VAMOS ALLÁ

Ací va un poquet de tubo per als caps recalfats, mentre preparem la sorpreseta que tenim entre mans, m'he permés el luxe de ficar aquest vídeo que, com sempre, té tant de música com de cine.




No vaig a recomanar aquesta pel.licula.
"Eterno resplandor de una mente sin recuerdos"

Contestacions a les al·legacions

Signe les al·legacions que em porta l’agutzil a mitjan escala. Les fullege ràpidament i quan arribe a l’informe de l’arquitecte tinc l’estranya sensació que és una estupidesa fer les coses així. Que l’ajuntament publica, nosaltres al·leguem, ells contesten, nosaltres recontestem i tots malbaratem un temps i unes energies que es podrien utilitzar en tantes coses útils...

Eixe pensament a penes em dura res. Mentre llig amb calma la contestació que ens envia el Molt Il·lustre no puc evitar un somriure. Açò ja ho he viscut abans, em dic. I rebobine uns anys i recorde quan tres amics vam anar a l’ajuntament carregats de reserves enormes de bones intencions. No s’havia realitzat encara ni el parc de les Parres ni el de darrere l’església, però els projectes s’havien transformat en rumors i ens rumors ens havien arribat. Teníem por. Eixa por que es provoca quan estimes coses que els altres no consideren importants. Ja havien fet, al centre històric, un parc i una remodelació on van desaparéixer, per no tornar, restes de la història del nostre poblet (algun dia, amb més espai, contarem la història de l’enterrament del carrer major i del celler del carrer mig. Era el carrer Mig? Mai ho sabrem ja). Volíem, com en estes al·legacions, que es controlaren les obres, que es fera alguna xicoteta intervenció arqueològica. Fins i tot, ens oferíem per fer-ho i reduir despeses per al poble. Amb una conferència uns mesos abans ja ho havíem fet al regidor de Patrimoni, ara ho féiem al d’Urbanisme. Aquest ens va dir que això no era tasca seua, que ells feien el que deien els tècnics. Si es cosa dels tècnics parlarem amb els tècnics, vam pensar. I sense meditacions pel mig, els tres vam recórrer els dos pisos que separaven físicament i espiritualment el regidor d’urbanisme del nostre arquitecte municipal. L’arquitecte i nosaltres. Sí, teniu raó, s’hauria de fer, va dir. No, no és cert, això no és una qüestió tècnica, si s’ha de fer o no, és una decisió política, va dir també. Quan jo dissenye obres a Alacant m’ho exigeixen. Ací no ho fan. Sí, teniu raó, al pròxim projecte inclouré una recomanació per a que es realitze una intervenció arqueològica. Al parc de darrere l’església ho posaré... Encara esperem (ni al de l’església, ni al de les Parres, ni a aquest Pla Especial). Quatre hores vam estar a l’ajuntament fins que vam tornar a vore la llum amb la sensació d’eixir d’un conte de Kafka.

Ara, amb les contestacions davant, llig les normatives i les apel·lacions a les lleis i no puc evitar veure habitacions grises amb tubs fluorescents que parpellegen, plenes de buròcrates soviètics. Supose que s’han de fer les coses així però a mi tanta llei sempre em recorda a això.

No anem a respondre un per un dels punts. Els podeu llegir vosaltres ací mateix
Ens quedem amb l’esperit de la contestació i el partim en dos parts: El tècnic i els polítics.

EL TÈCNIC.

M’encanta eixe apartat de l’informe (¿l’ha redactat el mateix arquitecte que ens va dir que recomanaria les intervencions arqueològiques darrere l’església?) que diu així: “Evidentemente el Plan Especial no puede (ni debe) presentar documentación gràfica de las futuras edificaciones...” Em partisc cada vegada que mire eixe subratllat. O eixe altre que diu “Este punto es claramente un error por parte de los alegantes...”. El més divertit de tot, és que la major part de les justificacions del tècnic giren al voltant d’aquesta premisa: El Pla Especial no ha d’aportar normativa nova, només copia (“transcripción literal”) la ja existent. Eixe es el problema! (ara a subratllar tots). Que la normativa existent ha permés fer barrabassades enormes. El tècnic, com amb la reunió que vam tenir fa anys, s’ajusta a la seua llei i es llava les mans. Es salta la de Patrimoni, però la del Patrimoni no és seua, li l’han d’exigir altres. I ací, sense arqueòleg municipal, deurien vetlar per ella els polítics. I ho fan?

Sabíem que sol·licitàvem actuacions que no encaixaven amb el Pla Especial. Sabíem que no podíem (ni devíem), demanar coses com encetar els tràmits per fer del nostre Centre Històric, Bé de Rellevància Local. Era un pla per a una illa de cases i nosaltres ho demanàvem tot. Es com si vas a cosir un botó i algú t’exigeix un jersei nou. Ho sabíem. Però volíem que els polítics ens donarem la seua opinió (públicament) sobre algunes d’eixes actuacions que venim reclamant des de fa anys. Encara esperem.

ELS POLÍTICS.

Ja ens ho pensàvem, però ens hem quedat sense opinió política en les contestacions de les al·legacions. Només la tècnica. Només una idea sembla partir de la corporació: Ens diuen que han traslladat la nostra al·legació a l’equip redactor del nou Pla General. Esperem que siga per a bé. Això és tot. Jo no sé si en estes contestacions es pot (o es deu) dir el que es pensa de les al·legacions. Si estan d’acord, si van a demanar el nostre centre històric com a Bé de Rellevància Local, si tenen en ment elaborar una normativa més clara... No sé si és el lloc o si es pot (o es deu) contestar ací. Però no estaria mal que ho feren públic. Nosaltres patiríem menys i tot no quedaria amb eixa opinió, majoritària al poble, de què hem de confiar. Volem saber que en penseu fer abans que ho feu! Després sempre es tard! Pense que això no es difícil. Igual ho fa tot més lent, però ho fa tot més segur.

Si realment han canviat les coses amb la nova corporació s’ha de demostrar amb fets. Per ara, la política de fets consumats és la mateixa que se seguia abans. Volem que l’Ajuntament ens diga als ciutadans el que pensa fer, volem saber les seues idees, que les faça públiques (al Crònica, al Escaparate, a la Radio, a Movitel, als Blogs...) i que eixos projectes correguen un temps abans d’aprovar-se. La publicació al DOGV i els 15 dies pertinents és, com hem dit abans, pura burocràcia soviètica, obligatòria, però allunyada del poble. El Centre Històric es mereix moltes reflexions públiques dels nostres representants. L’única que tenim fins ara és que confiem, que les coses es faran bé. I això fem. Però ja ha passat prou temps i no sabem si podem (o devem) continuar confiant.

Les al·legacions han sigut un altre pas que no sabem si s’aprofitarà. Ara toca esperar a veure qui participa en l’elaboració del nou Pla General. Creue els dits i me’n vaig a passejar pel poble a vore si eixa confiança que té la majoria de castelluts en el nostre ajuntament, me se contagia. Això espere.

Toni.

COMÈDIES

CASA DE CULTURA DE CASTALLA

Aquest és possiblement el millor cicle que ha organitzat mai el cineclub Annie Hall. No en pot haver cap que no vullgues vore.

Uno, dos, tres

Dimecres 23 d’abril a les 21:00 h.

(1961) Billy Wilder, Berlín, la porta de Brandemburg, la Coca-Cola, el comunisme, James Cagney... un clàssic.

Presenta Toni Doménech

El guateque

Dijous 24 d’Abril a les 21:00 h.

(1968) Blake Edwards dirigeix a un Peters Sellers en estat de gràcia. Imprescindible.

Presenta Jose Carlos Pardines.

La vida de Brian

Divendres 9 de maig a les 21:00 h.

(1979) Els Monty Phyton no necessiten presentacions. Irreverents i amb gags memorables.

Presenta Pilar Esteban.

Supersalidos

Dimarts 13 de maig a les 21:00 h.

(2007) Amb un títol com aquest pots esperar el pitjor. Però després, amb un parell de diàlegs i McLovin, tot encaixa.

Presenta Inés Leal.

Un funeral de muerte

Dimecres 14 de maig a les 21:00 h.

(2007) Un toc d’humor negre en una de les millors comèdies dels últims anys, de la mà de Frank Oz.

Presenta Isidro Pérez

Que ruina de función

Dimecres 21 de maig a les 21:00 h.

(1992) Peter Bogdanovich és el director d’aquesta embogida producció sobre el món teatral. Pura comèdia

Presenta Paco Miró

No recomanades per a menors de 13 anys

Organitza: El surrealista cineclub Annie Hall

Col·labora: La Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla.

Resultats "I Premi Austro-Húngaro"

Hola amics.
Una volta fet el recompte dels vots rebuts al I Concurs Austro-Húngaro, us comuniquem cóm han quedat les votacions. La cosa ha estat concurrida, per la qual cosa ens alegrem, al igual que Paneta s´alegra de que vaja gent a les seves reunions de participació ciutadana. La principal diferència és que al nostre concurs el públic té vot real i poder de decissió.

En fi, resultats. Amb 18 vots resulta guanyador per golejada els actes (vandàlics? deveres?) que ens van mostrar un castell roig preciós en una nit miganyera i amb eclipse de lluna. Enhorabona als premiats. Em sembla un merescut primer premi i un tipus de actes (vandàlics? però de deveres?) a seguir per molts. La totalitat del rànking queda així:

1. Castell vermell.

2. "Amigos de la construcción " de Pellikana.

3. Setmana de la muntanya.

4. El blog Quina Castalla Volem.

5. Mostra de Curtmetrages locals.

6. Sopar d´aniversari Col·legi Mª Asunta.

7. Empat tècnic entre: _Pellikana amb la bandera de la República el dia d´aniversari.
_respostes de Tino referents a urbanisme per QCV.

8.Altre empat entre:_La inauguració surrealista del parc de darrere l´església.
_Les reunions amb associacions de Paneta.

9.Superempat:_Cine Club Annie Hall.
_José Abellán.
_Tira una mà de montanyeres.
_Festival solidari de Cáritas.
_Castallart.
_Betllemistes de Castalla (perdò Ricardito)

10.Finalistes amb 1 vot: _La fira del llibre a Castalla.
_Setmana de la música a Castalla.
_Campanya electoral de Susan Mackenzy.
_Proliferació de blogs castelluts (molts i molt bons).

Açò és tot per ara. Properament comunicarem on, com i quan serà la entrega de premis. I si serà.

Anem allà

Hola amiguets i amiguetes! com ha anat la mona? la meua, personalment, estava deliciosa, i des d'ací li faré un reconeixement a ma mare, que va ser qui la va elaborar.

Soles volia saludar-vos i dir-vos que, si feu un poc de memòria us adonaréu que fa quasi un any de les passades eleccions, amb el canvi d'alcalde i de regidors propiciat per aquestes. Per la meua part, i per commemorar i fer un balanç de l'any que ha passat, em suposaria fer un esforç nul posar, el dia corresponent, un titular que fa referència a una màxima que circulava pels sectors del poder en temps de la trancisió espanyola, sí allò de "no os preocupeis, ahora es necesario que todo cambie para que todo continue igual". Però altres persones del blog volen que ens ho currem un poquet més; he cedit a les seues pretencions.

Per eixe motiu i perque m'han dit que els ciutadans tenim el dret i l'obligació de veure si els polítics acompleixen les seues promeses, hem quedat en esbarrallar al màxim els ulls (sí, igual que ho feu quan veieu alguna cabassada per ahí), i preparar una espècie de memorandum amb les coses prometudes, les coses fetes, les coses que tots creïeu anàven a canviar, i com no, en el temps en què vivim, a quín "cost". Així què, si voleu participar, no dubteu en escriur-re les vostres percepcions. Això sí, obriu l'ull i tapeu-vos el nas, perquè el cloroformo mediàtic segueix emanant com sempre.

No, no hem venut el blog a una productora musical

Només es tracta de què a una part del blog li apeteix posar música mentre l'altra encara està de vacances. Però no vos preocupeu, que mentrestant estem a l'espera de què el nostre il·lustre poble continue amb les sorpreses que ens va deixar abans de la setmana santa "sanctorum".
Pel moment un altre vídeo, que com sempre alguna relació té amb el món del cinema, o que vos pensàveu?

Dave Dee, Dozy, Beaky, Mick & Tich