No hem tancat el xiringuito

Ja fa vergonya. Jo en tinc, la cap suprema en té, el nou fitxatge no es llança (només fa que penjar borradors amb una línia), la part obscura només treballa en el cantó dret (eixe hopper)... I el blog parat. Al final ens agafa vergonya només d'entrar. I conforme van passant els dies, més. Fins que ja no entres ni per mirar. A la llarga, et passes, veus 56 comentaris en la última notícia i te n'ixes com dient, hem de fer alguna cosa, tenim el blog parat.

Així que un post ràpid en uns quants temes interessants per espolsar-nos la sindrome de la fulla buida.

1. Esperem que el tema Centre Històric no ens haja fet oblidar-nos delPGOU. Supose que les contestacions a les al·legacions estaran elaborant-se. Però sobretot, encara esperem una presentació pública per part d'algun dels seus redactors. Ho vam demanar, ens van dir que sí, i això es va quedar al llimb de les promeses. Com aquelles preguntes que vam fer fa segles. Encara esperem resposta. La nostra memòria sel·lectiva ens ho recordarà cada cert temps. Les persones de paraula són una debilitat meua.

Carlos Gomez Gil, professor de la Universitat d'Alacant parla del PGOU d'eixa ciutat. Tenim coincidència de redactor del Pla i coincidència de pensaments. Ell els redacta millor. Ací va un article sobre la participació ciutadana i el Pla General d'Alacant.

2. L'avinguda d'Onil. Gran tema. Tinc ací davant el tram que queda. I va fora tot. Personalment, no em desagrada com ha quedat. Supose que a la majoria li encantarà. Tot haguera estat perfecte sinó fora un carrer que JA tenia arbres. Jo estaria contentíssim si abans no hi haguera hagut res. Si aquesta avinguda haguera estat com mil de carrers impersonals que hi ha per ahí i que mai voran un arbret que moleste amb les seues arrels o amb les seues rames (i que curiosament mai es rehabiliten per a posar arbres com aquests, que suposadament no molesten). Però bé. Ara ja està. Queda un altre tros fins a Pechman. M'encantaria que tot aquell aldarull haguera servit per a alguna cosa: Per a que ens diguen abans de fer-ho quants arbres van a tallar ara, quants a trasplantar, quan va a fer-se per a que no s'assequen, que és el que en pensen els biòlegs (per escrit)... Eixes cosetes que desitgem saber els castelluts sense haver d'anar a vore l'expedient (la setmana passada vaig rebre la notificació oficial de que no podia consultar-lo: "las cosas de palacio van especialmente despacio"). Més que res per a que qui vullga manifestar-se i mostrar el seu descontent ho puga fer abans (i amb temps per organitzar-se bé), en compte de després. La política de fets consumats no deu ser la que prime en un poble.

3. Una gràcia per acabar. Estàvem decidint fer camisetes quan vam fer un any del blog. La cap suprema es va currar una impressionant imatge de "Reservoir Dogs" que no té preu. Ara que s'aproxima el segon aniversari recuperem propostes que teníem per ahí, per vore si algú s'anima.

Evident:
Dos anys de QCV. Estem perduts

Adivinatòria:
Prepara't, açò anirà a pitjor. QCV

Històrica:
Abans de QCV: Dos guerres mundials i una civil Després: Zero.

Autocrítica:
Al paradís també li trobaríem pegues. QCV

Absurda:
Jo també tinc una tortuga que li diuen burocràcia QCV

Declaratòria d'intencions:
Sí. Sóc culpable. Què passa? QCV

Irònica:
També hem salvat el món i les balenes QCV

Romàntica:
No t'he porta flors perquè les últimes les han arrencat QCV

Útil:
Ajudeu-me a arribar a casa QCV

Intimidatòria:
Anònim, sabem on vius QCV

Intimidatòria 2:
Anònim, sabem la teua IP QCV.

Ale, ja tenim post. Que quede clar que no hem tancat el xiringuito.

Toni.