
20:00 hores del dimarts 13 de Novembre. El regidor de Cultura, Juan A. Candela ha citat les associacions culturals del poble a
Toni.

Toni.
Castalla no és l’Havana. Ja sé que la proposta de Víctor per al nucli antic de Castalla no incloïa eixa reflexió, però nosaltres ho hem de dir ben alt, Castalla no és l’Havana. No ho diem per si algú es perd una nit de ronda i de colp i volta, no sap on es troba. El fred suposem que li recordaria al errant imaginari, que Castalla no és l’Havana, per molts roms de canya que s’haguera pres.
Insistim en la idea de que Castalla no és l’Havana, per frenar l’eufòria de vore que la idea del nostre amic Víctor era una idea possible. Ell va fer la proposta de contactar amb les universitats per oferir la rehabilitació i revitalització del nucli antic de Castalla als alumnes dels últims cursos. Està clar, i sembla que ja ho hem dit per dalt, que Castalla no és l’Havana, però bé, igual les semblaria interessant.
Dic tot açò perquè el dilluns va haver una notícia al diari INFORMACIÓN que tenia relació amb el suggeriment que Víctor havia fet dins del nostre concurs d’idees per al nucli antic (gràcies des d’ací). La notícia deia més o menys açò:
La capital cubana acogerá una muestra con todos los proyectos realizados «hasta la última pieza» por los alumnos
Un Taller de
I tal dia com hui, a mi no em fa falta que Castalla siga l’Havana. No em cal fer-me un havanaclub, ni fumar-me un Montecristo, ni cantar-ne una de Beni Moré que prou rasposa tinc la gola. Però m’encantaria que una Universitat treballara per millorar el meu poble, això sí. Barcelona, València o Alacant com proposava Víctor. Amb això si que vull que s’assemble a l’Havana. No deu ser impossible. Només cal intentar-ho.

L’article explica un protocol que vol posar en marxa el Conseller del PP i que l’anomenen “
“
Després intente respirar. Intente respirar com m’ha dit l’especialista que faça quan em falta l’aire. Sóc el fotut Woody Allen tancat amb un mort a un ascensor de Manhattan. Pura paranoia. Ens segueixen, tenim micròfons. Les altes esferes saben el que volem, el que parlem al Llomello, el que murmurem a l’entrada del cine, el que corre pels nostres mails. Microsoft ens ha venut, com va fer a
Buf.
Ja s’ha fet pública la realització d’un Pla per al Nucli Antic. El Crònica de Castalla, diari oficial, ho ha publicat i per tant, ara va de bo. Hem dubtat si encetar aquest concurs d’idees perquè, en ocasions, el que ha de decidir, obté més satisfacció si les idees parteixen d’ell, que si ixen d’altres. No voldríem llevar-li mèrits a ningú. Però, al final, ens hem fet avant. Pensem que seria pitjor vore publicat el Pla Integral sense haver intentat res. Quedant-nos callats i criticant al bar. Ja s’ha acabat eixe temps.
No hi ha premi per aquest concurs. El premi serà recollir totes les idees que considerem vàlides i presentar-les als nostres representants polítics el més prompte possible. Esperem que siguen benvingudes i algunes encara puguen entrar dins del sac.
Vinga, van les nostres. No són fruit d’un estudi en profunditat (com caldria fer al municipi). Més bé són filles de l’observació, el sentit comú, moltes conferències i algunes assignatures ja quasi oblidades.
Ara esperem LES VOSTRES IDEES, LES VOSTRES OPINIONS, ELS VOSTRES COMENTARIS sobre les propostes ací vistes.

LUCÍA GADEA - Alcoi - 13/10/2007
El Plan Eólico Valenciano, que prevé desarrollar la Generalitat Valenciana, sólo es apto en dos de las 15 áreas en las que se divide. El acuerdo aprobado por el Gobierno valenciano en 2001 sobre el mapa del Plan Eólico Valenciano, considera las 13 restantes como no aptas o aptas con cumplimiento de prescripciones, según alertó ayer la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat.
La coordinadora, constituida para frenar la instalación irregular de molinos de viento en la denominada zona 14, advirtió a través de su presidenta, Anna Climent, de que la mayor parte de los emplazamientos seleccionados para instalar los 67 parques eólicos en la Comunidad Valenciana son consideradas como zonas aptas con cumplimiento de prescripciones, lo que supone que cuentan con valores ambientales relevantes aunque compatibles con la instalación de aerogeneradores, según el acuerdo del Consell.
Este mapa para el desarrollo del plan eólico valenciano señala que sólo los proyectos de las zonas 10 y 12, correspondientes a Ayora y Enguera, se encuentran en verde en el mapa eólico valenciano. Las otras 13 zonas están representadas en azul, color que identifica a las áreas aptas con cumplimiento de prescripciones. Según el acuerdo del mapa eólico, todas las zonas limitan con zonas no aptas e incluso dentro de ellas incluyen áreas restringidas, como parques naturales, zonas húmedas, reservas de caza o zonas de especial protección para las aves. En el caso de la comarca de El Comtat, el área seleccionada por la Generalitat valenciana para desarrollar el plan eólico en la zona 14, es según Climent "una isla rodeada de zonas protegidas, marcadas en rojo, en el mapa". Una situación que se repite en las 15 zonas en las que el Consell prevé la instalación de aerogeneradores. En el proceso se han detectado otras irregularidades en la aprobación de los planes especiales y la publicación de la declaración de impacto ambiental en las zonas 3, 6,7, 8, 10 y 11.
La Generalitat preveía que los 67 parques eólicos a desarrollar en las 15 zonas empezasen a funcionar en 2008. Sin embargo, las irregularidades que ha venido denunciado la Coordinadora d'Estudis Eólics de El Comtat ha ido generando el rechazo del Plan Eólico Valenciano y la exigencia de cambios para llevarlo a cabo. Anna Climent destaca la "mala selección de zonas" como principal motivo del retraso en la ejecución del plan. La puesta en marcha de todas las zonas eólicas representa, según la Agencia Valenciana de la Energía, una inversión cercana a los 2.000 millones de euros, repartidos entre cinco empresas. La presidenta de la Coordinadora d'Estudis Eòlics de El Comtat advirtió de que con el desarrollo de las primeras fases del plan, las zonas no aptas dejarían de serlo, para albergar futuras ampliacionesTARANTINO vs. COPPOLA
Al saló d’actes de
Pulp Fiction
Dijous 11 d’Octubre a les 21:00 h.
Mai un massatge als peus tornarà a ser innocent, mai dubtarem que un rellotge pot ocultar-se anys dins d’una persona, mai demanarem una “Royale con queso” a LA, però sempre, sempre recordarem com es posa una injecció intracardíaca.
Apocalypse now
Divendres 12 d’Octubre a les 19:30 h.
Aquesta no és una pel·lícula sobre la guerra de Vietnam, és la guerra de Vietnam mateixa. Marlon Brando fent de coronel Walter E. Kurtz i José Manuel Cerdà presentant aquesta obra d’art èpica moderna. Immillorable.
Jackie Brown
Divendres 26 d’Octubre a les 21:30 h.
Enric Verdú recupera la pel·lícula més desconeguda del nostre amic Quentin. Menys sang, però més personatges vius i creïbles. Qui va triar a De Niro per aquest paper es mereix un deu.
Reservoir dogs
Dimecres 31 d’Octubre a les 21:00 h.
L’origen de tot. Tarantino abandona el videoclub per agafar la càmera. Juanjo Pérez ens contarà coses del senyor rosa, del significat d’una cançó de madonna, del perquè d’una orella inutilitzada...
Drácula
Dijous 1 de novembre a les 19:30 h.
Jonathan Díaz ha triat per al dia de Tot Sants el Dràcula de Bram Stoker dirigit per Coppola. Genial reinterpretació del mite en clau gòtica i romàntica. Amor per sempre. Etern.
El Padrino
Divendres 2 de novembre a les 21:00 h.
I finalment la pel·lícula de les pel·lícules. La primera part de la shakespereana saga és l’elecció d’Amador Pérez. De nou Marlon Brando. De nou gàngsters i tirs. De nou El Cine en majúscules.

Salutacions vàries i efusives.
No, no és cert el títol. La democràcia ja està prou tocada en aquest país per a que li puga afectar el que es faça en aquest poblet. Només ho he fet per cridar l’atenció en aquesta meua última crònica dels plenaris.
Llàstima d’horari. I no es que em perda massa. Si algú va a algun plenari sabrà el que vull dir. Lectura i aprovació. I punt. No diu lectura i explicació i raonament i torn de reflexió.
Així que en esta jornada final vaig a contar bona cosa i, copiant al John Cusack en “Alta Fidelidad” (en un homenatge al meu estimat Nick Hornby), faig una llista dels meus deu principals del plenari de setembre. Em salte el que vull i vaig directament i jeràrquicament a allò que considere (primera persona del singular) més important.
Vinga, espere que alguna vegada canvien l’horari i puga escriure alguna crònica més.