Una vegada passades les dues conferències sobre el casc antic, es hora de fer la valoració. A falta d´una social i comuna, comence per una totalment personal i subjectiva.
El resum tant d´una xarrada com de l´altra, jo el faria d´aquesta manera:
1. El més important per a una correcta actuació a un casc antic és la visió de conjunt.
2. Les actuacions s´han de planificar en consonància a uns objectius a mitjà o llarg plaç.
3. La normativa i el marc general per a les actuacions han de ser comunes per a tot el recinte de casc antic.
4. La coherència a l´hora d´actuar i la disposició clara de les prioritats d´actuació per part de la corporació municipal han d´estar molt clares per a guiar qualsevol intervenció puntual feta a aquest terreny.
5. La població és d´allò més important per a reconstruir el teixit social i vital d´un casc antic i, per extensió, d´un poble.
Les idees de les conferències queden prou clares. S´ha de saber qué vol fer-se del casc antic, d´on ve i on vol anar, quan arribarà i qui ho vorà. La idea d´objectius generals per a tot el casc antic ha estat la dominant en les dues xarrades. No tant en les rondes de preguntes després de cada ponència.
Estava clar que a Castalla era un tema candent parlar del casc antic. Cada veí, dels pocs que queden, de la part alta del poble té un problema diferent derivat del fet de no viure a la part nova del poblet. I cada problema és també diferent; són ximpleries com "es que ma casa està a punt de caure´s per culpa de les cases del costat que ja han caigut". Minúcies, no?
Per açò va ser tan valorada la assistència de membres de l´Ajuntament, entre ells, l´alcalde, a les conferències. L´alcalde va tindre que agafar el micro per al·lusions i defensar el Muy Ilustre davant les acusacions veïnals de "no fer absolutament res per mantindre i/o rehabilitar el casc antic de Castalla". L´alcalde va eixir al pas negant-ho i enumerant totes les actuacions dutes ja a terme o previstes per a aquest mateix anys.
No entre jo en si em pareixen correctes o no aquestes intervencions puntuals que el Muy Ilustre té pensat fer. Això per a altra entrada. El que sí em preocupa és la idea d´Objectius generals, coherència i visió de conjunt que té l´ajuntament, que crec que no és la mateixa que van intentar explicar el dos conferenciants. Per exemple: pintar els semàfors de l´avenida de blanc no és una visió de conjunt, és una cosa puntual (no puc dir més adjectius); posar cera de vianants en un carrer (que per altra banda ja era de vianants) no és un objectiu general, es altra volta una intervenció puntual; fer un bloc de pisos de protecció oficial en el casc antic no és un pla comú de rehabilitació, és un bloc de pisos simplement.
La coherència a la que feien referència el les conferències era més del tipus establir un marc legal per a la regulació de les construccions al centre històric, detallar unes normes arquitectòniques i estètiques que guien les edificacions, aprovar una sèrie d´ajudes econòmiques i subvencions per repoblar el casc antic i possibilitar que la gent puga viure allí, afavorir l´establiment de comerços i dependències municipals a la zona per tal de donar-li vitalitat, etc.
Crec que queda clara la diferència entre actuar i planificar abans d´actuar. Jo la veig prou clara, encara que sé que el que em passa a mi és que tinc el plànol subjectiu.
El resum tant d´una xarrada com de l´altra, jo el faria d´aquesta manera:
1. El més important per a una correcta actuació a un casc antic és la visió de conjunt.
2. Les actuacions s´han de planificar en consonància a uns objectius a mitjà o llarg plaç.
3. La normativa i el marc general per a les actuacions han de ser comunes per a tot el recinte de casc antic.
4. La coherència a l´hora d´actuar i la disposició clara de les prioritats d´actuació per part de la corporació municipal han d´estar molt clares per a guiar qualsevol intervenció puntual feta a aquest terreny.
5. La població és d´allò més important per a reconstruir el teixit social i vital d´un casc antic i, per extensió, d´un poble.
Les idees de les conferències queden prou clares. S´ha de saber qué vol fer-se del casc antic, d´on ve i on vol anar, quan arribarà i qui ho vorà. La idea d´objectius generals per a tot el casc antic ha estat la dominant en les dues xarrades. No tant en les rondes de preguntes després de cada ponència.
Estava clar que a Castalla era un tema candent parlar del casc antic. Cada veí, dels pocs que queden, de la part alta del poble té un problema diferent derivat del fet de no viure a la part nova del poblet. I cada problema és també diferent; són ximpleries com "es que ma casa està a punt de caure´s per culpa de les cases del costat que ja han caigut". Minúcies, no?
Per açò va ser tan valorada la assistència de membres de l´Ajuntament, entre ells, l´alcalde, a les conferències. L´alcalde va tindre que agafar el micro per al·lusions i defensar el Muy Ilustre davant les acusacions veïnals de "no fer absolutament res per mantindre i/o rehabilitar el casc antic de Castalla". L´alcalde va eixir al pas negant-ho i enumerant totes les actuacions dutes ja a terme o previstes per a aquest mateix anys.
No entre jo en si em pareixen correctes o no aquestes intervencions puntuals que el Muy Ilustre té pensat fer. Això per a altra entrada. El que sí em preocupa és la idea d´Objectius generals, coherència i visió de conjunt que té l´ajuntament, que crec que no és la mateixa que van intentar explicar el dos conferenciants. Per exemple: pintar els semàfors de l´avenida de blanc no és una visió de conjunt, és una cosa puntual (no puc dir més adjectius); posar cera de vianants en un carrer (que per altra banda ja era de vianants) no és un objectiu general, es altra volta una intervenció puntual; fer un bloc de pisos de protecció oficial en el casc antic no és un pla comú de rehabilitació, és un bloc de pisos simplement.
La coherència a la que feien referència el les conferències era més del tipus establir un marc legal per a la regulació de les construccions al centre històric, detallar unes normes arquitectòniques i estètiques que guien les edificacions, aprovar una sèrie d´ajudes econòmiques i subvencions per repoblar el casc antic i possibilitar que la gent puga viure allí, afavorir l´establiment de comerços i dependències municipals a la zona per tal de donar-li vitalitat, etc.
Crec que queda clara la diferència entre actuar i planificar abans d´actuar. Jo la veig prou clara, encara que sé que el que em passa a mi és que tinc el plànol subjectiu.
