns, siguen altres, els 2, o cap d'ells, el PP va a traure 3000 vots segur), ens ofereix una perspectiva cada vegada més entretinguda. Quina necessitat tenen uns i altres de manar? Perquè és tan important per a Estos i per als Altres? Quina és la motivació? Si ho preguntarem a ambdós la resposta estaria clara: el Poble. Ho fan pel bé del poble.

Si ens posarem en el lloc d'una persona amb sentit comú, que faríem. Que faries? Van dos possibilitats.

1. Si eixa persona amb sentit comú fora d'Estos (de la part de l'Alcalde), intentaria explicar a tots, públicament els motius reals pels quals volen fer-nos fora com siga: Hi ha interessos darrere. Contaria les pressions. Diria quins beneficis s'han obtés i quins es poden obtenir si arriben a governar. Quines decisions hem pres que molesten realment i que segur que no són arreglar les piscines de Castalla Internacional. Ho faria públic, més que res, per a que, si ens fan fora finalment, almenys el poble ho puga controlar. Els Altres volen això. Si ixen finalment, tingueu en compte qui va a eixir beneficiat. Controleu-ho. Això pense jo que faria una persona de bé, pel bé de Castalla.

2. Si la persona de sentit comú fora dels Altres, demanaria disculpes per una actuació, diguem, no massa intel·ligent. Perquè no és massa intel·ligent dir públicament que l'anterior alcalde va permetre actuacions il·legals si està en el nostre costat. Ni tampoc és massa intel·ligent que entregue la querella un constructor amb interessos urbanístics, perquè això li resta credibilitat a una denúncia que és real. Si finalment el constructor entrega la querella perquè ningú més vol fer-ho, almenys no cridar a un periòdic que sempre li pega canya al PP, per a que ens espere a la porta del jutjat per a tirar-nos la foto. Una vegada demanades les disculpes per tanta ficada de pota, intentaria fer les coses bé, explicant públicament la postura del grup i quina es la visió alternativa que es té per obtenir els màxims suports dins del poble. Intentaria explicar com no es repetiran errades i com podrem subsanar-les. De cara. Pel bé de Castalla.

No sé com ho veieu, mirant-ho des de fora. Com actuaríeu vosaltres si estiguereu dins l'embolic? Jo és que ja no m'entenc ni a mi mateixa. Pense que qualsevol persona de bé, diria arreu i fileu. I es deixaria la política i s'indignaria molt tirant a moltíssim. Jo, en canvi, no puc parar de riure. Què fort.

Toni.

Quina barbaritat!

Mentre nombrosos municipis del nostre territori retiren dels seus cartells els bou embolats per considerar-los cruels amb els animals, Castalla, ciutat puntera com ella soles, les inclou per segona vegada a les festes populars. I no acabe d´entendre jo quines ganes tenim de importar les coses que fora d´ací ja no funcionen, en la de coses boniques que podríem dur al poble... Ara que per fí s´ha fet consiència social de la barbaritat que suposa nugar-li dues torxes als cuernos a un animal amb la simple finalitat de vore com es crema poc a poc sabent que no pot fer res per a evitar-ho, ara que ja estem en el camí de superar estes bestialitats, ara, el duem a Castalla.

No sé si serà per donar-li un aire cañí al poblet, per fer totes les varietats de vaqueta disponibles en el mercat o per un subsconscient instint voayeur de l´Ajuntament però el fet és que ací tenim, un any més, el bou embolat, amb la justificació de "tradició popular". No sé jo quina tradició tenim a Castalla de punxar-li foc als éssers vius però en fí, si ens empenyeu que és una tradició bona per al poble, al menys que trie el poble ...

Vinga va, enquesta popular: A QUI LI POSARIEU VOSALTRES LES BENGALES?

Reunió 27 Juliol a les 20:00.

Ja tenim l´associació dels amics i veïns del centre històric en marxa. A la passada reunió del 6 de juliol es va crear un organigrama provisional en què es va nomenar com a presidenta a Pilar Esteban. El proper dilluns 27 de juliol a les 20:00 hores torna a fer-se una reunió informativa, que encara hi ha gent que no s´ha enterat massa bé de qué va açò.

Per a fer-se soci pots anar el dia 27 a la casa de cultura i abonar la cuota establida d´un euro a l´any (sí, sí, 1 euro, que no dóna ni pa pipes). A la reunió s´informarà de les gestions fetes des del dia 6 i a més a més, es durà a terme una pluja d´idees entre els assistens per a revitalitzar el nostre centre històric.

Ja hi ha vàries idees per ahí que no estan gens malament, com fer soparets populars als parcs del centre històrics, concursos de gastronomia de la terreta, etc. De manera que la cosa comença mogudeta al centre històric, per fí!

Ens veiem allí.

Amics i veïns del Centre Històric de Castalla

El pròxim dilluns 6 de juliol a les huit a la Casa de Cultura de Castalla va a crear-se una nova associació, la d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla. Supose que tots ens l'estimem. Els més vells han nascut allà, els més joves hem escoltat mil voltes les batalles dels nostres pares i avis contant-nos on vivien i jugaven. I tots els de Castalla el sentim com a propi. També el nostre ajuntament se l'estima, no dubtem d'això, i suposem que això és amb el que confien molts per a deixar fer i no implicar-se en res. El problema és que si no es nota que hi ha un grup important de persones preocupades, amb esperit crític i amb ganes de donar la cara, no s'actua igual. Sincerament, algú pensa que sense donar la tabarra tots estos anys s'haguera contractat a un tècnic en patrimoni per controlar les obres al centre històric?.

La dificultat com sempre és mobilitzar a un gran nombre de persones. No és igual que demanen un pla integral a llarg termini 30 persones que el demanen 300 o 1000. Per això hem d'intentar mobilitzar a la màxima quantitat de gent i això significa fer el pas avant, comentar-ho en casa, convéncer als pares, als avis, moure gent que no accedix a internet habitualment. Vindre. Es complicat, ho sabem, però només s'ha de prendre una decisió. Vaig.

Hem fet nombroses conferències que ens han marcat un camí que podem considerar raonable, lògic i defensable per tots, siguen del partit que siguen. Podríem posar molts punts, però ací en van tres a mode d'exemple que hem tret de les opinions dels diferents especialistes del món de la universitat que hem anat portant.

1. Acord entre tots els partits per a establir un pla integral d'actuació en el Centre Històric. Sinó s'unixen tots els partits, estem sempre a l'espectativa de qui entra cada quatre anys. Quins interessos tinga. Si a eixe regidor de patrimoni allò li importa més o menys.... Els pobles han de mirar molt més lluny de quatre anys.

2. Elaboració d'un pla integral. No s'ha d'anar prenent decisions puntuals sense un pla conjunt. S'ha de decidir un pla a llarg termini i anar treballant dia a dia en eixa direcció. No es pot anar posant parxes d'ara faig cases ací i un parc allà sense una visió completa.

3. Es necessita un procés de participació ciutadana escoltant als veïns i tenint-los en compte. Fins i tot, per a un simple treball d'universitat sobre el centre històric t'obliguen a fer enquestes d'opinió, socials... entre els veïns.

Per a exigir eixes coses fan falta cada volta més veus i més gent. I associacions com esta ajuden a participar del teu poble. Si dividim el poble, en votants del PP contents i l'oposició queixant-se, estem dividint-lo artificialment. Tots deuríem estar junts per fer un poble millor. Esta associació ho intentarà. Si vens tu, millor.

Ens veem dilluns a la Casa de Cultura.

Toni.

V setmana de cine. Pengem el cartell com sempre amb la intenció de que li doneu canxa i vingueu. És la setmana del 29 de juny al 5 de juliol. Tots els dies a les nou en la casa de cultura de Castalla (excepte el dissabte). Les quatre pel·lícules que toquen com podeu vore són algunes de les millors de l'any passat. I després estan els curts i els nanometratges. Divendres els posarem tots (també posarem fora de concurs "Mentemorfosis" d'Amador Pérez) i diumenge només els guanyadors. En el poble no passen tantes coses com per a que vos perdeu esta. De què parlareu després?

I després està el cartell. Només pel robotet val la pena moure’s de casa.

Ací va la informació que posarem de les pelis als díptics.

La duda de John Patrick Shanley

Diàlegs i personatges. Reflexions i ambigüitat. Meryl Streep i Phillip Seymour Hoffman. La duda està basada en una obra teatral i se li nota. I açò que podria ser negatiu, es dilueix amb cada aparició dels seus protagonistes principals fins el punt de preguntar-te d’on ha eixit aquest director-escriptor Shanley per atrapar-nos en el seu/nostre món de blancs, negres i poderosos grisos.

El desafio. Frost contra Nixon de Ron Howard

Mai Nixon, probablement el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units d’Amèrica si agafem el cinema com a referència, havia tingut un actor que el fera tan pròxim com Frank Langella. Una producció que funciona com a reflex del món dels informatius, com a lluita entre el poder polític i el periodístic, com a imatge d’uns fets que no paren tan lluny...

The Reader (el lector) d’Stephen Daldry

Està bé, Billy Elliot era un musical prou adolescent. Las Horas, la vam veure quatre i dos es van adormir (els altres utilitzen qualificatius com obra mestra). Ara Daldry continua amb el seu ritme lent i absorbent, i canvia a Nicole Kidman per Kate Winslet, però manté unes interpretacions poderoses al servei d’una gran història d’amor i secrets.

Wall-e d’Andrew Stanton

La millor pel·lícula del 2008. Un clàssic absolut amb 30 primers minuts que passaran a la història del cinema per a situar-los a la prestatgeria entre Charles Chaplin i Buster Keaton. Els pel·lícules d’animació tenen el problema d’intentar agradar a tots els públics, també Wall-e el té. Però hi ha tanta intel·ligència, tanta sensibilitat en eixe inici magnífic que ho oblides tot i no pots llevar-te del cap eixa veu mecànica cridant Wall-e!