22 pensaments al voltant del Centre Històric i les 22 vivendes.

1. La construcció de les vivendes al centre històric, i sobretot d'eixe solar, és necessària.
2. La presentació pública del projecte, per part de l'ajuntament, és positiva. Este element positiu no ho és tant si tenim en compte que les característiques d'este projecte obliguen a fer publicitat d'ell (són vivendes que han de buscar compradors). Per tant, el fer públic dibuixos i plànols és més una necessitat, que un acte de voluntat municipal de transparència (per desgràcia no es fa en tot allò que projecta l'ajuntament).
3. Altre element positiu vinculat a l'anterior: Ara sabem com va a ser i estem a temps de canviar-lo.
4. Aquesta promoció de vivendes no és segura. Només es farà si hi ha un interés amb suficients compradors interessats (sense número fixe).
5. No van dir preus de vivenda. 1300 a 1400 euros per metre quadrat com a tope màxim, vam entendre. S'ajustarà i serà el més accessible possible per a la gent. Hi ha subvencions a la compra de vivenda protegida.
6. El lloc, davant del parc, enmig del centre històric, amb un canvi d'actitud, un pla global, i ganes del poble i l'ajuntament acabarà sent el millor del poble. Al temps.
   
7. Pel que sabem, les vivendes del IVVSA tenen una qualitat superior a la mitjana, a un preu acceptable.
8. Esta promoció estan destinades, en les seues bases, per a un perfil jove (adquisició primera vivenda) amb ingresos des dels 800 fins als 2000 mensuals (així a ull i amb moltes puntualitzacions).
9. L'ajuntament ha de donar una imatge pública de ser positiu i colaborar amb el projecte. Ho va intentar ahir. Esperem que en privat hagen vist el mateix que nosaltres i pressionen per al canvi. Consultats especialistes ens han dit que no només el canvi és possible, sinó que, una vegada estudiat, s'ha de pressionar per a que es faça.
10. L'IVVSA fa nombrosos projectes en tota la comunitat i, per a ells, este és un projecte més. Per a nosaltres és EL projecte. El que allà es faça va a condicionar, per mesura i situació, el nostre centre històric de per vida.
11. La imatge d'allò que ens han presentat no és il·lusionant. Compleix amb les normes, estem segurs, però no fa el projecte únic i singular. No és especialment atractiu en una zona que necessita d'un projecte estrella.
12. I redundant amb el tema: amb la quantitat de pisos buits que hi ha a Castalla, qui decideix anar a viure a una zona amb tants problemes i amb eixa imatge de Beirut que ara mateix té, si el projecte que li mostren no es diferencia tant d'altres blocs d'edificis? Qui vol comprar un pis allà si no és un projecte “especial”, cridaner, amb un encant palpable.
13. Una façana tan llarga (més de 50 metres) amb tota la planta baixa dedicada a aparcament no respon a la tipologia d'un centre històric. Si caminem per eixa zona, seria trobar-nos un mur de 50 metres amb 2 entrades per als blocs de pisos. Això no contribueix a enriquir la zona, al contrari, l'empobreix.
14. El parking en la planta baixa condiciona massa la tipologia del edifici. Tres portals d'accés als pisos, tampoc encaixa amb la tipologia de cada casa la seua entrada (que s'ha fet en altres llocs). Serà més car. Portarà molts més problemes i molts més maldecaps a l'IVVSA. Però ajuntament i ciutadans hem de tirar de la mateixa banda per intentar que es faça l'aparcament al soterrani, no a la planta baixa.
15. Igual la nostra imatge mental del que deuria ser, ha condicionat la decepció que ens ha produït el projecte final. Igual esperàvem massa. Casetes, diferents altures, entrades úniques, una terrasseta al cap damunt de cadascuna amb alguna habitació “abuhardillada”. Tot modernet però encaixat amb la tipologia existent. Ens hem trobat un bloc amb pisos com en qualsevol altre lloc, amb tres portals, cumplidor, sense més.
    
16. Anem al Centre Històric en general. Mosqueja que quan parles en tècnics independents vegen mil solucions (perquè ells treballen en rehabilitació de centres històrics) i que els tècnics que en teoria estan aconsellant al nostre ajuntament només troben problemes. Mosqueja que el nostre ajuntament, per molt que li ho demanes, no fa cap d'esforç per consultar i deixar-se assessorar per gent vàlida i disposada a tirar una mà.
17. L'Alcalde parla del Pla Especial per al Centre Històric en present continu. “Està fent-se”, “estan estudiant”, “està portant-se a terme”. Quan es refereix a qui està executant-lo, ix el nom de la Universitat d'Alacant, la Facultat de Geografia. El dia després, telefonem a la nostra estimada facultat de Geografia. Ens contesten. Ningú està treballant ara al Pla Especial de Castalla. Es va fer una proposta al 2009. L'ajuntament es va mostrar interessat però va contestar que buscaria fons. Estem al 2011 i encara esperen. Per tant, un dels dos estava mentint, o la Universitat d'Alacant o l'Ajuntamentde Castalla . S'admeten apostes. Reflexió interna: Serà possible que ens torne a passar?
18. L'alcalde continua exposant els seus projectes del Centre Històric com si cada vegada que parla d'ell parlara per a persones diferents. Però resulta que cada vegada que parla d'això, parla amb les mateixes persones. Sempre som els mateixos. Per tant les mateixes promeses i afirmacions que eren creïbles al 2007, al 2008, fins i tot, al 2009, no ho són tant al 2011. Ho sentim. Estem, ho recordem, ja al 2011 i Jose Luís va ensenyar un avantprojecte del 2009 que no s'està duent a terme. Ha passat tot un any i no han començat.
19. Ens cansen els polítics que es comporten com a polítics i la seua retòrica.
20. Dos anys després, sembla que va a actuar-se al solar amb les runes acumulades i tirar les parets que encara estan inestables. Dos anys per a decidir-se a actuar ens semblen massa. El que van a fer ara (això han dit), no ho hagueren pogut fer fa deu, dotze o quinze mesos? La llei no era la mateixa abans i ara? Perquè abans afirmaven que no podien actuar? Que han fet ara que si els permet entrar a consolidar?
21. Supose que serà frustrant per al nostre ajuntament (si realment tenen la sensació d'estar fent tot el possible per millorar el Centre Històric) que hi haja tanta gent fiscalitzant el seu treball i que no acabe d'entendre els seus esforços. Supose que molestarà que la gent no entenga que tota actuació comporta seguir un protocol lentíssim. No és difícil posar-se al seu lloc i veure el que poden pensar. Però com totes les seues comunicacions públiques són per a mostrar glòries (veure crònica de Castalla o cada discurs públic), sembla que no ens en queda altra que intentar compensar. Si entonaren algun "mea culpa" en públic, o un "no ho hem fet fins ara, perdoneu, però lluitarem per dur-ho avant", segur que les faríem més costat. Les mentires no desperten l'empatia. Ho sentim.
22. Supose que serà encara més frustrant per als veïns, que porten anys escoltant les mateixes coses i que veuen tots els dies que no s'ha actuat encara en els problemes més greus. Supose que enfadarà més encara, que allò que reclamàvem fa 4 anys (una oficina municipal dedicada a la promoció, defensa i rehabilitació del Centre Històric, procesos de participació ciutadana, un pla especial en execució, no en projecte...) o fa 2 (netejar les runes, consolidar per a que no empitjore...) continue estant pendent. Supose que serà encara més frustrant imaginar fa 4 anys que en el seu llistat de prioritats del Centre Històric estiguera el carrer Major (l'única gran obra que s'ha fet a esta zona en este temps i possiblement el que estava en millor estat de tots els del centre històric).

Toni.

PD. Els veïns i Castalla necessiten que ixca avant el projecte. És necessari. No a qualsevol preu.

Carta als Reis Mags

"Tuvimos la suerte de escuchar las protestas y repensar el hotel". Això ho diu l'arquitecte Emilio Tuñón. Fa referència a la construcció d'un edifici al centre històric de Càceres i com fa temps que anava pegant-li voltes al tema, m'ha vingut al pèl. Havien proposat un volum massa alt per al lloc. La gent de Càceres es va queixar. Ells (Tuñón i Mansilla), autors entre altres del MUSAC de Lleó, van decidir canviar després d'escoltar les protestes. Com sempre, intente pensar si això és possible al meu poble i arribe a la conclusió de què no. Com eixa possibilitat no existeix, anem a demanar-la als reis, ara que estem encara a temps.

Estimats Reis Mags:

Encara que continuem amb la nostra tasca de Pepito Grillo, mirant més els defectes que les virtuts, crec que enguany ens hem portat bé. Hem intentat fer crítiques constructives, sense atacar ningú personalment i intentant sumar més que restar. També som conscients de les nostres errades i intentarem compensar-les. La primera és que no estem tenint massa regularitat en l'actualització del bloc. També sabem que no estem lloant alguns canvis positius que ha patit el nostre ajuntament en els últims mesos (hem passat de la nit al dia en l'àrea de Patrimoni per exemple, una de les que més força havíem fet des d'ací per renovar). I sobretot ens hem desencantat amb les possibilitats de que les coses es pugueren canviar des de baix i que tot no es decidira des de l'atalaia de dalt que tot ho desvirtua. Però malgrat això, hem mantés coses bones. Encara ens fan gràcia les cagades, en compte d'acumular ràbia, acumulem bon humor i bon rotllo (gràcies Berlanga!). És per això que vos demanem el següent, sempre sense acritud:

1. Que tornen les maquetes i els plànols dels projectes que pensen portar avant. No és que hagen deixat de mostrar-los, és que sembla que els amaguen. No recordem ja l'últim que ens van ensenyar. El castell? No, els del castell no ens el van ensenyar; igual li hagueren posat alguna connexió o algun enxufe més per penjar algun projector o dissenyar una xicoteta aula sense fer més despesa després. L'auditori? No, l'auditori tampoc ens el van mostrar, igual se n'hagueren recordat del corredor entre l'escenari i el hall i no haver d'eixir per fora per pegar-li tota la volta, ploga o neve. L'avinguda d'Onil? Que va, igual hagueren deixat algun teix viu més. El carrer Major? Estem tots creuant els dits. La plaça de l'ajuntament? Dits creuats també. Les vivendes tutelades que ja van anunciar fa 4 anys!!! i que ara tornen a anunciar (sense data de començament) per vore si la gent pensa que són altres? Dits.

Ens partim de riure cada vegada que ens diuen que la llei no deixa vore un projecte que paguem amb els diners de tots. Les maquetes que en altres llocs són obligatòries per a quedar-se amb el concurs d'un projecte (que jo n'he vist, en serio!), ací són impensables. És que ni els plànols i dibuixos ens mostren. No se'n fan abans de dissenyar alguna cosa? Perquè no ens els deixen vore? Al Crònica de Castalla tenen espai per a fotos. Vos ho prometem, si en lleven algunes repetides (que hi ha moltes), cabrien els plànols segur. Volem, estimats mags que ens tracten com a persones adultes i no com a xiquets a qui se li amaga el regal per a que estiguen més contents després. Comencem a sospitar que no les ensenyen per a que ningú els puga dir que una cosa es millorable. És una sospita només. Ens encantaria que este any que ara comença canviara la política de fets consumats, a la que estem acostumats ja en les últimes dècades. Tant, que ja tot el món ho veu normal. Com si no hi haguera possibilitat d'altra cosa.

2. Que els nostres representants siguen conscients que no els han triat per a decidir. Que això es una errada monumental. Que els vots no fan més intel·ligent ningú. Com diu un amic meu, als nostres representants els han triat per a decidir bé. Escoltant les màximes veus possibles. Evidentment escolten als tècnics de l'ajuntament (això ho fan, encara que no a tots, no sempre). Ens encantaria, estimats mags, que entengueren que per a determinades decisions importants fa falta això que s'anomena participació ciutadana. I que això no és fer la llista de "Bienvenido Mister Marshall", jo vull un tractor, jo vull un carrer amb el meu nom. Ens agradaria que entengueren que això es un procés que han de fer professionals. I que, atenent a les despeses de l'ajuntament (un fotògraf tot un dia seguint a la visita de torn), es pot pagar perquè no és gens car.

3. Que no desaparega cap llosa del Carrer Major com ho van fer els sillars del Consell, ara en recerca i captura. La seqüència en l'altra ocasió va ser la següent: Vam anar a l'ajuntament, ens van prometre que no desapareixerien els sillars, els sillars van desaparèixer. Com ja ens han enganyat una volta, estimats mags, vos demanen que no ens enganyen més, que nosaltres tenim bon rotllo però tot té un límit. Si per una qüestió estètica s'ha decidit canviar el emplaçament original de les lloses, ens encantaria que es consultara a tècnics de la part històrica o de patrimoni abans de prendre decisions com eixa. La història no sempre és estètica, però sempre és història.

També tenim les demandes, estimats reis, del Centre Històric, però eixes ja no vos les demanem a vosaltres. Esperem que el sentit comú les puga aprovar sense intervenció màgica. Bé, igual una última demanda: Que les coses raonables, es convertisquen realment en raonables en este poble. Amb això, ho tindríem solucionat tot, crec jo.

Moltes gràcies per la vostra paciència. Una salutació i una abraçada cap a Orient. I pau per a la gent de bona voluntat.

Toni.

PD. Una idea, podríem encetar un concurs per mes per recuperar part del nostre patrimoni perdut. El premi sempre serà el mateix. Comencem amb una fàcil: Qui aporte alguna notícia que porte al descobriment de l'emplaçament actual i la recuperació de l'arc conopial que hi havia a l'antic Consell del poble, ara desaparegut, els membres d'este bloc el convidaran a una canya al bar de Castalla que la persona en qüestió trie.

Un pla fet per la gent

Ací al poble diversos esdeveniments dels últims anys han fet que començarem a moure'ns amb la finalitat principal de ser escoltats per l'ajuntament. El pla eòlic (o nostàlgicament "les molinetes"), la tallada de pins a l'avinguda d'Onil, el PGOU (amb totes les seus variants, pla de les caves, riu, polígon industrial...etcètera), i la revitalització i rehabilitació del centre històric.

Estem parlant de moviments socials i com aquestos lluiten per aconseguir allò que demanen. Com s'ha de fer? Per una part sempre cal tenir clar i ben treballat l'objectiu (beneïda informació) per poder manifestar-se per qualsevol cosa. Per altra banda, cal tindre conformat un grup d'afinitat al voltant d'eixa idea o objectiu. Aquest grup d'afinitat pot ser dins del mateix grup familiar, o dins de la mateixa generació, o dins d'un mateix grup social i cultural, alguna cosa que els unisca.

Amb aquestes dos premisses (tenir l'objectiu clar i un grup d'afinitat que done suport) coincideixen tots els nomenats al principi, però cal que posem els ulls en l'últim dels moviments locals, l'anomenat com a "revitalització i rehabilitació del centre històric". Sembla diferent, no us pareix?

El moviment veïnal que es va desenvolupar a les ciutats fa uns 30 anys va ser la conseqüència d'un objectiu conjunt: volien barris per viure i no barris per malviure. Documents gràfics hi ha, els quals expliquen com es van conformar aquestos moviments, que aconseguiren asfaltar carrers, instal·lacions públiques, crear espais d'oci comunitari, construir locals per a les associacions...etcètera. És cert que devem diferenciar aquells moviments dels 70 amb els possibles moviments que s'inicien uns trenta anys després. I devem diferenciar-los perquè encara que tracten el mateix tema, la ciutat i la seua millora, el context ha canviat i els mecanismes i els mitjos dels quals fem ús per relacionar-nos, entre altres coses, també. Però ací no volem fer un llistat d'aquestes diferències sinó poder extraure unes idees comunes.

Aquestes iniciatives ciutadanes, tant en els seus inicis com ara, tenen alguna cosa diferent amb la resta de moviments (diguem-los moviments antisistema) i és el caràcter constructiu de les seues demandes. És a dir, ací es tracta d'aportar un nou futur per a un lloc, barri o poble. Aquestes demandes traduïdes en millora d’accessos, millora d’espais públics, millora de la vivenda i del habitatge, entre altres coses, suposa diverses qüestions tècniques i elementals que hi ha que tindre en compte per a una hipotètica actuació al Centre històric de Castalla, i a més relacionades entre elles:

1. Construir un objectiu conjunt actiu.... "construir" i "actiu" ací volen dir: l'acció de crear a on no hi ha res. Tots coneixem cóm tenim el centre històric a Castalla, no hi ha res fet, ni tan siquiera planificat: una xarxa de comerços que facen auto-sustenible la zona, no hi ha recursos públics, ni cap instal·lació pública, la qual genere intercanvi de gent, coneiximent i activitats.

2. Aquest objectiu, potser comporta unes conseqüències que no són tan positives com pensàvem: L’eixemple es l’expulsió de població autòctona del centre a les perifèries de la localitat, aquestes persones perden la seua casa, la seua vivenda. Per altra part perdem patrimoni, estem parlant d’un centre històric, d’un tipus de vivenda, façana, pedra concreta que en algunes de les cases que queden en peu encara podem apreciar.

Per tant, analitzar els possibles solucions a la realització d'aquest objectiu és tan important com trobar un objectiu conjunt. Si trobem les formes per les quals, les persones que viuen al centre històric troben la forma de rehabilitar les seues vivendes, és ja una solució. Rehabilitar cases amb una arquitectura singular i omplir-la d’activitats, es un altra solució a una conseqüència inevitable, en aquest cas, la rehabilitació d’un centre històric assolit per la indiferència de les diverses administracions locals que han anat passant per l’ajuntament.

3. A les solucions d'aquestes conseqüències cal preguntar-les: A qui li afecta l’enderrocament de l’habitatge i la construcció de nova vivenda? De quina manera afecta a la localitat? Donarem nous usos a les noves vivendes, és pot construir altra cosa que no siga una vivenda privada? És una solució a llarg termini, a curt? Comporta altres accions no previstes?

4. La gent implicada. En aquest cas estem parlant d'un nombre prou elevat de persones involucrades (propietaris, corporació local, empreses, persones interessades, comerços) sense oblidar que ací parlem d'un centre històric i que per tant les persones relacionades amb el patrimoni, la història local i la cultura també tenen molt a dir i fer.

Ací tenim la combinació d'un incipient moviment que té clar el que no vol (el que ja existeix) però que ara ha de nugar-se les espardenyes per dir, reflexionar, fer, el que sí que vol.

NOTES AL PEU

*Ho sabem. La majoria, -i no soles a Castalla- dels Ajuntaments no estan preparats per a que nosaltres mateixa dissenyem els servicis que volem, el barris que volem o les instal·lacions públiques que necessitem. Que siguem nosaltres els que fem un treball cóm aquest, de recerca, assessorament tècnic d’un Plà de rehabilitació i revitalització del centre històric és nou i comporta una responsabilitat inèdita, en aquest cas, fer que els grups socials o el moviment inicie davants de tots, sense embuts, de baix cap a dalt. Allò que sabem, és propi d’un Ajuntament, d’una administració local.

*De baix cap a dalt o repetim perquè sembla prou arriscat dir-ho, però és ben senzill: Tenim unes administracions locals (i diem administracions i no autoritats) que no hi fan rés per millorar aquesta situació, ni ens informen, ni pregunten, ni recerquen el que és pot fer, per tant en aquest cas no estan fent la seua feina, i més no estan fent-ho bé. No oblidem que el partit polític es elegit per representar les necessitats (i no interessos) i prioritats que les majories representades volen per al seu poble, i no per a complir els desitjos capritxosos de l’alcalde de torn i els seus amics (ací ens calfem).

*Aquesta feina es pròpia d'una corporació local, això està clar. Hi ha subvencions que només es poden demanar com a administració municipal i també mecanismes perquè la ciutadania ahí no és fique, però en tot cas, podem fer el nostre treball abans, començar a planificar, parlar i decidir tècnicament el que volem per al centre històric, perquè tenim clar què ningú ho farà per nosaltres.

*Tindre la possibilitat de construir un Pla local per a la rehabilitació i revitalització del centre històric, des de la gent i cap a les administracions es l’única forma de que la situació canvíe, i de que tots estem on toca. Nosaltres participant de la nostra localitat, i ells (les administracions) representant amb subvencions, ajudes i assessorament tècnic les necessitats i prioritats de la seua localitat.

Adéu Berlanga. Adéu.

Un dia, només un dia i ara escrivim la pèrdua de Berlanga, i és més que un "chè!" el que ens surt, és un "fotre!", "me caguen" i "aiii! anem a vore ara com solucionem això". I ací, ja sabeu, les referències han sigut moltes, moltíssimes i és que, ha sigut per mig del seu cinema, quan hem pogut gaudir, aclarir, bromejar i fer burla de tot el que ocorre en aquest poble.

I unes quantes anècdotes ens vénen al cap on l'amic sense saber-ho participava. I en Utiel van a posar un carrer amb el seu nom i ací ens sap a poc i se'ns ocorre obligar al ministeri d'educació o a Bolonia, millor, que facen un pla educatiu per a les escoles on l'assignatura "imperi austrohúngaro" s'ensenye, i el que tindríem avançat...

Ja tenim un objectiu: Aquest nadal obrirem una botella de vi d'Utiel (a poder ser) i ens asseurem a la taula, i obligarem als xiquets a que toquen la pandereta,-tota l'estona-, a uns altres que parlen sense parar dels últims esdeveniments políticofestius mentre s'encén la tele local on se sentirà un col·loqui autòcton de fons, i intentarem posar-nos per a la foto però ningú sortirà mirant a la càmera perquè en aquest moment baixa la veïna a portar dues cadires, que no cabem!, i és un fantàstic desastre.

I un dels temes de conversa que podem utilitzar (o no) és com de berlanguiana és Castalla. Que volem que ho siga per sempre. Que ho és per històries que semblarien increïbles si no passaren ací. "No pot ser això!". "Com t'ho dic". Castalla, sabem que és berlanguiana per personatges que no s'esforcen en ser-ho, que ho són i punt. I ho és per "fuentes con chorritos de colores" que pose i que lleve. També ho és per les passejadores que xarren d'algú quan se'l creuen pel carrer i per les juleperes que no necessiten creuar-se'l per pelar-lo. Castalla és berlanguiana perquè encara que diem que ens encanta la música, se'ns dona tres pitos com sone en festes, mentre sone fort. Evidentment és berlanguiana per les festes i per cada dia de dilluns a diumenge. I ho som, de berlanguians, perquè mira que és divertit queixar-nos als bars de tot això i en compte de cabrejar-nos, que ens faça cada vegada més gràcia.

Es que Berlanga no ha sigut, és i serà el nostre Déu sense motiu. Un home que transformava els discursos polítics en ironia, que es tronxava de com l´alcalde es dirigia a la població, un cineasta que a la mínima ja et ficava al plànol una esquadra de moros i cristians i una paella gegant popular amb la banda de música tocant, sempre tocant... un home així deuria ser l´ídol de tota Castalla.

Només ens queda re-vore tota l´obra que ens ha deixat. Tornar a riure amb la alcaldessa separada amb ordre d´allunyament inclosa, amb un verdugo que no és capaç ni de matar una mosca, amb unes jornades de caça on, menys caçar, s´apanya tothom, amb una fugida desesperada cap a un Tombuctú ben llunyà que, com no, acaba a València.

I ací estem escrivint a sis mans un comiat coral, com a ell li agradava. Irregular i anàrquic. Perquè més que un carrer, es mereix un poble. Ací el té.

Quina Castalla Volem, al complet!

Propostes elaborades per l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (primera sessió de treball 25-10-2010)

Quasi un centenar d’amics i veïns del Centre Històric de Castalla hem elaborat una sèrie de propostes sobre quines actuacions es deurien dur a terme, des de la corporació municipal, per millorar aquesta zona del poble. Pensem que totes les propostes recollides són raonables i realitzables. Algunes han estat apuntades des de la sensació d’abandó que ha provocat la falta d’un pla general d’actuació, altres motivades per demandes concretes de persones que pateixen la situació o per sensacions generals de ciutadans de Castalla.

Aquestes propostes les volem fer arribar als diferents representants polítics per buscar un compromís públic d’actuació en aquest espai tan emblemàtic. Els veïns i la gent que ens estimem el Centre Històric necessitem creure que tots estem fent esforços en la mateixa direcció i que aquesta és la direcció correcta perquè som tots els que creiem en ella. És per això que sol·licitem:

- L’elaboració d’un Pla Especial o Pla de rehabilitació integral urgent per a tot el centre històric realitzat per professionals (buscar la fórmula legal més adequada).

- El pla global d’actuació ha d’incloure una millora dels serveis municipals: enllumenat, establiment de dotacions municipals, estudi per a la millora de l’accés, dels aparcaments o el reciclatge...

- Facilitar per part de l’administració municipal l’establiment de la iniciativa privada per potenciar el comerç, el turisme i la vivenda: existència d’ajudes, rebaixa en impostos municipals, facilitar i coordinar la informació d’immobles buits...

- Creació d'una xicoteta Oficina Municipal de Promoció i Informació del Centre Històric: Recerca i sol·licitud d’ajudes (europees, estatals, autonòmiques...); informació als veïns i als possibles compradors sobre aquestes ajudes i subvencions, informació sobre les actuacions a realitzar i sobre el pla integral de revitalització del Centre Històric, recerca de solucions per millorar la situació dels veïns, promoció per a establiment de nous veïns, facilitar tot el que siga possible l’aspecte burocràtic i tècnic per als nous establiments...

- En les zones d'enderrocs, netejar i tancar per a protegir. Es deu consolidar tot allò que estiga en perill (per exemple el carrer carril), i en el cas que s'haja de buscar solucions en illes de cases, buscar acords amb els propietaris afectats per la caiguda d'edificis laterals.

- Portar a terme processos de Participació Ciutadana per detectar necessitats i prioritats en la distribució de inversions i serveis realitzats per professionals.

- Pactes amb els altres partits polítics per aconseguir que siga una feina de tots: Creació d'una Comissió on estiguen tots representats, junt amb diferents associacions del poble.

Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla

Lema per al Centre Històric

Després de l'èxit de la reunió del centre històric (quasi cent persones fent aportacions!) ara ve el següent pas, fer força. Ja estan corrent els fulls de signatures i comencem amb la història de les banderoles. Res costa penjar un cartellet al balcó i centenars de cartellets serien la prova evident que el que volem molts castelludets es que s'actue allà dalt. Que allò fa falta ja. Que ha de ser una prioritat sí o sí.

Des del bloc de l'Associació del Centre Històric s'ha obert un concurs d'idees per veure quin lema se li posa a les banderoles. Ja hi ha algunes aportacions però segur que podem donar la nostra opinió sobre eixes o posar-ne altres noves.

No anem a parar.

Un pas avant: Dilluns 25 d'Octubre a les 20:30 a la Casa de Cultura.

Anem a oblidar-nos dels enderrocs, de les subvencions i ajudes en altres pobles, dels projectes ambiciosos en centres històrics llunyans i propers, del despoblament, dels milions gastats en altres destinacions, correctes o no, dels anys i anys i anys que han passat sense més, esperant que caiguera, esperant que es feren solar per a fer parcs ahir, o per projectar cases ara, fent en funció del qui mana i dels seus gustos. Queda net. Intentarem no parlar mai més d'això. No en estos dies. Tres, dos, un, zero.

Anem a ser positius, anem a fer gent. Igual dóna que en siguem vint, que cent, que cinc-cents. Però necessitem començar ja. Es va donar un pas fa un temps, es va crear l'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric. Ara, la gent de l'Associació ens demanen ajuda per seguir avant. Ens demanen ajuda des de la soledat que produeix reunir-se quinze persones per vore que poden fer elles, a més d'esperar, esperar, esperar. Necessiten saber que la gent de Castalla està del seu costat. Necessiten notar-ho. Es per això que fan una crida i des d'este bloc anem a passar a fer, ho sent, una crida personal. Les crides generals són per a tots i per a ningú.

Per això fem una crida als partits polítics. A tots aquells que es fiquen dins perquè s'estimen el seu poble. A tots els qui els voten donant-los la seua confiança perquè tenen la sensació que van a fer el millor per a Castalla. Necessitem als del PP, als del PSOE, als del Bloc. A la gent que li dona suport a Esquerra Republicana, a UPyD, a Esquerra Unida. A la gent que va votar o va participar d'AIDC. Necessitem, a més, que tots facen un esforç i decidisquen que esta crida, no és un moviment polític en el mal sentit de la paraula. Que no hi ha interessos de vots pel mig. Que hi ha molta gent darrere que no pensa en termes polítics quan demana unió i força per canviar una dinàmica negativa en una corrent positiva. Els feu falta tots, ens feu falta tots i tots esteu a temps de sumar-vos. Benvinguts tots.

Ens fan falta la gent dels blocs, que Marisol continue tirant-nos una mà des de Castalla al Dia , necessitem a la gent que hi ha darrere Castalla en el record, de Castalla Plural, de ¿Que passa en Castalla?, de Castalla sin Censura. De tots els que mantenen un bloc personal on ens mostren la seua visió del món, per a que parlen del nostre Centre Històric, per a que vinguen a la reunió del 25 i ho conten... Julio, Jordi, Sole, Vicent, Rafa, Jose Antonio, Ximo, Josep, Josep Lluís, Paco... La gent de l'Associació necessita sentir que a la major part del poble li interessa el Centre Històric, que se l'estima, que són capaços de dir-ho i mostrar-ho públicament.

Necessitem a les associacions. A totes. Necessitem que ho fiquen en un punt del dia de les seues reunions. Necessitem que entenguen que demanar el millor per al nostre Centre Històric, no és una qüestió política (en el mal sentit de la paraula de nou) i que participar d'aquesta crida si que té molt a vore amb la seua associació, amb el seu poble, amb el seu futur. Es complicat demanar ajuda perquè totes tenen les seues històries, amb els diners, amb la gent, amb la falta de temps... Però ara es demana poc. Demanem una presència i una demostració pública de calor, de un "estem amb vosaltres encara que no puguem fer massa".

Necessitem a Natura i Gent, a la gent que va fer el possible i l'impossible per parar les molinetes, al Centre Cultural Castellut, a eixe col·lectiu que ara està reunint-se per organitzar el centenari d'Enric Valor (quin millor homenatge que lluitar per mantenir aquells carrers.) Volem que vinga la dinàmica gent del Casal Jove, de Montanyeres, la gent que està als Ampa del tres col·legis, del Rico Sapena, del Maria Asunta, de l'Institut, perquè el nostre Centre Històric és part de l'educació que volem donar-los als nostres fills.

Necessitem que vinga la gent de l'Associació de Comerciants, i d'estos volem que vinguen tots, perquè el futur del comerç de Castalla, està lligat a l'estima que els seus ciutadans demostren pel seu poble. Necessitem que vinga l'Agrupació de Comparses, la major associació que tenim, els presidents i les directives de les comparses, tot aquell qui s'estima la festa, s'estima els seus carrers i el seu poble.

Volem que vinguen la gent de Fotocastalla que facen una liguilla per mostrar la sensació de que Castalla està viva, que s'estima com cap altre poble els seus orígens. Pretenem que vinguen els de l'Associació de Familiars de l'Alzheimer, que ens recorden que el nostre Centre Històric és la memòria d'un poble. Necessiten, necessitem la seua presència. Com la de Despertar, Àgora, Manos Unidas, Càritas, Preavir, Criant, Castall'Art, l'Agrupació Musical Santa Cecília, el Sogall, l'Ateneu, la Capella de l'Assumpció, la Coral, Entelèkia, Pellikana, Ansiedad, els clubs esportius i els que no ho són tant, volem que vinguen les esquadres amb bloc (Alça que Arrastra, el Cavalló, Simbad el Marino, la Polseguera, Xiflaes...) i totes les altres. Tots, tots, tots. Estem demanant ajuda. Poqueta però necessària. Només la vostra presència. Dir que sí un moment. Uns minuts a la Casa de Cultura. Una firma, potser.

Necessitem a tots els veïns. Als del carrer Major, als del carrer Mig, als del Passeig, als de la Placeta la Magdalena, als del carrer Biar, als de la placeta del Carreter, als del carrer Hospital i Armaris, als de la placeta dels Casinos, als del carrer Empedrat, als del carrer de les Tronetes, als del Carril, als de la Punta la Penya... (i a tots aquells oblidats que viuen en carrers on google no posa nom). Volem que vinguen tots a qui els seus pares han contat alguna vegada en quin carrer vivien allà dalt. Necessitem a eixos pares que han nascut allà i que els encanta contar-ho als seus fills, a eixos iaios que saben que això és el seu poble.

Farem cartells oficials, esperem que en feu d'extraoficials contant la vostra versió, que creeu un grup al Facebook, que ho escrigueu al Twitter, que li ho digueu a l'amic a qui li encanten les revolucions, que li ho digueu a l'amic que les odia... Anem a intentar-ho una vegada més. I si esta no funciona, una altra i una altra.

Vos esperem a tots:

DILLUNS 25 D'OCTUBRE A LES 20:30 A LA CASA DE CULTURA DE CASTALLA.

Cavallers, va de bo.

Toni.