viernes, 16 de noviembre de 2007

LA PACIÈNCIA SE M'HA ACABAT...


Ho senc, la part obscura d'aquest blog es rebel.la. Sí, ja m'ha decidit i vaig a dir-ho clar¡ estic de mala llet.

Vinga, anem a pegarli canya a la proposta de el molt "il.lustrat" ajuntament d'aquest poble; ja, ja sé que la distància meva en dóna la protecció suficient com per a que no tinga mania persecutaria, com li passa a alguns del "meus", però la ventaja que tinc no me la furta ningú...

Aném allá:
Que l'alcalde cónvoque a les associacions en pareix un exercici de demòcracia local que desde la transició, més o menys cuan vaig naixer, no hi havia vist mai o mai hi havia sentit parlar al poble.
Però pensar que anem a esborrar 16 anys que portem de politiquerio caspós per mig d'aquesta magnanima convocatoria, no, no per ahí no. A vore anem a fer un exercici de mémoria histórica entre tots, i esdevinarem en quín grup polític estem jugant o per a utilitzar el símil pel.liculero, quí es el director de tant gran producció (ups)

Y per qué? resulta que generar un consell sectorial de Cultura en la que participe la gent, no vól dir crear un consell a on els representants de les asociacions propossen i l'alcade i els seus súbdits dispossen fent el que finalment tenen que fer, aixó es, depenen de les seves instancies administratives provincials i pressupost.

Sí el que volem nosaltres es que ens escolten, bé ja esta tot fet. Sí el que volem es vore el que volem , parlar , reflexionar i tindre espaís de decissió a on pensem el que volem, hi ha molt camí per recorrer i el més important que aquest camí no estiga dirigit.

Cóm volem pensar el nostre poble si ja ens estan dient el que tenim que pensar?
Cóm podem organitzar-nos si ja ens están organitzan?
Cóm volem dir quina castalla volem sí ens estan dient dins dels seus parámetres quina castalla tenim que voler?

Jo ho senc (ho tinc que dir per respete) però sóc més apocalíptica amb propostes tan formals, que parlen molt però no generen els dispositius necessaris per a que el que parlen puga ser efectiu. Vuic dir, que les propostes tingen un carácter vinculant... (aisss maldita esperança)

Vinga també és el moment dir el que pensem de tot aixó i com diu el xic més abaix, es el moment de mouer'ns¡¡ Ahí sí estic d'acord....

jueves, 15 de noviembre de 2007

Consell de Cultura, Participació Ciutadana, Nucli Antic, anem allà.


20:00 hores del dimarts 13 de Novembre. El regidor de Cultura, Juan A. Candela ha citat les associacions culturals del poble a la Casa de Cultura. M’encanta començar amb una frase on repetisc tres voltes aquesta paraula: Cultura. Ja!

L’Agrupació Musical, el teatre Agrucom, el Centre Cultural Castellut, els AMPA (vaja nom se’ls ha quedat), el surrealista cineclub Annie Hall, el Centre d’Estudis la Foia... No sé exactament que van a contar-nos però vaig amb eixa sensació que tinc amb determinades pel·lícules. Vull que m’agrade i aconseguisc que m’agrade. I ja no sé si és primer l’ou o la gallina. Algú que em coneix i em pega canya, diria que tinc una excessiva fe en la democràcia i ja estic a punt de donar-li la raó, perquè m’encanta quasi tot el que diuen.

El regidor i l’alcalde condueixen la reunió. Ens expliquen que volen dinamitzar la Cultura de nou i que volen que siga un dels seus punts forts. Que necessiten fer una planificació anual, i que volen comptar amb tots els nostres suggeriments i necessitats. Dotar més a la cultura i repartir segons necessitats. I tot em sona prou bé. No sé si arribarà al nivell que puguem decidir entre tots el pressupost (tinc una gran confiança en la bona voluntat de la gent i del regidor de Cultura), però es un bon començament.

Jo sempre sóc dels que quan les coses van mal li busque la part positiva i quan van bé li busque pegues. Ara, segons van avançant en el seu plantejament, li trobe pegues, però és perquè m’agrada la “música” que sona. Em calle els dubtes que m’assalten. Són només impressions, supose. Em conec.

El més interessant arriba una vegada acabada la presentació inicial. Es reclama, des del públic, la creació d’un Consell de Cultura per a què aquest intent de Participació Ciutadana no es quede en una iniciativa política que puga canviar segons regidors. I des de la taula s’està d’acord. Ho creuen una iniciativa vàlida. I el que és més important: jo em crec que s’ho creuen. A més, i sense frenar ací, Jose Luís (l’alcalde), ens informa que l’ajuntament va a obrir una pàgina web per a rebre propostes urbanístiques respecte a l’adaptació que va a fer-se del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) a la nova llei urbanística. I continuem, ix el tema nucli antic, i diu que ja hi ha una actuació aprovada però que per a la resta vol comptar amb la participació ciutadana... I bé, ho sé, si li busque pegues li les trobe, però hui no toca buscar-les, que vinc predisposat a que m’agrade la pel·li. A més, em faig l’espavilat i ens adjudique alguna indirecta que no sé si va per a nosaltres: l’alcalde diu que el seu ideal no està tan lluny del que defenen determinades pàgines web! Eixa al cabàs.

Amb això vaig eixir content, com gran part de la gent que estàvem allà. M’oblide del que vull i comence a pegar-li voltes sobre quin ha de ser el nostre següent pas. El primer escriure açò. El següent ja eixirà. En poc temps. Ara és el moment de moure’ns. I açò també és una indirecta per vore si la capta algú. Tu, per exemple. Ara és el moment.

Buf. Tot per davant.

Toni.

martes, 6 de noviembre de 2007

CASTALLA NO ÉS L'HAVANA


Castalla no és l’Havana. Ja sé que la proposta de Víctor per al nucli antic de Castalla no incloïa eixa reflexió, però nosaltres ho hem de dir ben alt, Castalla no és l’Havana. No ho diem per si algú es perd una nit de ronda i de colp i volta, no sap on es troba. El fred suposem que li recordaria al errant imaginari, que Castalla no és l’Havana, per molts roms de canya que s’haguera pres.

Insistim en la idea de que Castalla no és l’Havana, per frenar l’eufòria de vore que la idea del nostre amic Víctor era una idea possible. Ell va fer la proposta de contactar amb les universitats per oferir la rehabilitació i revitalització del nucli antic de Castalla als alumnes dels últims cursos. Està clar, i sembla que ja ho hem dit per dalt, que Castalla no és l’Havana, però bé, igual les semblaria interessant.

Dic tot açò perquè el dilluns va haver una notícia al diari INFORMACIÓN que tenia relació amb el suggeriment que Víctor havia fet dins del nostre concurs d’idees per al nucli antic (gràcies des d’ací). La notícia deia més o menys açò:

La UA crea 55 diseños para modernizar el Malecón de La Habana

La capital cubana acogerá una muestra con todos los proyectos realizados «hasta la última pieza» por los alumnos

Un Taller de la Universidad de Alicante dirigido a los alumnos de cuarto curso de Arquitectura y, coordinados por el profesor Daniel Sirvent, ha creado 55 diseños enfocados a la modernización y potenciación del Malecón de La Habana, Patrimonio de la Humanidad desde 1982. Unos trabajos que, antes de final de año, se van a exponer en la capital cubana, concretamente en el edificio de las Cariátides, «en el que los mismos cubanos van a poder opinar y aportar sus puntos de vista sobre todas las ideas que se han realizado», señaló el profesor Daniel Sirvent. (…)

I tal dia com hui, a mi no em fa falta que Castalla siga l’Havana. No em cal fer-me un havanaclub, ni fumar-me un Montecristo, ni cantar-ne una de Beni Moré que prou rasposa tinc la gola. Però m’encantaria que una Universitat treballara per millorar el meu poble, això sí. Barcelona, València o Alacant com proposava Víctor. Amb això si que vull que s’assemble a l’Havana. No deu ser impossible. Només cal intentar-ho.

Propostes com aquestes volem presentar al nostre ajuntament la setmana que ve. Si et ve al cap alguna cosa més, ara és el moment. Castalla no és l’Havana, però en algunes coses, deuria semblar-se.

martes, 30 de octubre de 2007

ENS SEGUEIXEN


Sembla que algú vol assassinar-me. Comence a tenir-ho clar. Sinó, veges a vore com t’ho expliques. Hui obric el periòdic del Pedrojota i a l’edició d’Alacant apareix una notícia a tota pàgina amb un titular més seriós que un infart: “Blasco crea un sistema para que los ciudadanos participen en los plenos de los ayuntamientos”. I jo dic el Blasco este és el Conseller d’immigració i ciutadania? I sí, llig dins i és ell. L’ínclit Rafael Blasco. I continue llegint l’article i cada vegada tinc més clar que l’han escrit per a que el llija jo. Algun dia em mataran amb un colp d'aquests, em posaran dos cotonpelets i cap allà.

L’article explica un protocol que vol posar en marxa el Conseller del PP i que l’anomenen “La Carta de les Bones Pràctiques” (El mundo, lunes 29 de Octubre de 2007, Alicante/Política, pàgina 6).

“La Carta de Buenas Prácticas abarcará un total de quince principios que asegurarán un gobierno que comparta responsabilidad con la ciudadanía en su conjunto. (...) Entre los quince principios, es especialmente destacable el de Participación cuyos fines serán, entre otros, el que las instituciones locales creen Consejos de Ciudadanos, foros de debate o impulsen los presupuestos participativos. La capital de la Plana sirve como ejemplo perfecto de este principio gracias a sus sistemas de intervención de los vecinos en órganos municipales. Y es que en Castellón cuentan con un consejo de Participación Ciudadana desde el 9 de noviembre de 1988. Dicho ayuntamiento apuesta, además, desde el año 2005 por una nueva etapa de colaboración de los vecinos a través de los presupuestos participativos. Es decir, decide sus inversiones tras recoger y estudiar todas las peticiones de los ciudadanos. Asimismo la tercera recomendación, transparencia y rendición de cuentas, pretende lograr que las administraciones expliquen el motivo de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo (...). Finalmente, y aunque la Carta de Buenas Practicas de la Comunidad desarrolla uno a uno todos los principios, cabe subrayar la décima propuesta sostenibilidad, que hace referencia al bienestar de las generaciones futuras. Así, los ayuntamientos impulsaran el desarrollo de los municipios de manera respectuosa con el medio ambiente. Acciones como la “Agenda 21” implantada ya en varias localidades valencianas como Benicarló consiguen, mediante diagnóstico sociambiental del municipio, mejorar y mantener en el tiempo la calidad de vida de los vecinos”

Després intente respirar. Intente respirar com m’ha dit l’especialista que faça quan em falta l’aire. Sóc el fotut Woody Allen tancat amb un mort a un ascensor de Manhattan. Pura paranoia. Ens segueixen, tenim micròfons. Les altes esferes saben el que volem, el que parlem al Llomello, el que murmurem a l’entrada del cine, el que corre pels nostres mails. Microsoft ens ha venut, com va fer a la Xina amb l’oposició. Tenen tota la informació, tots els nostres correus, còpies dels discs durs... Inspirar, expirar, inspirar, expirar. Còrrec corredor endins i munte la música a tota paleta per evitar que graven la meua conversa telefònica amb la cap suprem. Em frene. Bum bum, bum, bum. No pot ser. Sístole, diàstole i baixant intensitat. Bufe mentre buide els pulmons dibuixant una o als meus llavis. Bé, no serà tan greu. Igual algú li ha fet arribar la informació. Igual algú de l’ajuntament li ha enviat l’adreça de la nostra pàgina. Igual sí que la lligen ací al Molt Il·lustre. Inspire, expire. Ja em trobe millor. Ja vaig trobant-me millor.

Hui sembla que no serà el dia. Vorem demà.

Buf.

domingo, 21 de octubre de 2007

CONCURS DE PROPOSTES PER AL PLA INTEGRAL DE REVITALITZACIÓ DEL NUCLI ANTIC.

Ja s’ha fet pública la realització d’un Pla per al Nucli Antic. El Crònica de Castalla, diari oficial, ho ha publicat i per tant, ara va de bo. Hem dubtat si encetar aquest concurs d’idees perquè, en ocasions, el que ha de decidir, obté més satisfacció si les idees parteixen d’ell, que si ixen d’altres. No voldríem llevar-li mèrits a ningú. Però, al final, ens hem fet avant. Pensem que seria pitjor vore publicat el Pla Integral sense haver intentat res. Quedant-nos callats i criticant al bar. Ja s’ha acabat eixe temps.

No hi ha premi per aquest concurs. El premi serà recollir totes les idees que considerem vàlides i presentar-les als nostres representants polítics el més prompte possible. Esperem que siguen benvingudes i algunes encara puguen entrar dins del sac.

Vinga, van les nostres. No són fruit d’un estudi en profunditat (com caldria fer al municipi). Més bé són filles de l’observació, el sentit comú, moltes conferències i algunes assignatures ja quasi oblidades.

  • Primera: cada actuació el nucli antic necessita d’un estudi arqueològic. No és car i deuria ser obligatori. Ja hem fet prou mal (parcs, fals adoquinat, camí posterior al castell...) sense que ningú controlara als constructors, sense una trista cata arqueològica. Això significa que quan es veu algun vestigi es destrueix ràpidament no siga cosa que vinguen “els del pinzellet” i ens paren l’obra. A vore si amb el nou alcalde, amb un passat allunyat del món de la construcció i pròxim al món científic, és conscient del mal que s’ha fet i del que pot continuar-se fent si no s’actua des d’eixe punt de vista. Primer arqueòlegs, després constructors.
  • El nucli antic d’Alacant està patint un procés semblant al nostre. Per motius semblants (difícil accés, mal estat de les cases...) i per motius diferents (soroll dels bars per la nit, delinqüència...): però una de les solucions que s’han adoptat és la d’establir edificis oficials a aquella zona. El Centre 14, algun edifici administratiu, l’arxiu... han anat situant-se al barri d’Alacant per donar-li vida. Ací estem vivint la situació contrària. Fins i tot, l’ajuntament està pensant-se la possibilitat d’allunyar més del centre el seu edifici. La nostra proposta seria situar les noves dependències municipals enmig del Nucli Antic. Hi ha una illa de cases que pràcticament és ja de propietat municipal. Sabem segur, quin és el problema que van a veure-li a aquesta proposta: L’aparcament. No hi ha aparcament allà. Però la fem amb la intenció de que se n’adonen, de que si no volen l’ajuntament allà perquè no hi ha aparcament, evidentment ningú vol viure allà pel mateix motiu (tres parcs han fet i tres oportunitats hem perdut d’establir baix aparcaments). Quin altre problema se li veu a les oficines municipals enmig del nucli antic? Altres oportunitats perdudes: Situar a la policia local, als serveis socials, el nou centre de salut?...
  • Relacionada amb la d’abans: s’han d’establir aparcaments. Era una proposta del Bloc, i possiblement per això no es va fer, però quin era el problema amb el pressupost tan elevat que tenien els parcs? Les cases més abandonades i en pitjor estat són precisament aquelles on no arriben els cotxes. No ens porta això a cap reflexió?
  • Més formes de donar-li vida: Cases rurals o un Alberg Juvenil Municipal. És una llei del mercat: si la iniciativa privada no es fa avant, ha de ser la iniciativa pública la que faça de locomotora per tornar a posar en funcionament un sector aturat (Consultar New Deal americà després del crack del 29, o J.L. Prats meets F.D. Roosevelt). No cal que siga un Alberg molt gran, però tenir grups de joves en Pasqua, entre setmana... etc, comprant, consumint, gaudint d’aquest poble, no sona gens mal. Si l’ajuntament no es vol fer càrrec de la seua gestió, sempre pot traure-ho a subhasta per a una gestió privada. Biar té un Alberg i és un poble més menut que Castalla.
  • És necessari facilitar la construcció de cases noves. Cessió de terrenys, lloguers amb opció a compra, promoció municipal de vivendes, cessió a promotors privats a canvi de fixar preus i qualitats... Cal gent jove vivint allà i això només es possible amb cases noves i barates, i amb possibilitat d’aparcament.
  • Al Crònica de Castalla parlaven del nucli antic d’Altea. El nostre, per diferents circumstàncies, s’assembla més al nucli d’Alacant que al d’Altea. Com a Alacant, no hi ha interés per viure a eixa zona. Per tant, no ens val massa el model Alteà. Igual sí els diners que s’han invertit allà, però no el model. A Altea la iniciativa privada funciona. Volen viure allà. Ací no. Per tant, cal la iniciativa pública.
  • S’ha de contemplar la possibilitat d’incloure el nucli antic en el pla de protecció que tot Bé d’Interés Cultural (BIC) ha de tenir. El nostre castell és un BIC ja declarat. El pla del nostre BIC està per elaborar. No deuria estudiar-se la possibilitat d’incloure el nucli antic dins d’eixe pla? Que s’analitzen avantatges i inconvenients, per favor. Que els publique el Crònica de Castalla una vegada analitzats. Però alguns ciutadans volem saber que s’ha analitzat i els avantatges i inconvenients... Els nostres governants professionals ens ho deuen (puntualitzem la paraula "professionals" perquè això canvia molt les circumstàncies. Amb tres persones dedicades huit hores al dia, una d’elles pot tenir, molt bé, la funció d’informar la gent de tot allò que està estudiant-se i el perquè de determinades decisions. No només s’ha d’informar de les decisions una vegada preses).
  • Llàstima de la nostra mala connexió per autobús amb Alacant. La Universitat està a 20 minuts. En bus, es tarda menys des de Castalla que des de la plaça de bous d’Alacant. Podrien fer-se vivendes barates per a estudiants, lloguers per a Erasmus...i buscar acords amb la UA. Li donaria una vida cultural al poble que no té. Ja sé, ja sé, és somiar despert, però que xulo és això. I a més, debades.
  • Tots aquestes idees no valen. Està clar. L’última igual és una boutade. Però les altres són totes lògiques. Alguna valdrà, no? Alguna podran aprofitar, no? I la majoria no necessiten molts més diners dels que van a gastar-se o dels que ja s’han gastat.
  • A més, està clar que calen ajudes als veïns per a la rehabilitació i tot això... Amb això contàvem.

Ara esperem LES VOSTRES IDEES, LES VOSTRES OPINIONS, ELS VOSTRES COMENTARIS sobre les propostes ací vistes. La Castalla que volem en depén d’això.

lunes, 15 de octubre de 2007

NOVA NOTÍCIA APAREGUDA AL PERIÒDIC "EL PAÍS"


El mapa eólico sólo señala como aptas dos de las 15 zonas

Las demás incluyen áreas restringidas próximas a parques naturales

LUCÍA GADEA - Alcoi - 13/10/2007


El Plan Eólico Valenciano, que prevé desarrollar la Generalitat Valenciana, sólo es apto en dos de las 15 áreas en las que se divide. El acuerdo aprobado por el Gobierno valenciano en 2001 sobre el mapa del Plan Eólico Valenciano, considera las 13 restantes como no aptas o aptas con cumplimiento de prescripciones, según alertó ayer la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat.


La coordinadora, constituida para frenar la instalación irregular de molinos de viento en la denominada zona 14, advirtió a través de su presidenta, Anna Climent, de que la mayor parte de los emplazamientos seleccionados para instalar los 67 parques eólicos en la Comunidad Valenciana son consideradas como zonas aptas con cumplimiento de prescripciones, lo que supone que cuentan con valores ambientales relevantes aunque compatibles con la instalación de aerogeneradores, según el acuerdo del Consell.

Este mapa para el desarrollo del plan eólico valenciano señala que sólo los proyectos de las zonas 10 y 12, correspondientes a Ayora y Enguera, se encuentran en verde en el mapa eólico valenciano. Las otras 13 zonas están representadas en azul, color que identifica a las áreas aptas con cumplimiento de prescripciones. Según el acuerdo del mapa eólico, todas las zonas limitan con zonas no aptas e incluso dentro de ellas incluyen áreas restringidas, como parques naturales, zonas húmedas, reservas de caza o zonas de especial protección para las aves. En el caso de la comarca de El Comtat, el área seleccionada por la Generalitat valenciana para desarrollar el plan eólico en la zona 14, es según Climent "una isla rodeada de zonas protegidas, marcadas en rojo, en el mapa". Una situación que se repite en las 15 zonas en las que el Consell prevé la instalación de aerogeneradores. En el proceso se han detectado otras irregularidades en la aprobación de los planes especiales y la publicación de la declaración de impacto ambiental en las zonas 3, 6,7, 8, 10 y 11.

La Generalitat preveía que los 67 parques eólicos a desarrollar en las 15 zonas empezasen a funcionar en 2008. Sin embargo, las irregularidades que ha venido denunciado la Coordinadora d'Estudis Eólics de El Comtat ha ido generando el rechazo del Plan Eólico Valenciano y la exigencia de cambios para llevarlo a cabo. Anna Climent destaca la "mala selección de zonas" como principal motivo del retraso en la ejecución del plan. La puesta en marcha de todas las zonas eólicas representa, según la Agencia Valenciana de la Energía, una inversión cercana a los 2.000 millones de euros, repartidos entre cinco empresas. La presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat advirtió de que con el desarrollo de las primeras fases del plan, las zonas no aptas dejarían de serlo, para albergar futuras ampliaciones

sábado, 6 de octubre de 2007

El cineclub annie hall ja no sap que inventar


TARANTINO vs. COPPOLA

Al saló d’actes de la CASA DE CULTURA DE CASTALLA va a tenir lloc un combat entre dos pesos pesants del cinema. El campió Francis Ford tractarà de mantenir el títol mundial front al jove aspirant de Knoxville. Una altra cosa no, però de sang segur que acabem fins els ulls.

Pulp Fiction

Dijous 11 d’Octubre a les 21:00 h.

Mai un massatge als peus tornarà a ser innocent, mai dubtarem que un rellotge pot ocultar-se anys dins d’una persona, mai demanarem una “Royale con queso” a LA, però sempre, sempre recordarem com es posa una injecció intracardíaca.

Apocalypse now

Divendres 12 d’Octubre a les 19:30 h.

Aquesta no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, és la guerra de Vietnam mateixa. Marlon Brando fent de coronel Walter E. Kurtz i José Manuel Cerdà presentant aquesta obra d’art èpica moderna. Immillorable.


Jackie Brown

Divendres 26 d’Octubre a les 21:30 h.

Enric Verdú recupera la pel·lícula més desconeguda del nostre amic Quentin. Menys sang, però més personatges vius i creïbles. Qui va triar a De Niro per aquest paper es mereix un deu.


Reservoir dogs

Dimecres 31 d’Octubre a les 21:00 h.

L’origen de tot. Tarantino abandona el videoclub per agafar la càmera. Juanjo Pérez ens contarà coses del senyor rosa, del significat d’una cançó de madonna, del perquè d’una orella inutilitzada...


Drácula

Dijous 1 de novembre a les 19:30 h.

Jonathan Díaz ha triat per al dia de Tot Sants el Dràcula de Bram Stoker dirigit per Coppola. Genial reinterpretació del mite en clau gòtica i romàntica. Amor per sempre. Etern.


El Padrino

Divendres 2 de novembre a les 21:00 h.

I finalment la pel·lícula de les pel·lícules. La primera part de la shakespereana saga és l’elecció d’Amador Pérez. De nou Marlon Brando. De nou gàngsters i tirs. De nou El Cine en majúscules.


No recomanades per a menors de 18 anys
Organitzada pel surrealista Cineclub Annie Hall
Col·labora la Regidoria de Cultura del M.I. Ajuntament de Castalla