El Llibre del Fets

Va a ser un post llarg, prosaic i cronològic. M’horroritzen dos dels tres adjectius, però em calen els tres perquè ja prou embolicat està l’assumpte, com per ser curt, poètic i armat d’insistents flashbacks. El cos em demana ser creatiu, però el cap diu que no. Que al tall.

Dia 7 de setembre (Dilluns)
Rebem la contestació a la nostra demanda de consultar l’expedient de l’avinguda d’Onil. La contestació és clara: No podem veure’l. Hem de demostrar legalment que som interessats. I tenim deu dies per demostrar-ho. Primer em fa gràcia, després me s’emporten els dimonis i després em torne a riure un poc. Com és possible? Si algú va assistir a aquella reunió de la casa de Cultura supose que li passarà com a mi. Ens van insistir tanta volta, l’alcalde i el tinent d’alcalde, que l’errada era nostra per no haver consultat l’expedient que ara, quan ens el neguen, no ens queda altra que riure o eixir a fer mal. Triem riure’ns un poc. Li ensenye el paper a família i amics i flipen per sectors. I recorde frases d’aquella nit: com és possible que no hagueu vingut a vore l’expedient, això es públic, com podeu criticar sense saber, perquè abans de protestar no vos informeu... Virgen Santa, que paciència s’ha de tenir.

Dia 8 de setembre (Dimarts)
A les huit i mitja del matí ens presentem al Molt Il•lustre a vore com es menja això de que, per veure l’expedient de l’Avinguda d’Onil, hem de demostrar legalment que som interessats. Jo sóc veí, però no ho som tots d’este poble? Preguntem a la barra i moments després estem davant del secretari. El Secretari ens diu que no. Que això només ho poden consultar partits polítics. Que és un expedient en curs i que no es públic com altres expedients. Contestem que ens sembla bé, però que el nostre interés només venia motivat per la insistència de Jose Luís i de Lino. Que nosaltres esperàvem que es publicara l’informe dels biòlegs al Crònica de Castalla o a la Plana Web de l’Ajuntament i que l’expedient de a quina empresa li tocava se’ns donava igual.
Ell diu que a l’expedient no recorda que hi haja cap informe dels biòlegs. I tornem a no saber si mosquejar-nos o riure’ns un poc. Ens riem un poc. Nosaltres ens reafirmem en que Jose Luís i Lino ens van tirar en cara no haver consultat l’expedient i el Secretari diu que m’espere, que va a consultar-ho amb l’alcalde. Jo m’oferisc a acompanyar-lo i ell diu que no, que no cal, que igual l’alcalde està treballant. Espere. Deu minuts després ix i diu que no és possible consultar l’expedient. Que podem fer? Demanar cita amb l’alcalde. Demanem cita amb l’alcalde. Divendres a les nou ens diuen. Jo demane que siga abans i després d’una telefonada em confirmen que si que podrà ser. A les 8.30 el divendres. Açò guanya interés per moments. O no?

Dia 12 de setembre (Divendres)
Mentre puge a les huit i vint cap a dalt vaig pensant, a mi qui em mana ficar-me en estos embolics, però fa bon dia i no me’n queda altra. Si fera altra cosa la meua consciència, que fa hores extres a voltes, em matxacaria mogolló. A més, tinc curiositat per vore com justifiquen determinades actuacions municipals. 20 minuts després ho sé: Jose Luís ens dona la raó en pràcticament totes les demandes que plantejàvem.

A la pròxima actuació en l’avinguda república Argentina explicaran que van a fer el millor possible i per avançat. Que va aprenent conforme està al càrrec. Que no s'esperava que hi haguera tanta gent preocupada i per això no ho van explicar millor. Que quan ens van comminar a consultar l’expedient a la casa de cultura no sabien que no era consultable legalment. Que molta de la informació que els van donar els biòlegs va ser oral i no va ser per escrit i que això és una errada.
Fins i tot, quan li recorde que a mi personalment em va fer quedar com un fals quan va dir que jo li havia dit que no volia les respostes a les preguntes que havíem elaborat (temps ha), em va dir que en eixe moment se sentia pressionat per l’ambient (més de cent persones no massa afins al PP) de la Casa de Cultura). Que jo tenia raó. Que ens les contestarà segur.

No em val eixe arranc de sinceritat, i li ho dic. Jose Luís, no em val que ens critiqueu públicament i ens doneu la raó en privat. Necessitem una rectificació pública. Ell diu que no va anar a la radio demà per fer-ho. La nostra resposta és que no tenim pressa, però que volem eixa rectificació pública.

Un defecte professional que tinc es que em desmonta la gent que em diu la veritat i m’indigna el que mentix. He passat molt temps indignat. Massa. Això no vol dir que ho donem per bo. Només podem recuperar la confiança amb fets, les paraules no ens valen ja. I altre fet ve a frenar el meu optimisme natural. Ja tenen quasi perfilat el PGOU. No han contat amb gent d’ací que entenga de patrimoni local o amb biòlegs castelluts, o amb gent entesa, per dir alguna cosa. Li ho recorde a Jose Luís i em diu que ell conta amb els 45 dies d’al•legacions. Que té pensat moure-ho en eixe moment. Altra vegada el carro davant dels cavalls.

No ens creem ja les paraules. Ho sent. Volem fets. El primer fet que esperem és que diguen públicament tot allò que ens han dit a nosaltres en privat (sinó sempre serà una paraula contra altra). Tenen llocs on fer-ho. Segur que si li ho envien al crònica ben redactat, els ho publiquen. I si ho diuen en la radio, el presentador segur que els alaba la seua capacitat per rectificar. Tenen tantes possibilitats que és una llàstima que no les aprofiten. I nosaltres ens tornem a oferir. Volem el millor per al poble i tots sabem (ajuntament, oposició i ciutadans concienciats) quin és el camí correcte. Ara només falta que des del Molt Il•lustre es decidisquen a triar-lo. Costa més, però és molt gratificant i les vistes són molt més xules. On va a parar.

Encara esperem.

Toni.

PD. Esta va per a l’Escaparate. Sé que ens lligen i demane disculpes públiques a un mail privat on ens demanaven informació, però el vaig llegir tard, ho sent. M’encantaria que l’Escaparate (unic mitjà al que li veig certa neutralitat -malgrat el meu descontent amb certa crònica-) li preguntara a l’alcalde si és cert tot el que ací hem escrit. M’encantaria vore la resposta.

PD2. El primer dia de trons (2-09-08) ha eixit al BOP (i mira que hi ha dies de l’any) publicada la història aquella de les al•legacions del Pla Especial del Centre Històric. Estic temptat de posar de nou aquella cita impagable “esto es claramente un error por parte de los alegantes”... Si és que encara ens passa poc. Tremole davant el nou Pla General i el nostre patrimoni.

Música per tot arreu

Aquest ha estat un cap de setmana d'eixos de fer honor al refrany: "a l'estiu tot el mon viu". Hem tingut el plaer d'assistir a dues actuacions musicals que ens han fet vibrar i ens han plenat de satisfacció i d'emoció; sí, és allò que et produeix la música quan l'escoltes o la fas i t'agrada.

Amb sinzeritat m'agradaria donar l'enhorabona als qui han fet possible l'espectacle de música i percussió de Cuba de divendres a la nit. Realment va ser una proposta fresca, novedosa, culturalment divulgativa i crec que no va deixar indiferent ningú. Sols pense que va estar poc publicitada i l'hora d'inici era millorable, però, sense dubte, representa un pas endavant respecte a la típica zarzuela de tots els anys. És curiós el fet que, llevat de la gent que ens vam enterar per la vesprada, el públic assistent era el mateix que si hi haguera hagut la zarzuela. Després algú em dia: "si haguera sabut que era això haguera anat", o: "és que a eixes coses la gent no va per sistema" . En fí, que hi ha un públic "assegurat" i altre que amb creativitat i un poc de gantxo es quedaria d'allò més content.

En aquest punt enllace amb el segon esdeveniment musical del cap de setmana. Diumenge va actuar el grup Pellikana al Kiosket d'Ibi: plé de gom a gom i amb molta gent de Castalla que els hem d'anar a veure fora. Per a més inri, possiblement actuarant a les festes d'Ibi contractats per la Regidoria de Cultura; deixeu-me pensar... quin partit polític governa l'Ajuntament d'Ibi? mmmmm.... ostràs, el PP!

Crec que és hora d'oblidar aquella desafortunada actuació i no impedir més l'actuació dels grups al seu propi poble. O serà la globalització? cubans en Castalla..... castalluts en Ibi....

Des del 5 d'agost i acabant-se l'estiu

"- Si segueix en pla irònic, no pense contar-li els meus problemes.
- Però fa poc ha dit que la ironia és un recurs literari...
- Sí, però vosté no és una novel·la -digué Toolie."

Aquest diàleg escrit per Graham Greene a "Viatges amb la meua tia" m'ha recordat que la ironia funciona en literatura, però és horrible per construir. Així que la deixaré de banda, fugirem un temps d'espectacles dantescos com el de l'últim plenari, i continuaré amb les meues reflexions en veu alta (avorrit que estic).

Escric açò perquè ahir va fer dues setmanes des que vam anar a l'ajuntament a intentar vore l'expedient de la "renovació" de l'Avinguda d'Onil. Ja sé que estem en vacances, ja sé que no tot el personal està disponible al Molt Il·lustre, però l'assumpte no és difícil: Buscar on està l'expedient i traure'l (2 minuts?). Poc més cal fer. I portem quinze dies. No sóc malpensat, sé que no estan retardant-ho voluntàriament, però crida l'atenció tot el temps que necessiten uns ciutadans per vore una informació pública. I ens reafirmem en cadascuna de les nostres protestes. Si tot l'esforç ha de córrer del nostre compte per saber que passa al nostre municipi i nosaltres som els qui paguem i ells els qui cobren, alguna cosa no funciona a Castalla. No és difícil vore això.

Està pàgina ha patit un canvi dels del seus inicis. Si algú llig algun dels posts penjats ara no fa un any (he rellegit per curiositat el del 15 de novembre del 2007) hi havia esperança darrere. Hui sembla que se'ns han escapat eixes possibilitats de canvi entre telefonades a subdelegació de govern, apel·lacions a una llei que després es dilueix, no reconéixer errades pròpies i subratllar les alienes, i insults públics als ciutadans que es queixen. Exigir als altres un comportament que un no té, no és massa just. Nosaltres vam acceptar que l'ajuntament vinguera a una de les nostres convocatòries i estiguera al nostre costat malgrat els mil avisos que ens havien donat que ells monopolitzarien la reunió (i no aclariríem res). Hem anat a l'ajuntament com ells ens van recomanar, malgrat que ens havien desqualificat públicament i havien avisat als antidisturbis per a la reunió convocada al parc. Nosaltres hem reconegut les nostres errades públicament, malgrat que l'ajuntament no ho fa mai amb les seues. Ara falta el seu pas. Que sempre esperem. El seu canvi. Que continuem desitjant. La seua reacció. Que ja va quedant llunyana i tèrbola.

Molts dels votants d'esta majoria ens reconeixen públicament: manen ells, fan el que volen. Però hi ha un canvi en aquesta opinió. Després de les últimes errades, el pronom ha passat de ser la primera del plural (manem nosaltres) per a convertir-se en la tercera (manen ells). Jose Luís resumeix aquest precepte d'altra manera: ens van triar per prendre decisions, no per anar a processons (o lliurar trofeus o anar a presentacions). Tot és relativament cert. Però hi ha una errada de concepte en eixes opinions, escenificada clarament amb un regidor fent-se les fotos de boda al castell, en un càrrec públic nadant a deshora, o en uns grups que no poden tocar en una sala (on unes setmanes després es fa una festa amparada per l'ajuntament). Eixa errada de concepte és la igualtat

Tots som ciutadans d'aquest poblet. Tots tenim els mateixos drets. I volem vore en base a que es prenen determinades decisions. I volem vore-ho molt abans que eixes actuacions es duguen a terme, per poder reaccionar, organitzar-nos, queixar-nos o aplaudir allò que es faça (anem a estrenar l'auditori i encara no sabem que va allà). I volem a més, que els nostres representants, s'esforcen en fer-nos-ho arribar prompte i clar. Sona fatal, ho sé, però la democràcia també suposa obligacions, ho sent.

L'ajuntament està per prendre decisions, però els ciutadans volem la informació que els ha portat a prendre-les.

Encara esperem veure l'informe. I portem més de 15 dies. Encara esperem les contestacions a moltes preguntes. I portem més d'un any o més d'un mes (segons preguntes). Encara esperem que funcionen els mecanismes d'informació (web, diaris, manifestacions públiques). Encara esperem.

Toni.

PD. La transformació del PGOU que esperàvem per a juny i després per a juliol, sembla que tocarà ja en setembre. Ací serà quan necessitem a tot el poble despert i en ganes de moure's. I l'ajuntament no només deu estar content de que el poble es mobilitze, sinó que deuria promoure eixe moviment ciutadà.

PD2. Si algú li ha semblat el text destructiu, que veja si hi ha recomanacions de millora (Si la resposta és sí, no és un text destructiu). Si algú li ha semblat poc destructiu (que hi ha de tot, vos ho promet) que busque a vore si el to general és de conformar-se i abandonar. Juju. I sí, ja sé que no estic massa inspirat últimament, però això deu ser la calor. Espere.

Castalla neta és cosa de tots; però d'alguns més.

• 

Com bé diu una dita popular, les paraules serveixen per a enganyar. El que apareix en aquestes imatges no necessita explicacions, simplement manifesta la crudesa, la vergonya i les somogudes de cos que provoca una realitat que no es pot amagar amb una frase peregrina pintada en les papereres. Açò no es digne de la imatge de Castalla moderna que quedarà quan estiga acabada l'Avinguda d'Onil. No ens deixa en bon lloc. Com a persones que som, no deuriem consentir aquest espectacle, però clar, tindre imaginació, intentar conscienciar, ser més eficaç, destinar més recursos, etc, és tan car....

Del que si que no hi ha cap dubte és del nivell de modernitat que està assol.lint Castalla, "muestras de lo cuál las manifiesta el castallense encendiendo los cuernos de la bestia española por excelencia y exibiendo enanitos por calles y plazas".

P.D. Les fotos són de fa unes setmanes. Me les vaig guardar amb l'esperança de que fora un epissodi passatger. Quina ingenuitat, no? En fi, que la campanya dels lletrerets no la podem ni tirar al contenidor; no cap!

OLE, OLE...

Sí, ahir vam adquirir una nova tradició, un poquet careta aixó sí. No tenim prou en conservar les tradicions que ja tenim, que ara ens hem fet "solidaris" i adoptem aquelles tradicions que en altres pobles están prohibint-se.

Ahir a la nit és va convocar una concentració a la porta de la plaça de bous, altre reconegut descobriment recent, on gent del poblet acompanyada de la policía municipal, molt "majos" per cert, van expresar els seus sentiments davant aquest esdeveniment o acte o "festa", no sabriem definir-ho, la veritat.

Cal tindre molta sang freda per a fer d'aquest acte, un divertiment. No hi haurà altres festes o actes que copiar o recuperar, en el que tots i totes ho passem bé?


Ací un vídeo per a qui ahir no va tindre festa...

http://www.youtube.com/watch?v=SMbWJqHxCAQ&feature=related

P.D. L´any que ve qué fem? tirem cabres del campanar?

El plenari del 31 (DIJOUS)

Porte deu minuts preparant-me per a escriure la crònica del plenari de hui: portar el ventilador, buscar una música bonica i reflexiva (Bon Iver), obrir la persiana per vore els arbres que queden fins a Pechman, recordar-me amb eixe gest on visc i gaudir de la sensació de ser un dels privilegiats que es poden queixar de la tala i finalment, mirar la pantalla de l'ordinador durant els 7 minuts restants.

Primera conclusió que m'assalta, els plenaris no serveixen per a res. En el món del liberalisme econòmic s'hagueren eliminat. No produeixen res. És una qüestió obligatòria per acomplir amb la legalitat democràtica però pocs creuen en ells quan es fan. Només donen mal rotllo. Per preguntar i contestar no fa falta tan protocol. Algú m'acusarà d'antidemocràtic per dir açò. Sóc més de sentit comú que de legalitat democràtica. Cadascú que s'apunte on vullga. No defenc la seua eliminació, però si la seua transformació en una cosa més útil, més humana. Sinó només són teatre. Alguns, fins i tot, en el to de veu.

Acabe de tenir un "deja vu". Ho promet. O és una errada en Matrix?

Vinga anem allà. Al plenari de hui hem arribat tard perquè hem decidit fer-nos dos cerveses en compte d'una. I hem fet bé, crec jo. Tot ha estat cobert amb eixa pàtina de simpatia que té escoltar a Lino exigint-li al PSOE "que cuide sus modales en la página web". Deia que està rebent excessius atacs des d'allà. I reclamava a més, que les coses s'han de dir a la cara, que es de covards dir-ho a la plana web o als mitjans de comunicació. Quanta raó, senyor.

Després ha vingut la defensa que ha fet Jose Luís de la nostra llengua. Afirmava que el PSOE local estava maltractant-la i que això ells no ho podien permetre. I que aquest era el motiu pel qual li va recordar a Maite públicament i davant de tot el plenari, que tenia massa errades d'ortografia. La seua intenció no era ridiculitzar a la cap del partit de l'oposició, com algun malpensat pot arribar a creure, sinó protegir d'un atac injust, la llengua de Martorell. Un deu.

Entre les coses bones que també ha fet l'Alcalde ha sigut reconéixer que per a la festa de Sant Cristòfol (el valencià este, té unes paraulotes...) se li'n va passar avisar que l'oposició estava convidada. Se li ha oblidat demanar disculpes, però reconéixer una errada al nostre municipi ho acceptarem com a disculpa. No haguera estat mal un "no tornarà a passar", però amb 48 hores només de termini amb que ho van dur i la faena al Molt Il·lustre, eixes coses passen. Reconéixer les errades és de savis. Prou.

Ja acabant s'han creuat qualificatius de mentiders entre el PP i el PSOE sobre el tema dels sous. "Sou uns mentirosos, els mentirosos sou vosatros, no vosaltres més". Quin partit ha dit "vosatros" i quin "vosaltres", atenent al discurs lingüístic anterior, ho deixarem a la vostra imaginació. D'entre tota la discussió, a mi no m'ha quedat clar si Lino cobra 26 mil i pico, o 36 mil i pico. Jo pensava que eren 36 mil i pico, però sembla que estic equivocat. Només cobra 1900 euros al mes, ha dit. I sembla ser, que alguns familiars dels polítics de l'oposició cobren en negre més que eixa quantitat, perquè Lino ha recordat que ell ho declara tot i hi ha gent per ahí que no. Un poquet d'integritat mai ve de sobra.

El que no he entés massa bé és perquè eixos atacs se'ls han guardat per a l'apartat de Precs, que segons mana el protocol (i que bé ha recordat Jose Luís enmig de les seues respostes) no permet contestacions. Tot això ha sigut com molt civilitzat, allà cara a cara tots, sense planes web de per mig i amb una valentia corprenedora per ambdues parts.

Abans d'això, coses secundàries. S'havia denegat la urgència de la creació d'un Consell de Participació Ciutadana i de facilitar als grups Entelekia i Pellikana la seua actuació al poble com havien proposat Bloc i PSOE. Comence a intuir que el que no siga urgent vol dir que es pot posposar un temps. Cap dels huit que ha votat a favor de que això podia esperar ha suggerit fins a quan podia esperar. Uns dies? Unes setmanes?. Poden esperar més o menys que els arbres fins a Pechman?

També s'han comentat altres minúcies, com la situació dels pous locals. El de les Voltes està tancat. 134'5 de nivell tenia l'any passat (això supose que seran metres). El de les Voltes II ha passat de 121 pel juliol de l'any passat a 146 ara. El de l'Espartosa ha aguantat com un valent l'any de pluges. Nomes ha baixat de 275 a 276. Un metret. I com ho ha demanat l'oposició, ara l'ajuntament ja ho sap i ho pot posar a la plana web. Això han dit. El regidor d'aigües ha insinuat que no recordava que això estava allà. Ara ja ho sap i ho posaran. Molt rebé. Ha faltat preguntar a quants metres està del mar Castalla. Ho dic jo, a més de sis-cents. És a dir, que arribar allà avall encara està lluny com l'infern.

Poc més. Part del nostre blog se n'ha anat a les dos quaranta-cinc a fer-se altra birra per digerir allò viscut, però a mi em semblava ja abusar.

Toni.

PD. Hui no vaig a demanar disculpes per la lleugera ironia. He esborrat mil frases per controlar el sarcasme i segur que els meus companys/es de blog no m'ho perdonen. Em compromet a fer cas i passar per l'Ajuntament a vore que ens conten. Els blogs com aquest donen ambient, però es com els plenaris, no solucionen res. A més, ara estic lliure i no tenim excusa. Que bonic és l'estiu.

PD2. Acabe de llegir la crònica del Bloc a la seua pàgina i és molt recomanable. Amb la nostra açò queda coix, coix.

La gente me llama arboricida

Font: www.intercomarcal.com

Hola poble.

Us passe un trosset del vídeo penjat a la plana de la televisión intercomarcal (com sona). Teniu el link ací. Este trosset fa referència a la resposta del alcalde sobre el temeta de l´avinguda d´Onil. Personalment em quede en una frase que m´ha encandilat:

"Somos uno de los municipios que cuidamos más el medio ambiente".

Sobren els comentaris.