viernes, 30 de mayo de 2008

Com explicar sense reunir-nos?

(en ciutat invisible)




És tard i per tant intentaré ser curt. La reunió de demà, ens han comunicat que és il·legal. Diferents convocatòries que han aparegut pel poble (qui escriu convocatòria amb B? Mare Déu!!!), i la nostra citació d'internet, han motivat que l'ajuntament es posara en contacte amb Govern Civil en previsió de possibles altercats. Més de vint persones en un lloc es considera una manifestació il·legal. És així. Sembla que ho diu la llei i jo m'ho crec. Les lleis tenen eixes coses absurdes.

Tampoc volíem organitzar cap manifestació. Volíem només reunir-nos i decidir quins eren els passos a seguir. Per a això hem citat a la gent. Personalment no tinc ni idea de quants pensen anar divendres (ja hui). L'última volta que vam convocar a la gent per a recollir les al·legacions sobre el pla especial del nucli antic ho vam fer en un bar i n'erem vuit. No crec que siga el cas.

Pròxim pas nostre: Intentarem anar pel matí per reservar (ara sí) un dia en la Casa de Cultura per fer una "reunió informativa" i ens presentarem allà per la vesprada per explicar-li a la gent les nostres intencions (que era el que volíem fer en un primer moment). L'alcalde ens ha dit que si ho demanem amb quinze dies d'antelació, conforme marca la llei, podem utilitzar el saló d'actes de la Casa de Cultura si estimem que ens encaixa l'aforo (això esperem, només faltava que després de dir-nos que ho fem, després ens la neguen). O demanar a Govern Civil si volem fer una manifestació.

No sé el que ha arribat fins a l'ajuntament, ni que deien alguns d'eixos cartells. Hi ha gent bèstia per ahí. No sé. Estic escrivint açò després de la sorpresa inicial, després d'enviar quatre sms per obligar-me a tancar la boca i espavilar-me un poc i després de contestar tres telefonades rebudes perquè els altres "flipaven" igual que jo. He dubtat si demanar des d'ací tranquilitat a la gent, sobretot a la més jove, però crec que no cal. Ja seria molt fort, és com si ja nosaltres forem responsables d'una cosa que encara no ha passat. Però ací sempre hem tingut molt coneixement per a moltes coses, i segur que si algú se li creuen els cables, sempre hi haurà quinze que li diguen, que fas?.

Intentarem anar promptet per explicar-li a la gent com està l'assumpte i quina era la nostra intenció. Però no sé com anem a fer-ho si una reunió de més de 20 persones és il·legal. Com li diem a la gent el que pensem fer i quin dia anem a quedar?. En plan ginkana per tot el parc explicant a grupets de 15? Ai mare... La incredulitat em creix per moments. Me'n vaig a dormir.

PD. No sé com ha sonat això de dalt però sembla que el que un escriu amb una intenció, cadascú li posa la seua darrere. Vinga, ens veem.

Toni.

martes, 27 de mayo de 2008

Divendres 30 Maig 19:30. Casa de Cultura.



Salutacions a tots.

Portem uns dies de moviment continu. Gent que ens escriu, que ens para pel carrer, que pregunta, que ens conta la seua pena quan va deixar de vore els arbres, gent que ens passa textos per a que els publiquem (després em pose amb algun), gent que feia temps que no veies i t'escriu al correu, tots els que heu entrat... Ahir quasi tres-centes persones van entrar al blog. Més que mai (quadruplicàvem les entrades normals) i hui portem camí de superar-ho. Ja ho podem confirmar. Està funcionant. No sé quants en serem el divendres, però si que hi ha molta gent indignada. Un parell de biòlegs m'han dit que ha estat una salvatjada, que sempre hi ha altres solucions. No calia que ho confirmaren. Tots ho hem vist. És el moment de despertar.

DIVENDRES 30 de MAIG, a les 19:30h. CASA DE CULTURA DE CASTALLA.

Però encara ens cal un últim esforç. Hi ha molta gent a la qui no arriba internet. Hem d'intentar moure quants més castelluts/des millor. I això significa boca a boca. Un "vine-te'n" a temps. Un "hem quedat tots". Un "només volem que no ens torne a passar". Encara que només siga per escoltar, per dir el que pensa, per sentir que la gent es preocupa pel seu poble.

Ens veem allà.

viernes, 23 de mayo de 2008

Trasplantats






No sé si vos passa això de que quan parles amb algú de dreta sempre acabes semblant d'esquerra i al contrari. A mi em passa molt. No és voluntari, m'ix espontàniament. No sé si és instint "polemitzador" o ho faig només per compensar. Però sempre acabe semblant dels "altres". Conte açò perquè últimament semble més d'esquerra que mai. A més, he estat pegant-li una ullada al blog i semblem un blog de l'oposició. No sé si el del PSOE i el del BLOC seran tan crítics amb la tasca del Molt Il·lustre. Supose que sí.

Dic açò perquè no hem dit ni una paraula del Centre de Dia que han fet per a les persones majors allà a les "vivendes tutelades" (parle del públic, el privat amb els seus preus sembla un mal "xiste"), ni del futur hotel de "quatre o cinc" estrelles (amb sòl públic també?), ni de cap ni una de les notícies que ens exposa a tot color (el real i el metafòric) el "Crònica de Castalla".

Però és que, collons, cada volta que isc de casa em trobe l'avinguda d'Onil com està i és superior a les meues forces. Com m'intuïsc un post llarguíssim, directament proporcional a la ràbia que vaig acumulant, canviaré al format telegrama.

Anem amb les explicacions que va donar l'alcalde, Jose Luís Prats a la reunió que es va fer a la Casa de Cultura, ara ja fa un segle o dos:

Justificació 1: Trasplantaran els arbres a altre espai.
Reflexió 1: Una mitja veritat és una mentida. Que haguera dit: transplantarem tots els arbres que podrem i la resta (tots els pins, els xops...) els tallarem. Perquè no van dir que els pins no es podien trasplantar? Perquè els han tallat tots? Tots. Tots. Realment no es poden trasplantar?

Justificació 2. Van a trasplantar els arbres perquè estan fent malbé les canalitzacions d'aigua, desaigües i altres.
Reflexió 2: Tots? No se'n salva cap? Amb la mitja veritat de dalt, perquè hem de creure esta? Volem l'informe tècnic. Arbre per arbre, carrer per carrer. Ho sent. Ja sabem que l'arquitecte redacta, ajustant-se a la llei, informes ben complets. Algun tècnic més hi haurà a l'ajuntament per fer-ho, no?. No poden remetre-li eixe informe al Crònica? Un ciutadà ho demana. Ens cal fer una al·legació i una recollida de firmes per a que ho facen? Per a que ens remeten un informe tècnic? Ho hem de fer tot així en este poble?

Justificació 3: Els pins estan alçant el carrer.
Reflexió 3. Arreglem el carrer. Tallem també els xops que no l'alcen?

Justificació 4: S'acumula brossa, hi ha rates.
Reflexió 4: Que netegen. Que lleven el seto si cal.

Justificació 5: Estarem orgullosos de com queda.
Reflexió 5: Que algú mire les fotos del model "Mercadona" i que em diguen si estan orgullosos d'això.

No sé si sóc objectiu quan dic que només la justificació 2 té cert pes. Espere ser-ho. Supose que és la que pensen donar quan tallen les moreres de l'Avinguda República Argentina. Diuen que van a renovar-la, però això a mi ja em sona a tala. I les moreres no són pins. No tenen arrels semblants. Però també tocarà eixa. No em crec una simple renovació. Com no em crec això dels arbres trasplantats. Ho sent.

Ara em toca buscar justificacions vàlides, ja que la major part no se suporten per elles mateixa. Entre, per tant, en el terreny de les suposicions. Jo supose una explicació com ells suposaven un trasplantament d'arbres en plena primavera. Perquè van a tallar pins i moreres (esperem que no)? Perquè avinguda d'Onil i República Argentina? Evidentment perquè ha hagut problemes amb les canalitzacions. No ho dubte. Però les altres justificacions les substituïsc per altra més forta: perquè són dos dels carrers més visibles del poble.

Per desgràcia l'enfrontament en el PP local està portant-nos a una situació, com a mínim, paradoxal. Jose Luís té minoria dins del seu partit. Van fer votacions per a elegir compromisaris per al congrés del PP nacional a València i Juan Rico va doblar en vots a Paneta. A més, les crítiques de l'anterior alcalde pel sou elevat del nou ja no són comentaris interns. Són atacs públics. L'equip de govern, per tant, ha de justificar totes i cadascuna de les seues decisions. Han de vendre's a cada reunió. Justificar que estan fent coses. Demostrar-les públicament. Deixar la seua empremta. I tallar tres o sis arbres que destrossen canalitzacions es posar parxes i no fer res. (Sempre ens hem queixat dels parxes, però no si són per salvar patrimoni cultural o natural. Volem canviar les coses que estan mal, no les que estan bé.) Mentre que fer dos carrers nous que anem a vore cada dia, són dues medalles més per a justificar (ara si) uns salaris que estan condicionant massa coses.

Enmig d'eixa lluita interna continuem estant els mateixos: el poblet. Creuant els dits per a què encerten cada volta i patint per tot allò que no ens conten. Continuen construint al nucli antic i continuem sense fer cap intervenció arqueològica... I després tenim l'assumpte Pellikana, que això es mereix un post per a això només. Buf. Vinga respire. Respire. Respire.

Toni.

martes, 20 de mayo de 2008

¿HAY ALGUIEN AHÍ?


Un any del nou Alcalde.
Un any de sou del nou Alcalde.
Possible ampliació de castalla internacional cosmopolita i multiracial.
Rumors de corrupció policial.
Grups locals vedats en el seu propi poble.

Estic fent l'entrada rapidament, faig tard; se m'obliden ara mateix moltes coses, i altres que ni les sabré, si no me les conta ningú. Vaja per davant que no entre quasi mai a les pàgines o als blogs dels partits de l'oposició (fallo meu), però, em fa l'efecte que la majoria de la gent tampoc no ho fa. Quina foscor fa sempre. Qué passa? desànim? falta de temps? Volem saber.

martes, 13 de mayo de 2008

VAMOS ALLÁ

Ací va un poquet de tubo per als caps recalfats, mentre preparem la sorpreseta que tenim entre mans, m'he permés el luxe de ficar aquest vídeo que, com sempre, té tant de música com de cine.




No vaig a recomanar aquesta pel.licula.
"Eterno resplandor de una mente sin recuerdos"

domingo, 20 de abril de 2008

Contestacions a les al·legacions


Signe les al·legacions que em porta l’agutzil a mitjan escala. Les fullege ràpidament i quan arribe a l’informe de l’arquitecte tinc l’estranya sensació que és una estupidesa fer les coses així. Que l’ajuntament publica, nosaltres al·leguem, ells contesten, nosaltres recontestem i tots malbaratem un temps i unes energies que es podrien utilitzar en tantes coses útils...

Eixe pensament a penes em dura res. Mentre llig amb calma la contestació que ens envia el Molt Il·lustre no puc evitar un somriure. Açò ja ho he viscut abans, em dic. I rebobine uns anys i recorde quan tres amics vam anar a l’ajuntament carregats de reserves enormes de bones intencions. No s’havia realitzat encara ni el parc de les Parres ni el de darrere l’església, però els projectes s’havien transformat en rumors i ens rumors ens havien arribat. Teníem por. Eixa por que es provoca quan estimes coses que els altres no consideren importants. Ja havien fet, al centre històric, un parc i una remodelació on van desaparéixer, per no tornar, restes de la història del nostre poblet (algun dia, amb més espai, contarem la història de l’enterrament del carrer major i del celler del carrer mig. Era el carrer Mig? Mai ho sabrem ja). Volíem, com en estes al·legacions, que es controlaren les obres, que es fera alguna xicoteta intervenció arqueològica. Fins i tot, ens oferíem per fer-ho i reduir despeses per al poble. Amb una conferència uns mesos abans ja ho havíem fet al regidor de Patrimoni, ara ho féiem al d’Urbanisme. Aquest ens va dir que això no era tasca seua, que ells feien el que deien els tècnics. Si es cosa dels tècnics parlarem amb els tècnics, vam pensar. I sense meditacions pel mig, els tres vam recórrer els dos pisos que separaven físicament i espiritualment el regidor d’urbanisme del nostre arquitecte municipal. L’arquitecte i nosaltres. Sí, teniu raó, s’hauria de fer, va dir. No, no és cert, això no és una qüestió tècnica, si s’ha de fer o no, és una decisió política, va dir també. Quan jo dissenye obres a Alacant m’ho exigeixen. Ací no ho fan. Sí, teniu raó, al pròxim projecte inclouré una recomanació per a que es realitze una intervenció arqueològica. Al parc de darrere l’església ho posaré... Encara esperem (ni al de l’església, ni al de les Parres, ni a aquest Pla Especial). Quatre hores vam estar a l’ajuntament fins que vam tornar a vore la llum amb la sensació d’eixir d’un conte de Kafka.

Ara, amb les contestacions davant, llig les normatives i les apel·lacions a les lleis i no puc evitar veure habitacions grises amb tubs fluorescents que parpellegen, plenes de buròcrates soviètics. Supose que s’han de fer les coses així però a mi tanta llei sempre em recorda a això.

No anem a respondre un per un dels punts. Els podeu llegir vosaltres ací mateix
Ens quedem amb l’esperit de la contestació i el partim en dos parts: El tècnic i els polítics.


EL TÈCNIC.

M’encanta eixe apartat de l’informe (¿l’ha redactat el mateix arquitecte que ens va dir que recomanaria les intervencions arqueològiques darrere l’església?) que diu així: “Evidentemente el Plan Especial no puede (ni debe) presentar documentación gràfica de las futuras edificaciones...” Em partisc cada vegada que mire eixe subratllat. O eixe altre que diu “Este punto es claramente un error por parte de los alegantes...”. El més divertit de tot, és que la major part de les justificacions del tècnic giren al voltant d’aquesta premisa: El Pla Especial no ha d’aportar normativa nova, només copia (“transcripción literal”) la ja existent. Eixe es el problema! (ara a subratllar tots). Que la normativa existent ha permés fer barrabassades enormes. El tècnic, com amb la reunió que vam tenir fa anys, s’ajusta a la seua llei i es llava les mans. Es salta la de Patrimoni, però la del Patrimoni no és seua, li l’han d’exigir altres. I ací, sense arqueòleg municipal, deurien vetlar per ella els polítics. I ho fan?

Sabíem que sol·licitàvem actuacions que no encaixaven amb el Pla Especial. Sabíem que no podíem (ni devíem), demanar coses com encetar els tràmits per fer del nostre Centre Històric, Bé de Rellevància Local. Era un pla per a una illa de cases i nosaltres ho demanàvem tot. Es com si vas a cosir un botó i algú t’exigeix un jersei nou. Ho sabíem. Però volíem que els polítics ens donarem la seua opinió (públicament) sobre algunes d’eixes actuacions que venim reclamant des de fa anys. Encara esperem.


ELS POLÍTICS.

Ja ens ho pensàvem, però ens hem quedat sense opinió política en les contestacions de les al·legacions. Només la tècnica. Només una idea sembla partir de la corporació: Ens diuen que han traslladat la nostra al·legació a l’equip redactor del nou Pla General. Esperem que siga per a bé. Això és tot. Jo no sé si en estes contestacions es pot (o es deu) dir el que es pensa de les al·legacions. Si estan d’acord, si van a demanar el nostre centre històric com a Bé de Rellevància Local, si tenen en ment elaborar una normativa més clara... No sé si és el lloc o si es pot (o es deu) contestar ací. Però no estaria mal que ho feren públic. Nosaltres patiríem menys i tot no quedaria amb eixa opinió, majoritària al poble, de què hem de confiar. Volem saber que en penseu fer abans que ho feu! Després sempre es tard! Pense que això no es difícil. Igual ho fa tot més lent, però ho fa tot més segur.

Si realment han canviat les coses amb la nova corporació s’ha de demostrar amb fets. Per ara, la política de fets consumats és la mateixa que se seguia abans. Volem que l’Ajuntament ens diga als ciutadans el que pensa fer, volem saber les seues idees, que les faça públiques (al Crònica, al Escaparate, a la Radio, a Movitel, als Blogs...) i que eixos projectes correguen un temps abans d’aprovar-se. La publicació al DOGV i els 15 dies pertinents és, com hem dit abans, pura burocràcia soviètica, obligatòria, però allunyada del poble. El Centre Històric es mereix moltes reflexions públiques dels nostres representants. L’única que tenim fins ara és que confiem, que les coses es faran bé. I això fem. Però ja ha passat prou temps i no sabem si podem (o devem) continuar confiant.

Les al·legacions han sigut un altre pas que no sabem si s’aprofitarà. Ara toca esperar a veure qui participa en l’elaboració del nou Pla General. Creue els dits i me’n vaig a passejar pel poble a vore si eixa confiança que té la majoria de castelluts en el nostre ajuntament, me se contagia. Això espere.

Toni.

sábado, 19 de abril de 2008


COMÈDIES

CASA DE CULTURA DE CASTALLA

Aquest és possiblement el millor cicle que ha organitzat mai el cineclub Annie Hall. No en pot haver cap que no vullgues vore.

Uno, dos, tres

Dimecres 23 d’abril a les 21:00 h.

(1961) Billy Wilder, Berlín, la porta de Brandemburg, la Coca-Cola, el comunisme, James Cagney... un clàssic.

Presenta Toni Doménech

El guateque

Dijous 24 d’Abril a les 21:00 h.

(1968) Blake Edwards dirigeix a un Peters Sellers en estat de gràcia. Imprescindible.

Presenta Jose Carlos Pardines.

La vida de Brian

Divendres 9 de maig a les 21:00 h.

(1979) Els Monty Phyton no necessiten presentacions. Irreverents i amb gags memorables.

Presenta Pilar Esteban.

Supersalidos

Dimarts 13 de maig a les 21:00 h.

(2007) Amb un títol com aquest pots esperar el pitjor. Però després, amb un parell de diàlegs i McLovin, tot encaixa.

Presenta Inés Leal.

Un funeral de muerte

Dimecres 14 de maig a les 21:00 h.

(2007) Un toc d’humor negre en una de les millors comèdies dels últims anys, de la mà de Frank Oz.

Presenta Isidro Pérez

Que ruina de función

Dimecres 21 de maig a les 21:00 h.

(1992) Peter Bogdanovich és el director d’aquesta embogida producció sobre el món teatral. Pura comèdia

Presenta Paco Miró


No recomanades per a menors de 13 anys

Organitza: El surrealista cineclub Annie Hall

Col·labora: La Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla.