Seguiment

Amb un poc de retard pengem la nota de premsa que ens passa la regidoria de Patrimoni.

Seguiment arqueològic al turó del Castell de Castalla

Amb motiu de la instal·lació d’enllumenat públic a la Ermita de la Sang i el Calvari, la Regidoria de Patrimoni Cultural del MI Ajuntament de Castalla ha programat la realització d’un seguiment arqueològic de la mateixa. Aquesta actuació és necessària perquè les esmentades obres tenen lloc al bé d’interés cultural del Castell de Castalla, concretament a la zona de la vila murallada, que data del segle XIII. D’aquesta forma, es garanteix l’establiment de mesures correctores per a qualsevol element cultural que es puga vore afectat.

Els treballs, autoritzats per la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià i dirigits pels arqueòlegs J.A. Mira Rico i J.R. Ortega Pérez, començaren el dia 18 de maig i finalitzaran el 25 del mateix mes.

D’altra banda, la Conselleria de Cultura i Esport, mitjançant la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, ha declarat la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de la Asunción (segle XVI) i el Convent de Sant Francesc (segles XVIII-XIX), béns de rellevància local, amb la categoria de Monument d’interés local. D’aquesta forma, els dos símbols castalluts, han vist reconeguda la seua importància, oficialment, dins del conjunt del patrimoni cultural valencià.

Regidoria de patrimoni cultural.

Ja sé que hui es necessitava penjar un comentari de la conferència del divendres. Tocarà quan acabem la del dimarts per fer una valoració global. Ara dos comentaris ràpids sobre la nota de premsa i un sobre la conferència (com avanç).

1. Primera vegada en la història d'aquest poble (!!!) que es fa un seguiment arqueològic d'una actuació municipal en un lloc susceptible de tenir restes. Les gràcies li les donem al nou regidor de Patrimoni. Moltes gràcies de tot cor. No era una cosa tan difícil, no?. La llei ho diu, ho fem i punt.

2. Després de la nota de dalt, comence a pensar que tot el que hem fet fins ara, serveix per a alguna cosa. No sempre, no tot, però si alguna volta. Segons el conferenciant és el nostre treball com a ciutadans. Potser. Però és de les primeres voltes que veiem un punt positiu al final dels nostres esforços. Igual no està relacionat, és només una decisió individual, però deixeu-nos que pensem que la pressió ciutadana també val per condicionar aquestes decisions, perquè sinó que collons fem...

3. Aquesta sobre la conferència i els comentaris posteriors a aquesta: No entenc perquè els polítics es posen medalles per decidir que fer amb els diners de tots. És el seu treball. En el cas del castell gastar la subvenció ministerial que ens donava l'autovia (no suporte les plaquetes "aquest edifici el va inaugurar nosequi, sent alcalde nosequantos", és una mania personal). I entenc menys, que algú puga estar orgullós, en un àmbit com el de la conferència, amb alguns especialistes en arqueologia presents, per l'actuació al castell. Està clar que la reconstrucció la van fer tècnics i s'ajusta als protocols d'actuació, però podríem parlar molt dels accessos (davant i darrere) que el nostre M.I. Ajuntament va realitzar. No és possible que després d'una hora de parlar sobre seguiments arqueològics, un no siga conscient de les errades comeses i no contemple l'opció del silenci (o la disculpa).

Toni.

El centre històric a debat

Ja tenim la convocatòria ací. Un poquet a última hora (com sempre) però igual millor així. Data propet, recordatori més fàcil. Igual ens trobem tots allà, qui sap... El divendres 22 i el dimarts 26 de maig. El que estem dient, prop, prop.

"Castalla en el Record" i "Quina Castalla Volem" convoquen aquestes conferències amb la necessitat de tindre un espai on tots ens informem i parlem del nostre centre històric. Els ponents bé mereixen que tots i totes participem de la convocatòria. El nostre poble ho necessita. És clar que actuar és urgent amb un centre històric que està desapareixent o caent, per això és important conéixer tant les possibilitats d'actuació cóm les alternatives que és poden dur endavant. Primer pas, aquest.

Us esperem a tots i a totes

DIVENDRES 22 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Protegir el patrimoni arqueològic local: el marc legal i administratiu"

JUAN CARLOS MÁRQUEZ VILLORA (Professor d'Història Antiga de la Universitat d'Alacant i Arqueòleg Municipal de l'Ajuntament d'Elda)

DIMARTS 26 de Maig a les 20.30 al saló d'actes de la Casa de Cultura

"Centres Històrics, entre la renovació i la recuperació"

JUAN MANUEL DÁVILA LINARES (Professor de l'Escola Oficial de Turisme i de l'instutut Universitari d'Investigacions Turístiques de la UA)

Recordatoris

Han tallat quatre arbres ací davant de casa i no m'ha dolgut com abans. Igual ha funcionat com anestèsia que l'estiu ha vingut ja per quedar-se (uns mesos). O igual és que si t'avisen del colp estàs més preparat i tenses la cara per a que et faça menys mal. Zasca!!! O serà el concert de The Wombats que m'ha alegrat per a tres setmanes. Que li farem, les persones humanes som així d'influenciables a vegades.

Punt i seguit.

O és que el cos ens demana seleccionar batalles i deixar les perdudes per als qui tenen vocació de màrtirs. Ara ens toca centre històric i tenen pendent les contestacions de les al·legacions al PGOU. Dos temes semblants que van a marcar el futur del poblet. Hi ha per ahí, i ho tornaré a repetir les voltes que calga, una conferència amb algun redactor del pla, que va afirmar l'Alcalde que faríem (davant del regidor de Cultura) i que hem de tornar a moure. Vull (com a ciutadà de Castalla) que m'expliquen el pla i els perquès dels canvis, i que ho facen públicament. Segur que no estic assoles en eixa demanda. Supose que ningú pot estar en contra d'això. Vull que diguen públicament això que un dels redactors del pla ens va dir quan vam anar a preguntar: Eixa part s'ha canviat perquè com la gent s'ha construït ho havíem de legalitzar... M'encanta eixa lògica aplastant.

Punt i seguit.

Amb el Centre Històric volem portar a algú que ens explique models d'actuació. Per saber, de mans d'especialistes, cap on hem de fer força. Ho vam fer un poc tard amb el tema del PGOU, però al ritme que portem, anem a tenir molt lloc d'actuació allà dalt, així que quan abans comencem, més alternatives aconseguirem. Finals de maig és la cita. Ja sé, ja sé, tot molt amuntonat, però és un resum de com ho portem tot. Massa improvisació i després ens queixem del Molt Il·lustre...

Punt i seguit.

Per a juny-juliol la V Setmana de Cine. El blog està parat, entre altres coses per eixe motiu. Hem fet algunes cosetes (i les que queden) perquè comencem a témer que no es llance massa gent a fer nanometratges, curtmetratges o documentals. Enguany, tota eixa gent que feia promeses l'any passat no té excusa, però segur que la troba! Si l'he trobada jo per a que no m'afecte el que han fet amb els arbres...

Ai senyor quina creu!!! juju.

Toni.

V Setmana de Cine. Castalla 2009

La V Setmana de Cine serà enguany a la Casa Cultura de Castalla entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

Després de moltes voltes, hem decidit començar amb esta frase monòtona, monòtona però tremendament informativa. La originalitat no deu ser de l'article, sinó de les novetats que enguany té aquesta V Setmana de Cine. "Natura i Gent" s'ha associat al Cine Club Annie Hall per a organitzar un premi al millor documental natural sobre el Paisatge Protegit del Maigmó i el Sit. I no només això, s'inaugura la secció de nanometratges "Castalla en 60 segons". El nostre poble i les nostres serres en el centre dels temes.

La V Setmana de Cine a la Casa de Cultura de Castalla serà enguany entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

I ara hem decidit repetir-la. Diuen que una repetició, pocs minuts després, ajuda a consolidar els aprenentatges. No ens donaran cap premi per eixa frase, estem segurs, però si que se'n reparteixen molts en esta mostra. Fins a un total de 5. Millor curt, millor curt del públic, millor documental natural, millor nanometratge "Castalla en 60 segons", millor nanometratge del públic.

La V Setmana de Cine a la Casa Cultura de Castalla enguany serà entre el 29 de juny i el 5 de juliol i inclourà una mostra de curts, documentals naturals i nanometratges.

I ací va la tercera repetició. Com esperem repetir l'èxit de participació i de públic de l'any passat. Enguany més. 60 segons amb la visió del nostre poble facilita que tot el món tinga accés a presentar-se, a presentar-nos com veem Castalla. Només cal tenir la idea i llançar-se.

Per començar, ací van les bases.

Toni.

Castalla-Tombuctú

La inauguració de l´Auditori de Castalla ha tengut els seus pros i les seues contres. Els pros han vingut per part de l´Ajuntament i les contres pel poble. Construir un auditori nou a les afores tenint la Casa de Cultura al centre? No preguntar-li als músics quines són les seues necessitats? Utilitzar les noves aules de música per a donar ioga i gimnàstica de manteniment? La gent diria "Però açò quin trellat és?". I és que Castalla és així, surrealista com ella sola.

Des de que visc ací, farà ara uns vint-i-nou anys, que ho veig molt clar. Castalla és totalment Berlanguiana. L´ídol per excel·lència d´aquest blog es trobaria molt agust al nostre poble. Li encantaria assistir als plenaris els dimecres i vore les lliçons de ciutadania que allí s´imparteixen. Haguera gaudit a les reunions informatives del PGOU on l´Ajuntament no va parlar i la gent va començar a demanar el que li feia falta al poble. Jo esperava que algú demanara dos burres a l´estil Bienvenido Mr. Marshall però no s´hi va animar ningú.

Li haguera agradat també a Berlanga l´anterior legislatura Castalluda. Un anar i vindre de favors, amiguismes i interessos dignes del guió de La Escopeta Nacional. I a pesar de que està de moda salvar el Patrimonio Nacional, a nosaltres se´ns perd el nostre quan bufa bon vent o quan misteriosament desapareix. I és que a Castalla ens agrada anar a contracorrent. Quan el món global es dedica a plantar pins nosaltres llevem els nostres. Ara que la societat ens consciencem d´estalviar llum, nosaltres encenem un castell.

Tots aquests pensaments els explique per a recolzar el meu preg a l´Ajuntament. Ja que l´Auditori no està batejat i com que ja tenim un institut Enric Valor (o no? no sé), quin millor nom que el d´un valencià que sense saber-ho ens defineix en cada pel·lícula que roda. El passat divendres de mig any, a l´Auditori ho vaig vore clar quan l´Alcalde va agafar el micrófono per felicitar a la banda i, de paso, ens va comentar la necessitat real que hi havia d´aquest edifici, o el que és el mateix, "veus com sí que fea falta un auditori". A mí, que estava propet de l´escenari, em va semblar sentir al principi "como alcalde vuestro que soy...".

No sé si hauria d´arreplegar firmes o alguna cosa pareguda que recolzen el meu reclam però ja tot el que hem presentat per escrit no ens ha servit de res i este blog potser el veja algú de l´Ajuntament, crec que no seria massa productiu manifestar-me jo soles a la plaça.

En fí, que quan vinga Concha Velasco a fer de cabo d´escuadra en els Moros y Cristianos podrà fer la inauguració formal del nostre estimat "Auditori Luís Garcia Berlanga".

No hem tancat el xiringuito

Ja fa vergonya. Jo en tinc, la cap suprema en té, el nou fitxatge no es llança (només fa que penjar borradors amb una línia), la part obscura només treballa en el cantó dret (eixe hopper)... I el blog parat. Al final ens agafa vergonya només d'entrar. I conforme van passant els dies, més. Fins que ja no entres ni per mirar. A la llarga, et passes, veus 56 comentaris en la última notícia i te n'ixes com dient, hem de fer alguna cosa, tenim el blog parat.

Així que un post ràpid en uns quants temes interessants per espolsar-nos la sindrome de la fulla buida.

1. Esperem que el tema Centre Històric no ens haja fet oblidar-nos delPGOU. Supose que les contestacions a les al·legacions estaran elaborant-se. Però sobretot, encara esperem una presentació pública per part d'algun dels seus redactors. Ho vam demanar, ens van dir que sí, i això es va quedar al llimb de les promeses. Com aquelles preguntes que vam fer fa segles. Encara esperem resposta. La nostra memòria sel·lectiva ens ho recordarà cada cert temps. Les persones de paraula són una debilitat meua.

Carlos Gomez Gil, professor de la Universitat d'Alacant parla del PGOU d'eixa ciutat. Tenim coincidència de redactor del Pla i coincidència de pensaments. Ell els redacta millor. Ací va un article sobre la participació ciutadana i el Pla General d'Alacant.

2. L'avinguda d'Onil. Gran tema. Tinc ací davant el tram que queda. I va fora tot. Personalment, no em desagrada com ha quedat. Supose que a la majoria li encantarà. Tot haguera estat perfecte sinó fora un carrer que JA tenia arbres. Jo estaria contentíssim si abans no hi haguera hagut res. Si aquesta avinguda haguera estat com mil de carrers impersonals que hi ha per ahí i que mai voran un arbret que moleste amb les seues arrels o amb les seues rames (i que curiosament mai es rehabiliten per a posar arbres com aquests, que suposadament no molesten). Però bé. Ara ja està. Queda un altre tros fins a Pechman. M'encantaria que tot aquell aldarull haguera servit per a alguna cosa: Per a que ens diguen abans de fer-ho quants arbres van a tallar ara, quants a trasplantar, quan va a fer-se per a que no s'assequen, que és el que en pensen els biòlegs (per escrit)... Eixes cosetes que desitgem saber els castelluts sense haver d'anar a vore l'expedient (la setmana passada vaig rebre la notificació oficial de que no podia consultar-lo: "las cosas de palacio van especialmente despacio"). Més que res per a que qui vullga manifestar-se i mostrar el seu descontent ho puga fer abans (i amb temps per organitzar-se bé), en compte de després. La política de fets consumats no deu ser la que prime en un poble.

3. Una gràcia per acabar. Estàvem decidint fer camisetes quan vam fer un any del blog. La cap suprema es va currar una impressionant imatge de "Reservoir Dogs" que no té preu. Ara que s'aproxima el segon aniversari recuperem propostes que teníem per ahí, per vore si algú s'anima.

Evident:
Dos anys de QCV. Estem perduts

Adivinatòria:
Prepara't, açò anirà a pitjor. QCV

Històrica:
Abans de QCV: Dos guerres mundials i una civil Després: Zero.

Autocrítica:
Al paradís també li trobaríem pegues. QCV

Absurda:
Jo també tinc una tortuga que li diuen burocràcia QCV

Declaratòria d'intencions:
Sí. Sóc culpable. Què passa? QCV

Irònica:
També hem salvat el món i les balenes QCV

Romàntica:
No t'he porta flors perquè les últimes les han arrencat QCV

Útil:
Ajudeu-me a arribar a casa QCV

Intimidatòria:
Anònim, sabem on vius QCV

Intimidatòria 2:
Anònim, sabem la teua IP QCV.

Ale, ja tenim post. Que quede clar que no hem tancat el xiringuito.

Toni.

Diuen per ahí.

¡Ara diuen que van a construir un poli nou!

Amb aquesta frase que he sentit a la porta del Mercadona m´he alçat hui. Com que no he entès res de res, he navegat en busca d´informació i gràcies al blog de Mari Sol he relacionat la idea amb el fons estatal d´inversió local. Dons sí, pareix ser que van a construir un nou edifici poliesportiu. No em preocupa tant la idea del poli com la sensació constant com a castelluda de que ens movem pels rumors.

Pareix que la societat de la informació no ha arribat al nostre poblet sinó que al seu lloc s´ha instaurat una estranya societat de la rumorologia. Hi ha de tots els gustos, colors polítics i sentiments populars.

Encara ens queden per confirmar diversos "dimesidiretes" que han desfilat pel poble als últims temps: el sou de xòfer d´un familiar directe de l´alcalde, la obertura de les dependències aquàtiques municipals a hores poc comuns, la visió de Paneta pintant amb grafitti damunt d´altre que deia "Paneta lladre" el dia de l´entrada pel matí. Ningú ha vist res però tots coneixem algú que té un cosí que passava per allí en eixe moment...

Les actuacions urbanístiques al poble no és que estiguen infestades de rumors, és que són rumors en sí mateixa fins que passes per un lloc i ¡osti, si han fet un parc ací!, ¡osti, si han caigut un parell de cases ací!, ¡ui, si ací hi ha altra Castalla!. D´aquesta manera un rumor passa a materialitzar-se fins i tot abans que hages pogut contrastar-lo, i per suposat, sense poder tindre cap opinió al respecte.

A nivell de patrimoni local, no cal ni parlar-ne. "Hi havia un mosaic a este carrer però diuen que l´han llevat però que està en bones mans perquè diuen que el tenen guardat en una casa que diuen té l´ajuntament pel carrer major on diuen que hi ha molts objectes històrics aunque diuen que estan plens d´humitat i que estan tots tirant-se a pedrer". No sé, al final, on estaven els sillars del parc de Sant Antoni? Que va passar amb l´esqueleto inquilí temporal de la Casa de Cultura? Este poble em confòn.

En fi, que un poquet d´informació i, sobretot, comunicació amb els habitants no seria tant difícil i no estaria tant malament per a tots. Jo propose un "tengo una pregunta para usted" a la Movitel amb l´alcalde com a entrevistat i Francés Navarrés en el paper de Lorenzo Milà, a vorer si en 100 preguntes ens podem assabentar d´una vegada cap on va i d´on ve el nostre poble.