Paul Newman

Els dies van succeint-se tan ràpid com la caiguda dels nostres conferenciants del PGOU. Hem tingut dues confirmacions i dues cancel·lacions. I cinc intents posteriors. És difícil sobretot abans del 28 de novembre (per a després, sense problemes). I per al temps que estem ja comença a posar-se complicat. Però bé, l’esperança és l’última abans de rendir-se i ací estem, a poc a poc, fent temps al nostre poblet. Esperant que vinga ja el gran Paul a visitar-nos. Dimecres tenim la primera. "The Hustler”, El Buscavidas, i a partir d’ací ja quasi totes les setmanes una. Ací va el cartell. Totes les pel·lícules seran a les 21:00h al saló d'actes de la Casa de Cultura.

El buscavidas, de Robert Rossen. Dijous 13 de novembre. Presenta Toni Doménech.

El castañazo, de George Roy Hill. Dimecres 19 de novembre. Presenta Amador Pérez.

El golpe, de George Roy Hill. Dijous 27 de novembre. Presenta Jose Manuel Valdés

La gata sobre el tejado de zinc caliente, de Richard Brooks. Divendres 5 de desembre. Presenta Pilar Esteban.

Camino a la perdición de Sam Mendes. Divendres 12 de desembre. Presenta Enric Verdú.

Vingueu els que vulgueu. Després de l'èxit de la conferència d'Almarra ja no ens sorprendrà res.

Salutacions vàries i efusives.

Toni.

Conferència sobre l'alqueria d'Almarra (segles XII i XIII)

Que seriots queden els títols en plan científic. No sé fins quin punt pot ser atractiu un títol com aquest. Ni com d'atractius per al públic en general poden ser els esquelets d'època islàmica. Però a mi m'encanta que em conten històries sobre altra gent que va viure en el mateix lloc que nosaltres fa centenars d'anys... Esperem fer gent per escoltar parlar d'un material sobre el que no hi ha massa publicacions i d'un jaciment que els castelluts encara desconeixem.

Este divendres 7 a les 20:30 a la Casa de Cultura de Castalla.

Almenys tu ja no pots dir que no ho sabies.

Salutacions vàries.

Toni.

Article per a fer temps fins que arriben les conferències sobre el PGOU.

Introducció 1.
Tinc un amic que cada volta que ixíem per Castalla em dia: "eres el major del bar", i els miràvem a tots, un per un, i el molt cabró sempre tenia raó. Tampoc era molt difícil això a Castalla. Ell té un mes menys que jo, però li traíem un ou de profit al comentari i a partir d'això només mirar la gent, ens partíem de riure. Tant m'havia acostumat a l'assumpte que entrar una nit de divendres a un bar del barri a Alacant i veure gent de la meua edat, va ser un "xoc" que em ronda pel cap com els morts de "El sexto sentido".

Introducció 2.
Sempre he sabut que ser universitari no és garantia de res. He escoltat mil converses tirat a l'herba de la facultat sobre programes estúpids de la tele, sobre qüestions estètiques diverses, o llunàtiques opinions polítiques de gent que, en teoria, ha de tenir uns mínims coneixements del món que l'envolta, per a pensar que l'educació reglada pot solucionar determinades carències. El percentatge d'alumnes universitaris en els últims temps a Castalla ha crescut tant, que algun il·lús podria pensar que la vida cultural del poble podria girar com gira el món. "The world has turned and left me here", que cantava Weezer. Sempre hi ha entranyables optimistes.

Introducció 3.
Tres converses en una setmana sobre que passa a Castalla són el suficient per a començar a pensar que no ho pense jo només això. Què passa a Castalla? diu la gent ara en compte dels típics: "holaaa", "bueeeeno", "aaau", "aleee". Sempre havia pensat que era una impressió personal. O millor, sempre he pensat que això passa a tots els pobles d'un tamany semblant al nostre. Però mentre parle pel messenger d'això, sona Deluxe en l'ordenata cantant "Los jóvenes mueren antes de tiempo" sobre la seua Pontevedra natal i a mi ja m'encaixa quasi tot.

Introducció 4.
El regidor de Cultura em passa per mail el cartell de la pilota. Em diu que tots els dissabtes a les 16:00h i diumenges a les 10:00 hi ha partida al trinquet. Que li fem publicitat. I té raó. Després m'arriben invitacions per a les inauguracions del papa Calixt III, la del diumenge 26 amb l'escultura local amb material reciclat de la gent de Castallart o les tertúlies de la biblioteca. No està mal. Algú es mou. Però són gotes soltes. Com si mai formaren un mar. Com esguits que no creen gent, només familiars i amics. Esta "recerca de la gent perduda" de la que Proust no va escriure, és el dia a dia de la cultura i la vida local.


Introducció 5.
Sempre sóc prou escèptic quan la gent parla d'aquell temps passat, sempre millor. M'encanta la nostàlgia, fins i tot dels temps i els llocs que no he viscut, però sempre la mire amb certa distància. Diguem-li autoprotecció. Jo sóc dels qui em deixe portar per una bona història, quan algú parla de Castalla i dels vells i culturals temps, de la Finestreta, del Centre Cultural Castellut i de la "vietnamita". No sé si d'ací a trenta anys la gent parlarà amb la mateixa fascinació per, jo que sé, Natura i Gent, o posats a exagerar, del cineclub Annie Hall o del naixement dels blogs a internet. No estaria mal. El problema d'això és que eixe camí del passat porta a la insatisfacció o l'abandó. Molts ho han fet ja. Massa.


Qualsevol de les cinc introduccions em val per a encaixar-les en un "totum revolutum" que em parle de l'absència de vida cultural al poblet. De la VIDA al poblet. Encaixe els bars amb les exposicions, les tertúlies improvisades al caliu del rom amb les organitzades sota els fluorescents de la biblioteca, la vida entre setmana i els dissabtes per la nit. Ho encaixe perquè sí, perquè tot és cultura. Ballar en un bar ho és, però veges a vore en quin bar de Castalla ho fan... Carpe is dead.

I no tot és dolent. Alguna cosa es mou al sud del riu Verd. No tot és tele i hui prompte a casa, o el "buf, quina desgana eixir ara que està la calefacció en marxa". Un amic em parlava esta setmana d'un col·lectiu per a punxar música i imatges, altre del nou grup de música que estaven montant, altre dels curtmetratge que tenen en projecte. I malgrat això sembla que mai passe res, excepte els sopars d'esquadra, de quinta, o de fàbrica, i les festes a les comparses. El poble mort. "La leyenda de la ciudad sin vida" on l'or que tots busquen ha estat substituït pel sofà de casa i Lee Marvin canta trist mentre aparca el cotxe en el videoclub per agafar una peli i fugir a tancar en pany i clau.

Alguna cosa haurem de fer. Alguna cosa haurem de montar. Però potser millor demà. Que hui estic cansat, que hui plou. Me'n vaig al sofà. Vaig a posar una pel·li. Hui una americana, d'eixes de no pensar massa. Que no estic per a calfar-me el cap després de tota la setmana treballant. I quan isca el tema li tirarem la culpa al govern, a l'ajuntament o al Sursum corda. No està mal. L'assumpte pinta bé.

Toni.

PD. Ah, estem intentant montar un parell de conferències sobre l'adaptació del nou PGOU. Una amb presència municipal i altra sense. No sé com eixirà, tenim poc temps per trobar algú objectiu que domine el Pla de Castalla. S'admeten suggerències o comentaris si algú li ha pegat alguna llegida.

Vinga, salutacions vàries i efusives.

Castalla D.F.

Una vegada superada la ressaca de l´últim plenari, ens hem de posar en coses més serioses (i profitoses). Es tracta de la publicació del Pla General d´Ordenació Urbana de Castalla, que ja està aprovat, exposat i en plaç obert per a presentar al·legacions.

Els qui tinguen temps poden anar a l´Ajuntament per a examinar-lo. En la tercera planta han col·locat uns panellets on es poden vorer les imatges impreses i consultar la memòria. Per als qui tinguen més temps encara, dilluns de 12:00 a 14:00 està present el redactor del pla per a aclarir dubtes i preguntes.

Per als qui no tenen temps lliure en horari laboral, una bona notícia i una regular. La bona és que el PGOU està penjat a la plana del Muy Ilustre (este link). La regular és que són una caterva de fulles i plànols en un llenguatge tècnic una miqueta "infumable".

Pel nostre costat estem preparant unes jornades per a que vinga alguna persona entesa en la matèria i puga explicar-nos en llengua local en què ens afecta el nou pla, quines són les modificacions que proposa respecte a l´anterior i com quedarà Castalla. Pel vostre costat, us demanem tota la ajuda possible. Qualsevol persona que entenga de biologia, arqueologia, geografia i tot el que acaba en "ia" i estiga disposta a tirar una maneta, que alce la mà o envie un mail, el que preferisca.

El plaç per a presentar al·legacions acaba el 28 de Novembre així que ens hem d´afanyar per a entendre tots el pla, fer al·legacions (si és necessari) i buscar alternatives (que sempre és necessari).

Salutacions vàries i efusives.

Una Europea, un Regidor de medi ambient i un Bombero Torero.

Instaurar la nova norma de fer dinaret després dels plenaris ha sigut tot un encert. Crec que si no obtinguera eixa petiteta recompemsa em costaria moltíssim assistir a l´Ajuntament a la una i quart de mig dia. En fí, que huí ha hagut plenari.

Quan entres en un plenari que ja ha començat et passa com quan veus una peli en versió original: fins que no passa un ratet no comences a entendre res de res. Les primeres paraules que llegia vertiginosament una senyoreta en el paper de Silvia Jato et provoquen un desconcert total. Quan l´oïda ja se t´ha acostumat comences a entendre les frases que llig enmig de l'article uno barra tres de regulación urbana por el que se establece la moción para el aplazamiento bla bla bla.

Total, que del principi, com que la xicona llig a eixa velocitat i els partits sols diuen a favor o en contra, no ens hem enterat de res. Ens diuen que el que s´ha aprovat és l´apertura del PGOU, que estavem esperant en barraqueta des de juliol. Doncs bé, obert queda el plaç per a consultar el que es pretén fer al territori castallut i, per suposat, per presentar al·legacions.

La resta del plenari, ja a una velocitat de lectura inteligible, ha trascorregut com sempre. El Bloc presenta diverses propostes per ajudes als llibres de text, per parlar de la possibilitat d'unir Villena i la Foia de Castalla mitjançant ferrocarril, per regular els horaris de la plaça, etc. El de sempre, dos o tres vots a favor i els del PP en contra. No sé si seran temes de menor importància per a votar en contra, o per a no fer massa cas. Fins i tot l´alcalde s´alça a per uns papers mentres Yagüe està parlant. En fí.

Els moments més divertits han sigut protagonitzats per dos regidors del PP. El primer d´ells arriba quan el Bloc li pregunta a Susan McKenzie si li sembla bé fer bous embolats i bombero torero a Castalla. La Susan la duia ben preparada. S´alça de la cadira i comença a llegir un document que duia redactat. Tradueix tres cartes de tres persones europees que viuen a Castalla Internacional i que reflexen el setir del seu poble, internacional. En síntesi diu que els "ciudadanos europeos" venen a España, i més concretament a Castalla, pel clima i per la seua cultura. Que són "ciudadanos europeos" i tenen dret a escollir el lloc d´Europa on volen viure i han triat esta localitat per la bona vida d´ací i per la seua cultura i tradicions, a les quals respeten i admiren a parts iguals. Que els "ciudadanos europeos" son uns convidats i no tenen dret a queixar-se ni a canviar les tradicions del poble i que recolzen qualsevol forma de festa que es duga avant.

Personalment m´ha encantat la frase de "ciudadanos europeos". La pose tant perquè Susan l´ha dita unes 25 vegades en total. I jo, que també em considerava una ciutadana europea... Tota esta contestació ens ha dut uns deu minutets i quan acaba Yagüe li torna a fer la pregunta: "Pero a ti qué te parece?" i Susan torna a dir que és una ciutadana europea i que recolza tota la cultura i la tradició i les festes i la vaca i tot, i no entén com el Bloc no apoia algo tradicional del poble "No, no, parlem del bou embolat, que mai ha sigut tradició a Castalla". I Susan diu que ella apoia tota la tradició, i les festes i la vaca i tot. Finalment, Paneta salta al ruedo i li diu a Yagüe que la pregunta està ja contestada, passem a altra cosa.

El segon Prime Time del dia l´ha protagonitzat Lino. El Bloc li ha dit si tenien coneixement de la baixada de 30 metres dels aqüífers de la zona. Lino: "Sí". Bloc: "I tenen pensat prendre mesures al respecte?". Lino: "Sí, ja t´he contestat". Bloc: "Quines mesures?". Lino: "De momento, rezar mucho y hacer prerrogativas para ver si llueve". Ací no faré comentaris. No tinc prou post.

En fí, que no ha estat malament del tot el ratet del plenari. També ens hem enterat de que Onda 15 no existeix des d´agost del 2007! Crec que ara emiteixen des d´altre lloc (del més enllà?) amb altre nom. Alguna cosa així he entés però com que m´ha agafat resant (que llueva que llueva la virgen de la cueva) tampoc m´he enterat massa.

El Llibre del Fets

Va a ser un post llarg, prosaic i cronològic. M’horroritzen dos dels tres adjectius, però em calen els tres perquè ja prou embolicat està l’assumpte, com per ser curt, poètic i armat d’insistents flashbacks. El cos em demana ser creatiu, però el cap diu que no. Que al tall.

Dia 7 de setembre (Dilluns)
Rebem la contestació a la nostra demanda de consultar l’expedient de l’avinguda d’Onil. La contestació és clara: No podem veure’l. Hem de demostrar legalment que som interessats. I tenim deu dies per demostrar-ho. Primer em fa gràcia, després me s’emporten els dimonis i després em torne a riure un poc. Com és possible? Si algú va assistir a aquella reunió de la casa de Cultura supose que li passarà com a mi. Ens van insistir tanta volta, l’alcalde i el tinent d’alcalde, que l’errada era nostra per no haver consultat l’expedient que ara, quan ens el neguen, no ens queda altra que riure o eixir a fer mal. Triem riure’ns un poc. Li ensenye el paper a família i amics i flipen per sectors. I recorde frases d’aquella nit: com és possible que no hagueu vingut a vore l’expedient, això es públic, com podeu criticar sense saber, perquè abans de protestar no vos informeu... Virgen Santa, que paciència s’ha de tenir.

Dia 8 de setembre (Dimarts)
A les huit i mitja del matí ens presentem al Molt Il•lustre a vore com es menja això de que, per veure l’expedient de l’Avinguda d’Onil, hem de demostrar legalment que som interessats. Jo sóc veí, però no ho som tots d’este poble? Preguntem a la barra i moments després estem davant del secretari. El Secretari ens diu que no. Que això només ho poden consultar partits polítics. Que és un expedient en curs i que no es públic com altres expedients. Contestem que ens sembla bé, però que el nostre interés només venia motivat per la insistència de Jose Luís i de Lino. Que nosaltres esperàvem que es publicara l’informe dels biòlegs al Crònica de Castalla o a la Plana Web de l’Ajuntament i que l’expedient de a quina empresa li tocava se’ns donava igual.
Ell diu que a l’expedient no recorda que hi haja cap informe dels biòlegs. I tornem a no saber si mosquejar-nos o riure’ns un poc. Ens riem un poc. Nosaltres ens reafirmem en que Jose Luís i Lino ens van tirar en cara no haver consultat l’expedient i el Secretari diu que m’espere, que va a consultar-ho amb l’alcalde. Jo m’oferisc a acompanyar-lo i ell diu que no, que no cal, que igual l’alcalde està treballant. Espere. Deu minuts després ix i diu que no és possible consultar l’expedient. Que podem fer? Demanar cita amb l’alcalde. Demanem cita amb l’alcalde. Divendres a les nou ens diuen. Jo demane que siga abans i després d’una telefonada em confirmen que si que podrà ser. A les 8.30 el divendres. Açò guanya interés per moments. O no?

Dia 12 de setembre (Divendres)
Mentre puge a les huit i vint cap a dalt vaig pensant, a mi qui em mana ficar-me en estos embolics, però fa bon dia i no me’n queda altra. Si fera altra cosa la meua consciència, que fa hores extres a voltes, em matxacaria mogolló. A més, tinc curiositat per vore com justifiquen determinades actuacions municipals. 20 minuts després ho sé: Jose Luís ens dona la raó en pràcticament totes les demandes que plantejàvem.

A la pròxima actuació en l’avinguda república Argentina explicaran que van a fer el millor possible i per avançat. Que va aprenent conforme està al càrrec. Que no s'esperava que hi haguera tanta gent preocupada i per això no ho van explicar millor. Que quan ens van comminar a consultar l’expedient a la casa de cultura no sabien que no era consultable legalment. Que molta de la informació que els van donar els biòlegs va ser oral i no va ser per escrit i que això és una errada.
Fins i tot, quan li recorde que a mi personalment em va fer quedar com un fals quan va dir que jo li havia dit que no volia les respostes a les preguntes que havíem elaborat (temps ha), em va dir que en eixe moment se sentia pressionat per l’ambient (més de cent persones no massa afins al PP) de la Casa de Cultura). Que jo tenia raó. Que ens les contestarà segur.

No em val eixe arranc de sinceritat, i li ho dic. Jose Luís, no em val que ens critiqueu públicament i ens doneu la raó en privat. Necessitem una rectificació pública. Ell diu que no va anar a la radio demà per fer-ho. La nostra resposta és que no tenim pressa, però que volem eixa rectificació pública.

Un defecte professional que tinc es que em desmonta la gent que em diu la veritat i m’indigna el que mentix. He passat molt temps indignat. Massa. Això no vol dir que ho donem per bo. Només podem recuperar la confiança amb fets, les paraules no ens valen ja. I altre fet ve a frenar el meu optimisme natural. Ja tenen quasi perfilat el PGOU. No han contat amb gent d’ací que entenga de patrimoni local o amb biòlegs castelluts, o amb gent entesa, per dir alguna cosa. Li ho recorde a Jose Luís i em diu que ell conta amb els 45 dies d’al•legacions. Que té pensat moure-ho en eixe moment. Altra vegada el carro davant dels cavalls.

No ens creem ja les paraules. Ho sent. Volem fets. El primer fet que esperem és que diguen públicament tot allò que ens han dit a nosaltres en privat (sinó sempre serà una paraula contra altra). Tenen llocs on fer-ho. Segur que si li ho envien al crònica ben redactat, els ho publiquen. I si ho diuen en la radio, el presentador segur que els alaba la seua capacitat per rectificar. Tenen tantes possibilitats que és una llàstima que no les aprofiten. I nosaltres ens tornem a oferir. Volem el millor per al poble i tots sabem (ajuntament, oposició i ciutadans concienciats) quin és el camí correcte. Ara només falta que des del Molt Il•lustre es decidisquen a triar-lo. Costa més, però és molt gratificant i les vistes són molt més xules. On va a parar.

Encara esperem.

Toni.

PD. Esta va per a l’Escaparate. Sé que ens lligen i demane disculpes públiques a un mail privat on ens demanaven informació, però el vaig llegir tard, ho sent. M’encantaria que l’Escaparate (unic mitjà al que li veig certa neutralitat -malgrat el meu descontent amb certa crònica-) li preguntara a l’alcalde si és cert tot el que ací hem escrit. M’encantaria vore la resposta.

PD2. El primer dia de trons (2-09-08) ha eixit al BOP (i mira que hi ha dies de l’any) publicada la història aquella de les al•legacions del Pla Especial del Centre Històric. Estic temptat de posar de nou aquella cita impagable “esto es claramente un error por parte de los alegantes”... Si és que encara ens passa poc. Tremole davant el nou Pla General i el nostre patrimoni.

Música per tot arreu

Aquest ha estat un cap de setmana d'eixos de fer honor al refrany: "a l'estiu tot el mon viu". Hem tingut el plaer d'assistir a dues actuacions musicals que ens han fet vibrar i ens han plenat de satisfacció i d'emoció; sí, és allò que et produeix la música quan l'escoltes o la fas i t'agrada.

Amb sinzeritat m'agradaria donar l'enhorabona als qui han fet possible l'espectacle de música i percussió de Cuba de divendres a la nit. Realment va ser una proposta fresca, novedosa, culturalment divulgativa i crec que no va deixar indiferent ningú. Sols pense que va estar poc publicitada i l'hora d'inici era millorable, però, sense dubte, representa un pas endavant respecte a la típica zarzuela de tots els anys. És curiós el fet que, llevat de la gent que ens vam enterar per la vesprada, el públic assistent era el mateix que si hi haguera hagut la zarzuela. Després algú em dia: "si haguera sabut que era això haguera anat", o: "és que a eixes coses la gent no va per sistema" . En fí, que hi ha un públic "assegurat" i altre que amb creativitat i un poc de gantxo es quedaria d'allò més content.

En aquest punt enllace amb el segon esdeveniment musical del cap de setmana. Diumenge va actuar el grup Pellikana al Kiosket d'Ibi: plé de gom a gom i amb molta gent de Castalla que els hem d'anar a veure fora. Per a més inri, possiblement actuarant a les festes d'Ibi contractats per la Regidoria de Cultura; deixeu-me pensar... quin partit polític governa l'Ajuntament d'Ibi? mmmmm.... ostràs, el PP!

Crec que és hora d'oblidar aquella desafortunada actuació i no impedir més l'actuació dels grups al seu propi poble. O serà la globalització? cubans en Castalla..... castalluts en Ibi....