?

Fitur

2012-01-22T12:52:00.005+01:00

Jo vaig a fitur, tu vas a fitur, ell va a fitur, nosaltres anem a fitur, vosaltres aneu a fitur, ells van a fitur. Sobretot ells.

El viatge a Madrid i les fotos de part de la nova corporació a la Fira Internacional del Turisme, FITUR, m'han recordat molt, però molt molt, a altres anys. No sé si és cosa meua però supose que deu haver alguna diferència apreciable que a mi me s'escapa. Últimament estic fatal. No estic gens perspicaç. Intente pensar quines poden ser les diferències i així, mirant les fotos, no me'n ve cap al cap. Ho veig igualet, igualet.

Si ens posem a suposar, anem a ser benpensats i a intentar fer-nos creure, que igual ara les despeses del desplaçament (cotxe, tren i/o hotel) no les haurà pagat l'ajuntament. Igual d'ací uns dies ens trobem un informe de tresoreria penjat per algun tècnic a la funcional plana web municipal, afirmant que els polítics han anat pel seu compte i ho han pagat tot amb els seus diners. Això també ho diferenciaria d'altres anys, que ens contaren que costa cada cosa i amb què es gasten els diners. Ara, mirant les fotos, tot ho veig igualet, igualet.

La eficiència de 5 persones repartint fullets és un misteri que mai m'ha quedat clar del tot. 1000 guies gastronòmiques entre 5, ixen a 200. Que podem dir, basats en la nostra escassa experiència, que no són ni moltes ni poques. Jo que sé, 200 guies.

Si tots els pobles feren com el nostre, supose que si l'stand de la Diputació en representa a 20 (tirant per baix), ixen uns 100 regidors alacantins per allà pul·lulant. Supose que seran els que apareixen ocupant els angles morts de les fotos que ocupen els nostres representants locals.

Mai hem entés per a que serveix Fitur per a un poble com Castalla. Ni abans, ni ara. I mira que tenen fàcil tapar-nos la boca als escèptics com nosaltres. Una xicoteta enquesta a l'oficina de Turisme on es preguntara a tots els visitants: Com ha conegut Castalla? Per què ha vingut?

a) Per internet (l'ajuntament té una plana web colpidora)

b) Per recomanacions d'amics.

c) Perquè visc a prop.

d) Perquè vaig passar per l'autovia i vaig vore el castell poderós i ben il·luminat.

e) Perquè vaig recollir un fullet que em van donar (un regidor, una alcaldessa, un alcalde, un tècnic, no recorde que era) a Fitur.

Si l'opció e, arriba al 10% (cosa que no compensaria ni les despeses d'enviar el tècnic), ací ens callaríem per sempre i no tornaríem a parlar mai més de fitur. Ho prometem. A vegades desitgem que ens callen la boca i tancar el xiringuito. Ha hagut vegades que hem escrit amb eixa intenció. Amb la disposició de vore que algú ens callara per sempre i ens explicara amb pèls i senyals com ens hem equivocat en el nostre judici. Pense i m'ixen un mínim de 3 articles amb eixa intenció. Però res. Igual en este tenim sort!

Toni.

PD. Muñoz Molina té un article fantàstic sobre un tema semblant. Clickeu ací.

Radical

2012-01-17T19:26:00.003+01:00

M'he tornat un radical. L'altre dia vaig ser conscient. No vaig a pegar-li massa voltes a l'etimologia de la paraula. Quan em referisc a radical, no estic fent referència a partits del passat, ni a anar als arrels, ni res d'això. Quan dic que m'he tornat un radical, ho utilitze en el sentit de sempre, de fanàtic, d'eliminar reflexions i empatia. A això. Un radical, vamos.

Ací que ens hem vist sempre com els campions de la moderació, ara resulta que no. Radicalíssims. I sé el moment concret i la circumstància que ens va fer caure del cavall. I vaig a contar-ho per a qui li interesse. Alacant, club Información, divendres 13 de gener. Sobre la taula uns convidats heterogenis. Atenció: Fiare-Nova feina, ATTAC Alacant, Cáritas, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida, Mercatremol i Entrepobles. Sí. Com sona. Tots eixos. El tema: la Banca Ètica. Eixe oxímoron és el que ens va portar a dir que ens apetia anar.

Segons després de la presentació que fa el moderador, el representant de "Izquierda Anticapitalista" comença el seu discurs en valencià (poc probable però possible en Alacant). Quan porta més de deu segons ja és un fet que va a continuar en "valencià" (això ja és un xicotet miracle en la capital provincial). Darrere de mi, una xica expressa en veu apreciable el seu pensament: "Ah, y continua en valenciano el gilipollas". Analitze el lloc i la possible gent interessada en el tema que està assistint i em patina un poc, però no em sorprén. Hi ha més d'un centenar de persones que segur que no han pensat això. Així que, ho done per bo.

L'assumpte continua i la gent parla en ordre, i alguns em fan somriure per tenir els peus a esta terra nostra de cada dia, altres ens fan riure per les seues obsessions i altres pel seu considerable idealisme. Però m'encaixa. M'encaixa quasi tot. Em pinten als bancs com a dimonis i jo no li busque un però. M'ho crec. Directament. Sense reflexions. Sense empaties. Sense pietat. Un poc com fan els bancs.

Ve esta reflexió perquè ja no ens fem responsables d'unes opinions raonades. De temps en temps, ens tornaran reflexos de la vella moderació però, el que tenim clar és que ens han obligat a convertir-nos. Tots ells (sabeu qui són, no ens obligueu a nomenar-los). A partir de ja, som radicals.

Mentre que els diaris, les televisions, els polítics no parlen dels temes que toca (eliminació dels paradisos fiscals, taxa Tobin, Banca Ètica, reforma llei electoral, malbaratament de diners públic punible), per mi s'han acabat les reflexions raonades. Ho dic per avisar si entrem en debat amb algú, per a que tinga les nostres cartes clares.

Afortunadament eixa radicalitat insoportable que ha vingut a ocupar el nostre cos com en una pel·lícula de Polansky, no ens limita per fer publicitat de temes locals. El dijous 2 de febrer a les 20:00 hores, a la Casa de Cultura hi haurà un debat sobre el Centre Històric de Castalla (CHC). Intentarem parlar d'açò més obertament quan la data s'aproxime. Ara per ara, un avanç: els quatre partits locals estan convidats per exposar les seues reflexions.

Esperem no es convertisca en el típic "i tu més" perquè amb el nou radicalisme que estem encetant, no sé que podria passar. Com la cosa no vaja per on toca, no responem de nosaltres. Si l'assumpte es torç, pense jo que fins i tot seríem capaços d'alçar-nos i anar-nos-en. Sense esperar al final. Així. En pla radical. Ja està bé, home. Enviarem les nostres preguntes on toque i creuarem els dits per a no trobar més dimonis, malos, malíssims.

Toni.

PD. Canal 9 buscant informació per fer un programa sobre urbanisme? Sobre Castalla Internacional? L'ajuntament de Castalla negant eixa informació? Això és possible? Buf, ja estem pensant coses... que no, que no, que no, radicalisme, radicalisme, radicalisme.

Compte enrere

2011-11-28T20:35:00.002+01:00

Quan algú decideix pel seu compte i pel seu risc, participar en un bloc com este de política local i de parides vàries (tipus salvem les balenes) no té clar quines van a ser les repercussions. Ho fa per bé. Com quan un es fica en política (glups) o en alguna directiva d'alguna associació.

Després entres en la dinàmica de veure més errades que encerts, no per res, sinó perquè quan et fixes més, sempre es veu més la brossa. Quan ho mires per damunt, la ronya sempre es dissimula. Però quan et fixes... buf, quan et fixes. Hi ha un moment que eixa atenció pel revers tenebrós del poder al poblet, arriba a esgotar. (No recorde cap polític clàssic de l'oposició local que haja aguantat en primera plana massa temps. Tots acabaven esgotats, buits, cansats.)

El poder cansa menys, això està més que clar.

Nosaltres ens vam cansar allà per primavera, si no recorde mal. Aquell tour de force que va suposar la presentació a la Casa de Cultura d'un projecte per al Centre Històric de Castalla (a partir d'ara CHC) amb la realització d'un documental, un vídeo i entrevistes per quasi 5 hores de gravació i molts, molts dies d'organització amb concert inclós... Que voleu, al final no anàvem ni cap avant, ni cap arrere.

La part bona (que sempre hi ha una part bona) és que escriure per ací és fàcil. Massa a voltes. Tant fàcil que pots deixar de fer-ho sense cap esforç, ni implicació. Sense mono. Cap ni un. Quant portem un temps sense escriure fins i tot ens provoca certa peresa passar per la pàgina i vore com va. L'arribem a oblidar. Sobretot quan entres i no estàs d'acord amb alguns comentaris i saps que encara que contestem, això no servirà per a res. Que cadascú continuarà amb les seues obsessions personals per molt que li digues que ara l'ajuntament és altre i que necessita de control extern i ciutadà.

Algú reclamava moviment (això és bo). I nosaltres també l'esperem. Un pas van donar. El fàcil de l'Oficina ja està en marxa i no ho vam celebrar massa (perdó). El segon pas també l'han promés. Sembla que les runes que fa més de dos anys (això no té nom) que s'han fet senyores i dominadores d'un gran solar per allà dalt, començaran a eliminar-se estos dies. Això ens van dir. Ara, estaran al caure els pressupostos de l'any vinent. Suposem que ja estaran preparats. Serà el moment de creure si l'ajuntament té un vertader compromís amb el CHC. Les promeses tenen data de caducitat i la tenim ací davant.

El Pla Especial s'ha de portar avant quant abans millor. La Universitat va presentar un projecte temps ha (que es va utilitzar com a tapadora de la falta de decisions), l'associació d'amics i veïns del CHC n'ha presentat un altre fet per gent que ha estat treballant ací des del principi (monodestudio forever). Qualsevol dels dos deu acomplir amb eixa part de l'acord que diu que "a ser possible, s’intentarà que quede en mans de professionals de reconegut prestigi que hagen treballat en altres Plans Especials importants i/o amb professionals locals". L'elecció de qui ho porte avant, ens preocupa menys. La part important és que es faça, que es dote econòmicament i començar, començar, començar. Tenir un punt de partida. Deixar d'improvisar. Un pla. No sé les voltes que ho hem repetit en tots estos anys de bloc (i abans!). Un Pla global amb participació ciutadana, ja!.

Estem en el compte enrere. I mentre contem en format NASA, un parell de notícies més. La primera és immillorable. Iniciativa privada per al nostre centre. Si eixa gestió ix avant finalment, serà un pas tan positiu o més que qualsevol actuació municipal. Un hotel d'eixes característiques en ple carrer Major, obri un ventall de possibilitats que el goig és directament proporcional al nostre desencant en altres moments. Fantastischen.

La segona no passa de ser un rumor a l'espera de confirmació. Les vivendes de l'IVVSA que tant ens van preocupar pel seu disseny i esperançar pel que suposaven, sembla que no eixiran. Això ja ens ho va dir Gaspar Mayor, gerent el Pla RACHA d'Alacant en petit comité el dia de la presentació d'eixe edifici. "Eso no va a salir adelante". I aclaria que no entenia com pretenien vendre això enmig de Beirut. Beirut, eixa metàfora.

A l'espectativa estem. Primer el Pla i després actuacions.

I amb eixes, contem els dies per a vore acomplides les promeses. Regal de nadal.

Toni.

PD. Capçalera dedicata a la reconstrucció del New Orleans post-Katrina a la serie Treme (al nivell de The Wire i fet pels mateixos, o siga, paraules majors).

El passat crida a la porta

2011-11-08T18:53:00.005+01:00

Coneixeu eixa llei no escrita segons la qual quan critiques a algú per algun fet concret, dies després tu acabes cometent la mateixa errada? La nostra paràlisi té una fonamentació clara en aquesta llei justiciera. Maleïda siga, la patim contínuament. Calladets guanyem barbaritats.

Tres posts més avall, vam sermonejar lleugerament la nova corporació. Afirmàvem sense cap tipus de rubor, que ells no podien estar sempre conjugant verbs en pretèrit. Tres posts i dos mesos després, resulta que a nosaltres, últimament, només ens sorgeixen temes ancorats en el passat. Sobretot un que torna i torna de forma obsessiva, el PGOU. En la crítica està la penitència.

Per evitar escriure només d'un tema que va tenir la seua gràcia, però que ja molesta més que aporta, anem a obligar-nos a traure'n algun altre (sempre amb el risc de que es convertisquen en cíclics). Comencem pel primer i així és el primer que acabem.

1. El PGOU: Al penúltim plenari el regidor Paco Tortosa va afirmar que les contestacions a les al·legacions que vam realitzar a l'adaptació-modificació del Pla, estaven ja a l'ajuntament. Aleluia, aleluia. Que difícil és que les coses normals passen també a aquest poble.

Unes contestacions que mesos enrere no havien vist encara ni la tècnica de l'ajuntament (!!!), ni cap dels molts regidors consultats (!!!), ni estaven a l'expedient (no ens queden exclamacions ja possibles). Quan vam preguntar com era possible això, ens van contestar que els tècnics de l'empresa contractada havíen recomanat no donar-li-les als al·legants, ja que podien provocar polèmica (!!!). La gent protesta, els tècnics de l'empresa contesten, però no les donem les contestacions, no siga cosa que això supose un problema. Per a que servien per tant les contestacions? Per a que se li paguen als de l'empresa (Serenne o Laboratorio de Proyectos?) si no van a donar-se-li als implicats? On està la lògica d'això?

Les nostres al·legacions eren més polítiques que legals (en el bon sentit de la paraula polítiques, si és que a esta altura del conte encara conserva algun sentit positiu). No som advocats, no feiem referències explícites a la llei tal o qual, barra no sé que. Intentàvem que els nostres polítics foren conscients de que eixa adaptació-modificació tenia, segons opinions científiques, moltes errades i que era francament millorable. Suposem que les contestacions, redactades per advocats urbanistes, se l'hauran liquidada ben ràpid, (plaf! mosca) però tenim dret a vore-les.

Ja està. Ja ho he dit. Tenim el nostre dret a rebre-les a casa, no?

Supose que els tècnics del nostre ajuntament ja podran vore-les també. Que eixa també és bona.

2. "Propuesta para que la vaca de Castalla sea declarada Patrimonio Cultural Inmaterial". Ho vam llegir a l'Escaparate i, primer ens va xiular un poc el titular. Era com quan poses dos coses que no peguen juntes i dius, buf, no sé que passa, que no queda bé. Com si posares l'aixada plena de terra damunt del piano Steinway. Després, dins la notícia, l'assumpte empitjorava, perquè nomenaven l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura. La UNESCO i la Vaca de Castalla en la mateixa frase. Nivell.

Ací no hem criticat mai la vaca directament (sí que ho vam fer amb la invenció aquella dels bous embolats, quines ocurrències tenim al poble, la veritat...). Personalment no em desperta passions però entenc a la gent que sí, i puc comprendre la defensa d'aquesta tradició per part del poble. Però, era precís la UNESCO?. No ens podíem apanyar nosaltres només? Tenim por que no hi haja seguidors al poble per a defendre-la?

Quan ens imaginem a l'encarregat d'aquesta institució agafant l'informe, llegint les apassionants justificacions que poden acompanyar la sol·licitud, ens agafa un poc de vergonya, la veritat. Com es pot justificar? Amb l'antiguitat? Si és així, perquè no els majordoms per exemple? O ho justificaran amb la complexitat de la festa teixida amb la seua evolució al llarg dels anys? És que per molt que m'ho expliquen, no ho veiem. No ho veig.

Si envien el document, per favor, que el facen públic, que la curiositat ens matarà.

3. Ja hi ha una Oficina per al Centre Històric. Primer pas aconseguit. Felicitats! Quan vam signar amb tots els partits, estàvem convençuts que aquest pas l'acomplirien tots. Tres dels que van signar l'han portat a terme. L'oposició estem segurs que també ho haguera fet.

4. Ara queda la part difícil. Suposem que els presupostos per a l'any vinent estan elaborant-se estes setmanes. I donar dotació al centre històric per a la participació ciutadana i la realització d'un Pla Especial (PRI) significa retallar d'altres partides. Encaixar els mateixos diners, amb una exigència més, sempre és complicat. Nosaltres tindríem clar d'on retallar i les nostres preferències. Ara caldrà esperar a que isca el presupost 2012 per vore les seues. El compromís de tots semblava fort, dies abans de les eleccions, esperem no haver de moure de nou cel i terra per a que el centre històric continue sent Trending Tòpics (TT) al poble.

5. Hi ha un comentari en el post d'abans que ens ha deixat intrigats. Que va passar al plenari del dijous que va ser tan interessant? Algú que penge el video per favor. O que ho faça l'ajuntament a la seua web. O algú que ho haja vist a Movitel que ens ho conte! (última exclamació per hui).

Toni.

Pd. La imatge va hui com a homenatge per aquell que va tombar al més gran. No li pega gens a l'article però que li farem, Frazier s'ho mereix.

El Plenari: 28 minuts després

2011-10-21T19:37:00.005+02:00

La nostra relació continua sent d'amor-odi amb els plenaris. Perquè mira que hem sigut obsessius (pesats) amb esta història: que els feren a hores raonables, que sigueren públics, que els penjaren a la plana web de l'ajuntament, que rodaren per internet... Temps després, els fan per la nit, algú els penja ací, Movitel els passa pel seu canal i nosaltres continuem veient-los, mal, a destemps i dossificats pel temut límit temporal (Por favor, espere 28 minutos, o haga clic aquí para disfrutar sin límites de megavideo).

Un amic contava una vegada que, un dels nostres polítics, en un dels seus primers viatges per l'europa de dalt, ara fa un grapat d'anys, li va cridar l'atenció la quantitat d'esforç dedicat per a que la gent amb discapacitats, poguera moure's per un petit poble holandés o belga o alemany (no recorde, eixa discapacitat és meua). El polític de baix, que no acabava d'entendre la quantitat de diners gastada en rebaixar els esglaons o construir rampes, va acabar preguntant apel·lant a una lògica molt nostra: què hi ha molts minusvàlids al poble? La contestació estava basada en altra lògica, més lúcida, més humana... Només en que hi haja una persona, hauríem d'esforçar-nos per posar-li facilitats, no?

Probablement siguen quatre als qui els interessa un plenari. Però només qui hi haja un, el nostre ajuntament hauria d'esforçar-se per a que ningú amb interés, se'l perda. Són treballadors nostres, encara que molts ho acaben oblidant i acaben creient-ho al contrari.

En este moment, en este poblet, ens crida l'atenció que, en compte de ser l'oposició qui faça tot el possible per a que els plenaris els vegen tots aquells que vullguen (i els que no vullguen que se'l troben dia sí, dia també davant), siga gent crítica amb el PP els que s'encarreguen de fer els esforços per penjar-lo a internet. Significatiu. Significatiu veure quin bloc ha decidit dedicar-li temps per a que alguns ciutadans amb interés el puguen vore i fer-se una idea pròpia del que defenen uns i altres. Des d'ací, un gràcies i un però. Gràcies per l'esforç, i però, al lloc utilitzat per fer-ho. Podríem intentar penjar-ho en altra web (youtube? algú de dins de l'ajuntament que ho fera en la plana web del municipi?)

No hem pogut acabar de vore'l. No sé qui ha guanyat el debat sobre la guarderia Ninos o sobre la concessió del poliesportiu, ni qui ha presentat els arguments més sòlids, més raonables. Quan passen els 28 minuts, l'acabem. Algun neutral que l'haja vist, que ens conte la seua impressió (abstenir-se propagandistes i crítiques destructives a govern i oposició, que estem començant!).

Toni.

Un matí de passeig

2011-10-11T20:39:00.001+02:00

Ahir de matí, dilluns de sol, hem anat de passeig pel poble. Dit així pareix que no siga res de l'altre món, que això ho fem tots els dies. La diferència és que aquest dilluns erem unes quaranta persones les qui, carregades de càmares de fotos i mapes, ens hen recorregut el nostre poble, des del castell fins la Ronda Foia.

Tots els qui estem preocupats pel nostre futur ací com a ciutadans d'un poble, el nostre, alguna vegada ens hem preguntat quin imaginari tindrà la gent de fora sobre Castalla, els seus carrers, els parcs, les zones verdes...el Castell i com no, el nostre patit centre històric. Com, la gent, que no té una visió acostumada del poble com la tenim nosaltres, pot vore i entendre el poblet, i sobretot, quines idees extrau d'ell. Juntament amb l'associació d'Amics i Veïns del Centre Històric (els promotors d'aquesta idea), el tècnic de patrimoni i el regidor d'obres i servicis, ens hem acostat un poquet més als aspectes més tècnics del que es Castalla com a poble, paissatge i territori.

Bé, hui ho hem vislumbrat un poquet amb l'ajuda d'uns quants alumnes (uns 30) de la Licenciatura d'Arquitectura de la Universitat d'Alacant. Els alumnes són, concretament, de l'assignatura de paisatge urbà i territori i dilluns els vam acompanyar per què la seua prova final d'assignatura és el poble de Castalla i les seues unitats de paisatge. Axí és com, entre tots i totes, hem vist aquest matí les diferents parts rellevants que composen urbanísticament i territorialment Castalla, per a que ells, posteriorment, puguen fer una proposta de futur per a cada una de les unitats de paisatge que hi ha al poble. Per exemple "El centre històric".

Nosaltres ens hem interessat enseguida per vore com funciona aquesta assignatura i com van a estudiar ells, els alumnes, el nostre poble. Ells, els alumnes i la mestra s'han interessat per coneixer com veem nosaltres el poble, com el vivim i quins llocs són fonamentals per a nosaltres. Tots preguntant-nos i parlant per donar una visió el més completa i global possible sobre Castalla, un plaer, ja us dic per als freaks locals...

Fins i tot podem extraure unes primeres conclusiones expressades per la mestra i evidenciades per alguns de nosaltres en els diferents recorreguts que hem fet. Un d'ells és com la ciutat de Castalla està totalment pensada per transitar en cotxe i com els espais públics locals són xicotets llocs acotats (parcs) entre avingudes i carrers plens de cotxes aparcats i trànsit rodat.

Altra conclussió es la pròximitat que tenim entre paisatge rural i paisatge urbà, sobretot per la part oest del poble, la més pròxima al carrer Biar. Ací s'ha assenyalat que, en uns vint minuts, pots passar d'un centre urbà al començament de la muntanya i les primeres serres, cóm es la serra Tella. I com pots visualitzar des de la Glorieta dos dels hites més fonamentals del paissatge castellut, el castell i l'Empenyador. Des del centre del poble pots trobar facilment tots els punts de referència que identifiquen a Castalla.

Per altra banda i dins d'aquest inicial recorregut del poble, s'ha dit i expressat també per la mestra, cóm el polígon industrial ocupa el mateix sòl o, fins i tot, un poquet més que el terreny que ocupa la totalitat del poble i, a més, com eixe teixit industrial està molt pròxim al terreny urbà i edificat, cóm ocurreix a la zona del poliesportiu. On trobem naus industrials front a habitatges de VPO.

Totes aquestes primeres consideracions, junt a altres més que aniràn descobrint els alumnes d'arquitectura, seràn els indicadors que els portarà a proposar idees per millorar globalment les diferents unitats de paissatje que conforme el poblet.

Ha sigut una experiència molt interessant i esperem que prompte vagen descobrint-nos més aspectes del poble que pugen fer que nosaltres, com a veïns i ciutadans, puguem utilitzar per fer-lo millor i més habitable. Quin optimisme per ser dilluns de tardor!

PD. Exigir i fomentar. Aquesta ens l'apuntem en el capítol de fomentar. Done'm les gràcies a la gent de la facultat d'Arquitectura d'Alacant que ens va posar totes les facilitats del món per incloure Castalla al seu temari i fer pensar, recórrer, preguntar i viure durant un quatrimestre el nostre poblet a un grup d'alumnes. I a la corporació municipal per la disponibilitat i l'interés.

Excuses

2011-09-23T17:15:00.006+02:00

Diverses excuses podem utilitzar per justificar la nostra inactivitat manifesta. I quan dic "la nostra", em referisc a este bloc. QCV. La vida continua, ningú ho dubta, ben lluny de la xarxa. Per tant la inactivitat sempre és parcial. "Ramonejar" també és un verb actiu.

A partir d'ara ens referirem a este estiu sabàtic que ens hem agafat, com l'estiu del gran paró. EDGP. L'excusa preferida per a l'EDGP sempre serà que ho hem fet per protegir la nostra salut mental. Síndrome de "burn out", síndrome de "burn out" ens repetíem a nosaltres mateixa en les nits caloroses de l'agost quan connectàvem l'ordinador i fugíem del nostre bloc, per no vore'l a la secció de "favorits". Buf, malsons i calfreds ens venen al cap quan ho recordem. Ansietat. Eixa excusa l'entén tot el món. L'altra que solíem utilitzar no funcionava tan bé i per tant, vam deixar de fer-ho. La gent no entenia que li digueres que escriure per ací ho feiem per gust, que no ens pagaven un duro, que ja ho reprendríem un any d'estos. No colava, no sé per què.

Diverses excuses se'ns passarien pel cap també, així ràpidament, si nosaltres, Déu no ho vullga, ocupàrem el seient municipal. La que més utilitzaríem, perquè és la que tots entenen i té una connexió major amb la realitat, seria la de que no tenim un duro. Això no ho podem fer, i no ho podem fer perquè l'ajuntament no té un duro. Ni un xavo. I tot el món ho entén perquè tot el món està per l'estil. Eixa sempre xuta.

Altra excusa que tindria moltes possibilitats de funcionar seria alguna cosa com esta: No podem aplicar el nostre programa perquè som tres partits i hem de buscar acords. Nosaltres cedim, ells cedeixen i entre tots construïm. És la única forma que isca bé. Eixa excusa és un poc més elaborada i, a més, tots tenim les nostres fílies i fòbies i sabem que no sempre encaixem amb tots. I el programa és el programa i tití, tatà.

En funció de les persones, podríem utilitzar-ne una o altra.

La tercera excusa és la pitjor, però també té fans. És fàcil, és directa i fiques en el pot a l'enemic tradicional. Els altres ho van fer pitjor. Els altres ens han venut. Els altres ens ho han deixat fatal. Com és creïble, també es gasta com a recurs últim. Perfecte.

Ara bé, per portar a terme la primera de les promeses que ens toca directament com a membres de l'associació d'Amics i Veïns del Centre Històric, cap de les tres excuses seria vàlida. Estem a 23 de setembre i la primera de les dates que aquell document va marcar, la tenim ací davant. El dia 30 de setembre es va agafar com a últim dia per presentar les línies bàsiques de com va a funcionar l'Oficina Municipal per al Centre Històric de Castalla. CHC.

Ara no valdríen cap de les excuses anteriors perquè eixes línies bàsiques no valen un duro. Eixes línies bàsiques que demanava el document només signifiquen que tenim un programa clar de què anem a fer i en quin ordre. I no valen, sobretot, perquè quan ho vam signar, tots estàvem d'acord i, per tant, ningú pot ser culpable de res, ni podem derivar culpes, ni podem assenyalar que ningú del tripartit, ni de l'oposició, està en contra.

Era el primer punt de l'acord, i ja queden pocs dies per veure si l'ajuntament es mulla. Aquella mateixa nit, vam comentar que l'exigència no es fixaria en el dia concret com si fóra paraula gravada en marbre. Però que deuríem fixar dates per a que el compromís fora més fort, que obligara a qui ocupara l'ajuntament, a anar avançant a base de decisió, a base de decisions.

Queda poc per veure si este tema realment és primordial, o només ho era abans de les eleccions. Esperem que l'estiu del gran paró, ja per sempre EDGP, només afectara a este bloc.

Toni.

PD 1. No sabem si el partit de l'oposició local encara utilitza a "Serenne Gestión Urbanística" per consultar els passos a seguir en el nostre Centre Històric. Abans de l'embolic el que nomenaren a una empresa tan opaca ens va fer una miqueta de por. No tenien web, no tenien bloc, a penes apareixen a la xarxa, i només ho feien per referències de segons. Per tant, com aconseguien clients? Perquè no volien publicitar-se per trobar-ne més? Perquè se'ls donava igual? Perquè al nostre ajuntament no li assaltaven els mateixos dubtes que a nosaltres?. Després de l'embolic, ja no és por. Només és que ens costa assimilar tanta informació sobre els grans tècnics que aconsellaven al nostre municipi. I una pregunta final: Perquè a la gent que m'inspira confiança mai li passen eixes coses, perquè sempre li passen a qui li veig coses rares?

Estiu i plenari

2011-07-30T17:25:00.004+02:00

Como decíamos ayer, ací hem trobat el primer plenari.

Cançò: Abre la muralla.
Autor: Plenari de Castalla.
Duració: 43 minuts.

Pum, pum, quien és.
Amb el nostre acusat sentit del ridícul, només hem tingut vergonya en un parell o tres d'ocasions. Abre la muralla
Els plenaris continuaran a la una i quart. Cierra la muralla
Este l'hem vist per internet. Abre la muralla
Han parlat més d'abans que d'ara. Cierra la muralla
No s'han retirat la paraula uns a altres, ni s'han cridat, ni quasi ha hagut ironies i els intents per deixar-se en ridícul uns a altres no han sigut marca de la casa. Abre la muralla
Totes eixes coses de dalt ha donat la impressió que poden tornar. Cierra la muralla
Algunes actuacions que demanàvem a l'article anterior sembla que ixiran avant. Abre la muralla
Altres no. Cierra la muralla
Algún partit ha contat la seua pel·lícula des d'internet i això a la gent que escrivim per ací ens encaixa. Vorem com continua, mentrestant, abre la muralla
Continuen alguns parlant més com a polítics que com a persones. Cierra la muralla
L'oposició va estar bé en to i crítica. Abre la muralla
El recurs fàcil i lògic de defensa de l'ajuntament serà recordar-los a l'antiga corporació les nombroses errades que van cometre ells. Cierra la muralla
Probablement, si són intel·ligents, els dos poden aprendre la lliçó. Abre la muralla
Probablement, si no ho són, només servisca per tirar-se trastos al cap. Cierra la muralla

Para hacer una muralla traiganme todas las manos, los blancos sus manos blancas, los negros sus negras manos..

Les nostres, que semblen caigudes en els últims temps, no han estat parades tampoc. Ho prometem. Quan tinguem alguna cosa segura, ho contarem per ací. Exigir i fomentar. Criticar allò que falla però ajudar a que es faça com creiem millor.

Que vaja bé l'estiu!

Toni.

Coneixement

2011-06-14T18:38:00.007+02:00

Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Ho he de recordar tot. Anem a vore. Plenaris a hores que la gent puga anar. Plenaris televisats penjats a internet, a Movitel. Repartiment de regidories entre tots els partits. Entre tots. Salaris moderats. Que tractem a les persones com a persones i no com a adversaris. Pense que està tot. Espere que estiga tot.

Això demanàvem fa quatre anys. Això continuem demanant ara. Els protagonistes han canviat però les exigències han de ser les mateixes per començar. L'ambient i les circumstàncies també són molt diferents però les demandes han de continuar intocables, desafiants. Plenaris visibles, oferta de regidories a l'oposició, salaris lògics per a la situació actual, les persones són persones i no oponents. Repetim-ho com un mantra. Les persones són persones i no oponents.

Ara el temps ens ha portat alguna exigència nova: Que en la Junta de Govern estiguen representats tots els partits. Com a ciutadans volem que hi haja el màxim control possible i pel que hem vist, a la junta de Govern es decideixen coses massa importants per a que només qui ocupa l'alcaldia (o li dona suport) estiga allà. Necessitem que l'oposició se n'assabente del que allà es decideix i estiga present. Si sis són el número màxim de membres, les combinacions són variades.

Sabem que amb regidories repartides i amb una Junta de Govern amb membres de tots els partits tot serà més lent, però tot serà més segur. Amb una bona planificació i ganes de diàleg, les coses eixiran avant. I qui no tinga ganes o no sàpiga dialogar, que es dedique a altra cosa.

Les metàfores cinematogràfiques més utilitzades per parlar de la política local han anat oscil·lant tots estos anys entre Berlanga i el Padrino. Estos dies han potenciat per moments eixa sensació fins arribar a límits absurdes. Uns pactes que anaven i tornaven, ofertes públiques, ofertes en privat, declaracions incoherents amb les actuacions, un plenari multitudinari amb aplaudiments descompensats, un tigres tigres leones, todos quieren ser los campeones, una clau, una cadena. Com si tots estos últims anys els haguerem concentrat en estos dies de forma accelerada, multiplicada per tres. Ara toca el moment de respirar i tocar de peus a terra.

I si ens hem d'agafar a Berlanga i al Padrino, que siga a la seua part bona. Necessitem a Brando o Pacino afirmant que no és una qüestió personal, que només és una qüestió de negocis (i el nostre negoci són els pactes i els acords democràtics). Necessitem al Berlanga que es riu un poc d'ell i de tots per llevar-li transcendència a les coses. Necessitem un poquet de coneixement i de comportar-nos com a personetes. Falta ens fa a tots. Sense acritud.

Toni.

PD1 Enhorabona a la nova corporació municipal i a la nova alcaldessa. Els canvis, en democràcia són molt necessaris. Els pactes també són democràtics. Felicitats!

PD2 S'ha parlat molt d'una auditoria independent. Sonava a revenja. Però les auditories externes deurien ser obligatòries. Si una ONG vol aspirar a les subvencions públiques estan obligada a fer-la. Els nostres polítics exigeixen, però no les agrada que les ho facen a ells. Deurien estar per llei. Mane qui mane.

PD3 "Hem d'exigir, però també fomentar". Ens agafem a eixa frase del video del Centre Històric per a recordar-nos-la de temps en temps.

Un pols per al canvi

2011-05-31T17:40:00.002+02:00

Democracia Real Ya Berlin - 19/5/2011 from Amador Pérez Rico on Vimeo.

Sent ser la talla rotllos però anem a avançar, ho necessitem. Després de l’assumpte “Castalla Internacional” que ha copat l’actualitat política i social del poblet, necessitem donar un pas nou. Anem a vore per on ens fiquem.

Primera part_ PREOCUPACIÓ COMÚ: Hem vist i no només als blocs, que hi ha preocupació pel que succeeix al nostre poble, per l’ajuntament i la seua gestió. Tenim ganes d’honestedat, veritats i transparència, i com sabeu és una cosa que està escoltant-se en les diferents ciutats d’aquest país: a la Porta del Sol, a plaça Catalunya, a la plaça de la Muntanyeta, a València… Sentim l’exigència d’un canvi, sobretot en el sistema polític (llei electoral, competències, gestió de les polítiques públiques, representació...). Podem servir-nos aleshores, del moviment 15M “Democràcia real ja”, per entendre un poquet millor la nostra situació local, ja que, disculpeu les pretensions, ací ens passa igual que a les grans ciutats. Estem preocupats i amb ganes d’actuar.

Segona Part_ ELS PROBLEMES: Els motius de la preocupació per allò que passa al nostre municipi o al nostre país, són els mateixos. Si férem una enquesta ràpida, ens n’adonaríem que són senzills de trobar. La mala gestió municipal seria una de les explicacions més repetides. La falta d’informació ciutadana sobre les actuacions dels ajuntaments segur que tindria molts partidaris. Alguns també recordarien la impotència ciutadana en els intervals entre eleccions. Els ciutadans només existim cada quatre anys, com es diu en un dels cartells a les places “m’agrades quan votes perquè estàs com absent”

És aquesta falta d’informació ciutadana el que ens preocupa, és la mala gestió el que ens preocupa i és, l’enorme distància entre els ciutadans i els ajuntaments el que ens preocupa. Els ajuntaments intueixen part d’estes preocupacions, però actuen oferint la informació que els convé, sobre una gestió que amaga errades per tornar-les a cometre i que creuen que escoltant reclamacions de particulars ja estan fent la seua llavor, va a ser que no. Això correspon a un tipus de democràcia molt però que molt arcaica, i si no que li ho digen a Berlanga en Bienvenido Mr. Marshall. Wellcome! wellcome!

No hi ha debat sobre polítiques públiques, no hi ha reflexió pública, no hi ha participació real. Tot és propaganda política.

Tercera part_ SOLUCIONS: El 15M està intentant buscar enmig de les places les solucions a un sistema que molts considerem viciat, que ha adoptat determinades costums i formes d’actuar que amb el temps han perdut la seua finalitat primera, que les decisions i les necessitats foren públiques, es a dir, estigueren en mans de la gent, de tots. La democràcia real tan aclamada.

Informació real, un control del que es fa a l’ajuntament (consells ciutadans, pressupostos participatius, plans estratègics locals, ...) Demandes ciutadanes per formar part del que es decideix al nostre poble, a la nostra ciutat o al nostre barri. Part d’això va tornar fa una anys amb les agendes 21, ací en Castalla algun partit polític i part d’una ciutadania va intentar traure a debat aquesta ferramenta ciutadana. No van ser escoltats, la majoria absoluta no té el sentit de l’escolta desenvolupat . També hi ha altres instruments, com fer un reglament de participació ciutadana, uns consells sectorials, en fi mil i una formes que pot portar endavant qualsevol ajuntament que tinga ganes de democràcia de qualitat. Ara bé, aquestos mecanismes també poden ser exigits per els ciutadans i al 15M i les assemblees de barri esta veient-se, no només està en mans de qui mana la possibilitat de millorar aquest sistema polític democràtic, tampoc seria bo. Necessitem un canvi i nosaltres ja estem més que preparats.

Castalla Internacional

2011-05-25T07:35:00.001+02:00

Anem a deixar les eleccions de banda i contar un conte dels de deixar amb la boca oberta. Bocabadats. Un conte dels bons, bons, amb dos protagonistes principals i un cabasset de secundaris. Un dels personatges principals, és una empresa. L'altre un ajuntament. A la empresa li hem de posar un nom per fer-ho més fàcil. Si li'l posem, ho recordarem millor. Posem-li per exemple, no sé, Marsadi. És un bon nom per a una empresa. Marsadi. Marsadi. Té gràcia eixa essa. A l'ajuntament el batejarem amb un nom encara molt més bonic. Ajuntament de Castalla li direm. Quin encant de nom!

L'Ajuntament de Castalla i Marsadi tenien un acord simple i clar: Marsadi urbanitzaria els carrers de Castalla Internacional. Ells havien guanyat diners fent totes aquelles cases i per tant, ells es comprometien a gastar-se'ls als seus carrers. El compromís per dur-ho a terme tenia una part pràctica i en metàl·lic: Una fiança de 2 milions 300 mil euros. Si alguna cosa li passava a la empresa Marsadi (que amb les empreses de construcció en estos temps mai se sap), eixos diners servirien per cobrir les necessitats i urbanitzar com calia Castalla Internacional (fer carrers, rotondes, clavegueres...). Fins ací, tot lògic. Però les històries lògiques no són sorprenents, així que continuem.

Allà per maig del 2010, Marsadi necessita diners i demana a l'Ajuntament de Castalla que li tornen part de la fiança. Vol 1 milió 500 mil euros. Marsadi diu que amb 800.000 euros que quedaran a la fiança, hi ha prou per urbanitzar el que queda (2,3 milions - 1,5 milions = 0,8 milions).

L'ajuntament demana un informe als tècnics municipals i estos diuen que no ho veuen clar. Posen pegues. Urbanitzar val molts diners, probablement i amb càlculs a la mà, no hi haurà prou amb 0'8 milions. Però l'ajuntament decideix no creure als seus tècnics i demana altres informes. Estos informes nous, que fan terceres persones (?) venen a dir que amb eixos 800.000 euros que quedaran, hi ha prou. Eixos informes nous no sabem qui els paga. I l'ajuntament, atenció, l'ajuntament de Castalla decideix tornar a l'empresa Marsadi, 1 milió i mig d'euros (250 milions de les antigues pessetes). Uns diners, que eren l'assegurança en cas de crisi per urbanitzar (rotondes, carrers, arbres...) una zona del poble com és Castalla Internacional, passen a mans d'una empresa privada. No creem als nostres tècnics, creem a altres i li donem a una empresa particular 250 milions de pessetes a canvi de res. Atenció: a canvi de res.

Ja intuïm com continua. Eixa empresa, mesos després diu que no paga: Bancarrota. Suspensió de pagaments. Concurs d'acreedors. Diguem-li com vullguem. S'ha embutxacat el milió i mig, i diu que ja no queden diners. L'ajuntament és queda amb la fiança de 800.000 euros per urbanitzar el que queda i s'ha d'apuntar a la llista d'acreedors per fer-se amb ella.

Divendres 19 de Maig, 3 dies abans de les eleccions, es vota al plenari si l'ajuntament incauta eixa fiança de 800.000 euros. 3 membres del PP voten en contra: Lino, Juan Pablo, Gisela. Dos del Bloc en contra: El Sobe i Yagüe. Un del PSOE en contra: Maite. Cap d'estos veu clar la jugada. Lino ja havia votat abans en contra en la Junta de Govern la devolució del milió i mig.

La resta de membres del PP voten a favor. Un membre del PSOE, Juan José, vota a favor i abandona la sala immediatament. Ningú dels presents entén el que acaba de passar.

Els estrangers presents al plenari es mostren contents i satisfets. Jose Luís Prats fa un discurs afirmant que els membres de Castalla Internacional són una part més del poble i el poble ha de contribuir. I fa este discurs tres dies abans de les eleccions i amb públic que ha anat expressament a veure si l'ajuntament es farà càrrec de la urbanització que queda per fer a Castalla Internacional (la llei diu que deuen pagar-ho ells).

Algú no els ha explicat bé a eixos estrangers que l'ajuntament havia atorgat graciosament, 1 milió 500 mil euros a l'empresa que els ha deixat penjats, mesos abans de tancar per sempre. Algú no els ha explicat bé, als 2400 votants del poble que han votat al PP, que si la urbanització de Castalla Internacional costa més de 800.000 euros com diuen els tècnics de l'Ajuntament, Jose Luís Prats s'ha compromés (3 dies abans de les eleccions) a que ho paguem entre tots els castelludets. Entre tots pagarem, si arriba el cas, la seua errada. Algú no ens ha explicat bé a tots (a estrangers i castelludets) perquè en compte de gastar-nos 2 milions 300 mil euros en urbanitzar una part del poble amb arbres i ben feta, ara resulta que van a gastar-se, si hi ha sort al concurs d'acreedors o els avals funcionen, 800.000 euros només. Algú no ens ha explicat perquè, que una empresa recupere un milió i mig, és més important que Castalla (tu, jo, ell i nosaltres) afija el que falte de 800.000 euros, o s'haja de conformar amb molts menys diners per a la mateixa obra.

Hi ha dos explicacions possibles per perdonar un milió i mig. La primera és il·legal, no parlaré d'ella. L'altra opció és que s'haja aprovat perquè sí. Li tornem els diners perquè ens hem cregut que les obres que queden per fer, només valen 800.0000 euros (a pesar del que diguen els nostres tècnics). Eixa segona opció no sé com catalogar-la, però no sé si algú ho podria catalogar com una errada. Jo pense que és, posant-nos en el millor dels casos, pura incompetència. Pura incompetència en la gestió. Eixos gestors han tret 2400 vots en el nostre poble. Si a algú se li ocurreix alguna explicació més, que ho diga. Nosaltres estem tan sorpresos que no donem per a més. Deixe'm-ho en una errada que ens ha costat un milió i mig d'euros.

I després diuen que la crisi impedeix fer coses. Que no hi ha diners. Les persones que han decidit donar-li a una empresa un milió i mig d'euros (ho repetiré totes les voltes que faça falta, perquè la xifra és de les que dol) que eren per a fer els millors carrers possibles a una zona del nostre poble, han tret majoria i estan disposades a continuar gestionant el poble. A més, els estrangers que viuen a eixa zona, estan contents i pertanyen al seu partit. És curiós. El viure ací fa que s'assemblen cada vegada més a nosaltres. No calen més paraules.

Conte contat, ja s'ha acabat.

Toni.

PD. De tot allò contat, existeix documentació i ha estat confirmat per les dues parts. Alguna cosa no està funcionant bé al nostre poble des de fa molt temps. A alguns dels nostres mitjans de comunicació, professionals diuen que hi ha a la radio i als periòdics, també les fa falta un canvi.

PD2. Si seguim la terminologia de moda, catalogar-nos com a indignats és poc.

Nosaltres som més inteligents que jo.

2011-05-24T21:40:00.014+02:00

No hem acampat a la plaça de l'ajuntament ni hem fet cap manifestació pel poble, i mira que tenim coses per a queixar-nos, però així i tot sembla que el canvi arriba també a Castalla. Després de molt temps, després de tant de temps, sembla que alguna cosa, per xicoteta que siga pot millorar al nostre poblet. Siguem realistes, qui no va tindre ganes el diumenge cap a les 22:00 d'eixir al carrer? Per celebrar o simplement per vorer el que passava. Perquè que haja algun canvi polític en Castalla ja és suficient motiu per a eixir al carrer, acampar, manifestar-nos o anar a ballar les danses al carrer Major.

Ha guanyat el PP a Castalla, això és evident, però per primera vegada en la història no governarà amb majoria absoluta i això és molt per a Castalla i per al nostre actual alcalde. S'han acabat (espere) les decisions unilaterals i totalitàries; s'ha acabat el monòleg PP-Poble; s'ha acabat fer les coses perquè jo vull aunque tots els demés em pregunten per què.

Ara ens sorgeix el gran dubte de què passarà a l'ajuntament. Diverses teories pululen pel poble. Pactarà Paneta amb algun partit per a governar en majoria? (les obres públiques són molt goloses). Pactaran els demés per a què no governe Paneta? (la rancor és goloseta també). Deixaran a Paneta ser alcalde a canvi d'una participació real de tots els grups electes? I, per suposat, allò que tot el món es pregunta: li baixaran el sou a Paneta?

Sincerament espere que governen tots. Que no es deixen arrastrar per el lado oscuro i se centren en el què s'han de centrar. Espere que tots els partits tinguen regidories, que les repartisquen com no s'han repartit fins ara. Espere que canvien l'hora dels plenaris (el primer no me'l perd aunque siga a la matinada). Espere que es debaten les coses entre tots i que s'arribe a un consens a l'hora de votar. Espere que es controlen millor les despeses municipals, espere que per fí el poble tinga una participació ciutadana real i, per favor, espere que deixen ja de fer més rotondes!

Buf, quantes esperances.

L'associació del centre històric dona un nou pas abans de les eleccions

2011-05-18T14:22:00.001+02:00

Consens partits polítics chc

View more documents from cascantic2008

L'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla va a intentar aconseguir un compromís d'actuació per part dels diferents partits locals en aquesta àrea del poble. El dijous dia 19 de maig es durà a terme una reunió amb representants del Bloc, PP, PSOE i UCiD, (han confirmat tots la seua presència) amb la intenció d'unificar postures abans de les eleccions per a què, siga quin siga el resultat, la revitalització del Centre Històric seguisca uns pasos consensuats. El document sobre el que està treballant-se, va ser presentat als diferents partits la setmana passada i ha estat redactat sota el consell d'especialistes. A l'espera d'una versió definitiva, 5 són les bases sobre les que se substenta l'acord:

El consens polític i social.

La creació d’una oficina del CHC.

La realització i aplicació d’un Pla Especial.

La recerca de convenis amb administracions superiors.

Una àmplia participació ciutadana de forma que qualsevol persona o associació que vullga, puga sentir-se part i contribuir en aquest procés.

L'associació espera que aquest acord servisca de punt de partida per a un projecte que ha d'il·lusionar i integrar al poble de Castalla en la revitalització de la part més important del poble, el seu cor.

Documental "Centre Històric Viu"

2011-05-11T18:29:00.002+02:00

Ací tenim el Documental "Centre Històric Viu". Fet amb molt esforç i major il·lusió és un al·legat a favor de la revitalització del nostre Centre Històric. Esperem que us agrade!

Darth Vader i Maquiavel

2011-05-04T18:36:00.003+02:00

"Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”, que hacían que la entrada a Castalla pareciera “una cueva”. Declaracions a l'Escaparate en el moment de presentació del candidat a l'alcaldia del PP a Castalla.

He intentat entendre perquè des de l'ajuntament, entre moltes actuacions que ha portat a terme, utilitza l'exemple de l'Avinguda d'Onil en la notícia de la seua presentació com a candidat. Ho he llegit a l'Escaparate però això no significa que ho haja entés del tot. Últimament estic espés en les explicacions i en les comprensions. Al final he optat, jo, més prosaic que ningú, per agafar-me a la frase d'un poeta com Pessoa per trobar-li explicació: no veiem el que veiem, veiem el que som.

Perquè utilitzar l'avinguda d'Onil com a exemple d'una gestió? Tres possibilitats em venen al cap després de tres dies intentant entendre-ho.

La primera és la més acceptable: al periodista li han nomenat moltes actuacions que ha portat a terme l'ajuntament, però s'ha centrat en una de les més polèmiques per ficar-la dins la notícia. Havia de triar entre tots els exemples que l'alcalde li va donar i ha decidit destacar només aquella que va ser notícia durant un temps. Explicació periodística clara, encara que no justifica les frases literals de l'alcalde. "Ningú tira a faltar els pins i els xops". A ningú li dol? A ell tampoc? No li va molestar ni un poquet vore com tallaven els arbres? Com podem ser tan diferents les persones? No veiem el que veiem, veiem el que som.

La segona és lógica també: realment estan satisfets de com es va portar avant eixa actuació i dels seus resultats. Això pot ser degut a que molta gent les ha manifestat la seua opinió favorable a l'acabat final de l'obra. Si fem un balanç objectiu, s'ha guanyat en espai, suposem que en el clavegueram, en neteja, en llum nocturna i diürna. S'ha perdut en vegetació i amb la destrucció i tala d'arbres consolidats. Suposem que a molta gent el resultat final li compensa i així li ho han fet saber a l'alcaldia.

La tercera explicació és la més maquiavèlica en el mal sentit de la paraula: Aprofitem que es van queixar en eixa actuació i que finalment molta gent ha quedat contenta del resultat, per recordar-li al personal que les queixes que s'han escoltat durant la legislatura són falses, que al final totes les actuacions que han portat a terme són correctes i bones. L'avinguda d'Onil com a model d'una gestió que acaba oferint el que el poble vol, a pesar de les queixes dels mateixos de sempre.

Però realment va ser una actuació correcta? Realment és una actuació que podem utilitzar com a model? Un resultat final que molta gent comparteix, pot servir d'exemple d'una gestió que molta gent va considerar horrible?

Rebobinem i parlem de memòria. 10 errades que podem considerar més o menys objectives en el procés d'actuació de l'avinguda d'Onil.

1. En cap moment s'informa, ni abans ni després, del número d'arbres que anaven a trasplantar, tallar o mantenir. I això malgrat la preocupació ciutadana que es mou amb el tema. Ens vam interessar, vam preguntar, vam anar a totes les reunions on estava present l'alcalde, vam organitzar nosaltres reunions, ens vam presentar a l'ajuntament. No ens van poder donar eixa informació. Demanàvem un xicotet resum. Res.

2. Ni una única vegada es parla de talar, tallar, destruir o qualsevol altre sinònim en les diferents comentaris que fa l'alcalde sobre l'actuació. Sempre es parla de trasplantar, traslladar. Només els setos s'afirma que s'eliminaran. La informació ens arriba per distintes vies: periòdic, reunions, xarrades directes... L'últim que pensem després de tot això és que van a fer una tala massiva d'arbres. La fan. Un veí arriba a dir-nos que va aconseguir a males penes escoltar per la radio a un representant de l'ajuntament dir que anaven a trasplantar els arbres perquè fora estaven tallant-los i feien massa soroll.

3. Ni una única reunió amb els veïns per informar-los del projecte. Ni abans, ni durant (van haver dos fases), ni després.

4. Es van realitzar els trasplantaments d'arbres en un moment que no era el més adequat. Qualsevol biòleg o home del camp ho haguera pogut afirmar. El resultat és que pràcticament tots els arbres que es van traslladar al polígon estan morts. Secs. A ningú li dolen aquests tampoc?

5. És fa una reunió a la casa de cultura i se'ns acusa de queixar-nos sense vore el projecte. De la nostra irresponsabilitat, que el projecte és un projecte obert i a la disposició de qualsevol veí. Que no són ells els que han de mostrar tot allò que van a fer, sinó que som nosaltres els qui, com a ciutadans, tenim el dret i l'obligació de moure'ns fins l'ajuntament i vore un projecte obert. Anem a l'ajuntament i ens diuen que no és legal consultar el projecte. Ens demanen disculpes en privat. No hi ha disculpa pública.

6. A la mateixa reunió i en conversacions amb l’alcalde, se’ns comenta que hi ha informes per escrit dels biòlegs de l’empresa encarregada que justifiquen l’actuació. S’afirma la seua existència. Quan anem a vore’ls, el secretari de l’ajuntament afirma que no ha vist tals informes. Que a l’expedient no han estat mai. Exposat el cas davant l’alcalde, ens confirma que eixos informes no estan, que li ho van dir de paraula. Que per a la pròxima no les tornarà a passar. Ens van matxacar en públic. Disculpes de nou en privat.

7. Una de les raons per a l'eliminació de la vegetació és l'errada en la selecció de les espècies. S'afirma públicament que el que va dissenyar l'avinguda no tenia ni idea (sic), ja que va plantar arbres com els pins, que són una espècie horrible per plantar en ciutat. Anys després trobem en les noves actuacions del Molt Il·lustre, pins, per exemple, al parc de les Parres a una distància inferior tant al carrer com a les cases que la que tenien en l’Avinguda d’Onil. No sabem qui és el responsable d’eixa decisió errònia. Vàries formes ens van explicar tres diferents biòlegs per mantenir-los sense que ocasionaren problemes.

8. No es van mostrar abans de l’actuació ni plànols, ni imatges de com quedaria, ni res que poguera ajudar a fer-nos una idea del resultat final. Continua sense fer-se en cap actuació municipal (només s’ha fet una presentació pública amb els pisos del IVVSA i perquè necessiten vendre’n).

9. Els biòlegs consultats ens han afirmat que algunes de les espècies que han substituït als pins, acabaran per actuar sobre les voreres, ja que l’espai que se les ha donat per al seu creixement és molt reduït.

10. Utilitzar la paraula “cova” des del punt de vista despectiu per parlar d’una coberta vegetal ens fa témer quines seran les actuacions quan les branques dels arbres actuals cresquen a nivell important.

En resum, podem arribar a entendre que la meta obtinguda, el resultat final, faça feliç a un nombre important de gent. Però des de l’ajuntament s’ha d’entendre que no només la meta és important, si alguna cosa hem aprés en este temps és que el “com”, és tan important com el “què”. Les queixes en aquella època van ser sobretot pel “com”. Només hem de rellegir alguns articles del moment. El que torne a fer-se públic una reflexió sobre l’acabat de l’avinguda és una forma de jugar amb avantatge. El debat era sobre el punts d’ací dalt, no sobre si el resultat final anava a ser millor que l’anterior. Esperem que en futures actuacions com en l’avinguda República Argentina açò es tinga en compte. L’objectiu és important, però el camí... en el camí està la clau.

Toni.

PD. I eixe títol estúpid per a l’article? És el primer que he escrit perquè tenia una idea al cap que després ha anat canviant amb l'escriptura. Volia fer una cosa en pla literari. Ja sabeu, sempre ens toca fer de dolents. Com no hi ha autocrítica pública de l’ajuntament, ens hem adjudicat el paper de Darth Vader. El de buscar i traure les errades. La part xunga i horrible de queixar-se sempre. I en ocasions, no ens enganyem, Vader és un personatge agraït i fàcil. Estar en desacord és més senzill que organitzar. Però portar sempre el casc negre, una vegada i una altra i una altra, comença a molestar una barbaritat. Ho prometem. Necessitem que hi haja autocrítica per a poder fer articles defenent determinades decisions. Quan abans millor per a la nostra salut. I després la història de Maquiavel, encaixaria amb la famosa frase atribuïda a ell, la de què el fi justifica els mitjans. Però al final, ja ho heu vist, hem acabat fent punts i optant per la, cada vegada més molesta, via didàctica. És el que hi ha. He decidit deixar el títol perquè em molava. Molt.

PD. 2 "Ya nadie echa de menos los pinos y chopos de la avenida de Onil”. Si això fóra cert, quina tristor, no? Quin poble més gris seria...

Dimarts 19 d'abril a les 20:00h a la Casa de Cultura de Castalla: la primera cita

2011-04-06T17:51:00.006+02:00

"Per a que les coses isquen mal, només fa falta que les persones de bé no facen res".

Burke no ho va dir exactament així, però la frase és tan bona que accepta qualsevol adaptació. Igual és una cosa meua i del meu preocupant optimisme, però comence a notar en l'ambient que estem apropant-nos al començament d'alguna cosa. Com si portara els ulls embenats i notara, pel vent, que estem cada a vegada més prop del cim. No sé si és a nivell general o a nivell local, però notar-ho, ho note. Només faig que veure senyals de canvi en nombrosos llocs com premonicions que només arribe a vore jo. En una conferència, en un llibre, en una frase al twitter, en la visió del mar des de l'ermita, en l'opinió d'un alumne. Poètic que està un últimament.

Tinc la sensació que l'assemblea del dia 19 d'abril és la bona. Good vibrations. El 19 d'abril a les 20:00h. es presenta a la Casa de Cultura de Castalla un Pla per al Centre Històric. Ho organitza l'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric i ha participat tanta gent d'una forma o altra en l'elaboració del Pla que és impossible que ens fallen tots. És impossible que ens falles tu.

La data no està elegida a l'atzar. Al voltant d'un mes abans de les eleccions locals. Situar-ho ara és bo per demostrar a qui vaja a ocupar l'ajuntament en els pròxims quatre anys que al poble de Castalla li interessa el seu Centre Històric. No se'ns demana massa. Només estar presents eixe dia.

Com en una primera cita, només se'ns demana estar. Estar. Una senzilla demostració d'amor. En este cas pel nostre poble i pels seus carrerons. Com en la primera cita igual ens fa vergonya perquè a eixes coses sempre van els mateixos i jo no tinc costum. Perquè fins i tot en una conversa fa un temps, jo me n'he burlat dels que van, però ara és una cosa diferent. Ara t'ha de tocar a tu. No tenim res a perdre. En canvi molt a guanyar: Demostrar que el poble s'estima de tot cor el seu Centre Històric. Després només se'ns demanarà escoltar, participar de la conversa i deixar-nos dur. El que ve a ser una primera cita. Deixar-nos dur per les bones vibracions que corren des d'aquell concert a Les Parres pels carrerons i les teulades.

Una persona que m'estime, amic de mon pare, sempre em recorda que les protestes no estan bé. Que les manifestacions, les queixes públiques, les demostracions de desacord, no són bones. Entenc eixa forma de vore el món. Però ara no es tracta d'açò. S'ha acabat. Es tracta de construir entre tots i tots estan convidats. El PP, el PSOE, el BLOC. Tots hem de fer front comú. Després vindran les eleccions i amb les eleccions, com sempre, les divisions, però el moment dels compromisos és ara. La primera cita.

Per deixar de ser sempre els mateixos i saltar de ser-ne huitanta, a ser-ne dos-cents, ha de venir gent que no ha vingut mai. Veges a vore com t'ho arregles. Toca convencer, parlar, entusiasmar. Tos pares. Els teus amics. Els teus veïns. Tots aquells que tu consideres que són bona gent, que a Castalla hi ha molts i de tots els colors. Recorda al tio Edmund: "per a que les coses isquen mal, només fa falta que les persones de bé no facen res". Ací fer significa estar. La primera cita abans de les eleccions. No serà l'última!

Toni.

PD. Eixe dia a més, tindrem l'avanç d'un documental fet al poble sobre el tema. "Centre Històric Viu" és el seu nom. La gent d'Hambre i Pulgas, d'Aigua Llimó, Respeto Bajo Zero o Roque i tu ixirà de refiló. Molts altres de ple. Demanem disculpes perquè segur que alguns ixen poc i altres molt més. Però segur que ho entenen!

PD. Ni el Pla per al Centre Històric ni el documental seran notícia. La notícia serà vore cares noves, com les vam vore el dia del concert!

Matí Festiu al Cor del Poble: Dissabte 26 de Març

2011-03-24T09:42:00.002+01:00

Quatre grups castelludets, quatre. Rock. A les 12:00h. A més, unes xarrades per centrar-nos en el tema de gent que sap. A les 11:00h. Un muntó d'enderrocs. Des de fa 2 anys. Gent pujant pels carrerets des de l'església, des de la placeta del Carreter, des de l'ajuntament. Tot el matí. Cap a dalt. Refrigeri. Un ratet, no abuseu. Filmació de video sobre les ganes de viure del nostre Centre Històric. Tot el matí, també. Veïns. Amics. Bon rotllo. Això sempre. Converses. Gent jove. Gent major. Castalla.

Enric Valor i el seu poble

2011-03-03T10:09:00.005+01:00

Fa uns mesos que una colla de gent ve preparant el Centenari del nostre escriptor local, de Enric Valor. Moltes activitats i innumerables actes per seguir l'estela d'un escriptor com Valor. Des de contacontes, cinema, ruta literaria per la seua infantessa a Planises, conferències, exposicions, teatre i concerts. Aquests son els actes principals que envolten la nostra estima per l'escriptor de les paraules, de les nostres paraules.

A més hi hauran altres activitats per a xiquets com son carnestoltes de rondalla, gimcama pels racons valorians de castalla...i molts més. Aquest any comença amb Enric Valor, enhorabona a tots.

Programa d'Activitats

Condolences

2011-02-26T11:44:00.002+01:00

Ens sumem a les condolences per la mort de Juan Rico que, com nosaltres, s'estimava Castalla a la seua manera.

M'encanten els partits polítics

2011-02-25T19:31:00.000+01:00

Ara que venen les eleccions, el meu analista m'ha suplicat pel meu bé i pel seu també de rebot, que conte tot el que em ronda la cascarra abans que aquesta faça bum. M'ha dit, així en paraules planeres, Toni, açò és el que hi ha; si no ho soltes tot per la boqueta, et rebentarà alguna peça per dins o acabarà agafant-te un malet o un còlic miserere o veges tu a saber quina cosa lletja. Jo me l'he mirat d'entrecostat com qui li diu, no em faces açò, he rebufat un parell de vegades i he acabat assentint. Està bé, està bé, està bé, però després no digues.

Així que m'he assegut davant la pantallota, m'he pentinat amb la mà esquerra com si portara els pensaments de darrere cap avant, i m'he decidit a confesar-ho d'una per totes: M'encanten els partits polítics. Com vos ho dic.

M'encanta que la gent es faça simpatitzant dels partits polítics, que organitze autobusos, que vaja als mítins i moga les banderetes quan es posa el pilotet de la càmera en vermell i facen la connexió amb els noticiaris. M'encanten les persones que seleccionen per posar-se darrere del líder, líder, i fer-li de fons vivent. Com els betlems. M'encanta que s'agreguen a Camps o al cureta Alarte o a qualsevol líder, líder, com amic al "feis". M'encanta la gent que s'alegra perquè guanyen els seus el dia de les eleccions i que es passe la vesprada-nit canviant canals sense poder aguantar el somriure invencible pel convenciment absolut que a partir d'ara les coses xutaran millor.

I quan dic millor, dic millor millor. De la nit al dia, de l'infern al cel. Perquè altra cosa no, però els meus són radicalment diferents dels altres. Que ho diuen a la ràdio i ho publiciten els periòdics a lletres grans amb mesura 36. Millor significa que el meu partit, el guanyador, deixarà de demanar prèstecs als bancs i a les caixes (sobretot a les caixes) per a penjar cartells, comprar locals, fer mitins a les places de bous o pagar jornals als càrrecs interns. Millor significa que quan els bancs vullguen perdonar els diners que el nostre partit els deu, nosaltres direm que no. Que pagarem com tots la hipoteca, per no tenir pressions a l'hora de decidir.

Direm que no, com va dir que no el PSOE en el 97 quan li van perdonar 9'78 milions d'euros (BBVA), o els 5'7 milions del 98 (Central Hispano) o els 12 milions del 2006 després de 19 anys d'impagaments (BBK). Direm que no com el PSC en el 2004, quan li van condonar 7'1 milions (la Caixa). Direm que no com ERC quan les van perdonar 2'7 milions (La Caixa). O com el PP quan el 1996 va dir que no les perdonaren 2'6 milions (Caixa Galicia). O com el BNG (2 milions), Coalició Canaria (0'8), PNB (3'5) Convergència i Unió (17,6), o com IU-ICV (11,7)... I direm que no volem que ens perdonen els diners perquè si algún dia arribem a manar i les hem de deixar la pasta de totes les personetes del país per a que els bancs o caixes no s'enfonsen, o ens toca augmentar l'edat de jubilació i de rebot obliguem al personal a fer-se un pla de pensions, algú pot buscar una connexió als diners que m'han donat i les meues decisions posteriors i pot pensar que això no està be. No, no, no. Això no està gens bé. Perdonar diners, caca.

Un incís. Si algú s'ha alegrat perquè els seus són el PP i les han perdonat menys diners que a ningú, caldria recordar-li que el PP és, amb molta diferència, el que més diners rep de persones i corporacions de forma anònima i sense declarar. Ja sabeu, jo done uns quants milions al partit, a canvi de res. Però de res, res. Com a molt, alegrar-me que guanyen mentre menge roses davant la tele i veig els resultats a les notícies d'antena 3. Quina satisfacció i quins diners més ben gastats, tu.

Sona el telèfon. Un segon.

Ja estic.

Increïble. Vos ho cregueu o no era el meu analista que no pot viure sense mi. Em pregunta i jo, li ho conte. I en compte de donar-me l'enhorabona i cantar-me el we are the champions my friend o algo, em diu el tio, tu voràs. Tu voràs, m'ha dit el paio. Ho deixarem còrrer i tornem al que anàvem, que si em pose a pensar-ho no li trac punta.

M'encanten els partits polítics per la seua paxorra. Eixos si què no pateixen. I això dóna tranquilitat i bon rotllo a cabassos. Mogolló. Tanta que el PNB i el PSOE volien posar a un amiguet de president del Tribunal del País Basc i al final ho han aconseguit. El PP, que no estava massa d'acord amb la persona designada, finalment ha dit que sí. Podeu posar a eixe, ha dit, però si vosaltres trieu allà, jo trie ací. Ací significa València. No sé, posem per cas a la presidenta del tribunal de València (sí, la que ha de jutjar a Camps). El PSOE pensa que eixe cromo val més que el seu i demana que si el PP tria la presidenta en València, ells, a més, triaran la presidència del tribunal de Catalunya (que devia controlar al tripartit). I tots contents, tu. Tots excepte Montesquieu. Però qui és eixe imbècil francés?

Que bonic és formar part d'un partit polític collons. Estic pensant afiliar-me a algun. Tu saps que tranquilitat?

M'encanten els partits que van d'excursió a buscar la berena a Guinea Equatorial (tots, tu, van tots) i ja que estem, fer-li la pilota al dictador Obiang que guarda els diners del seu poble a una sucursal del banc Santander. Els guarda al seu nom, que quan Teodoro va entrar al banc i va dir que volia posar el nom de tots els negrets de Guinea a la cartilla li van dir que era impossible. I per això va haver de posar tots els milions al seu nom.

I si algú ens recorda que els partits polítics ens vam pegar molts molts anys dient-li a la gent que la llibertat i la democràcia era el primer, ara nosaltres direm que no, que nosaltres som de sucre. Que la llum i la gasofa estan per les boires i que com no fem alguna cosa la gent va a cabrejar-se molt tirant a moltíssim i faran alguna barbaritat, votaran en blanc o jo que sé. Que la llibertat i la democràcia estan bé per a nosaltres, que les fem funcionar perfectament. No veieu com açò no rebenta mai?

I tenen raó els partits. Veieu com devem afiliar-nos o presentar-nos en les seues llistes? Açò no rebenta mai. Misteris.

Toni.

Tot val. Estem en campanya,

2011-02-13T15:25:00.029+01:00

Amb el membrete de l'Ajuntament, en nom de l'alcalde i signat per ell mateix. Així es presenta la invitació de Paneta per a fer-te un café amb ell. Aquesta és l'última proposta de l'alcalde de Castalla, de la que emana certa oloreta a campanya electoral populista.

Després d'enviar peticions d'amistat a tot ésser humà que ha inclòs la paraula Castalla al facebook, l'alcalde ens sorprén amb una nova estratègia electoral que simula l'apropament al poble amb unes tàctiques renovades, modernes i inútils. L'acte en sí no és més que la popular activitat de fer-te un café en un bar de Castalla. El que té de particular és que l'alcalde posa el dia, el lloc, el tema de conversa i fins i tot et convida (hauríem de vore si paga ell o paguem tots). Motiu oficial? Deixar la gent que exprese a l'alcalde les seues opinions sobre la gestió municipal i les actuacions que estan fent-se al poble. El que fem tots sempre als bars, el dia que volem i amb la gent que volem.

Serà la participació ciutadana el que busca l'alcalde? Si és això, que algú li comente que existeixen mecanismes i activitats per a la participació real de la ciutadania en la presa de decisions. Nosaltres ja ho hem dit en diverses ocasiones però veig que no queda clar. Dit en plà Barrio Sesamo: convidar la gent a un café = intentar fer amics (no participació ciutadana); deixar que la gent opine = faltaria més! (no participació ciutadana); apuntar a la seua llibreta les suggerències de la gent per a que acaben no sé on = tractar la gent com si foren xiquets que els portes cap on vols. Potser al principi necessitàvem il·lusionar-nos i atorgàrem certa confiança a aquestes pràctiques; ara no.

El fet de què et conviden a un café i que et deixen parlar, no és res més que això. Com a molt, et permeteix opinar d'unes actuacions que ja estan fetes o fent-se, així que, què importa el que opines si ja està fet? Pots anar a dir-li que no t'agrada el Carrer Major, que continuarà igual; pots suggerir-li que ja tenim bastants rotondes al poble, que no van a llevar-les. Això sí, pots acudir a la cita i proposar-li que actúen de manera integral sobre el Centre Històric, a pesar que ja se li ha dit i redit pels canals apropiats i no ha servit de res.

També hem de tindre en conte que per a opinar de manera constructiva per al poble, hauríem d'estar prèviament informats del que està fent-se i per què. Hauríem de saber quins plans a llarg termini han previst per a Castalla. Hauríem d'estar informats i tindre transparència des de l'administració pública. Igual podem anar al café i proposar-ho. Ah no, que també ho hem proposat en diverses ocasions i tampoc.

En fí. Demà no aniré al café als 80. Tampoc he rebut una carta per a mi. M'esperaré a que la meua zona de residència siga l'elegida i esperaré impacient una carta personal a la meua bústia. Mentrestant, per favor, si algú acudeix a un cafenet amb l'alcalde, que ens ho conte que tinc curiositat de saber què passa. Fé en que el projecte servisca per a alguna cosa comuna? no, però curiositat, molta. Probabilitat que el projecte li servisca per a cap objectiu polític-personal? És una ocurrència novedosa, però segur que no és insuperable. Encara queden tres mesos!

22 pensaments al voltant del Centre Històric i les 22 vivendes.

2011-01-20T08:25:00.004+01:00

La construcció de les vivendes al centre històric, i sobretot d'eixe solar, és necessària.
La presentació pública del projecte, per part de l'ajuntament, és positiva. Este element positiu no ho és tant si tenim en compte que les característiques d'este projecte obliguen a fer publicitat d'ell (són vivendes que han de buscar compradors). Per tant, el fer públic dibuixos i plànols és més una necessitat, que un acte de voluntat municipal de transparència (per desgràcia no es fa en tot allò que projecta l'ajuntament).
Altre element positiu vinculat a l'anterior: Ara sabem com va a ser i estem a temps de canviar-lo.
Aquesta promoció de vivendes no és segura. Només es farà si hi ha un interés amb suficients compradors interessats (sense número fixe).
No van dir preus de vivenda. 1300 a 1400 euros per metre quadrat com a tope màxim, vam entendre. S'ajustarà i serà el més accessible possible per a la gent. Hi ha subvencions a la compra de vivenda protegida.
El lloc, davant del parc, enmig del centre històric, amb un canvi d'actitud, un pla global, i ganes del poble i l'ajuntament acabarà sent el millor del poble. Al temps.
Pel que sabem, les vivendes del IVVSA tenen una qualitat superior a la mitjana, a un preu acceptable.
Esta promoció estan destinades, en les seues bases, per a un perfil jove (adquisició primera vivenda) amb ingresos des dels 800 fins als 2000 mensuals (així a ull i amb moltes puntualitzacions).
L'ajuntament ha de donar una imatge pública de ser positiu i colaborar amb el projecte. Ho va intentar ahir. Esperem que en privat hagen vist el mateix que nosaltres i pressionen per al canvi. Consultats especialistes ens han dit que no només el canvi és possible, sinó que, una vegada estudiat, s'ha de pressionar per a que es faça.
L'IVVSA fa nombrosos projectes en tota la comunitat i, per a ells, este és un projecte més. Per a nosaltres és EL projecte. El que allà es faça va a condicionar, per mesura i situació, el nostre centre històric de per vida.
La imatge d'allò que ens han presentat no és il·lusionant. Compleix amb les normes, estem segurs, però no fa el projecte únic i singular. No és especialment atractiu en una zona que necessita d'un projecte estrella.
I redundant amb el tema: amb la quantitat de pisos buits que hi ha a Castalla, qui decideix anar a viure a una zona amb tants problemes i amb eixa imatge de Beirut que ara mateix té, si el projecte que li mostren no es diferencia tant d'altres blocs d'edificis? Qui vol comprar un pis allà si no és un projecte “especial”, cridaner, amb un encant palpable.
Una façana tan llarga (més de 50 metres) amb tota la planta baixa dedicada a aparcament no respon a la tipologia d'un centre històric. Si caminem per eixa zona, seria trobar-nos un mur de 50 metres amb 2 entrades per als blocs de pisos. Això no contribueix a enriquir la zona, al contrari, l'empobreix.
El parking en la planta baixa condiciona massa la tipologia del edifici. Tres portals d'accés als pisos, tampoc encaixa amb la tipologia de cada casa la seua entrada (que s'ha fet en altres llocs). Serà més car. Portarà molts més problemes i molts més maldecaps a l'IVVSA. Però ajuntament i ciutadans hem de tirar de la mateixa banda per intentar que es faça l'aparcament al soterrani, no a la planta baixa.
Igual la nostra imatge mental del que deuria ser, ha condicionat la decepció que ens ha produït el projecte final. Igual esperàvem massa. Casetes, diferents altures, entrades úniques, una terrasseta al cap damunt de cadascuna amb alguna habitació “abuhardillada”. Tot modernet però encaixat amb la tipologia existent. Ens hem trobat un bloc amb pisos com en qualsevol altre lloc, amb tres portals, cumplidor, sense més.
Anem al Centre Històric en general. Mosqueja que quan parles en tècnics independents vegen mil solucions (perquè ells treballen en rehabilitació de centres històrics) i que els tècnics que en teoria estan aconsellant al nostre ajuntament només troben problemes. Mosqueja que el nostre ajuntament, per molt que li ho demanes, no fa cap d'esforç per consultar i deixar-se assessorar per gent vàlida i disposada a tirar una mà.
L'Alcalde parla del Pla Especial per al Centre Històric en present continu. “Està fent-se”, “estan estudiant”, “està portant-se a terme”. Quan es refereix a qui està executant-lo, ix el nom de la Universitat d'Alacant, la Facultat de Geografia. El dia després, telefonem a la nostra estimada facultat de Geografia. Ens contesten. Ningú està treballant ara al Pla Especial de Castalla. Es va fer una proposta al 2009. L'ajuntament es va mostrar interessat però va contestar que buscaria fons. Estem al 2011 i encara esperen. Per tant, un dels dos estava mentint, o la Universitat d'Alacant o l'Ajuntamentde Castalla . S'admeten apostes. Reflexió interna: Serà possible que ens torne a passar?
L'alcalde continua exposant els seus projectes del Centre Històric com si cada vegada que parla d'ell parlara per a persones diferents. Però resulta que cada vegada que parla d'això, parla amb les mateixes persones. Sempre som els mateixos. Per tant les mateixes promeses i afirmacions que eren creïbles al 2007, al 2008, fins i tot, al 2009, no ho són tant al 2011. Ho sentim. Estem, ho recordem, ja al 2011 i Jose Luís va ensenyar un avantprojecte del 2009 que no s'està duent a terme. Ha passat tot un any i no han començat.
Ens cansen els polítics que es comporten com a polítics i la seua retòrica.
Dos anys després, sembla que va a actuar-se al solar amb les runes acumulades i tirar les parets que encara estan inestables. Dos anys per a decidir-se a actuar ens semblen massa. El que van a fer ara (això han dit), no ho hagueren pogut fer fa deu, dotze o quinze mesos? La llei no era la mateixa abans i ara? Perquè abans afirmaven que no podien actuar? Que han fet ara que si els permet entrar a consolidar?
Supose que serà frustrant per al nostre ajuntament (si realment tenen la sensació d'estar fent tot el possible per millorar el Centre Històric) que hi haja tanta gent fiscalitzant el seu treball i que no acabe d'entendre els seus esforços. Supose que molestarà que la gent no entenga que tota actuació comporta seguir un protocol lentíssim. No és difícil posar-se al seu lloc i veure el que poden pensar. Però com totes les seues comunicacions públiques són per a mostrar glòries (veure crònica de Castalla o cada discurs públic), sembla que no ens en queda altra que intentar compensar. Si entonaren algun "mea culpa" en públic, o un "no ho hem fet fins ara, perdoneu, però lluitarem per dur-ho avant", segur que les faríem més costat. Les mentires no desperten l'empatia. Ho sentim.
Supose que serà encara més frustrant per als veïns, que porten anys escoltant les mateixes coses i que veuen tots els dies que no s'ha actuat encara en els problemes més greus. Supose que enfadarà més encara, que allò que reclamàvem fa 4 anys (una oficina municipal dedicada a la promoció, defensa i rehabilitació del Centre Històric, procesos de participació ciutadana, un pla especial en execució, no en projecte...) o fa 2 (netejar les runes, consolidar per a que no empitjore...) continue estant pendent. Supose que serà encara més frustrant imaginar fa 4 anys que en el seu llistat de prioritats del Centre Històric estiguera el carrer Major (l'única gran obra que s'ha fet a esta zona en este temps i possiblement el que estava en millor estat de tots els del centre històric).

Toni.

PD. Els veïns i Castalla necessiten que ixca avant el projecte. És necessari. No a qualsevol preu.

Carta als Reis Mags

2011-01-04T11:46:00.005+01:00

"Tuvimos la suerte de escuchar las protestas y repensar el hotel". Això ho diu l'arquitecte Emilio Tuñón. Fa referència a la construcció d'un edifici al centre històric de Càceres i com fa temps que anava pegant-li voltes al tema, m'ha vingut al pèl. Havien proposat un volum massa alt per al lloc. La gent de Càceres es va queixar. Ells (Tuñón i Mansilla), autors entre altres del MUSAC de Lleó, van decidir canviar després d'escoltar les protestes. Com sempre, intente pensar si això és possible al meu poble i arribe a la conclusió de què no. Com eixa possibilitat no existeix, anem a demanar-la als reis, ara que estem encara a temps.

Estimats Reis Mags:

Encara que continuem amb la nostra tasca de Pepito Grillo, mirant més els defectes que les virtuts, crec que enguany ens hem portat bé. Hem intentat fer crítiques constructives, sense atacar ningú personalment i intentant sumar més que restar. També som conscients de les nostres errades i intentarem compensar-les. La primera és que no estem tenint massa regularitat en l'actualització del bloc. També sabem que no estem lloant alguns canvis positius que ha patit el nostre ajuntament en els últims mesos (hem passat de la nit al dia en l'àrea de Patrimoni per exemple, una de les que més força havíem fet des d'ací per renovar). I sobretot ens hem desencantat amb les possibilitats de que les coses es pugueren canviar des de baix i que tot no es decidira des de l'atalaia de dalt que tot ho desvirtua. Però malgrat això, hem mantés coses bones. Encara ens fan gràcia les cagades, en compte d'acumular ràbia, acumulem bon humor i bon rotllo (gràcies Berlanga!). És per això que vos demanem el següent, sempre sense acritud:

1. Que tornen les maquetes i els plànols dels projectes que pensen portar avant. No és que hagen deixat de mostrar-los, és que sembla que els amaguen. No recordem ja l'últim que ens van ensenyar. El castell? No, els del castell no ens el van ensenyar; igual li hagueren posat alguna connexió o algun enxufe més per penjar algun projector o dissenyar una xicoteta aula sense fer més despesa després. L'auditori? No, l'auditori tampoc ens el van mostrar, igual se n'hagueren recordat del corredor entre l'escenari i el hall i no haver d'eixir per fora per pegar-li tota la volta, ploga o neve. L'avinguda d'Onil? Que va, igual hagueren deixat algun teix viu més. El carrer Major? Estem tots creuant els dits. La plaça de l'ajuntament? Dits creuats també. Les vivendes tutelades que ja van anunciar fa 4 anys!!! i que ara tornen a anunciar (sense data de començament) per vore si la gent pensa que són altres? Dits.

Ens partim de riure cada vegada que ens diuen que la llei no deixa vore un projecte que paguem amb els diners de tots. Les maquetes que en altres llocs són obligatòries per a quedar-se amb el concurs d'un projecte (que jo n'he vist, en serio!), ací són impensables. És que ni els plànols i dibuixos ens mostren. No se'n fan abans de dissenyar alguna cosa? Perquè no ens els deixen vore? Al Crònica de Castalla tenen espai per a fotos. Vos ho prometem, si en lleven algunes repetides (que hi ha moltes), cabrien els plànols segur. Volem, estimats mags que ens tracten com a persones adultes i no com a xiquets a qui se li amaga el regal per a que estiguen més contents després. Comencem a sospitar que no les ensenyen per a que ningú els puga dir que una cosa es millorable. És una sospita només. Ens encantaria que este any que ara comença canviara la política de fets consumats, a la que estem acostumats ja en les últimes dècades. Tant, que ja tot el món ho veu normal. Com si no hi haguera possibilitat d'altra cosa.

2. Que els nostres representants siguen conscients que no els han triat per a decidir. Que això es una errada monumental. Que els vots no fan més intel·ligent ningú. Com diu un amic meu, als nostres representants els han triat per a decidir bé. Escoltant les màximes veus possibles. Evidentment escolten als tècnics de l'ajuntament (això ho fan, encara que no a tots, no sempre). Ens encantaria, estimats mags, que entengueren que per a determinades decisions importants fa falta això que s'anomena participació ciutadana. I que això no és fer la llista de "Bienvenido Mister Marshall", jo vull un tractor, jo vull un carrer amb el meu nom. Ens agradaria que entengueren que això es un procés que han de fer professionals. I que, atenent a les despeses de l'ajuntament (un fotògraf tot un dia seguint a la visita de torn), es pot pagar perquè no és gens car.

3. Que no desaparega cap llosa del Carrer Major com ho van fer els sillars del Consell, ara en recerca i captura. La seqüència en l'altra ocasió va ser la següent: Vam anar a l'ajuntament, ens van prometre que no desapareixerien els sillars, els sillars van desaparèixer. Com ja ens han enganyat una volta, estimats mags, vos demanen que no ens enganyen més, que nosaltres tenim bon rotllo però tot té un límit. Si per una qüestió estètica s'ha decidit canviar el emplaçament original de les lloses, ens encantaria que es consultara a tècnics de la part històrica o de patrimoni abans de prendre decisions com eixa. La història no sempre és estètica, però sempre és història.

També tenim les demandes, estimats reis, del Centre Històric, però eixes ja no vos les demanem a vosaltres. Esperem que el sentit comú les puga aprovar sense intervenció màgica. Bé, igual una última demanda: Que les coses raonables, es convertisquen realment en raonables en este poble. Amb això, ho tindríem solucionat tot, crec jo.

Moltes gràcies per la vostra paciència. Una salutació i una abraçada cap a Orient. I pau per a la gent de bona voluntat.

Toni.

PD. Una idea, podríem encetar un concurs per mes per recuperar part del nostre patrimoni perdut. El premi sempre serà el mateix. Comencem amb una fàcil: Qui aporte alguna notícia que porte al descobriment de l'emplaçament actual i la recuperació de l'arc conopial que hi havia a l'antic Consell del poble, ara desaparegut, els membres d'este bloc el convidaran a una canya al bar de Castalla que la persona en qüestió trie.

Un pla fet per la gent

2010-12-11T09:59:00.003+01:00

Ací al poble diversos esdeveniments dels últims anys han fet que començarem a moure'ns amb la finalitat principal de ser escoltats per l'ajuntament. El pla eòlic (o nostàlgicament "les molinetes"), la tallada de pins a l'avinguda d'Onil, el PGOU (amb totes les seus variants, pla de les caves, riu, polígon industrial...etcètera), i la revitalització i rehabilitació del centre històric.

Estem parlant de moviments socials i com aquestos lluiten per aconseguir allò que demanen. Com s'ha de fer? Per una part sempre cal tenir clar i ben treballat l'objectiu (beneïda informació) per poder manifestar-se per qualsevol cosa. Per altra banda, cal tindre conformat un grup d'afinitat al voltant d'eixa idea o objectiu. Aquest grup d'afinitat pot ser dins del mateix grup familiar, o dins de la mateixa generació, o dins d'un mateix grup social i cultural, alguna cosa que els unisca.

Amb aquestes dos premisses (tenir l'objectiu clar i un grup d'afinitat que done suport) coincideixen tots els nomenats al principi, però cal que posem els ulls en l'últim dels moviments locals, l'anomenat com a "revitalització i rehabilitació del centre històric". Sembla diferent, no us pareix?

El moviment veïnal que es va desenvolupar a les ciutats fa uns 30 anys va ser la conseqüència d'un objectiu conjunt: volien barris per viure i no barris per malviure. Documents gràfics hi ha, els quals expliquen com es van conformar aquestos moviments, que aconseguiren asfaltar carrers, instal·lacions públiques, crear espais d'oci comunitari, construir locals per a les associacions...etcètera. És cert que devem diferenciar aquells moviments dels 70 amb els possibles moviments que s'inicien uns trenta anys després. I devem diferenciar-los perquè encara que tracten el mateix tema, la ciutat i la seua millora, el context ha canviat i els mecanismes i els mitjos dels quals fem ús per relacionar-nos, entre altres coses, també. Però ací no volem fer un llistat d'aquestes diferències sinó poder extraure unes idees comunes.

Aquestes iniciatives ciutadanes, tant en els seus inicis com ara, tenen alguna cosa diferent amb la resta de moviments (diguem-los moviments antisistema) i és el caràcter constructiu de les seues demandes. És a dir, ací es tracta d'aportar un nou futur per a un lloc, barri o poble. Aquestes demandes traduïdes en millora d’accessos, millora d’espais públics, millora de la vivenda i del habitatge, entre altres coses, suposa diverses qüestions tècniques i elementals que hi ha que tindre en compte per a una hipotètica actuació al Centre històric de Castalla, i a més relacionades entre elles:

1. Construir un objectiu conjunt actiu.... "construir" i "actiu" ací volen dir: l'acció de crear a on no hi ha res. Tots coneixem cóm tenim el centre històric a Castalla, no hi ha res fet, ni tan siquiera planificat: una xarxa de comerços que facen auto-sustenible la zona, no hi ha recursos públics, ni cap instal·lació pública, la qual genere intercanvi de gent, coneiximent i activitats.

2. Aquest objectiu, potser comporta unes conseqüències que no són tan positives com pensàvem: L’eixemple es l’expulsió de població autòctona del centre a les perifèries de la localitat, aquestes persones perden la seua casa, la seua vivenda. Per altra part perdem patrimoni, estem parlant d’un centre històric, d’un tipus de vivenda, façana, pedra concreta que en algunes de les cases que queden en peu encara podem apreciar.

Per tant, analitzar els possibles solucions a la realització d'aquest objectiu és tan important com trobar un objectiu conjunt. Si trobem les formes per les quals, les persones que viuen al centre històric troben la forma de rehabilitar les seues vivendes, és ja una solució. Rehabilitar cases amb una arquitectura singular i omplir-la d’activitats, es un altra solució a una conseqüència inevitable, en aquest cas, la rehabilitació d’un centre històric assolit per la indiferència de les diverses administracions locals que han anat passant per l’ajuntament.

3. A les solucions d'aquestes conseqüències cal preguntar-les: A qui li afecta l’enderrocament de l’habitatge i la construcció de nova vivenda? De quina manera afecta a la localitat? Donarem nous usos a les noves vivendes, és pot construir altra cosa que no siga una vivenda privada? És una solució a llarg termini, a curt? Comporta altres accions no previstes?

4. La gent implicada. En aquest cas estem parlant d'un nombre prou elevat de persones involucrades (propietaris, corporació local, empreses, persones interessades, comerços) sense oblidar que ací parlem d'un centre històric i que per tant les persones relacionades amb el patrimoni, la història local i la cultura també tenen molt a dir i fer.

Ací tenim la combinació d'un incipient moviment que té clar el que no vol (el que ja existeix) però que ara ha de nugar-se les espardenyes per dir, reflexionar, fer, el que sí que vol.

NOTES AL PEU

*Ho sabem. La majoria, -i no soles a Castalla- dels Ajuntaments no estan preparats per a que nosaltres mateixa dissenyem els servicis que volem, el barris que volem o les instal·lacions públiques que necessitem. Que siguem nosaltres els que fem un treball cóm aquest, de recerca, assessorament tècnic d’un Plà de rehabilitació i revitalització del centre històric és nou i comporta una responsabilitat inèdita, en aquest cas, fer que els grups socials o el moviment inicie davants de tots, sense embuts, de baix cap a dalt. Allò que sabem, és propi d’un Ajuntament, d’una administració local.

*De baix cap a dalt o repetim perquè sembla prou arriscat dir-ho, però és ben senzill: Tenim unes administracions locals (i diem administracions i no autoritats) que no hi fan rés per millorar aquesta situació, ni ens informen, ni pregunten, ni recerquen el que és pot fer, per tant en aquest cas no estan fent la seua feina, i més no estan fent-ho bé. No oblidem que el partit polític es elegit per representar les necessitats (i no interessos) i prioritats que les majories representades volen per al seu poble, i no per a complir els desitjos capritxosos de l’alcalde de torn i els seus amics (ací ens calfem).

*Aquesta feina es pròpia d'una corporació local, això està clar. Hi ha subvencions que només es poden demanar com a administració municipal i també mecanismes perquè la ciutadania ahí no és fique, però en tot cas, podem fer el nostre treball abans, començar a planificar, parlar i decidir tècnicament el que volem per al centre històric, perquè tenim clar què ningú ho farà per nosaltres.

*Tindre la possibilitat de construir un Pla local per a la rehabilitació i revitalització del centre històric, des de la gent i cap a les administracions es l’única forma de que la situació canvíe, i de que tots estem on toca. Nosaltres participant de la nostra localitat, i ells (les administracions) representant amb subvencions, ajudes i assessorament tècnic les necessitats i prioritats de la seua localitat.

Adéu Berlanga. Adéu.

2010-11-14T13:32:00.010+01:00

Un dia, només un dia i ara escrivim la pèrdua de Berlanga, i és més que un "chè!" el que ens surt, és un "fotre!", "me caguen" i "aiii! anem a vore ara com solucionem això". I ací, ja sabeu, les referències han sigut moltes, moltíssimes i és que, ha sigut per mig del seu cinema, quan hem pogut gaudir, aclarir, bromejar i fer burla de tot el que ocorre en aquest poble.

I unes quantes anècdotes ens vénen al cap on l'amic sense saber-ho participava. I en Utiel van a posar un carrer amb el seu nom i ací ens sap a poc i se'ns ocorre obligar al ministeri d'educació o a Bolonia, millor, que facen un pla educatiu per a les escoles on l'assignatura "imperi austrohúngaro" s'ensenye, i el que tindríem avançat...

Ja tenim un objectiu: Aquest nadal obrirem una botella de vi d'Utiel (a poder ser) i ens asseurem a la taula, i obligarem als xiquets a que toquen la pandereta,-tota l'estona-, a uns altres que parlen sense parar dels últims esdeveniments políticofestius mentre s'encén la tele local on se sentirà un col·loqui autòcton de fons, i intentarem posar-nos per a la foto però ningú sortirà mirant a la càmera perquè en aquest moment baixa la veïna a portar dues cadires, que no cabem!, i és un fantàstic desastre.

I un dels temes de conversa que podem utilitzar (o no) és com de berlanguiana és Castalla. Que volem que ho siga per sempre. Que ho és per històries que semblarien increïbles si no passaren ací. "No pot ser això!". "Com t'ho dic". Castalla, sabem que és berlanguiana per personatges que no s'esforcen en ser-ho, que ho són i punt. I ho és per "fuentes con chorritos de colores" que pose i que lleve. També ho és per les passejadores que xarren d'algú quan se'l creuen pel carrer i per les juleperes que no necessiten creuar-se'l per pelar-lo. Castalla és berlanguiana perquè encara que diem que ens encanta la música, se'ns dona tres pitos com sone en festes, mentre sone fort. Evidentment és berlanguiana per les festes i per cada dia de dilluns a diumenge. I ho som, de berlanguians, perquè mira que és divertit queixar-nos als bars de tot això i en compte de cabrejar-nos, que ens faça cada vegada més gràcia.

Es que Berlanga no ha sigut, és i serà el nostre Déu sense motiu. Un home que transformava els discursos polítics en ironia, que es tronxava de com l´alcalde es dirigia a la població, un cineasta que a la mínima ja et ficava al plànol una esquadra de moros i cristians i una paella gegant popular amb la banda de música tocant, sempre tocant... un home així deuria ser l´ídol de tota Castalla.

Només ens queda re-vore tota l´obra que ens ha deixat. Tornar a riure amb la alcaldessa separada amb ordre d´allunyament inclosa, amb un verdugo que no és capaç ni de matar una mosca, amb unes jornades de caça on, menys caçar, s´apanya tothom, amb una fugida desesperada cap a un Tombuctú ben llunyà que, com no, acaba a València.

I ací estem escrivint a sis mans un comiat coral, com a ell li agradava. Irregular i anàrquic. Perquè més que un carrer, es mereix un poble. Ací el té.

Quina Castalla Volem, al complet!

Propostes elaborades per l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (primera sessió de treball 25-10-2010)

2010-11-06T11:44:00.002+01:00

Quasi un centenar d’amics i veïns del Centre Històric de Castalla hem elaborat una sèrie de propostes sobre quines actuacions es deurien dur a terme, des de la corporació municipal, per millorar aquesta zona del poble. Pensem que totes les propostes recollides són raonables i realitzables. Algunes han estat apuntades des de la sensació d’abandó que ha provocat la falta d’un pla general d’actuació, altres motivades per demandes concretes de persones que pateixen la situació o per sensacions generals de ciutadans de Castalla.

Aquestes propostes les volem fer arribar als diferents representants polítics per buscar un compromís públic d’actuació en aquest espai tan emblemàtic. Els veïns i la gent que ens estimem el Centre Històric necessitem creure que tots estem fent esforços en la mateixa direcció i que aquesta és la direcció correcta perquè som tots els que creiem en ella. És per això que sol·licitem:

- L’elaboració d’un Pla Especial o Pla de rehabilitació integral urgent per a tot el centre històric realitzat per professionals (buscar la fórmula legal més adequada).

- El pla global d’actuació ha d’incloure una millora dels serveis municipals: enllumenat, establiment de dotacions municipals, estudi per a la millora de l’accés, dels aparcaments o el reciclatge...

- Facilitar per part de l’administració municipal l’establiment de la iniciativa privada per potenciar el comerç, el turisme i la vivenda: existència d’ajudes, rebaixa en impostos municipals, facilitar i coordinar la informació d’immobles buits...

- Creació d'una xicoteta Oficina Municipal de Promoció i Informació del Centre Històric: Recerca i sol·licitud d’ajudes (europees, estatals, autonòmiques...); informació als veïns i als possibles compradors sobre aquestes ajudes i subvencions, informació sobre les actuacions a realitzar i sobre el pla integral de revitalització del Centre Històric, recerca de solucions per millorar la situació dels veïns, promoció per a establiment de nous veïns, facilitar tot el que siga possible l’aspecte burocràtic i tècnic per als nous establiments...

- En les zones d'enderrocs, netejar i tancar per a protegir. Es deu consolidar tot allò que estiga en perill (per exemple el carrer carril), i en el cas que s'haja de buscar solucions en illes de cases, buscar acords amb els propietaris afectats per la caiguda d'edificis laterals.

- Portar a terme processos de Participació Ciutadana per detectar necessitats i prioritats en la distribució de inversions i serveis realitzats per professionals.

- Pactes amb els altres partits polítics per aconseguir que siga una feina de tots: Creació d'una Comissió on estiguen tots representats, junt amb diferents associacions del poble.

Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla

Lema per al Centre Històric

2010-10-30T12:28:00.003+02:00

Després de l'èxit de la reunió del centre històric (quasi cent persones fent aportacions!) ara ve el següent pas, fer força. Ja estan corrent els fulls de signatures i comencem amb la història de les banderoles. Res costa penjar un cartellet al balcó i centenars de cartellets serien la prova evident que el que volem molts castelludets es que s'actue allà dalt. Que allò fa falta ja. Que ha de ser una prioritat sí o sí.

Des del bloc de l'Associació del Centre Històric s'ha obert un concurs d'idees per veure quin lema se li posa a les banderoles. Ja hi ha algunes aportacions però segur que podem donar la nostra opinió sobre eixes o posar-ne altres noves.

No anem a parar.

Un pas avant: Dilluns 25 d'Octubre a les 20:30 a la Casa de Cultura.

2010-10-12T21:09:00.000+02:00

Anem a oblidar-nos dels enderrocs, de les subvencions i ajudes en altres pobles, dels projectes ambiciosos en centres històrics llunyans i propers, del despoblament, dels milions gastats en altres destinacions, correctes o no, dels anys i anys i anys que han passat sense més, esperant que caiguera, esperant que es feren solar per a fer parcs ahir, o per projectar cases ara, fent en funció del qui mana i dels seus gustos. Queda net. Intentarem no parlar mai més d'això. No en estos dies. Tres, dos, un, zero.

Anem a ser positius, anem a fer gent. Igual dóna que en siguem vint, que cent, que cinc-cents. Però necessitem començar ja. Es va donar un pas fa un temps, es va crear l'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric. Ara, la gent de l'Associació ens demanen ajuda per seguir avant. Ens demanen ajuda des de la soledat que produeix reunir-se quinze persones per vore que poden fer elles, a més d'esperar, esperar, esperar. Necessiten saber que la gent de Castalla està del seu costat. Necessiten notar-ho. Es per això que fan una crida i des d'este bloc anem a passar a fer, ho sent, una crida personal. Les crides generals són per a tots i per a ningú.

Per això fem una crida als partits polítics. A tots aquells que es fiquen dins perquè s'estimen el seu poble. A tots els qui els voten donant-los la seua confiança perquè tenen la sensació que van a fer el millor per a Castalla. Necessitem als del PP, als del PSOE, als del Bloc. A la gent que li dona suport a Esquerra Republicana, a UPyD, a Esquerra Unida. A la gent que va votar o va participar d'AIDC. Necessitem, a més, que tots facen un esforç i decidisquen que esta crida, no és un moviment polític en el mal sentit de la paraula. Que no hi ha interessos de vots pel mig. Que hi ha molta gent darrere que no pensa en termes polítics quan demana unió i força per canviar una dinàmica negativa en una corrent positiva. Els feu falta tots, ens feu falta tots i tots esteu a temps de sumar-vos. Benvinguts tots.

Ens fan falta la gent dels blocs, que Marisol continue tirant-nos una mà des de Castalla al Dia , necessitem a la gent que hi ha darrere Castalla en el record, de Castalla Plural, de ¿Que passa en Castalla?, de Castalla sin Censura. De tots els que mantenen un bloc personal on ens mostren la seua visió del món, per a que parlen del nostre Centre Històric, per a que vinguen a la reunió del 25 i ho conten... Julio, Jordi, Sole, Vicent, Rafa, Jose Antonio, Ximo, Josep, Josep Lluís, Paco... La gent de l'Associació necessita sentir que a la major part del poble li interessa el Centre Històric, que se l'estima, que són capaços de dir-ho i mostrar-ho públicament.

Necessitem a les associacions. A totes. Necessitem que ho fiquen en un punt del dia de les seues reunions. Necessitem que entenguen que demanar el millor per al nostre Centre Històric, no és una qüestió política (en el mal sentit de la paraula de nou) i que participar d'aquesta crida si que té molt a vore amb la seua associació, amb el seu poble, amb el seu futur. Es complicat demanar ajuda perquè totes tenen les seues històries, amb els diners, amb la gent, amb la falta de temps... Però ara es demana poc. Demanem una presència i una demostració pública de calor, de un "estem amb vosaltres encara que no puguem fer massa".

Necessitem a Natura i Gent, a la gent que va fer el possible i l'impossible per parar les molinetes, al Centre Cultural Castellut, a eixe col·lectiu que ara està reunint-se per organitzar el centenari d'Enric Valor (quin millor homenatge que lluitar per mantenir aquells carrers.) Volem que vinga la dinàmica gent del Casal Jove, de Montanyeres, la gent que està als Ampa del tres col·legis, del Rico Sapena, del Maria Asunta, de l'Institut, perquè el nostre Centre Històric és part de l'educació que volem donar-los als nostres fills.

Necessitem que vinga la gent de l'Associació de Comerciants, i d'estos volem que vinguen tots, perquè el futur del comerç de Castalla, està lligat a l'estima que els seus ciutadans demostren pel seu poble. Necessitem que vinga l'Agrupació de Comparses, la major associació que tenim, els presidents i les directives de les comparses, tot aquell qui s'estima la festa, s'estima els seus carrers i el seu poble.

Volem que vinguen la gent de Fotocastalla que facen una liguilla per mostrar la sensació de que Castalla està viva, que s'estima com cap altre poble els seus orígens. Pretenem que vinguen els de l'Associació de Familiars de l'Alzheimer, que ens recorden que el nostre Centre Històric és la memòria d'un poble. Necessiten, necessitem la seua presència. Com la de Despertar, Àgora, Manos Unidas, Càritas, Preavir, Criant, Castall'Art, l'Agrupació Musical Santa Cecília, el Sogall, l'Ateneu, la Capella de l'Assumpció, la Coral, Entelèkia, Pellikana, Ansiedad, els clubs esportius i els que no ho són tant, volem que vinguen les esquadres amb bloc (Alça que Arrastra, el Cavalló, Simbad el Marino, la Polseguera, Xiflaes...) i totes les altres. Tots, tots, tots. Estem demanant ajuda. Poqueta però necessària. Només la vostra presència. Dir que sí un moment. Uns minuts a la Casa de Cultura. Una firma, potser.

Necessitem a tots els veïns. Als del carrer Major, als del carrer Mig, als del Passeig, als de la Placeta la Magdalena, als del carrer Biar, als de la placeta del Carreter, als del carrer Hospital i Armaris, als de la placeta dels Casinos, als del carrer Empedrat, als del carrer de les Tronetes, als del Carril, als de la Punta la Penya... (i a tots aquells oblidats que viuen en carrers on google no posa nom). Volem que vinguen tots a qui els seus pares han contat alguna vegada en quin carrer vivien allà dalt. Necessitem a eixos pares que han nascut allà i que els encanta contar-ho als seus fills, a eixos iaios que saben que això és el seu poble.

Farem cartells oficials, esperem que en feu d'extraoficials contant la vostra versió, que creeu un grup al Facebook, que ho escrigueu al Twitter, que li ho digueu a l'amic a qui li encanten les revolucions, que li ho digueu a l'amic que les odia... Anem a intentar-ho una vegada més. I si esta no funciona, una altra i una altra.

Vos esperem a tots:

DILLUNS 25 D'OCTUBRE A LES 20:30 A LA CASA DE CULTURA DE CASTALLA.

Cavallers, va de bo.

Toni.

El dia de la marmota (PGOU)

2010-09-10T19:18:00.004+02:00

L'any en Castalla comença el 6 de setembre, no l'1 de gener. La gent fa promeses sobre que farà amb eixe any que arranca, es planteja apuntar-se al poliesportiu o a anglés, o promet mil vegades no caure en les múltiples errades d'anys anteriors. Per això és tan horrible començar l'any amb un tema que sembla no acabar mai, és com si no aconseguires passar pàgina i et trobares com Bill Murray en aquell dia etern a Punxutawney al cèlebre dia de la marmota.

Supose que en l'ajuntament pensaran que ja està bé. Que necessiten tancar el car llibre del PGOU. 135.000 euros necessiten tenir un final i que no es queden en el llimb dels projectes com tants altres, sobretot ara que la legislatura s'acaba. Sinó és així, no s'entenen ni a la de tres, els últims moviments del molt Il·lustre. Sembla que s'ha de convéncer als regidors com siga i si no va la cosa com toca, canvie totalment la direcció i "aquí pas y allá gloria" (que deia un mestre meu).

Contem intents per aconseguir aprovar-lo:
Amb l'1 a l'esquena: La negació.
Negue tot el que calga que al Pla de les Caves vagen a canviar-li la protecció. Ho negue públicament i ho negue a les reunions internes per explicar els canvis. Fins i tot, arribe a dir, que amb els canvis que tenim previstos estarà encara més protegit que abans.

Resultat:
Açò no s'ho creu ningú. Part de la gent del seu partit tampoc. Que podem fer? Canviem la tàctica. Segon intent.

Amb el 2: El poble.
S'obri la possibilitat d'una nova exposició pública del PGOU. Així demostrem que estem a favor de la participació ciutadana. Si algú es capaç de votar que no a esta nova exposició pública, això significa que està en contra de que el poble participe. Tots han de votar a favor.

Resultat: No tots voten a favor. És més, tots reclamen més informació abans de la nova exposició pública. No entenen com volen obrir un segon termini si no han tancat el primer contestant a les al·legacions presentades.

Amb el 3 i com a estrella dels intents: El pas enrere.
Promet que el Pla de les Caves continuarà com abans del Pla. Em desdic perquè sembla que ningú em creia i ara dic el contrari del que assegurava abans. Al Pla de les Caves no se'l toca. Ara no podran dir-me que no.

Resultat:
La gent no es creu la promesa. No vol fer cas al: tu vota que jo després ja ho canvie.

Amb el 4.
Afirme públicament que em reuniré amb tots els partits per a explicar el PGOU. Comence a oblidar la segona exposició pública del Pla. El poble ja no corre tanta pressa que sàpiga res si aconseguisc que els regidors diguen que sí.

Resultat: Els partits esperen. Els al·legants esperen. Les presses per fer les coses semblen estar mal repartides.

I tota aquesta sensació de pas avant i pas enrere i de falta de professionalitat ens allunya del tema principal que realment és el Pla General i dels seus actors: Els tècnics, els polítics, el poble.

Els tècnics:
No hem escoltat a ningú que siga tan crític amb el nostre PGOU com al seu redactor Jesús Quesada. L'hem escoltat públicament criticar Castalla Internacional, criticar la falta d'una zona d'esmorteïment entre el paisatge protegit i les zones més urbanitzades, ha criticat la ubicació d'algun polígon industrial, ha afirmat davant dels regidors que al Pla de les Caves se li baixava la protecció quan l'alcalde ho negava...

Perquè després actua en contra de les seues afirmacions públiques? Perquè després de proposar augmentar la protecció del Racó de l'Espartosa en el Pla del 2008, després li la baixen a una inferior a la del 2002? La resposta a este enigma està en una de les frases que repetia una vegada i una altra en la reunió del Pla de les Caves: "Yo si quereis lo cambio".

Els polítics:
Eixe "si quereis", evidentment feia referència als polítics. Els polítics sempre deriven culpes. Sempre diuen que no són ells, que són els tècnics els que decideixen. La veritat és que, sempre que estiga dins de la legalitat, els que decideixen (per desgràcia en moltes ocasions), són els polítics. Jesús Quesada ho demostra a cada reunió pública. Per tant, els polítics són els responsables finals del treball fet.

A més, els polítics tenen dos funcions més: exigir que els tècnics facen un bon treball i informar al poble de les decisions preses. Ho han fet en aquest cas? Pensem que no. Un parell de professors de la Universitat d'Alacant amb una lleugera mirada al Pla li van trobar moltes errades (per favor que algun polític ho mire i ho utilitze en eixes reunions amb l'alcalde). Una mirada tècnica independent haguera permés exigir un millor treball. Però és que, a més, no s'han contestat encara les al·legacions ni s'ha informat al poble dels avantatges dels canvis, de quines qüestions s'han intentat corregir del Pla del 2002, de quines propostes d'aquelles reunions amb les associacions s'han fet cas i de quines no i perquè... No sabem res. I volem saber. I és obligació seua explicar-nos-ho. Tenen mitjans per fer-ho: Xarrades, Crònica de Castalla, Internet. Les tres coses!

El poble: Hem callat prou. Posem un exemple. El tècnic diu que per la situació del Racó de l'Espartosa i la seua proximitat al Paisatge Protegit el millor seria no deixar construir amb menys de 50.000 metres (proposta de Pla del 2008). El Paisatge és de tots i així és la millor forma de protegir-lo. El nostre paisatge és el futur del poble, el punt diferencial respecte d'altres llocs. Evidentment uns quants veïns van i es queixen. Tenen propietats allà i és lògic. Ja sabeu la història: Nosaltres t'hem votat. Altres han construït i tal. L'alcalde promet baixar-ho a 10.000 metres, (clientelisme s'anomena això) malgrat el que haja proposat el tècnic. Altres veïns reclamen els 25.000 metres del pla del 2002. La resposta és que com ells ja la tenen, als altres se'ls ha de permetre. I de la llei i del que és millor per a TOTS, no se'n recorda ningú. Quina ha de ser la opinió del Poble? La que beneficia a 10-15 persones? La que diu el tècnic que afirma que és el millor?

Està clar que amb tot el que ens hem manifestat des d'ací, la nostra resposta està clara...

Toni.

PD. I després tenim el Centre Històric. Portem massa temps parlant i sempre estem en el mateix lloc. Realment el Carrer Major és el que més pressa corre per a actuar? Quants diners en esta legislatura s'han destinat des de l'ajuntament al Centre Històric?

Votació històrica al plenari de Castalla: TRANSPARÈNCIA

2010-07-30T16:51:00.005+02:00

Curt i senzill, curt i senzill, curt i senzill (no sé si va a poder ser).

El resum:
Hui divendres 30 de juliol, en el plenari ordinari, el alcalde de Castalla ha perdut una votació. Qualifiquem-ho d'històric en un poble governat per majories absolutes des de fa dècades. Hui, en canvi, l'oposició (PSOE) ha fet una contraproposta i aquesta ha tingut un major suport que la inicial realitzada per Jose Luís. Increïble.

Maite ha proposat un canvi en quins eren els passos que devien seguir-se després que el nostre PGOU entrara en via morta i, a aquesta proposta, s'ha sumat una majoria de regidors (part del PP, PSOE i Bloc). Alguns han votat en consciència contra les seues sigles perquè consideraven que allò que proposava Jose Luís Prats no comptava amb les suficients garanties. Analitzem-ho.

Les parts:
La part del PP que encapçala el nostre alcalde havia plantejat per a aquest plenari una determinada proposta sobre el PGOU. La proposta defenia una nova exposició pública d'aquesta adaptació (que es faria en setembre), i per tant, s'oferia una segona possibilitat als ciutadans d'al·legar allò que consideraren oportú sobre el Pla. Aquesta nova possibilitat de participació, segons les seues paraules, era una mostra clara de la seua transparència en la gestió. I que eixe punt, la transparència, era una de les bases sobre la que sustentava la seua política de govern (ho ha dit sense ironia, ho promet). Fins i tot, l'alcalde afirma, per ràdio i també abans de la votació, que el punt més compromés, el Pla de les Caves, tornarà a la seua qualificació anterior, la del PGOU del 2002 i no se li baixarà la protecció.

L'oposició (tots aquells que han votat en contra de la proposta municipal) tenien, bàsicament, un dubte i una queixa. Tant part del PP, com el Bloc o el PSOE, dubtaven d'aquest segon procés i es queixaven, curiosament, de falta de transparència. Pensaven ells que si el primer procés no havia funcionat com calia, quines garanties s'oferien de que aquest segon procés anava a fer-se com toca? No seria només una forma de buscar legitimar-se i convéncer aquells que no ho estaven?. Perquè del primer procés no havien tingut resposta. No les havien explicat les motivacions dels canvis. No havien tingut accés a les al·legacions, ni a l'expedient, ni a les contestacions de les al·legacions explicant els motius pels quals s'havien acceptat o s'havien rebutjat. No s'havien assegut amb temps i amb calma amb el govern municipal per veure avantatges i inconvenients de la nova adaptació. En resum, voteu que sí, que després ja ho arreglem nosaltres.

L'opinió:
Nosaltres teníem dues alternatives. Podíem creure a l'alcalde amb la seua promesa de transparència o no fer-ho. Diuen que quan t'enganyen una vegada és culpa del qui ho fa, però quan ho fan dos, ja comença a ser culpa de l'enganyat. Van unes reflexions que construeixen la nostra opinió.

Algú pensa per un moment, que sense la ruptura interna dins del PP no li hagueren baixat la qualificació al Pla de les Caves.

Algú pensa que aquesta segona exposició pública és per donar-li més transparència al poble o està motivada perquè no tenen la majoria i necessiten convèncer a tot el seu partit.

Algú creu que esta vegada seran transparents si el propi alcalde era de l'opinió que les contestacions a les al·legacions que vam fer al 2008 anaven a donar-nos-les després de votar que sí en el plenari.

Algú creu que és un govern transparent quan li havien dedicat una hora i mitja (!!!) en una única reunió (!!!) per explicar tot un PGOU a l'oposició i als seus propis membres del PP. Amb eixa única reunió ja hi havia regidors que pensaven votar que sí!!!

Algú pensa que hi ha transparència quan s'ha negat en reunions internes i en manifestacions públiques que al Pla de les Caves no anava a requalificar-se res i ara resulta que promet que es quedarà amb la qualificació del Pla General del 2002. Si no anava a canviar-se res a la proposta del 2008, com és que ara tornem a la del 2002. No tenien la mateixa protecció?

Algú pot explicar com, amb dos informes tècnics contraris al nostre ajuntament, volien aprovar açò en juny (no ho van fer únicament perquè no tenien majoria).

Algú pot dir-nos un motiu lògic pel qual, més de dos anys després, encara no han contestat a les nostres al·legacions del primer procés i ja volen encetar-ne un altre?

Algú pot fer-nos entendre perquè no busquen a tècnics independents (universitat) que valoren el que ha fet l'empresa Laboratorio de Proyectos. Si s'han gastat ja 135.000 euros en un pla que no convenç a la majoria, perquè no intenten buscar una visió exterior per vore errades i encerts i intentar fer-li vore a tot el món que tot s'ha fet per bé?

Que s'ha decidit al plenari:
L'assumpte ha quedat que el Pla torna a posar-se damunt la taula. S'haura de mostrar, explicar, raonar davant tots els partits, per a després, amb les modificacions pertinents, encetar un nou procés amb, ara sí esperem, la màxima transparència i participació possible.

Toni.

PD. Curt no ha pogut ser. Esperem que com a mínim, haja quedat senzill.

Reunió informativa el pròxim dilluns.

2010-07-09T16:51:00.004+02:00

Després de la marxa del passat diumenge sembla que ja tenim un poc més clares les idees. Comencem a entendre de què va el PGOU, en quins aspecte afecta als nostres paisatges i a quins perills ens poden enfrontar. Però com sempre ocorre a este poble, ens movem per rumors, informacions contradictòries (segons qui t´ho conte) i una mescleta d´incertesa pel que pot passar i por absoluta per si es repeteix el que ja ha passat a Castalla.

És hora d´ajuntar-nos. Hora de posar-nos d´acord, intercanviar informacions i organitzar un pla d´accions per a que el que puga passar no ens agafe de sorpresa. Què podem fer com a ciutadans? Què passa amb les al·legacions presentades al PGOU fa quasi un any? Es pot canviar el maleït pla? Hi ha vies legals/cíviques/ciutadanes per les que puguem anar?

De totes estes coses parlarem el dilluns dia 12 de Juliol a les 20:00 h. a la casa de cultura de Castalla. Com que no hi ha temps per a més, di-li-ho als teus pares, comenta-li-ho als teus amics, fes-ho córrer demà a la plaça, trau el tema en la cerveseta del dissabte a mig dia i quan te´n vages dels moros el dissabte per la nit queda amb tot el món: ens veiem dilluns a les huit a la casa de cultura.

Setmana de cine

2010-06-28T12:09:00.003+02:00

Se´ns amontonen els post però és que va tot massa depressa. Com tots els anys la Setmana de Cine de Castalla tria entre les millors pel·lícules per fer una senzilla mostra del millor cine. Entre avatar i el cinema iraní, trobem un gran ventall de possibilitats de gran cine, de pel·lícules menudes, d’animació, de pelis estranyes i magnètiques. No volem inventar res, només passar una estona, entre partit de futbol i partit de futbol, en companyia vostra.

Si cada any el cartell intenta ser variat, enguany probablement ho siga com el que més. Déjame entrar és una revisió del mite vampíric, tan allunyada de la tradició de Hollywood que et trenca els estereotips del gènere. An Education, que veurem en Versió Original Subtitulada, és una senzilla i captivadora pel·lícula basada en un guió del nostre estimat Nick Hornby i ambientada en el Londres prebeatles. Un tipo Serio és l’última comèdia dels Coen. No li fa falta ser el Gran Lebowski per a mantenir un somriure durant tot el metratge captivat per personatges d’una estranyesa ben quotidiana. Up és l’última joia de la factoria pixar, a l’alçada de Wall-e o Ratatouille. I finalment El secreto de sus ojos és probablement (i sense probablement) la millor i més completa pel·lícula de l’any passat. Com veieu trobem de tot i per a tots.

Ens veiem en el cine.

La marxa

2010-06-28T08:34:00.001+02:00

I finalment en vam ser molts allà, sota els pins del Plascaves (per a ser diumenge i per a ser les 9 del matí). I, a més, hi havia gent de tots els partits (dels partits locals, està clar). I, vam tenir novetats respecte a les cares que som sempre (i això també és d'agrair). I va ser divertit vore com tots aportaven la part d'informació que cadascú controlava (algú de lleis, algú d'ordenament, algú d'agrupacions ecologistes...). I va ser un poc trist observar que allò que l'ajuntament no ens dona (informació, explicacions) l'havíem d'anar recollint d'ací i d'allà, tu conta'ns d'açò, tu que saps d'allò? I va ser genial el saber que ens va quedar a tots un bon regust de boca després de la marxa. I va ser horrible la sensació de saber que moltes voltes les majories absolutes hauran aprovat decisions injustes com esta, sense discussions, sense saltar a la premsa, sense polèmica. I es va fer llarg perquè molta gent volia aportar. I es va fer curt perquè tots estàvem ben a gust xarrant del nostre poble, allà, sota els pins del Plascaves.

Toni.

Esborrany de Manifest

2010-06-25T11:51:00.008+02:00

Esperant els retocs i correccions d'última hora, el manifest que es llegirà el diumenge al Pla de les Caves serà més o menys aquest:

"Quan acabes sent part de la minoria una volta i una altra i una altra, pots acabar pensant que potser no tens raó en allò que defens. La causa per la que lluites pot tenir mil noms. Unes voltes són les molinetes, altres el centre històric, el Pla General d’Ordenació Urbana o les macrourbanitzacions. Hui és el Pla de les Caves.

Però eixe dubte, eixe pensament que et recorda que si sou pocs ,podeu estar equivocats, és la part positiva de les minories. Eixe dubte t’obliga a analitzar amb més calma i certa distància els arguments que defens. En el nostre cas els arguments que defenem en esta circumstància estan més que clars: volem transparència, volem informació tècnica independent i volem que es valore la importància d’aquest paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social del nostre poble.

Eixos tres punts són tan senzills, estan tan revestits de sentit comú, que es complicat trobar arguments en contra. Amb eixa claredat és més que difícil estar equivocat.

Necessitem transparència perquè el futur del nostre poble està decidint-se en despatxos on hi ha molts interessos. Massa interessos. No entenem com han estat 2 anys sense oferir cap tipus d’informació de l’adaptació del PGOU i ara volen prendre una decisió tan important en 2 setmanes. Volen aprovar-ho sense explicar res als ciutadans a qui en teoria estan servint. La única informació que han mostrat és una reunió escassa amb els partits polítics i aquesta només ha provocat més dubtes. Les presses en estos quinze dies no estan justificades i qualsevol persona, estiga assabentada de la polèmica creada o no, pot entendre que alguna cosa passa si es vol fer de pressa i sense donar explicacions públiques. La llei pot impedir donar noms de determinades persones implicades o que han al·legat la proposta del 2008, però es impossible que impedisca explicar-li al teu poble quin serà el seu futur i el perquè d’eixes decisions.

Davant dels dubtes que aquest canvi de protecció genera, reclamem també una informació tècnica independent. És ben difícil que els nostres tècnics municipals estiguen en total desacord amb tots els especialistes del món universitari que hem consultat. Amb tots els professors de Geografia i d’Ecologia de la Universitat. Amb tots. Fins i tot, el mateix redactor del Pla, Jesús Quesada, en les reunions prèvies a l’adaptació que es van fer amb les associacions del poble va parlar de la necessitat d’incrementar la protecció dels territoris pròxims a la zona del Paisatge Protegit. Tenim temps per consultar-ho. Fins i tot, si es vol aprovar abans de les pròximes eleccions, quedarien mesos per a recollir les màximes aportacions científiques possibles en un Pla que va a marcar el nostre futur en dècades. Dècades.

La tercera de les nostres demandes gira al voltant de la importància del nostre paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social. Qualsevol que va assistir a la conferència que va realitzar Carlos Martin Cantarino, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, a la nostra casa de cultura, o a qualsevol de les xarrades que es van fer eixa setmana dedicada als masos, tindrà clar que un paisatge com el nostre és un fet diferencial que ens dóna un valor afegit respecte a altres llocs. I allò que suma, que ens aporta al conjunt de la ciutadania, no se li ha de baixar la protecció. Més bé al contrari. Este paisatge és de tots els castelluts, dels qui ens visiten, dels qui el passegen i viuen. És un patrimoni que la llei valenciana protegeix i els poders locals han de mantenir establint una qualificació del territori lògica i científica. I, per desgràcia, les decisions que sembla que s'han pres en esta adaptació permeten la circumstància contrària, és a dir, que es puga construir amb menys metres en una zona pegada al Paisatge Protegit. La lògica ens diu que eixe no és el camí.

El nostre sentit comú, el que ens ha fet que estiguem ací, ens ho diu. Necessitem molt més que allò que ens han oferit fins ara. Allò que demanem és fàcil. Desafortunadament no està en les nostres mans canviar-ho. Es per això que hem d'intentar fer-nos escoltar i convéncer per a què aquesta minoria es convertisca en majoria. Siguen del partit que siguen. El futur de Castalla depén d'això. Moltes gràcies a tots."

Marxa "Salvem el Pla de les Caves"

2010-06-23T18:48:00.006+02:00

Volem saber que passa amb el PGOU, què hi ha darrere?

El diumenge s'ha convocat una Marxa a les 9.00 del matí i estem tots convidats, amb esmorzar caminarem fins al Pla de Les Caves, prendrem el sol i exigirem a l'ajuntament responsable de planificar el nostre territori, que ens diga de que va el PGOU a Castalla.
Volem transparència amb el que es va a fer amb el poble, perque és un dret com a ciutadans, i també per conèixer i assabentar-se cap a on anem, aquesta història ja ens la sabem i no en volem més!

Ens veiem allà!!

El pla de les caves (primera party)

2010-06-09T22:20:00.005+02:00

Com el tema dóna, va en dos parts.

Els fets en deu punts:

1. Van a abaixar-li la protecció a una zona que abarca des de baix del Pla de les Caves al puntal d’Amorós (pujant a catí).

2. El beneficiat d’aquesta requalificació és una empresa de nom “Villas Rústicas Montaña del Catí”. El nom, ja de per sí, és atemoridor.

3. Darrere aquesta empresa hi ha persones com el senador pel PP Rodríguez Marin.

4. Aquest polític ha manifestat al diari El Mundo, que aqueixa requalificació li permetrà recuperar la inversió “Si lo hacen, me alegraré por el dinero que me costó” (suposem que s’alegra perquè pot traure benefici amb la construcció de vivendes individuals o venda posterior del terreny a un preu superior). Encara que ell afirma que ell no té que vore res amb la requalificació, no té por d’insinuar que ho ha fet per beneficiar-se (especular?). I ho diu amb la que està caient a este país.

5. Rodríguez Marín és el president del Comité de Drets i Garanties del PP. Algú pot pensar que eixe és el comité on encara està pendent la decisió sobre si s’admeten o no les afiliacions de nombrosos estrangers al PP de Castalla realitzada per l’alcalde. Eixa connexió també fa por.

6. El nostre advocat urbanista Alfonso Mendoza i el seu familiar Jesús Quesada que és el redactor del PGOU, van explicar els perquès d’eixe canvi a tots els partits polítics locals el dijous passat. L’explicació girava al voltant de l’autovia que no existia quan es va redactar el Pla. Que la rebaixa en els metres per a construir no era excessiva.

7. D’Alfonso Mendoza podem saber que en març es va anunciar que substituiria a Sonia Castedo com a gerent d’Urbanisme d’Alacant. Ella el va nomenar. Podem suposar, per tant, que la seua independència política pot despertar certs dubtes entre els castelludets que li paguem.

8. No sé si es legal el que van a fer (segur que sí). Però és ètic?. Perquè així escrit tot sona tan horrible... On està la moralitat de tota aquesta gent?

9. Imaginem que tot haja sigut una casualitat. Que li baixen la protecció a eixa part del Plascaves perquè es millor. Sense pensar en el beneficiari. Realment continua sent ètic això? Com era eixa història de la dona del Cèsar? Si es que deurien ser ells els que digueren, vinga va, no ho fem, que açò sona fatal tot. Perquè sonar, sona tot horrible.

10. I després, en este poble, quatre imbècils organitzant conferències i setmanes parlant dels Masos com a element vertebrador del nostre paisatge i la importància econòmica de mantenir un paisatge com el que tenim nosaltres. Fins i tot l’alcalde va venir a inaugurar i va parlar davant la gent i tot.

El pla de les caves (segona party)

2010-06-09T19:34:00.001+02:00

Els antecedents (per a qui vullga saber més).

2008

L’adaptació del nostre PGOU a la nova llei urbanística valenciana (LUV) està en marxa com a mínim des del 2008. En aquell temps, quan ens la van presentar, ja ens vam queixar per la seua proposta de baixar-li la protecció a dos llocs d’una gran importància paisatgística: La zona del Puntal d’Amorós (de la que parlem dalt) i la zona de la antiga carretera de Saix. Contra això vam al·legar per diferents motius científics.

Tres persones pròximes a la Universitat van manifestar públicament la importància d’una zona d’esmorteïment amb les nostres zones de bosc.

La primera d’elles, curiosament, va ser el redactor del nostre PGOU, Jesús Quesada. L’arquitecte va manifestar en les reunions prèvies que es van fer amb les associacions de la Casa de Cultura (i on estava present l’alcalde) la necessitat d’una zona d’esmorteïment major que protegira les nostres zones de bosc. Que eixa era una de les errades de l’antic pla general. Després, amb l’adaptació presentada, sembla que allò que va dir públicament s’ho va emportar el vent. En compte de protegir més eixes zones, en la proposta final, s’ha abaixat la protecció. Recorde que l’autovia ja existia al 2008 quan Jesús Quesada va defendre públicament que es necessitava una major zona de protecció per a no saltar de cases directament a un paisatge protegit.

Altres dos professors universitaris de la facultat de Geografia d’Alacant, sense cap interés polític ni econòmic en el tema, ja ens van advertir que la baixada de protecció d’eixes zones era molt perillosa, pel que suposava de desaparició d’una zona d’esmorteïment amb el paisatge protegit.

2010 (i 135.000 euros després – això va costar no la redacció sinó només l’adaptació del Pla)

Ara ve el moment d’aprovar aquella adaptació. No ens han contestat encara a les al·legacions però es disposaven a dir que sí quan s’ha muntat tot l’embolic. El Mundo, l’Información i supose que els que vindran, perquè les casualitats tenen miga. Nosaltres volíem tenir-ho clar tot. Hem parlat amb gent dels tres partits locals i hem llegit els diaris. I encara que l’accent canviava segons la font, la història era la mateixa.

Estem cansats d’eixa política. Estem cansats d’eixos polítics. No volem més casualitats. Volem que es decidisca en funció de dos paràmetres: el sentit comú i les opinions científiques desinteressades per a beneficiar al poble i no a “Villas Rústicas Montaña del Catí”. No sabem a qui apel·lar ja. Als amics dels qui van a votar, als familiars dels qui van a votar, als qui van a votar. No pot ser que sempre guanyen els mateixos amb els canvis. No pot ser que sempre perden els mateixos. No deuria ser, almenys. Necessitem queixar-nos d’açò, mentre mengem amb els nostres pares o amb els nostres fills, mentre ens fem la canya amb els amics, necessitem que arribe a tota la gent i que cadascú es forme la seua opinió, perquè tot sona massa clar. Necessitem que córrega la veu. Estem cansats ja i necessitem que es note el nostre cansament de tot això.

Toni.

La història de la senyoreta X i el senyor amb gorra

2010-06-07T17:56:00.008+02:00

Tots els estius passa el mateix. Si és que ja ho diu el refrany: "a l'estiu tothom viu". La calor, la proximitat de les vacances escolars, l'extra d'estiu, el mantecao de ca Pana... El cas és que quan més ens apropem a juliol menys notícies interessants tenim al poblet. Uns estan d'exàmens finals, altres a la caseta, les mares de neteja general, els nanos a la piscina (ara descoberta) municipal. Davant aquesta mancança de novetats municipals no ens queda més remei que tirar mà de les anècdotes. Bé, potser el que vos conte no siga tan anecdòtic. Vosaltres jutjareu.

El cas és que una veïna (en endavant em referiré a ella com a senyoreta X) em comentava que fa mesos que se passa alguns dies prop de mitja hora per tal d'aparcar el cotxe pel centre del poble, fonamentalment a mig dia. Concretament per la zona de l'Hostal, La Torre, ca Pana, etc. M'ho deia perquè s'ha adonat que hi ha gent, quasi sempre els mateixos, que habitualment aparquen en zona groga, mentre ella se desespera intentant trobar un lloc “legal” on aparcar. I així un dia i un altre i un altre.

Un bon dia, la senyoreta X, després de la seua habitual ronda d’aparcament, s’acosta a un servidor de l’ordre i la llei (d’ara en avant senyor amb gorra) i prou empipada li pregunta a aquest que si ella aparcara en zona groga, la multarien? La resposta del senyor amb gorra evidentment va ser afirmativa. Aleshores, la senyoreta X li pregunta al senyor amb gorra per què no multava els cotxes que en eixe moment estaven aparcats en zona groga. Aquest, tot sorprés, però amb una tranquil•litat pasmosa, li respon que els multaria si prèviament ella presentava una denúncia contra qualsevol dels vehicles infractors. En cas contrari, no hi havia multa.

La sorpresa i la indignació de la senyoreta X quan m’ho contava eren ben grans. Jo li deia que això no podia ser, que els nostres senyors amb gorra mai actuarien així. Ella insistia en que tot era veritat. I jo, com vosaltres, encara no m’ho crec. No em puc creure que els senyors amb gorra actuen amb prevaricació. Els nostres senyors amb gorra no, mai...

Del greg δημαγωγία.

2010-05-26T19:45:00.006+02:00

Mentre eixim als periòdics, a les televisions i a España Directo, a Castalla passen altres coses que, malgrat silencioses i discretes, ens fan també adonar-nos d´on vivim.

El Molt Il·lustre Ajuntament de Castalla ha signat la "Carta de Bones Pràctiques en l´administració autonòmica i local de la Comunitat Valenciana". Aquest document ha estat elaborat per personatges molt coneguts i il·lustres, en alguns casos fins i tot requerits per la justícia. Igual no són famosos per la seua labor política, però al igual que Castalla, a la tele sí apareixen.

El que representa la carta és un tractat de bones maneres per tal de gestionar un poble basant-se en el compromís, la participació, la cooperació i el respecte a los valencianos (imagine que las valencianas entrarem ja en una segona edició). Els objectius d´este tractat són molt clars i molt nobles: garantir la eficàcia i millora en la gestió, potenciar vies d´informació i participació per tal d´estimular una cultura participativa, promoure la diversitat cultural i la interculturalitat, etc.

Aquests objectius es concreten en línies d´acció que han de guiar l´Ajuntament en el seu quefer diari. Podeu consultar el text complet ací. Alguns extractes del gran escrit:

SEGUNDO: Participación

El establecimiento de las buenas prácticas a través de esta carta va encaminado a la consecución de una forma de gobierno conocida con el nombre de gobernanza: Forma de gobierno caracterizada y definida por la idea de compartir la responsabilidad entre los actores públicos y diferentes entidades o asociaciones que se incorporan a la toma de decisiones de formas muy variadas, con el fin de definir políticas y regular servicios de forma coordinada y compartida.

Molt bé la definició de gobernanza. Caldria aclarir- ne altres com toma de decisiones, coordinar, compartir i, sobretot, Participació. La participació ciutadana té diverses dimensions.

1. La participació com expressió de demandes socials, és a dir, la recepció per part de les administracions locals de les demandes de la comunitat.

2. La participació com estratègia de cooperació de la gent del poble (amb la responsabilitat respecte al destí de la seua localitat i la necessitat de participar per a millorar-la) amb les autoritats (amb la responsabilitat de què la participació del poble ha d´influir en la extensió, qualitat i eficiència dels serveis públics locals).

3. La participació com procés d´articulacions institucionals i socials.

4. La participació com un mecanisme de control sobre la bona gestió i la eficàcia de la gestió pública i sobre la qualitat de la participació local.

5. La participació com estratègia de concertació per al desenvolupament: aconseguir un desenvolupament territorial i urbà equilibrat i igualitari, que implique la millora en la qualitat de la vida de tota la població.

Participar no és opinar. Participar no és poder dir el que vulgues, això és llibertat d´expressió. Participar no és reunir a les associacions del poble en la casa de cultura i apuntar en una llibreta què volen per al poble. Tampoc és reunir als veïns del Carrer Major i prendre nota de com volen que siga el seu carrer; que un vol que siga de vianants, s´apunta; que l´altre vol que hi haja més aparcaments per als cotxes, s´apunta també. Quina és la participació, dons?

Per a participar s´ha de tindre clar tres aspectes del mateix inici del procés participatiu en el territori que són la ordenació, la coordinació i el desenvolupament. Per a això es participa i per a això es pretén fer el que es fa. Per tant, volem participar per a ordenar el territori, per a coordinar polítiques sectorials locals i per a influir al desenvolupament econòmic i sostenible. Per a dur a terme un pla de participació ciutadana es imprescindible que l´Ajuntament establisca un protocol d'actuacions o pla estratègic local, on s'expliquen totes estes idees generals. De res ens valen tantes normes o regulacions si no sabem després com utilitzar-les, no sabem com cooperar, pactar o consensuar entre tots i totes.

El fet més important de la participació ciutadana és que siga real i profitós per al poble. Per a que siga real la gent ha de ser conscient i conèixer els instruments que té a la seva disposició. Això que vol dir? dons formació en matèria de participació tant per als ciutadans i ciutadanes com per a l´Ajuntament.

Ací i ací van alguns exemples del que és Participació Ciutadana. Queda clar que les reunions informatives i les bústies de suggerències són mecanismes de recollida d´opinions. I ja està, això és tot el que són.

TERCERO: Elecciones regulares, y una representación y participación justas mediante el

fomento de la democracia participativa y el diálogo de las administraciones

con los movimientos sociales y asociativos.

La democràcia participativa a Castalla podria començar per la participació dels partits polítics popularment votats i democràticament elegits que estan a l´Ajuntament sense la més mínima opció de participació a la gestió. Només cal assistir a un plenari per adonar-se del diàleg regnant a l´Ajuntmanet entre els diferents partits.

QUINTO: Transparencia y rendición de cuentas

El gobierno ha de tratar de mostrar la información y la realidad con la que trabaja con el fin de ayudar a los ciudadanos y ciudadanas a participar activamente en lo que se está haciendo en su ciudad.

Las instituciones deben usar permanentemente los cauces ya existentes e imponer cualquier otro que prevean las legislaciones aplicables, si ello fuera preciso para rendir cuentas de las decisiones tomadas y de las políticas llevadas a cabo con el fin de garantizar una información más real al ciudadano y un funcionamiento más eficaz.

En definitiva se trata de crear una administración más próxima al ciudadano, para establecer una

comunicación más activa sobre su actuación con un lenguaje más accesible al público en general.

Iniciativas como las Agendas 21 locales deberían convertirse en un marco en el que desarrollar

líneas de trabajo que vinculen a la sociedad civil con la administración.

Trac dues conclusions de tot açò:

1. Que l´Ajuntament no té els conceptes massa clars i creu que, realment, el que comença a fer de reunir als veïns i associacions, posar una bústia de suggerències a la plana web i demés, és Participació Ciutadana. En aquest cas el problema és de formació i la solució seria fàcil.

2. Que l´Ajuntament tinga clars els conceptes però vulga fer-nos creure que realment estem participant en les decisions del poble. Aquest cas seria més perillós i la solució no seria tan senzilla.

En fi. Visca la gobernança!

Radiant

2010-05-19T11:53:00.006+02:00

Sintetizadors, volumen electrificat, teclats i més teclats. Joaquín Montoya comença a moure's d'una forma complicada, les curves del seu cos li marquen un ritme determinat marcat pel so tecno de la música. El xic de la grenya groga apareix desafiant baix els làsers verds i vermells, els seus ulls perfilats amb llapís ens inciten a seguir-lo, i ara acomença ... "No tengo tiempo para pensar, no tengo tiempo para escapar"... L'escenari el tenim a tope de laca, calces de rejilla i maquillatge fucsia, és Carlos Vaso, 1982 i el tecno-pop comença.

Azul i negro, un dels grups mítics dels 80 estará a l'auditori el 5 de Juny, bona festa ens espera. Per als que teníem poquets anys, segurament que será el moment de conéixer aquell "Me estoy volviendo loco" que tots els adolescents tararejaven una volta i un altra en l'estiu de 1982. Era la melodia de la volta ciclista i d'una època on la música espanyola experimentava amb tot tipus d'instruments i melodies, fins explosionar en un collage de grups cadascun més estrany i divertit que l'altre... El tecno-pop ve de la mà de "Azul y Negro", experimentant i evolucionant amb aquest tipus de so fins l'actualitat. Ara els tenim ací, prepareu les hombreres, els pantalons pitillo i la mirada desafiant que el 5 de juny toca ballar.

Jo també vull un museu arqueològic-etnogràfic a Castalla

2010-04-23T18:44:00.004+02:00

He dubtat entre crear un grup al facebook que es diguera "Jo també vull que Castalla tinga més d'un ajuntament (per a que hi haja bon rollito i cadascú puga tenir el seu)" o escriure un post en plan seriós. Com estan les coses, la opció feisbuc realment és molt més atractiva. Però molt. Si sóc dels solidaris m'apunte a totes les causes absurdes com si cada clic salvara tres balenes, dotze animals abraçables i una llengua malferida. Si sóc dels graciosos m'agregue a qualsevol frase que tinga arroves de mala llet o xispa per cremar un poble. Perquè seran tan divertides les coses insubstancials?

La política local ja fa temps que ha entrat en una dinàmica horrible (estos són els camins pels quals estem) i això convida més a les xorrades que a posar-nos reflexius, la veritat. Cadascú que traga les seues conclusions. Ací estem un poc avorrits.

La balena de hui que hem de salvar no és nostra. L'alcalde la va defendre l'altre dia en la inauguració de l'exposició dels Masos a la Casa de Cultura: un Museu Arqueológic-Etnogràfic (o era etnològic?). Això va comentar. I estem d'acord. Clar que estem d'acord, serà per demanar...

Supose que quan tot el món pensa en un Museu pensa en la casa de Paco Rico (o la casa Roja). No sé com estan les negociacions, no sé realment si és possible, però quan algú nomena la possibilitat de fer un museu en la casa de Paco Rico, és que no li trobe la gràcia que li trobava fa uns anys. Abans em partia. Ara ja no em sembla tan divertit. Recordem que la casa és de l'ajuntament des de l'any 1980. Serà el museu o arxiu o el que vullguen fer, millor planificat del món.

Però no cal. Nosaltres ens vestim de governants (ja ho hem fet altres voltes, que això ens agrada molt) i ens adaptem a la crisi i, esta vegada i sense que servisca de precedent, demanem poc. No volem un gran museu. No volem l'excusa de que estem buscant els diners. Volem un museu. El nostre museu. Xicotet, modest, però real. Si després, quan passe la tempesta, el podem fer gran, millor. Ara només volem el museu. Per a no perdre objectes, per a reclamar peces, per a tenir un lloc on tractar la nostra història amb carinyo, per a construir sense medalles. I ara van les preguntes amb resposta.

Que cal per a un museu? Un lloc vigilat, amb horari d'apertura, un tècnic municipal.
Tenim les tres coses? Sí. Tenim casa de cultura amb alguna sala aprofitable, tenim conserges que vigilen, tenim un tècnic en patrimoni en l'ajuntament.
Que caldria? Una inversió menuda per a una única sala.
Que aconseguiríem? Tenir un museu propi, poder demanar peces al Marq trobades ací i exposar-les a Castalla, si es troba alguna cosa en alguna excavació podria quedar-se al poble, aconseguiríem donar confiança a la gent que té objectes històrics valuosos que els seus materials estaran exposats ací i, a més, estaran ben tractats.
Que passaria si després es troba una inversió per a fer un museu-estrella? Que tindríem molt avançat i la inversió es podria aprofitar si es fa bé.
Perquè deuria de fer-se? Perquè en un museu és més important el contingut que el continent. Perquè és més fàcil del que sembla. Perquè moltíssima gent tiraria una mà aportant materials, il·lusió, ganes, energia, treball...
Perquè no es farà? Perquè un museu xicotet, humil, en una sala de la Casa de Cultura, (estem pensant en la que està ara l'exposició de materials dels masos) no dona vots. Altres, trobaran altres excuses.

I ara la pregunta sense resposta.

Perquè no ho fan, perquè no ho fem?

Toni.

Originalitat és tornar als origens.

2010-04-15T09:25:00.007+02:00

Aquest diumenge dia 18 d´abril, s´inaugura a la Casa de Cultura l´exposició "Els masos de Castalla: un espai de vida i treball." La durada de l´exposició serà fins el 20 de maig però a més a més, hi haurà varies activitats durant tot el mes que complementen les fotografies i ens donen una imatge més completa de com era i és la vida als masos de Castalla.

A l´exposició fotogràfica li acompanyen una mostra d´objectes antropològics, conferències i taules rodones amb especialistes, propietaris de masos, llauradors i antics maseros que ens contaran en primera persona els seus records i les seues esperances al voltant de la vida al camp.

Podeu trobar tota la informació sobre l´exposició i els diferents actes ací. I ens veiem el diumenge allí (Casa de Cultura, a les 13:00 h.).

Massa política, poca política

2010-03-12T19:16:00.003+01:00

Últimament parlem massa de política i parlem poc de política. Massa de la que no serveix per a res i poc de la que serveix per a viure millor (no a uns quants, sinó a tots). Crec que és degut a que quan et preocupes per estes coses i ho veus un poc des de dins, perds bona cosa de perspectiva. Ho promet, sempre intente ser objectiu, però a vegades dubte si capficar-nos massa en estos assumptes, fa que acabem veient el món ple de bons (nosaltres) i de dolents (els altres). Com això es impossible, val la pena eixir un poc i perdre el castell de vista i veure el que està fent-se pel món. Més que res per veure si allò que estàs defenent tu, és vàlid.

Este març han presentat a Elx un projecte per a remodelar la vall del riu Vinalopó. L'assumpte ha funcionat així. L'ajuntament ha detectat que el llit del riu necessitava un canvi. Que, a vegades, separa més que uneix les dues parts de la ciutat. Convoca un Concurs Internacional d'Idees per intentar millorar això. Posa unes bones bases i conflueixen moltes propostes. Resulta guanyadora aquesta (mireu tot el video, que val la pena). Parteixen de la idea de l'aigua que corre i construeixen tot un projecte per a no se quants quilòmetres de riu. Jo ho mire des de fora i pense: genial. Un projecte amb participació ciutadana ben entesa. Realitzada per sociòlegs, amb diferents taules d'associacions, enquestes... Un projecte que saben que no van a poder aplicar en la seua totalitat ara (no hi ha diners per a res) però que han dividit en quatre fases i almenys la primera la començaran. Un projecte que pot anar patint canvis en funció de l'opinió dels veïns i de la disponibilitat econòmica, però que parteix d'una concepció global d'un espai. Una concepció feta per especialistes, en un concurs públic, obert, viu.

Immediatament que presentaven el projecte un se l'adapta al seu poble. Allà estava jo el dia de la presentació, veient com podia encaixar tot allò al nostre centre històric o al nostre llit del riu. I m'encaixava, la veritat.

Fa deu anys. Fa cinc. Fa dos. Amb un projecte fet a Castalla, eixes subvencions que han vingut i que hem hagut d'optar a elles a presses i carreres per a que no es perderen els diners, s'hagueren pogut aprofitar amb una visió perfilada i clara sobre un espai (titulem-ho centre històric o llit del riu). Però per a fer-ho, s'ha de tenir el projecte. Si no es té, estarem com sempre, posant parxes. Presentant la paperassa que demanen per a la subvenció de hui per a demà. Dient-li a l'arquitecte municipal que dissenye un parc ràpid que s'acaba el termini (això ho he escoltat jo directament) o buscant algú que ho faça prompte i barat. Ara fem unes cases ací, ara jo pense que allà quedaria bé no sé què, ara podem arreglar el carrer Major que s'han queixat tres veïns... I anem pegant bots en funció del qui mana i de que li passe pel cap.

I passa el temps i els anys i continuem sense entendre perquè és tan difícil fer les coses bé. Perquè la diferència entre fer-les bé i mal tampoc és una gran quantitat de diners, ni de esforç.

Igual eixa forma d'actuar, pensar a llarg termini, té errades que jo no li trobe. Igual això no és actuar bé. Igual l'errada és meua. Algú que m'ajude. Ho dic seriosament. És impossible que s'equivoquen sempre. Igual sóc jo el que se li perd alguna explicació. Igual anar pensant dia a dia és millor: ara este carrer, ara allà fem un parc, ara ací cases de l'ivvsa, i allà que cauen que podem fer? ara li preguntem a la gent, ara ens reunim i li dediquem hores i hores que jo ja domine el tema... Igual això és millor. Igual és que ja he arribat al punt que només les veig que les errades. Ja comence a no saber ni el que està bé, ni el que està mal. Haurem de descansar més. Molt més.

Toni.

PD. L'assumpte de les cases de l'IVVSA, va lent. Sembla ser que en gener encara no havien començat. Paciència però atents.

Passen coses?

2010-03-04T09:10:00.010+01:00

Tot el món dient "la cosa està parada" i jo no em lleve de damunt la sensació de què passen coses però no m´entere de res. A pesar de què la plana web de l´Ajuntament haja decidit quedar-se estancada a Novembre de 2008 (gran mes, segur) crec que el Molt Il·lustre avança però no sé ben bé on vol arribar. Moment de reflexió i recapitulació de la informació de la qual disposem i de la qual m´agradaria disposar.

Temes perduts/oblidats/parats/actius?

1- Tema de les cases al Centre Històric: hauria d´estar ja la proposta de construcció feta i oberta a "debat públic". Com està açò? Està parat el tema? S´ha apuntat algú? Es pot apuntar? Hi ha un projecte i una proposta estètica de les cases?

2- Tema del carrer Major: ens va reunir l´alcalde per a comentar-nos que anaven a fer "alguna cosa" al carrer Major, semblant a l´actuació en la placeta Rico Sapena. Reunió veïnal per a aportar idees. Ara bé, on han anat a parar eixes idees? Hi ha ja projecte? Es pot vorer? Es pot opinar? Van també llumenetes en el piso per tot el carrer? Semblarà una pista d´aterratge? No es podia actuar sobre altre carrer més necessitat? Van fora les voreres de fa segles? Dubtes tot.

3- Tema de la Foia Catalina: fins on jo sé, també es vol actuar allí dalt en plan reconstruir les mines i pujar xiquets per a que passen el dia amb contacte amb la natura. És correcte? Quins xiquets? Implica ampliar el camí de pujada per a que capia un autobús? Reconstruir vol dir arreglar o tirar i fer de nou?

4- Tema de les moreres de l´Avinguda (República Argentina): que si hi ha rates, que si eles bardisses són perilloses perquè poden atracar-te, opinions per a tot. De devers, com va quedar este tema? Molts rumors de tallar-ho tot en plan Avinguda d´Onil, després el silenci i qualsevol dia, zasca! ja no hi ha arbres a tot el poble. Hi ha rates allí? Algú les ha vistes? Perquè jo he viscut allí 25 anys i mai he vist res ni menejar-se. No hi ha altra opció a més de la de tallar i pegar?

5- Tema de les noves instal·lacions per a la Tercera Edat (enfront de les velles instal·lacions per a la Tercera Edat convertides en vivendes per a joves per falta d´interés popular): van a construir alguna cosa allà darrere? Hi ha un cartell de "proxima construcción" però duu allí ja prou temps. Van inaugurar una pedra i allí s´ha quedat. Pensen acabar-ho? O començar-ho? Per què en fan un nou enfront d´un vell que no va arribar ni a estar actiu?

6- Tema de l´esquelet de la Casa de Cultura: en serio, on va anar a parar l´inquilí de la Biblioteca? Este tema em lleva la son.

Massa dubtes. Com que al Molt Il·lustre li falta encara un any i mig per arribar fins a Març de 2010 (on estarà Doc Brown quan més se´l necessita) a vore si entre tots traem alguna cosa clara d´algun tema.

En fí.

Ricardito's corner

2010-02-21T11:24:00.036+01:00

CLIQUEU SOBRE LA IMATGE PER A AMPLIAR-LA

‘Ja sóc aquí’

Com el Tarradellas l’any 1977 Ricardito ha tornat de l’exili (ara la Cap Suprema podria posar un enllaç a l’himne d’Els Segadors per a donar-li un poc d’atrezzo sonor al tema o una foto d'eixes xules que només ella troba).

Haureu de disculpar-me però la somnolència de l’hivern i la manca de notícies interessants al poblet són dos motius de pes per a justificar el meu mutisme. La letargia continua, el fred i la pluja provoquen una lluita titànica entre el sofà i la cadira d’estudi, entre la TV i l’ordinador de treball. Plaer versus treball. Una pel·lícula amb un final previsible. Però com el títol de la cançò de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot surtir el sol”, el sol té nom i cognom, Arturo Fernández. No feu cara de pòquer i llegiu el que publica el diari Escaparate:

Arturo Fernández suspende su actuación en Castalla por “motivos personales”

Algú pot pensar quin mal m’ha fet a mi el senyor Fernández per a alegrar-me de la seua no actuació. Cap ni un. No tinc res contra aquest galán de la comedia española, però la cultura del poblet està molt necessitada i la veritat, ni Nuria Fergó ni el senyor Fernández en són la solució. Com a possible substitut em ve al cap el nom de Xavi Castillo. És altre galà, però aquest de la comèdia valenciana...

Altra notícia apareguda al periòdic El Mundo el passat 14 de febrer ha fet tremolar els fonaments de moltes casetes del poble:

La Fiscalía solicita prisión para propietarios que han construido chalés en suelo protegido. En Castalla, los acusados son la propietaria de los terrenos y el constructor al que encargó las obras. Para ambos, la Fiscalía pide una condena de un año de cárcel y una multa de 28.800 euros. A este juicio tendrá que acudir como testigo el actual alcalde de Castalla, José Luis Prats (PP), propuesto por la defensa. La tesis de la acusada es que toda la zona del Racó de Pellicer está llena de "casitas" y que los vecinos le dijeron que construyera, "que no hacía falta nada", y que luego podría legalizar la edificación. La defensa alega que todo ese paraje está repleto de casas ilegales y que puede considerarse "una urbanización consolidada", pese a que el Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Castalla lo considera suelo de especial protección.

Si és que els veïns només estan per a parlar de l’oratge quan pugem junts a l’ascensor i per a demanar-los sal, i si m’apures molt per a sopar junts el dia de Sant Francesc. Però si t’agafes massa confiances acabes construint casetes il·legals i van els mariconassos del Seprona i et denuncien. Quina gent estos del Seprona...

La notícia té molt més suc però no he pogut trobar cap enllaç a Internet (SOS de nou Cap Suprema). Tampoc és qüestió de passar-me dues hores teclejant el text no siga cosa que agafem massa confiances i ja veieu com poden acabar les coses...

Ricardito, el azote de Dios

- - - - - - - - - - - - - - -
PD: Per cert, alguna cosa hauran de dir els nostres governants de tot açò, no? Encara que siga per a passar-li el mort a l’anterior major...

Un temps a l'adriá

2010-02-08T09:02:00.004+01:00

Disculpeu les molesties, estem pensant.

I des de que vam veure al famós cuiner Ferrán Adriá en aquella roda de premsa dient que necessitava dos anys per a reflexionar i aixina tornar a sorprendre al seu més que valorat públic. Ací no hem parat de preguntar-nos, si ell necessita dos anys per a la seva cuina que temps necessitem els d'aquest blog per arreglar tot això?

Preguntes, preguntes i més preguntes...

Hare Krishna.

2009-12-23T08:43:00.006+01:00

Centre històric, centre històric, centre centre, centre històric... era un mantra que repetíem quan vam començar aquest blog i que a penes va canviar res. Ara el mantra el repeteix l'ajuntament i, mira per on, ací si que hi ha possibilitat de transformació. El procés de transferència ha costat (més motivat per les cases que cauen, que per la nostra insistència, tot s'ha de dir), però ara sí que sembla que des de l'ajuntament s'han posat el vestit Hare Krishna, Hare Krishna, Krishna Krishna, Hare Hare i repeteixen constantment centre històric, centre històric, centre centre, centre històric. Alegries vàries.

Dos telegrames i un tir sobre el centre històric.

1r telegrama. La reunió a l'ajuntament per a la renovació del carrer Major.
Dimarts 22. stop. Reunió ajuntament. stop. Veïns i interessats. Stop. Renovació carrer major i font vella. Stop. Mateixa queixa nostra que a les altres reunions de fa 2 anys. Stop. La gent necessita informació per no opinar sobre el buit. Stop. No ens podem quedar en una reunió. Stop. No vam poder obtenir un compromís de que se'n farien més. Stop. Si tinguerem clar per a que van servir les altres reunions, estaríem contentíssims d'aquesta. Stop. Així, només esperar. Stop. Millor ho explica Castalla en el record.

2n telegrama. L'anunci d'un pla Especial per al centre històric.
L'alcalde va parlar d'un pla Especial. stop. Universitat d'Alacant. stop. Gran notícia. stop. I de nou ens toca esperar. Quan. Com. Quant. Què. Qui. stop. Les velles preguntes. El perquè no. stop. El perquè el sabem. Maxipunt per a l'ajuntament.

El tir. El projecte de les 22 vivendes de l'IVVSA.
Qual fletxa de Robin Hood o de Guillem Tell, anem a les 22 vivendes que va a construir l'IVVSA enmig del centre històric. És el que primer ens toca i el més important ara per ara. Estem en fase d'avantprojecte. Estan dissenyant-les ara mateix. Hui, demà, despús-demà. Mentre nosaltres mengem torrons algun arquitecte dibuixarà aquestes 22 cases per situar-les enmig de tot el bollit (mira que ens agrada exagerar).

Algún anònim del nostre blog ja s'havia postulat a favor de les cases. Nosaltres no som tan atrevits. Volíem esperar a saber alguna cosa. Després de preguntar a gent sabuda hem arribat a una conclusió: El projecte pot ser molt bo o arruinar per sempre el nostre centre històric. Així de clar. I ací no hi ha exageracions. Per proximitat a l'església i a zones transitades, per estar en el mateix centre de la part més degradada, per la quantitat de temps que pot portar aquella zona deshabitada, per tamany del solar i del projecte en general. Per tots eixos motius és un projecte vital. Si ens equivoquem en eixes vivendes ja podem tancar en pany i clau i tirar la clau al fons del mar per a què Neptú es faça un clauer.

Anem amb les preguntes per concretar, que açò va a quedar-nos llarg tirant a llarguíssim de nou.

Quan? El contracte està signat. El disseny està elaborant-se. Però no sabem quan començarà el projecte ni quan acabarà. No ho saben ni ells. Segons l'encarregat el projecte començarà quan hi haja 2 persones interesades per vivenda. 44 interessats en adquirir només per començar!!! 44 valents que encara no saben cap on camina el centre ni l'ajuntament i que han de comprometre els seus diners. Esperem no ser sempre dels del got mig buit, però amb la situació actual això significa un solar buit i recollint brossa durant molt de temps en ple cor del Centre Històric. Veges a vore com vens després que és una zona a revitalitzar i atractiva i que hi ha interés municipal per fer-ho.

Com? A la pregunta dels veïns del centre històric si anava a respectar-se la tipologia original, en esta casa un balcó, en esta altra, finestres, en aquella altra les dues coses... la resposta de l'encarregat va ser que això costaria molts diners. Aleshores, què?. Anem a posar adosats al mig del centre històric? 22 vivendes iguals? És això el que volem?

Qui? Qui va a viure allà? Gran pregunta. Si aconseguim els 44 compradors per començar, hem de tenir en compte que van a ser vivendes socials. Construeix l'IVVSA. Igual el que anem a dir no es políticament correcte, però tenim dies i dies. I hui és un d'eixos. Hem de tenir en compte que un perfil excessivament social de rendes molt baixes, amb la visió que es té des de fora, ara mateix, del centre històric, no ho faria gens atractiu per a la gent jove. I ens cal gent jove allà. Ja. Aleshores és un punt a destacar en lletres grans, lluminoses i intermitents. Atenció a este punt del projecte!

Perquè? Perquè aquest article abans de la presentació del projecte? Perquè queixar-nos abans? Perquè necessitem que es parle d'això. Simplement. Que comence a parlar-se des de ja al julepe, al Rama, a les passejadores. Hem de traure el tema i que a la gent li sone. Quan ixca el projecte tenim poc temps per moure'ns. La burocràcia és així, lenta per a les coses que corren pressa, ràpida per a les que s'han de mirar amb lupa. No trobarem esta informació al Crònica de Castalla, ni a l'Escaparate, ni a Onda 15 (veges a vore perquè) i necessitem que la gent s'interesse pel Centre Històric. Sinó, estarà mort definitivament. El temps li ha fet la faena, el poble pot donar-li la puntilla amb la seua indiferència. Ja estem tardant.

Bon Nadal a tots!
Toni.

PD. Feu mentalment un llistat dels 3 carrers més bonics abans d'aquesta legislatura. El meu rànking:

1. Carrer Major: per història és el millor carrer del poble amb molta diferència.
2. Avinguda República Argentina: per l'ofrena, les moreres i la seua disposició en direcció al centre.
3. l'Avinguda d'Onil: perquè era l'entrada de poble més verda que jo recorde (dels pobles del voltant i de més lluny).

En un ja s'ha actuat, en altre va a actuar-se i en l'altre hi havia vistes d'actuar. Serà conscient o inconscient eixa necessitat de perdurar? En els tres era precís? Per a quan dissenyar altres carrers menys atractius per a que siguen tan bonics com eixos?

No podem comentar per tú.

2009-12-12T19:07:00.003+01:00

S’acosta Nadal, eixe temps de l’any on la pau, l’armonia i el respecte impregnen el devenir de les nostres actuacions. Però, també és el temps de la ilusió i els regals, per tant, des d’aquest blog ens avancem als Reis d’Orient i tots junts ens obsequiarem un regal per compartir-lo: l’anomenarem el Regal decret regulador de comentaris de Quina Castalla Volem:

La proliferació d’injúries, descalificacions, i acarnissats atacs personals dins aquest blog ens obliga a redactar per la via d’urgència un codi deontològic per als usuaris. Aquest seguit de males pràctiques, a més de ser ofensives, s’allunyen de l’objectiu amb què es va crear aquest espai virtual.

D’ara en avant s’eliminaran a la major celeritat possible tots els insults referits a la persona, a la família, etc. Es poden criticar conductes o actuacions relacionades amb el càrrec o la dedicació, pero mai referides a la integritat personal. Així mateix, també s’eliminarà tot tipus d’amenaces i de llenguatge violent.

Xè! he parat a llegir-ho i està quedant-me de lo més institucional; sembla un bando. Sí, ja veig que sona seriós, pero la deriva gens ètica dels últims mesos així ho requeria. Així que, a partir d’ara, qui se senca temptat a vessar improperis de tot tipus mitjançant aquest blog, li recomane que reflexione abans i que la seua activitat mental faça un bé a la humanitat; per favor! que ens ajude a resoldre aquestos quatre enigmes que ens mantenen a tots en un per qué permanent:

Per qué tots els protagonistes dels anuncis publicitaris s’anomenen Juan y Pedro?

Per qué quan obris un paquet de xocolate amb pols embrutes 74 metros quadrats al teu voltant?

Per qué quan et menges dos mandarines seguides, la segon està més agra que la primera, per tant, acabes amb mal sabor?

Per qué els conductors de Castalla sols parem als passos de zebra del Mercadona?

Aquest codi es d’aplicació immediata, de no ser que el derogue qualsevol company de blog.

I ara aniré a vore Cine de Barrio, pero us aconselle que no imiteu aquesta actitud.

Este cap de setmana hi ha res.

2009-11-26T11:28:00.003+01:00

En efecte. Este cap de setmana a Castalla hi ha res de res. Hi havia festa als Moros Vells però amb les incidències de la pasada festa dels Mariners, s´ha optat per suprimir-la.

En el cafenet d´este matí m´han contat el que va passar el dissabte. La guardia civil als Mariners demanant permís de Conselleria per a fer la festa, cartell de l´aforo del local, extintors, guardies de seguretat i un llarg etcètera que, per suposat, la comparsa no tenia. I quina comparsa ho té? Cap. Comprenc els motius legals i de seguretat que no permeten fer festes als locals però, quina és l´altra opció?

Castalla no és precisament la capital de la cultura i de les opcions per a un dissabte per la nit. Vale que una festa als Moros Vells consisteix en beure i no creure però també implica estar en la gent, poder ballar sense estar de boda, fer ambientet de Festes, en fí, passar-ho bé.

Així que ja no hi ha res per a este cap de setmana. El de sempre: dispersar-nos pels bars, Escarabat, si es tércia, i a casa. No acabe jo d´entendre com va açò de la legalitat intermitent, que unes voltes s´apliquen les normes i altres no. Igual és que està la cosa malament i necessiten multar i recaudar. Igual és que ja no volen fer més festes en les comparses i se´ns ha acabat lo bo. En fí, a pesar de què el meu fege ho agrairà, em sap fatal que l´ambientet de poble que es fa en les festes dels Moros Vells es perda. Al final, arribarà la nada.

No hi havia ningú

2009-11-13T19:51:00.010+01:00

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes
vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista.

Quan van empresonar als socialdemòcrates,
vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata.

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista.

Quan van venir a pels jueus,
no vaig protestar, perquè jo no era jueu.

Quan van venir a buscar-me a mi,
no hi havia ningú que poguera protestar.

Hi ha moltes versions d'aquest sermó de Martin Niemollër, un pastor luterà alemany que va ser empresonat en vàries ocasions per la seua lluita contra els nazis. Aquest sermó encarna tan bé el concepte tan malgastat de solidaritat, el de posar-te en el lloc dels altres, que és dels poemes que convencen, que arriben. Me l'imagine en aquella Pasqua del 1946 en Alemanya, davant dels seus fidels, acabada la segona guerra mundial, i no em puc llevar del cap la imatge del Phillip Seymour Hoffman de "La duda". La referència cinematogràfica deu ser perquè ací també apareix un sermó impressionant, i a més, la done per bona perquè les imatges d'esta peli, olen a altra època. A un passat tan llunyà i tan pròxim...

Ara, el poema encara ens val. Ens el podem aplicar a discreció, com el foc davant un atac. Dia sí, dia també. Però costa molt alçar-se i alçar la veu quan l'atac no ens toca de prop. Quan és als altres. Quan ens afecta de passada. En ocasions, fins i tot, riem les gràcies quan els atacats són els enemics, l'oponent, l'oposició.

Estos dies el Phillip Seymour em passava pel cap, de quant en quant, allà sobre la trona. Per coses meues i per històries dels altres. L'assumpte on encaixa a la perfecció i que més ens afecta a tots, és la de la lluita interna al govern municipal.

Des de la banda de l'actual alcalde s'ha parlat acusant a Juan Rico de "talante déspota i dictador". Però si alguna cosa no ha fet l'anterior alcalde mai, és canviar d'actitud. Transformar-se amb els anys. El que passa és que abans els tocava als altres. Al Bloc, al PSOE, a l'oposició, als crítics dins del PP que van acabar formant AIDC, als qui es queixaven. Eixos caben en una carretilla. I molts, dels que ara l'acusen de dèspota i dictador en aquell moment, li reien les gràcies. O només ho acceptaven, ho toleraven. Compartien decisions a braç alçat en l'ajuntament. Ara s'ha girat l'oponent. I clar, no queda ningú per protestar.

Amb les associacions, a vegades, ens passa igual. Si alguna se li pressiona per a que actue de determinada manera o se li recorda que té una subvenció per cobrar, les altres es llaven les mans mentre no tinguen problemes, o cobren la seua part. Ho he vist en algunes de les quals jo formava part. Quan ens toque a nosaltres, no es queixarà ningú.

I així ens va un poc. I així ens continuarà anant si no aconseguim passar a l'altra banda i vore-ho tot des de l'altre cantó del quadrilàter. Mai és bo vore-ho tot des del mateix punt, perquè potser, mentre estem entretinguts soltant colps a l'oponent, no ens n'adonem que estem quedant-nos assoles. Ningú protestarà després quan els colps siguen per a nosaltres. Ningú.

Toni.

Ricardito's corner

2009-10-28T17:02:00.016+01:00

Si és que les coses sempre passen per algo i l'atzar, encara que queferós, a voltes també és oportú. Mira per on, cercant un nom per a esta nova secció em trobe amb aquesta notícia apareguda al Crónica de Castalla en la seua última edició (Octubre de 2009, número 86). Voilà...

CASTALLA CELEBRA POR PRIMERA VEZ EL DÍA DE LA AMAPOLA
"Este solemne acto tiene gran tradición en la comunidad británica y recuerda a las víctimas militares"

Digueu-me oportunista però estarem d'acord en que no podíem posar-li altre nom a la criatura que el de Ricardito's corner. Ara sonaria el God save the Queen de fons perquè tot acte inaugural té una música associada: l'himne al monument del Donant de Sang, l'himne de la Coronació de la Mare de Déu... I el Ricardito's corner no podia ser menys. A més, el 10 % de la població castelluda es mereix el títol d'una secció en la seua llengua, what the fuck?

Continuant amb el tema lingüístic observe al mateix periòdic (pamflet municipal) altra notícia curiosota amb aquest titular:

AMPLÍSIMA RESPUESTA POPULAR EN LOS ACTOS DEL "9 D'OCTUBRE"

Les úniques paraules en valencià que apareixen al periòdic són: cercavila, Correllengua i 9 d'Octubre. Això sí, "como buenos valensianos" es van esgotar les 2.000 racions de paella. Alma fotre!

Ahí en va una d'àmbit provincial apareguda al periòdic Información (dimecres, 28 d'octubre). Dedicada a aquells escèptics que no creuen que el tren passarà algun dia per la Foia, jujuju:

LA VÍA DE ANCHO EUROPEO PERMITIRÁ PROLONGAR EL TREN HASTA ALICANTE
"La extensión del trazado conectará Valencia con la capital de la provincia a través del corredor de la autovía central"

El "corredor de la autovía central" al que fa referència la notícia és el que passa per la Foia. Ja no ens vestirem de vaquers només a Carnestoltes. Aneu preparant els pantalons texans, els barrets i els mocadorets al coll perquè el far west s'apropa. "Nunca apuntes con un arma si no vas a usarla" (Appaloosa).

I sense més temes per tractar s'alça la sessió i com a redactor cap del Ricardito's corner estenc la present acta.
Au revoir!

Greatest Hits 2007 (Castalla Mix)

2009-10-21T19:32:00.008+02:00

Deuríem aprofitar un aniversari per fer una revisió i hui ho és. Felicitats!

Com el nostre blog, ja no sembla tan interessant com en altres temps, anem a fer com les companyies discogràfiques que trauen un recopilatori per al Nadal. Ens submergim al nostre catàleg i busquem alguna de les peces que tot el món ja se sap, perquè està comprovat que a la gent li encanta cantar les melodies que té al cap i no haver d’acostumar-se a les noves. Per fer-ho, hem decidit deixar-nos caure allà pel 2007 aprofitant el condensador de fluzo de l’Arxiu del blog i elegir entre els grans hits d’aquell any de les flors. En aquella època tots erem més joves, teníem més energia i un altre món semblava possible, amb aquell prisma d’innocència nostre que sempre donen els inicis. Ai, qui ho tornara a viure... (sospir del tipus Tempus Fugit). Dos anys després han passat tantes coses i tot ha canviat tant...

Ací va la llista 2007. Si la cosa rutlla com cal, després passarem al encara més exitós 2008.

1. Per a la primera dubtem entre Ask me (The Smiths) i Don’t you forget about me (Simple Minds). Com deia Billy Wilder, una pel·lícula ha de començar amb una canonada i, a partir d’allà, anar augmentant el ritme. Nosaltres vam elaborar una serie de preguntes per als candidats en aquelles llunyanes eleccions del 2007. Ens van contar que ho tenien contestat, que ens ho donarien. Primer comentari: Realment espereu que el PP conteste a estes preguntes? Resposta: Sí, ho esperàvem.

2. Aquellas pequeñas cosas o Pueblo blanco (JM. Serrat). El dia 1 d'Octubre del 2007 penjàvem en un post la notícia que l'ajuntament estava treballant en un pla per al Centre Històric. Ho havien dit a un plenari. La nostra preocupació era que ja havien començat i no sabíem qui estava darrere. Quins il·lusos.

3. La culpa de todo la tiene Yoko Ono (Def con dos). La nostra Yoko Ono no sempre ha estat l'ajuntament. En aquell 2007 teníem paraules positives. I això ho vam escriure, després dels sous elevats, dels horaris intempestius dels plenaris i de les preguntes no contestades. Però, ja ho vam vore després, les coses van anar a pitjor. Evidentment si havíem de triar entre l’ajuntament i nosaltres, l’elecció estava clara. Ho sé, açò sembla totalment injust i ho és. Però després passa el temps, i aquest Darth Vader mai es posa de banda del seu fill per lluitar contra l’imperi. Al contrari, vol que Luke adopte les seues males arts, els enganys, les promeses... I la temptació és tan poderosa i el costat obscur és tan fort...

4. Un pueblo és (Maria Ostiz). I mira que durant un temps ens va agradar el terme Participació ciutadana. Nosaltres l'utilitzavem, l'alcalde l'utilitzava, les associacions l'utilitzaven. Però bé, ens vam quedar amb tres reunions i moltes bones paraules. També podria ser paraules d'amor senzilles i tendres (J.M Serrat). Tampoc cal abusar de Serrat.

5. Promesas que no valen nada (Los Piratas). La notícia on el conseller parlava de participació, el centre històric, les preguntes que ja estan contestades, les exigències al col·legi Muntori per a que contracten gent del poble... No calen més explicacions més que cantar aquest hit dels Piratas, promesas que no valen nada, nada, nada, nada...

6. Speak to me, dins l’àlbum The dark side of the moon (Pink Floyd). I la gent va fer propostes. I l'alcaldia va veure que aquelles propostes eren bones (O no). I l'adaptació del PGOU es va publicar i es van fer al·legacions. I tot això està ara al costat fosc de la lluna. Mai vam saber quines es van acceptar, quines es van debatre, quines es van presentar, quines es van rebutjar... Dos anys.

7. Que puedo hacer (los Planetas). I no va ser perquè nosaltres no proposarem coses per al nostre Centre Històric. Perquè mira que ho vam intentar i intentar... Que puedo hacer si después de tanto tiempo no te dejo de querer.

8. Pànico a una muerte ridícula (Def con dos). Def con dos repeteix. No ens ajustem a les lleis del Nick Hornby, que li farem. Però es que a vegades se’ns acabava la paciència i començavem a no creure'ns el que proposaven. Teníem por de tragar-nos les promeses perquè tot olia a cianur en el timó. I clar, no hi ha res pitjor que el pànic a una mort ridícula (per esperada).

9. Russian Literature (Maxïmo Park). Molta lletra i poca acció. De nosaltres i sobretot dels altres. Pura Literatura Russa. La tempesta arriba, el poble tremola, la tempesta passa i res no ha passat.

10. My way (versió Sid Vicious). Al final, dos anys després. El govern municipal funcionava com fa quatre, com fa huit, com fa vint. A la seua manera. I ells tan devanits i nosaltres tan divertits. Quina ens espera demà?

I el comentari de la ruta pel centre històric sense penjar. Ai mare. Qui som nosaltres per a queixar-nos... prou bé estem.

Toni.

La ruta.

2009-10-15T18:03:00.005+02:00

Buf, quan de temps que no actualitzem el blog. I ja no tenim l´excuseta de l´estiu pel mig. En fí, que per a cel·lebrar l´arribada de la tardor ens n´anirem de ruta pel poble. I quan dic pel poble em referisc al poble, al de tota la vida, al casc antic, o al que queda d´ell.

L´Associació d´Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla (que seria així com AAVCHC. Li buscarem altres sigles) ens proposa una ruteta este diumenge dia 18 pel centre històric. L´excursió començarà de la placeeta del carreter a les 11:00 del matí i pujarà fins la ermita i un xicotet recorregut per alguns carrers típics d´ací. Alguns dels membres de l´agrupació aniran contant-nos algunes anècdotes culturals, literaries i històriques ocorregudes en els edificis i vivendes del casc antic.

No sé si se´ns caurà alguna casa damunt, o si el carrer pel que passem de repent s´obrirà i ens tragarà la terra, esperem que no, però com que s´està debatint la problemàtica de la part vella del poble, no estaria de més pegar-nos una volteta i voreu amb els nostres propis ulls. A més a més, algú té alguna cosa millor que fer un diumenge de matí?

DILLUNS 28 de SETEMBRE a les 20 H. CASA de CULTURA

2009-09-26T10:41:00.005+02:00

L'Associació d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla, després del parèntesi de l'estiu, torna a reunir-se al saló de la Casa de Castalla aquest dilluns a les 20:00h.. Ara és el moment de començar a posar-la en funcionament, una vegada l'associació ja està donada de alta. Els passos inicials ja estan coberts, ara cal tenir clar quines coses ens fan falta fer i quines són les prioritats.

El dilluns la presidenta i vice-presidenta ens explicaran també com va ser la reunió amb l'alcalde, de què van parlar i de quines coses ens va informar.

Ací va el recordatori de nou de quanta més gent siguem, més força tindrem. Comenta-ho, convenç a gent de que vinga, movem-nos...

Salutacions!

El tren alcoi-alacant (per Ibi i Castalla)

2009-09-13T17:55:00.012+02:00

M'encanta creure en eixes teories de la conspiració que afirmen que als Estats Units, una nit d'hivern, en una mansió apartada entre els boscos d'aurons d'un estat de l'est (diguem-li Massachussets) van decidir, en contuberni capitalista, que en compte de desenvolupar el ferrocarril, anaven a fer créixer les carreteres. Ferrocarril no, carreteres sí.

Ja sabeu, ruta 66 i tal. Highways a mansalva de nord a sud i coast to coast. Ja m'imagine jo la pel·lícula que hauria pogut fer Elia Kazan alternant primers plànols de Henry Ford fregant-se les mans contant mentalment quants cotxes anava a vendre després d'aquell pacte vora el foc, amb altres plànols generals on milers de xinesos acomiadats de la seua feina al ferrocarril, feien camí cap al xinatown de San Francisco o Nova York.

La carretera obligava a l'adquisició de vehicles privats i, per tant, obligava a desenvolupar una indústria que passaria a ser una de les més importants del món en molt poc temps. Els autocines, les cambreres que patinen fins la finestreta del Cadillac, Indianapolis, Marlon Brando amb la moto... I ja ens han venut la història. Carreteres, cotxes i individualisme, vamos. Estats Units.

No ho va contar així exactament un mestre que tenia en la facultat, però quasi. Cadascú ho endolça com millor li apanya.

Ve tota esta llarga introducció per a incloure una reflexió sobre el tren Alcoi-Alacant. Aquella via mai acabada del tot, iniciada durant el govern de Primo de Rivera, que torna cada cert temps a ser contemplada com una alternativa. El mapa no és de l'època. Està extret d'una publicació de l'any 2009 i estableix els trens de rodalies existents en la província i aquells trens suggerits. I mira per on, torna a aparéixer. Alcoi-Alacant amb parada a Castalla.

Vaja per davant, que jo no em crec la possibilitat. La seua construcció suposaria, tal impacte que, conforme em trobe hui, no m'apetix analitzar-ho del tot (demà vorem). Tampoc sé si ací hi ha reunions com aquella de Massachusetts dels anys vint americans per decidir el contrari. Per decidir que sí, que el tren mola. Però, m'encanta que hi haja reflexió al voltant d'un tema tan atractiu com eixe. I m'encantaria, a més, vore que en pensa la gent. Així descongestionem també el temeta un temps.

Toni.

PD. El pròxim post també toca tren.

PP vs. PP

2009-08-19T17:18:00.010+02:00

Després d'un llarg temps sense entrar al blog, perquè els anònims pegant canya em fan sentir incòmode, hui tocava post.

Malgrat els nombrosos desmentits públics de l'alcalde durant molt de temps, tot el món sap que no hi ha bon rotllo al PP local. Si no hi ha, no hi ha, no sé perquè volen amagar-se les coses. Això no m'inspira confiança, veus?. Tampoc es precís que pensen tots igual. La democràcia també és això (encara que hi ha gent que pensa que només és votar cada quatre anys). Fins ací, tot entra dins del cabàs, però hui, llegint l'INFORMACIÓN, he arribat a pensar que algú ha perdut els papers definitivament.

La notícia, per a qui no sàpiga a aquestes altures de que va el conte, ve a dir que el pp local (Juan Rico és el president) denúncia que l'alcalde (Jose Luís Prats) està afiliant a gent al partit per a controlar-lo ell, a canvi de concedir llicències d'obra. Jo ho llisc i em dic: bé, lluites internes, s'haurà de provar, esta gent és capaç de fer de tot, que fort que això passe en el poblet... Bé, la història de sempre, vamos. Res nou sota al sol (amb la diferència que ara ja no ho poden negar públicament, o sí?).

Després ho he rellegit i he estat uns minuts rient-me a base de bé. Ho sent. M'he rist moltíssim. Eixes ganes de riure que t'agafen quan veus alguna situació açònopotestarpassant (i ja en portem vàries d'eixes en esta legislatura). I per a explicar els motius de la gràcia, necessite escriure prou. Ho sent, de nou.

En un paràgraf de la notícia s'afirma, que un dels punts que conté la querella, diu que l'alcalde està concedint llicències per a arreglar piscines que en teoria el PGOU no permet que existisquen a Castalla Internacional. Jo mateixa em dic que no amb el cap, arrufe un poc el nas i m'ho torne a repetir perquè estic prou perdut. Anem a vore, Juan Rico (president del PP local) posa una querella contra Jose Luís Prats (alcalde de Castalla), per permetre arreglar unes piscines que Juan Rico va ajudar a construir. Osti que rebuscat. Ells donen unes llicències d'obres majors, construeixen 1000 cases, 500 piscines, i després diuen que el PGOU que ells van aprovar, no permet construir piscines i posen una denúncia contra el seu propi alcalde per concedir llicències d'obres menors per arreglar-les. Això no sé quin nom té, la veritat. Cinisme, sarcasme, hipocresia... i estic escrivint açò i no puc parar de riure. Que fort. On està la meua moral?

O siga que estan Estos i els Altres. Estos ens governen i els altres ens han governat i volen tornar a governar-nos (utilitze la paraula governar en compte de representar conscientment). I analitze la situació. Imaginem que tenen raó Estos.

1. Estos dirien: la querella és falsa. Els estrangers s'han apuntat al PP perquè volen, perquè està la regidora Mckenzie o perquè venen del partit liberal europeu. No hi ha cap intent de control del partit. És més, si busquem una causa real per a la querella, sabem que tot això està motivat perquè els constructors que hi ha en els Altres (3 mínim) el que volien era controlar l'adaptació del PGOU i quan ho ha fet només l'alcalde i l'arquitecte, sense contar amb ells, s'ha declarat la guerra oberta. L'alcalde ja es pensava algo quan es va quedar per a ell la regidoria d'Urbanisme. Volen tornar a controlar Castalla perquè tenen interessos personals. No ho fan pel bé del poble.

Ara imaginem que tenen raó els Altres.

2. Els altres dirien: L'alcalde ha perdut el cap. S'ha posat un jornal més alt que el que nosaltres li vam dir públicament. No ha contat amb cap regidor per a fer l'adaptació del PGOU, ni els comunicava res. Tot ho vol fer ell. Ara està apuntant gent al partit a canvi de llicències perquè sap que tenim majoria i vol controlar-lo i poder tornar a fer la llista per a les pròximes eleccions, i així, continuar traent benefici. S'ha de parar com siga. L'hem de desacreditar perquè el poble no es mereix això. Contem rumors, posem querelles, cridem a l'Información, recordem que comet il·legalitats permetent que la gent de Castalla Internacional s'arregle les piscines. Hem de fer-lo fora.

No sé qui té raó, si Estos o els Altres, però la perspectiva per al poble té miga. El partit que guanyarà les pròximes eleccions (siguen uns, siguen altres, els 2, o cap d'ells, el PP va a traure 3000 vots segur), ens ofereix una perspectiva cada vegada més entretinguda. Quina necessitat tenen uns i altres de manar? Perquè és tan important per a Estos i per als Altres? Quina és la motivació? Si ho preguntarem a ambdós la resposta estaria clara: el Poble. Ho fan pel bé del poble.

Si ens posarem en el lloc d'una persona amb sentit comú, que faríem. Que faries? Van dos possibilitats.

1. Si eixa persona amb sentit comú fora d'Estos (de la part de l'Alcalde), intentaria explicar a tots, públicament els motius reals pels quals volen fer-nos fora com siga: Hi ha interessos darrere. Contaria les pressions. Diria quins beneficis s'han obtés i quins es poden obtenir si arriben a governar. Quines decisions hem pres que molesten realment i que segur que no són arreglar les piscines de Castalla Internacional. Ho faria públic, més que res, per a que, si ens fan fora finalment, almenys el poble ho puga controlar. Els Altres volen això. Si ixen finalment, tingueu en compte qui va a eixir beneficiat. Controleu-ho. Això pense jo que faria una persona de bé, pel bé de Castalla.

2. Si la persona de sentit comú fora dels Altres, demanaria disculpes per una actuació, diguem, no massa intel·ligent. Perquè no és massa intel·ligent dir públicament que l'anterior alcalde va permetre actuacions il·legals si està en el nostre costat. Ni tampoc és massa intel·ligent que entregue la querella un constructor amb interessos urbanístics, perquè això li resta credibilitat a una denúncia que és real. Si finalment el constructor entrega la querella perquè ningú més vol fer-ho, almenys no cridar a un periòdic que sempre li pega canya al PP, per a que ens espere a la porta del jutjat per a tirar-nos la foto. Una vegada demanades les disculpes per tanta ficada de pota, intentaria fer les coses bé, explicant públicament la postura del grup i quina es la visió alternativa que es té per obtenir els màxims suports dins del poble. Intentaria explicar com no es repetiran errades i com podrem subsanar-les. De cara. Pel bé de Castalla.

No sé com ho veieu, mirant-ho des de fora. Com actuaríeu vosaltres si estiguereu dins l'embolic? Jo és que ja no m'entenc ni a mi mateixa. Pense que qualsevol persona de bé, diria arreu i fileu. I es deixaria la política i s'indignaria molt tirant a moltíssim. Jo, en canvi, no puc parar de riure. Què fort.

Toni.

Quina barbaritat!

2009-08-07T11:12:00.006+02:00

Mentre nombrosos municipis del nostre territori retiren dels seus cartells els bou embolats per considerar-los cruels amb els animals, Castalla, ciutat puntera com ella soles, les inclou per segona vegada a les festes populars. I no acabe d´entendre jo quines ganes tenim de importar les coses que fora d´ací ja no funcionen, en la de coses boniques que podríem dur al poble... Ara que per fí s´ha fet consiència social de la barbaritat que suposa nugar-li dues torxes als cuernos a un animal amb la simple finalitat de vore com es crema poc a poc sabent que no pot fer res per a evitar-ho, ara que ja estem en el camí de superar estes bestialitats, ara, el duem a Castalla.

No sé si serà per donar-li un aire cañí al poblet, per fer totes les varietats de vaqueta disponibles en el mercat o per un subsconscient instint voayeur de l´Ajuntament però el fet és que ací tenim, un any més, el bou embolat, amb la justificació de "tradició popular". No sé jo quina tradició tenim a Castalla de punxar-li foc als éssers vius però en fí, si ens empenyeu que és una tradició bona per al poble, al menys que trie el poble ...

Vinga va, enquesta popular: A QUI LI POSARIEU VOSALTRES LES BENGALES?

Reunió 27 Juliol a les 20:00.

2009-07-20T11:15:00.006+02:00

Ja tenim l´associació dels amics i veïns del centre històric en marxa. A la passada reunió del 6 de juliol es va crear un organigrama provisional en què es va nomenar com a presidenta a Pilar Esteban. El proper dilluns 27 de juliol a les 20:00 hores torna a fer-se una reunió informativa, que encara hi ha gent que no s´ha enterat massa bé de qué va açò.

Per a fer-se soci pots anar el dia 27 a la casa de cultura i abonar la cuota establida d´un euro a l´any (sí, sí, 1 euro, que no dóna ni pa pipes). A la reunió s´informarà de les gestions fetes des del dia 6 i a més a més, es durà a terme una pluja d´idees entre els assistens per a revitalitzar el nostre centre històric.

Ja hi ha vàries idees per ahí que no estan gens malament, com fer soparets populars als parcs del centre històrics, concursos de gastronomia de la terreta, etc. De manera que la cosa comença mogudeta al centre històric, per fí!

Ens veiem allí.

Amics i veïns del Centre Històric de Castalla

2009-07-02T17:16:00.007+02:00

El pròxim dilluns 6 de juliol a les huit a la Casa de Cultura de Castalla va a crear-se una nova associació, la d'Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla. Supose que tots ens l'estimem. Els més vells han nascut allà, els més joves hem escoltat mil voltes les batalles dels nostres pares i avis contant-nos on vivien i jugaven. I tots els de Castalla el sentim com a propi. També el nostre ajuntament se l'estima, no dubtem d'això, i suposem que això és amb el que confien molts per a deixar fer i no implicar-se en res. El problema és que si no es nota que hi ha un grup important de persones preocupades, amb esperit crític i amb ganes de donar la cara, no s'actua igual. Sincerament, algú pensa que sense donar la tabarra tots estos anys s'haguera contractat a un tècnic en patrimoni per controlar les obres al centre històric?.

La dificultat com sempre és mobilitzar a un gran nombre de persones. No és igual que demanen un pla integral a llarg termini 30 persones que el demanen 300 o 1000. Per això hem d'intentar mobilitzar a la màxima quantitat de gent i això significa fer el pas avant, comentar-ho en casa, convéncer als pares, als avis, moure gent que no accedix a internet habitualment. Vindre. Es complicat, ho sabem, però només s'ha de prendre una decisió. Vaig.

Hem fet nombroses conferències que ens han marcat un camí que podem considerar raonable, lògic i defensable per tots, siguen del partit que siguen. Podríem posar molts punts, però ací en van tres a mode d'exemple que hem tret de les opinions dels diferents especialistes del món de la universitat que hem anat portant.

1. Acord entre tots els partits per a establir un pla integral d'actuació en el Centre Històric. Sinó s'unixen tots els partits, estem sempre a l'espectativa de qui entra cada quatre anys. Quins interessos tinga. Si a eixe regidor de patrimoni allò li importa més o menys.... Els pobles han de mirar molt més lluny de quatre anys.

2. Elaboració d'un pla integral. No s'ha d'anar prenent decisions puntuals sense un pla conjunt. S'ha de decidir un pla a llarg termini i anar treballant dia a dia en eixa direcció. No es pot anar posant parxes d'ara faig cases ací i un parc allà sense una visió completa.

3. Es necessita un procés de participació ciutadana escoltant als veïns i tenint-los en compte. Fins i tot, per a un simple treball d'universitat sobre el centre històric t'obliguen a fer enquestes d'opinió, socials... entre els veïns.

Per a exigir eixes coses fan falta cada volta més veus i més gent. I associacions com esta ajuden a participar del teu poble. Si dividim el poble, en votants del PP contents i l'oposició queixant-se, estem dividint-lo artificialment. Tots deuríem estar junts per fer un poble millor. Esta associació ho intentarà. Si vens tu, millor.

Ens veem dilluns a la Casa de Cultura.

Toni.

2009-06-24T20:25:00.004+02:00

V setmana de cine. Pengem el cartell com sempre amb la intenció de que li doneu canxa i vingueu. És la setmana del 29 de juny al 5 de juliol. Tots els dies a les nou en la casa de cultura de Castalla (excepte el dissabte). Les quatre pel·lícules que toquen com podeu vore són algunes de les millors de l'any passat. I després estan els curts i els nanometratges. Divendres els posarem tots (també posarem fora de concurs "Mentemorfosis" d'Amador Pérez) i diumenge només els guanyadors. En el poble no passen tantes coses com per a que vos perdeu esta. De què parlareu després?

I després està el cartell. Només pel robotet val la pena moure’s de casa.

Ací va la informació que posarem de les pelis als díptics.

La duda de John Patrick Shanley

Diàlegs i personatges. Reflexions i ambigüitat. Meryl Streep i Phillip Seymour Hoffman. La duda està basada en una obra teatral i se li nota. I açò que podria ser negatiu, es dilueix amb cada aparició dels seus protagonistes principals fins el punt de preguntar-te d’on ha eixit aquest director-escriptor Shanley per atrapar-nos en el seu/nostre món de blancs, negres i poderosos grisos.

El desafio. Frost contra Nixon de Ron Howard

Mai Nixon, probablement el pitjor president que ha tingut mai els Estats Units d’Amèrica si agafem el cinema com a referència, havia tingut un actor que el fera tan pròxim com Frank Langella. Una producció que funciona com a reflex del món dels informatius, com a lluita entre el poder polític i el periodístic, com a imatge d’uns fets que no paren tan lluny...

The Reader (el lector) d’Stephen Daldry

Està bé, Billy Elliot era un musical prou adolescent. Las Horas, la vam veure quatre i dos es van adormir (els altres utilitzen qualificatius com obra mestra). Ara Daldry continua amb el seu ritme lent i absorbent, i canvia a Nicole Kidman per Kate Winslet, però manté unes interpretacions poderoses al servei d’una gran història d’amor i secrets.

Wall-e d’Andrew Stanton

La millor pel·lícula del 2008. Un clàssic absolut amb 30 primers minuts que passaran a la història del cinema per a situar-los a la prestatgeria entre Charles Chaplin i Buster Keaton. Els pel·lícules d’animació tenen el problema d’intentar agradar a tots els públics, també Wall-e el té. Però hi ha tanta intel·ligència, tanta sensibilitat en eixe inici magnífic que ho oblides tot i no pots llevar-te del cap eixa veu mecànica cridant Wall-e!

Conferències al cole

2009-06-10T13:08:00.008+02:00

A l'espiral de l'inici de l'estiu (que ens absorbeix com si forem Alicia o Dorothy per despertar en setembre) anem a sumar-li un parell de conferències que van a fer-se al Col·legi "Maria Asunta".

Les conferències van dirigides al públic de secundària però estan obertes a tots. En una es parlarà d'Arqueologia i per tant, d'alguns dels jaciments de Castalla. En l'altra del nostre Centre Històric amb un exemple de Pla Especial fet per un alumne d'últim any de Geografia. Són així, vàlides per a qualsevol castellut o castelluda que li interese el seu poble: la seua història i el seu futur.

Dimecres i dijous a les huit al saló d'Actes del col·legi sumem dos visions més des de l'àmbit universitari de dos temes sobre els que hem parlat molt (massa) a aquest blog.

Toni.

Ja estem en marxa

2009-06-03T13:03:00.007+02:00

"Ahora permitánnos soñar de nuevo desde un mar de industrias ya fallecidas
un futuro cargado de futuro". El eterno

Perquè ho ha demanat la cap suprema i perquè també hi ha que anar asabentan-se de cóm anem amb el casc antic, dir a la gent que no va poder assistir a la reunió del dilluns que es fará un altra el Dilluns 15 de Juny a les 19.30, en la casa de cultura.

Ja vam dir que les conferències son el primer pas als següents. Pues bé, ja estem amb els següents. Juntar-se, coneixer-se, parlar i prendre actuacions és el que ara ens toca. Hi han opinions al voltant del casc antic cóm persones i aquest blog moltes vegades és converteix en l'únic eixemple, que no está mal per començar, però sempre ens fa falta algo més, no?. Per tant, ja va sent hora de traure les nostres opinions a la fresca, que és estiu!!

Si no ho fem nosaltres. Quí té que fer-ho? Respostes? Opinions...