domingo, 3 de febrero de 2008

Dilluns a les 20:00 al Llomello.


Passada la resaca de Carnestoltes és hora ja de tornar a la realitat i pensar el passos a seguir.
Com ja deveu saber, este dimarts 5 de febrer és la segon reunió de l´alcalde del MUY de Castalla amb membres de vàries associacions (culturals, esportives, etc. ) del poblet.

A través dels comentaris que recibim a este blog (tampoc és açò participació ciutadana) hem sabut que hi ha gent que no pertany a cap associació però que té motes coses a dir i té ganes de parlar. Per això hem considerat oportú fer una pre-reunió a la reunió oficial. A aquesta pre-reunió està convidat tot el món (serà açò participació ciutadana?). Tot aquell que vulga opinar d´alguna cosa i no puga fer-ho directament al Mayor per no pertanyer a cap associació. Nosaltres, que per sort sí hem segut convidats, ens comprometem a arreplegar les suggerències, queixes i comentaris diversos de tot aquell que vinga a la cita i a transmitir-los a l´alcalde de Castalla en la reunió del dimarts.

La cita? com que no queden més dies hem quedat el dilluns 4 de febrer, a les 20:00 h. en el Llomello. Si l´assistència és massiva, ens translladarem al parque on tenim més espai per a tota la gent. Esperem que vingueu en massa i amb bones idees per al poblet.

Ens veiem demà.

viernes, 18 de enero de 2008

I Premi "Imperio Austrohúngaro"


Reconeixement al mèrit artístic i cultural “Imperio Austrohúngaro 2007”, Castalla.

Tradicionalment el mes de Gener sempre s’utilitza per fer balanç de tot un any. El 2007 a Castalla, no sabem per quin fet cultural o artístic passarà a la història. Fem memòria i no ens apareix res al cap. Fins i tot, hem d’entrar al blog de Mari Sol www.castallaaldia.blogspot.com i clicar en l’apartat de Cultura per recordar en pàgines antigues el que ens ha deparat l’any al poblet. Vosaltres podeu fer el mateix per refrescar-vos les neurones. Una vegada lliges alguna cosa te n’adones de que sí, que han hagut molts detalls més que remarcables. Que Castalla no és un solar, culturalment parlant, com la va qualificar algú un dia de boira. No destaquem en eixe aspecte, està clar, però tampoc és per a tant. Castalla no és París, ni Londres, ni Nova York (somriures de fons), però no estaria mal fer-li un reconeixement a aquells fets culturals o artístics que hagen destacat durant aquests dotze mesos. Cultura i art al poder.

Van les bases de l’enquesta (com veieu, un exemple de formalitat):

1. No anem a donar cap premi, perquè no tenim un duro... però nomenar-los almenys, creem que ja és important (ja portem almenys tres o quatre premis-concursos-enquestes sense premi, Virgen Santa quina gentola)

2. No hi haurà candidatures. Això condicionaria el resultat. Val tot allò relatiu a l’art i la cultura que s’ha donat a Castalla. Un esdeveniment amb el que heu participat, una exposició que vau assistir, un teatre, un cicle de cinema...el que siga.

3. I sí, podem ser irònics, però no, no és recomanable. Crec que la gent que ha dedicat l’esforç o la imaginació per dur alguna cosa avant es mereix que votem seriosament.

4. Anem a triar tots cinc esdeveniments en ordre jeràrquic. El 1r fet cultural i/o artístic que triem li donarem cinc punts, al segon quatre punts, al tercer tres, al quart dos i al cinqué, evidentment, un punt. Si en compte de votar cinc d’estos esdeveniments en votem tres per exemple, les puntuacions seran cinc per al primer, quatre per al segon i tres per al tercer. També podem donar premis ex aequo, com dos primers o dos segons... Sense problemes.

5. La nostra llista podrà anar acompanyada de explicacions o no.

6. Les votacions es tancaran el dia 15 de febrer (pot ser ampliable segons es veja la participació) i hem de triar un nom o seudònim per votar. Una llista per persona, esperem.

7. Guanya el que més punts trau (en serio). Si hi ha dubtes, decidirem el que creguem millor.

PD. La marca registrada “Imperio Austrohúngaro” que hem utilitzat per a denominar el reconeixement, és propietat del genial director de cinema Luís García Berlanga, ja que apareix en moltes de les seues pel·lícules com a frase-fetitxe. Valga des d’ací el nostre homenatge amb açò. I no, Berlanga no va nàixer a Castalla però se’ns dona tres pitos, tenim un poble més berlanguià que el propi Berlanga.

miércoles, 16 de enero de 2008

Crònica de la reunió sobre l'adaptació del PGOU


El periodisme diu que en ordre d’importància. La narrativa sol optar per l’ordre cronològic. Jo vaig a fer una barreja ràpida. No tinc massa temps. Esquema ràpid informatiu .

Opinió personal i pel que he escoltat, general. Positiva amb punts no massa clars. Afortunadament encara queda la reunió cultural per aclarir el que no vaig saber escoltar. Ho sent. Sóc espés.

Presents en la taula: Jose Luís Prats (alcalde de Castalla), Jesús Quesada (actual redactor del PGOU) Amparo Palomares (cap d’Urbanisme de l’ajuntament) Alfonso Mendoza (Advocat assessor d’urbanisme). Tres corbates. Al principi, jo dic, qui es tota esta gent? Després va estar molt bé. Amb el redactor del PGOU, vaig estar tantes vegades d’acord que no entenc massa bé com és que el model de poble que tenim ara s’allunya tant del que considerem ideal... Presents en el públic: Caçadors, Natura i Gent, Muntanyisme, Nosaltres... Zero corbates. Hi havia més associacions. En van dir més segur. Ho sent de nou. Memòria porosa s’anomena això.

La reunió, al final, va resultar que no era informativa. Era una reunió per recollir propostes. No teníem massa propostes perquè creiem que era informativa (eixa paraula apareixia en dos ocasions en la carta rebuda). Per a la pròxima s’explicarà millor, van dir. La pròxima és la cultural. Recollida de propostes. Preparem des de ja la bateria.

Punts positius

  1. S’ha fet una reunió amb tècnics i l’ajuntament per a que la gent opine. No es va alçar ni una veu favorable al que s’havia fet fins ara i els nostres representants municipals van donar la cara. A penes van tirar balons fora. Direm el que vulguem però alguna cosa està canviant. A millor, està clar!.
  2. Aigua: Amb la nova llei es obligatori un estudi d’impacte de l’aigua abans de fer res. Això voldrà dir que es farà públic la situació, les previsions... Esperem que siga tot el complet que els meus desitjos em demanen.
  3. Segons la llei s’ha d’adaptar el terreny ja repartit per a reservar un mínim d’un 25% del terreny per a Vivendes de Protecció Oficial. No domine massa bé el mercat immobiliari però això no sona mal.
  4. La proposta que es va llençar des del públic per a rehabilitar la zona del riu com a zona verda des de la fàbrica l’alcohol, sembla que es va mirar en bons ulls, bombejant aigua, si cal, des de la depuradora.
  5. Es va apostar des de l’ajuntament per la creació d’una policia urbanística i mediambiental i un nou centre de salut. Aquesta frase queda curta, però té el suficient pes per a mantenir-se sense massa literatura.

Punts neutres en funció de com es duguen a terme:

  1. Hi ha una Comissió elegida pel nostre ajuntament per a la elaboració d’aquesta adaptació del PGOU a la nova llei. Al Escaparate s’enumeraven els seus membres en funció dels seus oficis: un advocat, un industrial, un funcionari, l’alcalde.... Si eixa comissió va a decidir el futur del poble no estaria mal que es feren públics els noms i que no hi haguera interessos urbanístics directes ni indirectes en els seus membres. Jose Luís va dir que sí, que posarà llum sobre l’assumpte per a que no hi haja dubtes. Esperem que sí. Ens falta saber en base a quins mèrits s’han elegit els que decidiran com, quant i cap on va a créixer Castalla i que tots puguem saber que no hi ha interessos personals darrere. Imaginem que hi ha un constructor o algú amb molts terrenys... Davant d’un dubte optaria per obtenir beneficis de les seues propietats, o pel bé del poble?
  2. Zona verda al castell i via d’accés. El castell no és només allò que es veu, és tot el puig. Després d’experiències passades em pose a tremolar cada vegada que es vol fer una actuació en una zona arqueològicament important. I estem parlant del lloc on estava el poble als seus inicis! Mentre no hi haja un arqueòleg municipal que ens protegisca de les excavadores i de la incomprensió de la gent que pensa que allò són només que pedres, hem de ser especialment sensibles en aquest punt.
Punts negatius
  1. El tècnic que va elaborar el nostre PGOU va donar a entendre en vàries ocasions fets amb els que no està d’acord, segons ha evolucionat el poble. Alguns s’han matxacat per activa i per passiva des de l’oposició i les associacions. La construcció de casetes de forma il·legal, l’aproximació excessiva de les zones construïdes a les zones protegides sense zona d’esmorteïment pel mig, la declaració pública que una urbanització com Castalla Internacional provoca més despeses que un creixement amb un únic nucli... És a dir, el que veníem dient sempre, però dit pel tècnic contractat per l’ajuntament i davant de tots.
  2. El pitjor, des del meu punt de vista (tot el que hi ha dalt també està escrit en funció del que jo vaig fer meu), és l’opinió de l’ajuntament respecte a les urbanitzacions. No en tenen, ara per ara. Ni a favor ni en contra. Jose Luís va afirmar que es decidirà en funció de dos factors: del que opine la gent i de les propostes que reben. Nosaltres no podem actuar sobre les propostes del constructors que presenten a l’ajuntament, però si que podem conscienciar al poble que no ens cal més gent a tants quilòmetres del poble. Així que ens queda una faena ingrata per davant. I quant abans comencem, millor. Llàstima d’esforç que podríem canalitzar a qüestions més positives.
  3. Aquest punt va en el nostre deure. Se’ns va passar, per falta de temps, fer públic com es treballa la Participació Ciutadana en altres municipis (alguns del PP) amb participació de la Universitat. Si açò que vam fer ahir és un avanç impressionant, el que fan altres municipis sembla d’altre planeta.
  4. Tinc la sensació que dins del PP local no tot el món veu bé aquesta decisió de fer participar la gent. Supose que aprofitaran les crítiques que fem des d’ací i des d’altres llocs (sempre constructives), per dir que mai estarem contents, que no serveix de res eixos intents de millora. No és cert. Serveixen de molt i des d’ací animem a que no es paren. Que no hi haja por. Que siguem ambiciosos.
  5. Continue sense vore integrada a l’oposició. Ens han dit moltes vegades que van votar a favor, però pel que m’han dit ells, se les trasllada ben poc (no res). Des de fora jo supose que no els hauran tingut en compte per a eixa Comissió d’Urbanisme. En els partits de l’oposició hi ha gent moderada molt vàlida per a participar d’aquest procés i representen a 2000 ciutadans d’este poble. Si eixe oblit és inconscient, necessitem una reacció. Si eixe oblit és conscient, tenim un problema ben greu. Això voldria dir que no es creu amb la participació, que es fa per quedar bé.

Espere haver sigut el més objectiu i el menys pesat possible.

Moltes gràcies de nou als qui ho van organitzar. Entre tots, no anem a parar per fer la Castalla que volem.

domingo, 13 de enero de 2008

TENIM CITA AMB L'AJUNTAMENT


Dimarts reunió informativa. L'ajuntament ha citat les organitzacions mediambientals i urbanístiques per informar-nos de "l'Adaptació del Pla General de Castalla". Posa en la carta que és una de les diverses reunions informatives que van a realitzar-se dirigides a les Associacions del poble. Es fa açò perquè s'ha d'adaptar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) a la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) i per tant, si s'ha de millorar alguna cosa del nostre Pla del sòl, ara és el moment.

Vaig per davant i escric els comentaris que porta associat aquest tipus de notícia per evitar-vos perdre el temps i centrar-nos en les coses importants. Sempre hi ha comentaris de dos bàndols (a part d'un anònim que és com la mosca de la tele, que no aporta res però fot mogolló, tant, que acabes perdent-te el programa mentre busques l'insecticida):

Bàndol A, format majoritàriament per antics militants de diferents col·lectius amb el cul pelat de bones paraules i actes "canallescos", junt a nous abanderats de la botella migbuida, conegut com "Agrupació Nonspodemfiar" o popularment grup "janslantornataclavar".

Bàndol B, bàndol que sota el nom d'associació "Açòjavafuncionant" està ple d'irreductibles optimistes i innocents activistes. L'Agrupació "Nonspodemfiar" diu que l'única diferència entre ells i aquest bàndol B és el temps. Quan duguen més temps i ja els hagen enganyat més voltes, passaran a formar part del nostre grup i ja serà tard, ha afirmat públicament un conegut representant del grup "janslantornataclavar".

Fora bromes, escric açò per a que els comentaris vagen en la direcció correcta, perquè comencem a pegar-li voltes a les mateixes coses i m'agafa un complexe de mula de sénia... (jo sóc el primer que ho fà, ho sé). Vinga, al tall. La Llei Valenciana d'Urbanisme diu coses interessants a les que ens hem d'agafar per fer força. Si, ja sé, ja sé, podem trobar-li pegues a la seua aplicació , però aprofitem-la per a demanar, per ser coherents, per exigir, per defendre el que creem que és millor. Va algun article aprofitable de la nova llei.

(...)

Artículo 6

Participación de los particulares

6. Los Ayuntamientos deben establecer cauces de participación de los ciudadanos, además de los trámites de información pública, en las decisiones que afecten a la ordenación y ejecución de los planes y proyectos con incidencia en el territorio, cuya promoción les corresponda. (…)

Artículo 8

Normas de aplicación directa

1. Las construcciones habrán de adaptarse al ambiente en que se sitúen.

2. Las construcciones emplazadas en las inmediaciones de bienes inmuebles de carácter artístico, histórico, arqueológico, típico o tradicional han de armonizar con ellos, aun cuando en su entorno sólo haya uno con esas características.

3. No se permitirá que la situación o dimensiones de los edificios, los muros, los cierres, las instalaciones, el depósito permanente de elementos y materiales o las plantaciones vegetales rompan la armonía del paisaje rural o urbano tradicionales, o desfiguren su visión.

Artículo 38

Instrumentos de planeamiento de carácter espacial

El territorio de la Comunitat Valenciana se ordenará mediante los Instrumentos regulados en la legislación autonómica sobre ordenación del territorio y protección del paisaje y los siguientes:

(...)

d) Planes Especiales, que, en desarrollo, complemento o incluso modificación del planeamiento general y parcial, cumplen cualquiera de los siguientes cometidos: crear o ampliar reservas de suelo dotacional; definir y proteger las infraestructuras o vías de comunicación, el paisaje y el medio rural; adoptar medidas para la mejor conservación de inmuebles de interés cultural o arquitectónico; definir las condiciones de urbanización y edificación de ámbitos concretos sujetos a actuaciones urbanísticas singulares; concretar el funcionamiento de las redes de infraestructuras; y vincular áreas o parcelas, urbanas o urbanizables, a la construcción o rehabilitación de viviendas sujetas a algún régimen de protección pública.

e) Catálogos de Bienes y Espacios Protegidos, que identifican y determinan el régimen de preservación o respeto de las construcciones, conjuntos, jardines, y otros bienes del patrimonio cultural valenciano, cuya alteración se someta a requisitos restrictivos, acordes con la especial valoración que merezcan los mismos y con su legislación reguladora.

(...)
Artículo 45

Directrices relativas a la sostenibilidad

Las directrices definitorias de la estrategia de evolución urbana y ocupación del territorio fijarán criterios y objetivos que tengan por finalidad la consecución de la sostenibilidad del municipio y, en concreto y como mínimo, respecto de:

1. La utilización racional del suelo:

a) Fijarán el criterio intensivo o extensivo de ocupación del suelo que se propone para el desarrollo urbanístico respecto a cada parte del término municipal, justificando expresamente la asignación de intensidades de edificación o tipos edificatorios que conlleven alta densidad urbana o modelos de ocupación dispersa del territorio.

2. El uso eficiente de los recursos hídricos y la protección de su calidad:

a) Establecerán el límite potencial de suministro de agua en el municipio, en función de los estudios específicos de capacidad de la masa de agua de la que se suministre, de su posible incremento mediante desalación y de los informes del organismo responsable de la cuenca hidrográfica. Asimismo fijarán los caudales estimados para cada uso con los que debe ser calculada la demanda en las actuaciones urbanísticas que se acometan en desarrollo del plan.

b) Fijarán los criterios exigibles a las actuaciones urbanísticas en aras a conseguir la máxima reutilización de las aguas residuales.


Hi ha moltes més coses interessants enmig d'una quantitat immensa i absurda de terminologia legal (algun dia li dedicarem un article als advocats). Si algú disposa d'una combinació impossible de temps i ganes li demanem que li pegue una llegida a la Llei. Hi ha desenes (per no dir centenars) de fulles dedicades als PAI i la figura de l'urbanitzador. Però també hi ha anses de les que agafar-nos i fer força. Les necessitem.

Penge un enllaç http://www.lexureditorial.com/boe/0602/02975.htm de la LUV, per si algú vol tirar-nos una mà. Tots els suggeriments per comentar-li a l'Ajuntament seran benvinguts.

Continuarem informant. Dimecres o dijous intentarem explicar com va anar la reunió informativa.

Toni.

sábado, 29 de diciembre de 2007

DESPRÉS DE DURES HORES DE TREBALL...

Presentem la proposta enviada a l'ajuntament el dia 28 de desembre (bromes apart).

"El Col·lectiu Quina Castalla Volem després de la Taula Rodona del Centre Històric i el final del termini d’un mes per a presentar propostes opinem que són insuficients les vies que ens ha oferit l’Ajuntament de Castalla. És per això, que la nostra proposta és més un protocol d’actuació, que un llistat de suggeriments concrets.
Creem que la Participació Ciutadana no pot quedar-se en una bústia virtual i un registre obert de 9 a 2. Pensem que es deu anar més lluny i crear un procés que, sense data de caducitat, vaja integrant al poble en la rehabilitació i revitalització del nostre Centre Històric.

Aquest és un borrador de la fulla de ruta que proposem:

1. Grups de treball amb una barreja de tècnics (arqueòleg, geògraf, arquitecte, urbanista...), partits polítics, associacions culturals i veïns de Castalla.

2. Eixos grups de treball han de diagnosticar la situació de la zona (carències, necessitats, punts febles...) i arribar a acords per a fixar un pla d’actuació. Es pot elaborar, fins i tot, un quadre de prioritats.

3. Una vegada elaborat el pla d’actuació, s’ha de crear una oficina de gestió que s’encarregarà de portar avant el projecte. Això significa que, a més de buscar solucions econòmiques (subvencions en organismes públics, participació d’empreses privades...), també s’ha d’encarregar de mantenir el contacte amb els ciutadans i amb l’ajuntament.

Aquest contacte s’ha de dur a terme amb reunions periòdiques on hi haja intercanvi d’informació entre la oficina de Gestió i els grups de treball. Sabem que, aquesta fulla de ruta és molt genèrica, però és un pas obligatori per portar endavant tot un procés real de Participació Ciutadana. Esperem i desitgem que aquesta proposta siga ben acceptada ja que nosaltres l’hem redactada amb les millors intencions."

Salutacions vàries i efusives.

jueves, 20 de diciembre de 2007

TAULA RODONA DEL CENTRE HISTÒRIC: PARTICIPACIÓ CIUTADANA



Libérame cielo/ de la fuerza del rayo/ Libérame árbol/ de las ramas retorcidas/ Libérame calle/ de los pasos equivocados/ Libérame río/ de la rabia y el murmullo/ Libérame murmullo/ de la inútil murmuración/ Libérame guerra/ del poder del machismo
/ Libérame paz/ del sacrificio necesario/ Libérame día/ del galope del sol/ Libérame noche/ de los ojos del búho/ Libérame pueblo/ de las estatuas del tirano (...)/ Libérame vida/ de la prisa de siempre/ Libérame muerte/ del vacío sin fin/ Libérame querido poema/ de las palabras sin sentido/ Y tú, palabra que llaman libertad,/ libérame de tu honradez y seriedad.

Banira Giri, poeta nepalí. Extracte de la pel·lícula “Hire Himalaya“.

Aquest poema el vaig fer meu a partir d’un documental (gràcies a la gent del club de Muntanyisme de Castalla, gràcies Kiko) dels bascs Alberto Iñurrategui i Koldo Izaguirre. I jo, que no suporte ni els poemes ni els documentals, em vaig emocionar al meu raconet del saló d’actes de la Casa de Cultura com feia temps que no em passava.

Comence amb la Taula Rodona sobre el Centre Històric per tornar al poema més avant. L’ajuntament va donar la cara i això s’ha d’agrair. És un canvi tan positiu que deuria ser suficient per amagar les ombres que sempre apareixen els dies de sol. Allibera’m llum de les foscors dels racons. Gràcies a Jose Luís, a Tomàs i a tots els regidors que van venir. Gràcies a l’oposició que va estar present. Gràcies a la gent que va venir malgrat la nostra errada amb la publicitat. Allibera’m organització de les presses i les últimes hores. Però si hem de millorar, no podem fer-ho si ens quedem només amb els encerts. Allibera’m crònica de la part negativa.

Els poemes tenen un avantatge respecte a la narrativa (només un, no ens enganyem), cadascú els interpreta segons les seues necessitats. A mi, la taula rodona del dimarts, em va recordar les lletres de la poeta del Nepal. Una pregària que aprofita l’alpinista basc per demanar-li a la muntanya que l’allibere de la seua part dolenta, dels perills dels passos entre el sol i l’ombra, del pes de la mort del seu germà... Però no podem demanar pluja sense tempestes, ni sol sense sequeres, ni arbres a les serres sense dies grisos. No podem demanar participació ciutadana sense el pes que comporta això. Bé, ho podem demanar però no seria just. I ho repetisc, no podem parlar de participació ciutadana sense el que implica eixe concepte. No seria just.

No es just demanar col·laboració i agafar-nos només allò que encaixa amb el que ja hem decidit, no es just demanar la participació de la gent i no reunir-los per oferir contrapartides. No podem dir que la gent envie propostes si no informem la gent de quins son els criteris a seguir, ni quin es el nostre pensament sobre el nucli antic, ni d’on es traurà el criteri per acceptar unes propostes i altres no, ni quines propostes s’han fet ja i amb quin sentit van. No podem demanar que la gent es mulle sense dir-los qui va a realitzar el disseny de les cases ja acceptades, ni qui va a triar els criteris estètics per a tot el nucli antic, ni demanar ajuda sense informar amb qui va a contar-se per fer el pla integral del nucli antic.... No és just, no és possible. Allibera’m Castalla de criticar sense saber res.

El 28 de desembre acaba el primer termini i els trenta primers dies ja han passat. I jo, ciutadà d’aquest poblet, ho sent, continue sense tenir clar qui va a fer tot això i com va a fer-se tot això. Una cosa vaig aclarir a la taula: em van demanar confiança i em van prometre esforç i treball. Però jo encara no sé com va a fer-se ni amb qui vaig a dipositar la meua confiança, ni si eixe esforç i treball va a ser en la direcció correcta.

Teniu raó, no ho vaig preguntar. Jo volia saber tot això i no ho vaig preguntar, perquè havia de decidir i m’era més important que em digueren que anaven a comprometre’s a buscar consens. Consens era la primera paraula que buscava. Si d’ací a quatre anys hi ha eleccions i canvien les coses estarem com amb l’educació, on cada vegada que entra un polític nou, fa i desfà el que havien fet els d’abans. Si només es conta amb l’oposició per dir sí o no, al final dirà que no. Tu digues coses que jo agafaré el que m’apanye. D’això es queixaven i ara entenc que amb raó. Allibera’m orgull de pensar que la meua empremta durarà per sempre. Necessitem un Pla Integral de Revitalització i Rehabilitació on hi haja acord perquè s’ha treballat de la mà, no perquè jo propose i si dius que sí, hi ha consens i si dius que no, mala sort, el que mane sóc jo. Uns deuen cedir en algunes coses encara que tinguen tres mil vots, altres deuen cedir en altres encara que tinguen dos mil vots, però tots junts en fan cinc mil i les seues decisions seran per sempre.

I més coses, no només consens, necessitem més. Volem vies per que la informació vaja dels nostres representants (que no governants) a nosaltres i de nosaltres als nostres representants (que no governants). Que hi haja intercanvi a temps real. Posem-li nom. Diguem-li Consell local, Grups de Treball, Oficina de Gestió, Assemblea del Centre Històric. Diguem-li poble, diguem-li gent. Allibera’m paraula de pensar que ets més importants que el concepte. Els polítics van i venen, el poble sembre està. Donem-li mecanismes. Forcem-lo. Veïns, associacions culturals, arqueòlegs, sociòlegs, enginyers... Allibera’m democràcia de pensar que els vots donen el saber.

Acabe amb un gràcies important, gràcies a Gaspar Mayor (el Gerent del Pla RACHA d’Alacant), per contar-nos les seues errades en públic (que algú aprenga per favor!!!), per mostrar-nos un camí, per recordar-nos que siguem ambiciosos, per parlar clar i mostrar el que sap. Contarem amb ell per més avant. Segur.

I ja prou. Sent haver estat excessivament críptic. Allibera’m crònica de centrar-me en com ho he dit i no en què he dit. Si algú pregunta intentaré contar-li la meua versió. Allibera’m reflexió de haver estat espés, pesat i llarg. Espere més visions de l'acte. Allibera’m lector de semblar destructiu i no constructiu.

Toni.

domingo, 16 de diciembre de 2007

Dimarts 18: Tinc una pregunta per a vosté.



Hola amics, disculpeu la precipitació de la convocatòria que anem a fer-vos, pero la cosa ha vingut així. Sabeu que hi han previstes intencions d'actuar integralment al nucli vell de la ciutat de Castalla, i sabeu que des d'aquest blog s'intenta permanentment fomentar la participació i la opinió de la gent envers les coses que ens afectaran o simplement ens interessen a tots. Dit açò, us convoquem a la reunió del dimarts 18 de desembre a la casa de cultura ( 20:30) on hi haurà José Luis Prats com Alcalde de la Ciutat de Castalla i Tomàs Rico Pérez com a Regidor d´Obres Públiques. El motiu de l'acte serà la presa de contacte entre la gent i les seues opinions sobre el tema i els plans d'actuació que puga haver o no per part del Govern municipal.

Bé, després d'aquesta breu introducció, m'agradaria comentar i reflexionar sobre les impresions que s'endevinen en els comentaris de la gent que participa en aquest blog.

Fàcilment les podem agrupar en dos grups bén definits: els primers, els qui veuen en l' adopció per part de l'Ajuntament dels termes "participació ciutadana", una intenció clara de "manossejar" interessadament els termes (recordeu la qüestió: hi ha un mes per a opinar i debatre i a més a més, t'has d'identificar amb nom i cognoms per a poder expressar una opinió sobre el que t'agradaria veure en una part del poble). D'altres pensen que és una oportunitat sense precedents als últims vint anys i prefereixen veure el got mig plé. Jo personalment, m'apunte a les dues, per això crec que els qui som només gent amb opinions personals, tenim la primera oportunitat de que se'ns escolte, fora de les urnes, de les dues darreres décades, per això és quasi una obligació d'assistir i veure qué hi ha. Si demanem participar, ara és l'hora, encara que faça fretet per la vesprada; encara que tots tinguem dubtes sobre les formes i els continguts del que està fent-se o no, hem d'anar, si no, a qué juguem ací?

Ara bé, en una cosa crec que estarem d'acord molta gent: no cal haver de sentir tanta vegada això de què "la gent va votar i va triar el que volía"; això no ho discutix ningú i com no podia ser d'altra manera s'accepta "a rajatabla"; si l'Ajuntament no volia que s'insultara o s'agredira a través de l'espai per a les suggerències, i per això exigia nom i cognoms, docs bé, però quan un és personatge públic..... però val, ho puc entendre. Però, rebobinem la maquineta de recordar i pensar: si algú ha de pegar la primera passa per a desmontar suspicàcies, desconfiances, malpensaments, adversions, etc, qui són? els qui tenim la il.lusió de ser ciutadants acctius i amb ganes de col.laborar per compartir l'orgull de ser d'ací, a canvi de RES? Com diu l'anunci: "quien necesite más tiempo para contestar ya lo ha hecho".

Son molts anys de desprestigiar les bones intencions, molts, massa. Dimarts 18 podria ser el dia d' espentar tots en el mateix sentit.

Ens trobem allà.