lunes, 28 de junio de 2010

Setmana de cine


Se´ns amontonen els post però és que va tot massa depressa. Com tots els anys la Setmana de Cine de Castalla tria entre les millors pel·lícules per fer una senzilla mostra del millor cine. Entre avatar i el cinema iraní, trobem un gran ventall de possibilitats de gran cine, de pel·lícules menudes, d’animació, de pelis estranyes i magnètiques. No volem inventar res, només passar una estona, entre partit de futbol i partit de futbol, en companyia vostra.

Si cada any el cartell intenta ser variat, enguany probablement ho siga com el que més. Déjame entrar és una revisió del mite vampíric, tan allunyada de la tradició de Hollywood que et trenca els estereotips del gènere. An Education, que veurem en Versió Original Subtitulada, és una senzilla i captivadora pel·lícula basada en un guió del nostre estimat Nick Hornby i ambientada en el Londres prebeatles. Un tipo Serio és l’última comèdia dels Coen. No li fa falta ser el Gran Lebowski per a mantenir un somriure durant tot el metratge captivat per personatges d’una estranyesa ben quotidiana. Up és l’última joia de la factoria pixar, a l’alçada de Wall-e o Ratatouille. I finalment El secreto de sus ojos és probablement (i sense probablement) la millor i més completa pel·lícula de l’any passat. Com veieu trobem de tot i per a tots.


Ens veiem en el cine.



La marxa


I finalment en vam ser molts allà, sota els pins del Plascaves (per a ser diumenge i per a ser les 9 del matí). I, a més, hi havia gent de tots els partits (dels partits locals, està clar). I, vam tenir novetats respecte a les cares que som sempre (i això també és d'agrair). I va ser divertit vore com tots aportaven la part d'informació que cadascú controlava (algú de lleis, algú d'ordenament, algú d'agrupacions ecologistes...). I va ser un poc trist observar que allò que l'ajuntament no ens dona (informació, explicacions) l'havíem d'anar recollint d'ací i d'allà, tu conta'ns d'açò, tu que saps d'allò? I va ser genial el saber que ens va quedar a tots un bon regust de boca després de la marxa. I va ser horrible la sensació de saber que moltes voltes les majories absolutes hauran aprovat decisions injustes com esta, sense discussions, sense saltar a la premsa, sense polèmica. I es va fer llarg perquè molta gent volia aportar. I es va fer curt perquè tots estàvem ben a gust xarrant del nostre poble, allà, sota els pins del Plascaves.

Toni.

viernes, 25 de junio de 2010

Esborrany de Manifest

Esperant els retocs i correccions d'última hora, el manifest que es llegirà el diumenge al Pla de les Caves serà més o menys aquest:


"Quan acabes sent part de la minoria una volta i una altra i una altra, pots acabar pensant que potser no tens raó en allò que defens. La causa per la que lluites pot tenir mil noms. Unes voltes són les molinetes, altres el centre històric, el Pla General d’Ordenació Urbana o les macrourbanitzacions. Hui és el Pla de les Caves.


Però eixe dubte, eixe pensament que et recorda que si sou pocs ,podeu estar equivocats, és la part positiva de les minories. Eixe dubte t’obliga a analitzar amb més calma i certa distància els arguments que defens. En el nostre cas els arguments que defenem en esta circumstància estan més que clars: volem transparència, volem informació tècnica independent i volem que es valore la importància d’aquest paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social del nostre poble.


Eixos tres punts són tan senzills, estan tan revestits de sentit comú, que es complicat trobar arguments en contra. Amb eixa claredat és més que difícil estar equivocat.


Necessitem transparència perquè el futur del nostre poble està decidint-se en despatxos on hi ha molts interessos. Massa interessos. No entenem com han estat 2 anys sense oferir cap tipus d’informació de l’adaptació del PGOU i ara volen prendre una decisió tan important en 2 setmanes. Volen aprovar-ho sense explicar res als ciutadans a qui en teoria estan servint. La única informació que han mostrat és una reunió escassa amb els partits polítics i aquesta només ha provocat més dubtes. Les presses en estos quinze dies no estan justificades i qualsevol persona, estiga assabentada de la polèmica creada o no, pot entendre que alguna cosa passa si es vol fer de pressa i sense donar explicacions públiques. La llei pot impedir donar noms de determinades persones implicades o que han al·legat la proposta del 2008, però es impossible que impedisca explicar-li al teu poble quin serà el seu futur i el perquè d’eixes decisions.


Davant dels dubtes que aquest canvi de protecció genera, reclamem també una informació tècnica independent. És ben difícil que els nostres tècnics municipals estiguen en total desacord amb tots els especialistes del món universitari que hem consultat. Amb tots els professors de Geografia i d’Ecologia de la Universitat. Amb tots. Fins i tot, el mateix redactor del Pla, Jesús Quesada, en les reunions prèvies a l’adaptació que es van fer amb les associacions del poble va parlar de la necessitat d’incrementar la protecció dels territoris pròxims a la zona del Paisatge Protegit. Tenim temps per consultar-ho. Fins i tot, si es vol aprovar abans de les pròximes eleccions, quedarien mesos per a recollir les màximes aportacions científiques possibles en un Pla que va a marcar el nostre futur en dècades. Dècades.


La tercera de les nostres demandes gira al voltant de la importància del nostre paisatge com a valor cultural, econòmic, ecològic i social. Qualsevol que va assistir a la conferència que va realitzar Carlos Martin Cantarino, professor d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, a la nostra casa de cultura, o a qualsevol de les xarrades que es van fer eixa setmana dedicada als masos, tindrà clar que un paisatge com el nostre és un fet diferencial que ens dóna un valor afegit respecte a altres llocs. I allò que suma, que ens aporta al conjunt de la ciutadania, no se li ha de baixar la protecció. Més bé al contrari. Este paisatge és de tots els castelluts, dels qui ens visiten, dels qui el passegen i viuen. És un patrimoni que la llei valenciana protegeix i els poders locals han de mantenir establint una qualificació del territori lògica i científica. I, per desgràcia, les decisions que sembla que s'han pres en esta adaptació permeten la circumstància contrària, és a dir, que es puga construir amb menys metres en una zona pegada al Paisatge Protegit. La lògica ens diu que eixe no és el camí.


El nostre sentit comú, el que ens ha fet que estiguem ací, ens ho diu. Necessitem molt més que allò que ens han oferit fins ara. Allò que demanem és fàcil. Desafortunadament no està en les nostres mans canviar-ho. Es per això que hem d'intentar fer-nos escoltar i convéncer per a què aquesta minoria es convertisca en majoria. Siguen del partit que siguen. El futur de Castalla depén d'això. Moltes gràcies a tots."


miércoles, 23 de junio de 2010

Marxa "Salvem el Pla de les Caves"



Volem saber que passa amb el PGOU, què hi ha darrere?

El diumenge s'ha convocat una Marxa a les 9.00 del matí i estem tots convidats, amb esmorzar caminarem fins al Pla de Les Caves, prendrem el sol i exigirem a l'ajuntament responsable de planificar el nostre territori, que ens diga de que va el PGOU a Castalla.
Volem transparència amb el que es va a fer amb el poble, perque és un dret com a ciutadans, i també per conèixer i assabentar-se cap a on anem, aquesta història ja ens la sabem i no en volem més!

Ens veiem allà!!

miércoles, 9 de junio de 2010

El pla de les caves (primera party)


Com el tema dóna, va en dos parts.


Els fets en deu punts:

1. Van a abaixar-li la protecció a una zona que abarca des de baix del Pla de les Caves al puntal d’Amorós (pujant a catí).

2. El beneficiat d’aquesta requalificació és una empresa de nom “Villas Rústicas Montaña del Catí”. El nom, ja de per sí, és atemoridor.

3. Darrere aquesta empresa hi ha persones com el senador pel PP Rodríguez Marin.

4. Aquest polític ha manifestat al diari El Mundo, que aqueixa requalificació li permetrà recuperar la inversió “Si lo hacen, me alegraré por el dinero que me costó” (suposem que s’alegra perquè pot traure benefici amb la construcció de vivendes individuals o venda posterior del terreny a un preu superior). Encara que ell afirma que ell no té que vore res amb la requalificació, no té por d’insinuar que ho ha fet per beneficiar-se (especular?). I ho diu amb la que està caient a este país.

5. Rodríguez Marín és el president del Comité de Drets i Garanties del PP. Algú pot pensar que eixe és el comité on encara està pendent la decisió sobre si s’admeten o no les afiliacions de nombrosos estrangers al PP de Castalla realitzada per l’alcalde. Eixa connexió també fa por.

6. El nostre advocat urbanista Alfonso Mendoza i el seu familiar Jesús Quesada que és el redactor del PGOU, van explicar els perquès d’eixe canvi a tots els partits polítics locals el dijous passat. L’explicació girava al voltant de l’autovia que no existia quan es va redactar el Pla. Que la rebaixa en els metres per a construir no era excessiva.

7. D’Alfonso Mendoza podem saber que en març es va anunciar que substituiria a Sonia Castedo com a gerent d’Urbanisme d’Alacant. Ella el va nomenar. Podem suposar, per tant, que la seua independència política pot despertar certs dubtes entre els castelludets que li paguem.

8. No sé si es legal el que van a fer (segur que sí). Però és ètic?. Perquè així escrit tot sona tan horrible... On està la moralitat de tota aquesta gent?

9. Imaginem que tot haja sigut una casualitat. Que li baixen la protecció a eixa part del Plascaves perquè es millor. Sense pensar en el beneficiari. Realment continua sent ètic això? Com era eixa història de la dona del Cèsar? Si es que deurien ser ells els que digueren, vinga va, no ho fem, que açò sona fatal tot. Perquè sonar, sona tot horrible.

10. I després, en este poble, quatre imbècils organitzant conferències i setmanes parlant dels Masos com a element vertebrador del nostre paisatge i la importància econòmica de mantenir un paisatge com el que tenim nosaltres. Fins i tot l’alcalde va venir a inaugurar i va parlar davant la gent i tot.

El pla de les caves (segona party)

Els antecedents (per a qui vullga saber més).

2008

L’adaptació del nostre PGOU a la nova llei urbanística valenciana (LUV) està en marxa com a mínim des del 2008. En aquell temps, quan ens la van presentar, ja ens vam queixar per la seua proposta de baixar-li la protecció a dos llocs d’una gran importància paisatgística: La zona del Puntal d’Amorós (de la que parlem dalt) i la zona de la antiga carretera de Saix. Contra això vam al·legar per diferents motius científics.


Tres persones pròximes a la Universitat van manifestar públicament la importància d’una zona d’esmorteïment amb les nostres zones de bosc.


La primera d’elles, curiosament, va ser el redactor del nostre PGOU, Jesús Quesada. L’arquitecte va manifestar en les reunions prèvies que es van fer amb les associacions de la Casa de Cultura (i on estava present l’alcalde) la necessitat d’una zona d’esmorteïment major que protegira les nostres zones de bosc. Que eixa era una de les errades de l’antic pla general. Després, amb l’adaptació presentada, sembla que allò que va dir públicament s’ho va emportar el vent. En compte de protegir més eixes zones, en la proposta final, s’ha abaixat la protecció. Recorde que l’autovia ja existia al 2008 quan Jesús Quesada va defendre públicament que es necessitava una major zona de protecció per a no saltar de cases directament a un paisatge protegit.


Altres dos professors universitaris de la facultat de Geografia d’Alacant, sense cap interés polític ni econòmic en el tema, ja ens van advertir que la baixada de protecció d’eixes zones era molt perillosa, pel que suposava de desaparició d’una zona d’esmorteïment amb el paisatge protegit.


2010 (i 135.000 euros després – això va costar no la redacció sinó només l’adaptació del Pla)

Ara ve el moment d’aprovar aquella adaptació. No ens han contestat encara a les al·legacions però es disposaven a dir que sí quan s’ha muntat tot l’embolic. El Mundo, l’Información i supose que els que vindran, perquè les casualitats tenen miga. Nosaltres volíem tenir-ho clar tot. Hem parlat amb gent dels tres partits locals i hem llegit els diaris. I encara que l’accent canviava segons la font, la història era la mateixa.


Estem cansats d’eixa política. Estem cansats d’eixos polítics. No volem més casualitats. Volem que es decidisca en funció de dos paràmetres: el sentit comú i les opinions científiques desinteressades per a beneficiar al poble i no a “Villas Rústicas Montaña del Catí”. No sabem a qui apel·lar ja. Als amics dels qui van a votar, als familiars dels qui van a votar, als qui van a votar. No pot ser que sempre guanyen els mateixos amb els canvis. No pot ser que sempre perden els mateixos. No deuria ser, almenys. Necessitem queixar-nos d’açò, mentre mengem amb els nostres pares o amb els nostres fills, mentre ens fem la canya amb els amics, necessitem que arribe a tota la gent i que cadascú es forme la seua opinió, perquè tot sona massa clar. Necessitem que córrega la veu. Estem cansats ja i necessitem que es note el nostre cansament de tot això.


Toni.

lunes, 7 de junio de 2010

La història de la senyoreta X i el senyor amb gorra



Tots els estius passa el mateix. Si és que ja ho diu el refrany: "a l'estiu tothom viu". La calor, la proximitat de les vacances escolars, l'extra d'estiu, el mantecao de ca Pana... El cas és que quan més ens apropem a juliol menys notícies interessants tenim al poblet. Uns estan d'exàmens finals, altres a la caseta, les mares de neteja general, els nanos a la piscina (ara descoberta) municipal. Davant aquesta mancança de novetats municipals no ens queda més remei que tirar mà de les anècdotes. Bé, potser el que vos conte no siga tan anecdòtic. Vosaltres jutjareu.

El cas és que una veïna (en endavant em referiré a ella com a senyoreta X) em comentava que fa mesos que se passa alguns dies prop de mitja hora per tal d'aparcar el cotxe pel centre del poble, fonamentalment a mig dia. Concretament per la zona de l'Hostal, La Torre, ca Pana, etc. M'ho deia perquè s'ha adonat que hi ha gent, quasi sempre els mateixos, que habitualment aparquen en zona groga, mentre ella se desespera intentant trobar un lloc “legal” on aparcar. I així un dia i un altre i un altre.

Un bon dia, la senyoreta X, després de la seua habitual ronda d’aparcament, s’acosta a un servidor de l’ordre i la llei (d’ara en avant senyor amb gorra) i prou empipada li pregunta a aquest que si ella aparcara en zona groga, la multarien? La resposta del senyor amb gorra evidentment va ser afirmativa. Aleshores, la senyoreta X li pregunta al senyor amb gorra per què no multava els cotxes que en eixe moment estaven aparcats en zona groga. Aquest, tot sorprés, però amb una tranquil•litat pasmosa, li respon que els multaria si prèviament ella presentava una denúncia contra qualsevol dels vehicles infractors. En cas contrari, no hi havia multa.

La sorpresa i la indignació de la senyoreta X quan m’ho contava eren ben grans. Jo li deia que això no podia ser, que els nostres senyors amb gorra mai actuarien així. Ella insistia en que tot era veritat. I jo, com vosaltres, encara no m’ho crec. No em puc creure que els senyors amb gorra actuen amb prevaricació. Els nostres senyors amb gorra no, mai...